TORNEN ELS VOLTORS
Ignacio Congost
Per al meu amic ÀlvarSeguí
en reconeixement al seu colossal treball.
A les comarques de l'Alcoià i el Comtat
enhorabona!
Hi
ha un lloc entre les muntanyes d'Alcoi on els voltors han tornat a viure. Es van extingir
en algun moment indeterminat del segle XIX i, després de dos-cents anys de soledat, hi
han tornat per a quedar-s’hi. La millor prova d'això és que ja hi han nascut, en
llibertat, els primers dos pollets, dos bells exemplars els pares dels quals van ser
alliberats just al començament d'esta bella història, fa ara set anys.
A
la primavera de 1998, Àlvar Seguí, un pioner en la conservació de la naturalesa, estava
convençut de la possibilitat de fixar una població de voltors a les muntanyes
circumdants a Alcoi. El seu entusiasme contagiós va atraure especialistes en
reintroducció de fauna salvatge, com Roberto Hartasánchez i Ernesto Álvarez, els quals,
després d'una visita a la ciutat, van aportar idees encertades per al bon començament
del projecte: la base d'operacions, és a dir, l'aviari, la llar captiva dels primers
exemplars, no havia d'estar en zones recòndites de gran valor natural, sinó ubicar-se en
unes antigues pedreres, en un lloc absolutament degradat per l'explotació d'àrids, en
què els voltors passaren dos anys aproximadament, còmodament instal·lats en una enorme
gàbia (aviari) de trenta per vint metres. Des d'esta llar captiva pot veure's la
totalitat de les serres que envolten Alcoi: la Font Roja, els Plans, l'Ull del Moro,
Aitana, Serrella, Benicadell i com no, la Serra de Mariola. I no és un capritx dels
voltors poder tindre bones vistes, no. És absolutament indispensable que, durant l'estada
captiva de dos anys, estes aus no deixen de veure el paisatge que es convertirà en la
seua nova llar. D'esta manera, perden les seues referències paisatgístiques anteriors i «s'enamoren» de les noves muntanyes que, dies rere dia, formen part ja de la
seua vida. Als dos anys, després de la posada
en llibertat, és a dir, una vegada que s'obri la porta de l’aviari i els animals
ixen pel seu propi peu i prenen el primer vol, seran tan alcoians com el qui més.
En
este moment, ja han sigut alliberats huitanta exemplars, els quals, després del seu
període d'aclimatació a l’aviari, han fixat, definitivament, la seua residència a
Alcoi.
I
este era l'objectiu. Però, el colofó, la guinda que confirma l'èxit de tot bon projecte
de reintroducció d'una espècie, és la constatació que esta es reprodueix per si
mateixa i en llibertat a l'hàbitat triat, sense cap dificultat. I si eixe lloc és el
previst pels tècnics responsables de la reintroducció, llavors, amics, podem concloure
que l'èxit és total.
Però
no pretenem, de cap manera, que este article conte com de bé s'ha desenvolupat el
projecte de reintroducció d'una població de voltors a Alcoi. El que de veritat pretenem
és reflexionar sobre què suposa tindre, sobre els cels d'estes comarques, entre huitanta
i cent ocells carronyers de més de dos metres d'envergadura alar volant a escassos metres
de les cases, els carrers i les places d'Alcoi, transformant la soledat metàl·lica del
cel, en un paisatge esplèndid, espectacular i atractiu no sols per als amants de la
naturalesa, sinó per a qualsevol persona sensible a la bellesa.
Quan
les coses es fan bé, pareix que són molt senzilles. Quan un veu Ronaldinho controlar un
baló que li ve pels aires, pareix que és cosa de xiquets apegar l'esfèric a les bótes
del jugador. De la mateixa manera, quan pensem a reintroduir voltors i, cinc anys
després, veiem el primer pollet trencar la corfa de l'ou al lloc que s'havia previst, tot
pareix més fàcil que beure's un ou.
Però
per a arribar fins al final, ha sigut necessari recórrer un llarg i dur camí: 80 voltors
han sigut aclimatats a l'aviari durant els tres últims anys i, al mateix temps, s'ha
mantingut un aportament quasi diari d'alimentació: més de cinquanta-sis tones de
carronya (porcs, cavalls, egües, fins i tot, gossos) que, a més d'alimentar els
exemplars de l'aviari, ha suposat un aportament constant fora del mateix, als voltants de
l’aviari. La finalitat ha sigut, en tot moment, atraure també els voltors que
passaven per este territori en la seua normal dispersió o en els seus vols erràtics.
Estos exemplars, en passar per damunt de les pedreres on es desenvolupa el projecte, eren
immediatament atrets per l'existència de menjar i, també, per la confiança que genera
en les espècies gregàries veure altres congèneres tranquil·lament instal·lats a
l’aviari o fora d'ell, perquè durant tot el temps que ha durat el projecte s'han
utilitzat exemplars desnonats, provinents de centres de recuperació. Estos voltors
irrecuperables a causa d'accidents amb línies elèctriques, trets, o altres
circumstàncies, que normalment haurien suposat la mort o, en el millor dels casos,
s'haurien passat la resta de la seua vida captius en un centre de recuperació, han sigut
utilitzats pel projecte com atraient, han viscut lliures a les nostres pedreres i han
ajudat la seua pròpia espècie a augmentar el nombre d'exemplars i les zones de
recolonització.
Un
altre aspecte curiós del projecte va ser el treball d'excrementar amb calç les parets
rocoses de les pedreres i de les penyes circumdants. Sense ànim de ser reiteratiu, els
voltors, com a espècie gregària, només habiten els llocs on hi ha més de la seua
espècie. I esta va ser la idea en tot moment: aconseguir que les nostres pedreres foren,
en aparença, un lloc replet de voltors, una verdadera colònia d'ocells carronyers.
Així, l'excrementat és també un atractiu per als exemplars erràtics o dispersants que
sobrevolen de tant en tant els nostres cels. I la seua presència i estada, encara que no
fóra definitiva, reforçava la confiança dels voltors de l'aviari i al seu torn atreia
més exemplars de pas. Un economista diria que el capital genera més capital, nosaltres
diem que els voltors atrauen més voltors.
Ha
de tindre's en compte que el Canyet, o siga, les nostres instal·lacions, han servit
d'aliment i refugi a espècies tan importants com la milotxa, el voltor negre, el
trencalòs, l'àguila imperial, l'àguila reial, el milà negre i una infinitat
d'espècies d'ocells de dimensió reduïda.
Tot
este procés iniciat l'any 1998 hauria sigut impossible sense el treball absolutament
desinteressat dels membres de Fapas-Alcoi, els quals han dedicat el seu temps lliure a
realitzar les tasques necessàries que es requerien diàriament: les cinquanta-sis tones
de carn aportada els assegure que no arriben per missatgeria, si no gràcies al treball de
càrrega i descàrrega dels voluntaris de Fapas i gràcies també al tot terreny donat per
l'Ajuntament d'Alcoi i al remolc que va regalar l'empresa Mirofret. La major part dels
cadàvers de porc aportats van ser arreplegats gràcies a la col·laboració de les
indústries càrnies de la comarca. I este és un punt en què, si ens permeten, ens
detindrem un instant: la quantitat de residus en forma de cadàvers que es generen en la
nostra societat, a les granges de cria intensiva de porcs, cabres o qualsevol altra
espècie, no poden ser amagats davall de l'estora. Igual que el paper dels ocells
carronyers ha sigut sempre la neteja meticulosa de les restes d'altres animals, en la seua
major part dels grans ramats de cria extensiva d'ovelles, cabres i vaques, en
l'actualitat, l'única diferència és que tot estet ramat ja no pasta lliurement en grans
deveses, muntanyes o valls, si no que és gestionat en moderns vivers industrials. Però
el paper dels carronyers ha de continuar existint, per a eliminar els cadàvers que genera
esta indústria i, d'esta manera, continuar la tasca que tenen encomanada en la
Naturalesa: eliminar les restes la descomposició dels quals pot produir malalties nocives
per a tota la comunitat viva.
Per
això, és molt important entendre que este projecte de reintroducció d'ocells carronyers
és, també, un projecte que contribueix a la gestió adequada d'un tipus molt específic
de residus, amb l'objectiu que siga la pròpia Administració Municipal la que
s'encarregue d'arreplegar els cadàvers i restes càrnies en general i els aporte a
l'abocador, on els voltors gaudiran del menjar sense demanar res a canvi i eliminant, de
veritat, qualsevol residu perillós del medi natural.
Tampoc
voldríem oblidar en este article les institucions públiques i privades que ens han
ajudat: la Generalitat Valenciana ens ha permés realitzar la nostra labor sense traves
administratives; la Gerència de Medi Ambient d'Alcoi ha aportat un gran treball en el
tancament del perímetre de l'abocador i en l'aportament d'aliment als ocells; Caixa
Madrid va aportar vint mil euros i la CAM uns dotze mil. Però és de justícia agrair
molt especialment a la Societat de Caçadors “La Protectora” el permís per a
instal·lar el Canyet (l'aviari, l'abocador, i la resta d'instal·lacions) dins del seu
Vedat de Caça. El concessionari Renault Gomis Alcoi, la Unió Alcoiana, Gregal,
l'Agrupació Contra Incendis Forestals i, com no, l'empresa Agroentorno, van aportar
també la seua contribució a l'èxit del projecte. A Grefa, també hem d'expressar la
nostra gratitud pels seus encertats consells i la seua col·laboració constant.
Finalment,
anem a preguntar-nos què hem fet? què suposa haver creat una colònia d'ocells
carronyers en ple Parc Natural de la Serra de Mariola? quin valor afegit hem introduït en
este territori? quantes persones, quants ingressos seran generats per les visites al Parc
per a veure els voltors? quin valor econòmic té la imatge que hem generat del Parc
Natural de la Serra de Mariola en ser un dels escassos territoris valencians on es pot
disfrutar de l'espectacle del vol planador d'un dels ocells més grans del món?
Benvolguts
amics, el que hem fet suposa, al meu entendre, una inversió incalculable en imatge per a
la ciutat d'Alcoi i per als seus parcs naturals, que molt prompte seran coneguts també
pels seus voltors. Però, a més, hem obert la possibilitat d'una nova concepció del món
rural, un món en què la mort no siga soterrada ni amagada, amb el perill que això
comporta, sinó que siga eliminada de la forma més neta, eficient i gratuïta.
Volem
un món rural avantguardista que utilitze la fauna i els projectes ambientals com a
atractiu i com a motor econòmic de la nova economia postindustrial.
Gràcies
a tots els que heu fet possible esta bella història.