Reunió de la Comissió Nacional de Protecció de la Naturalesa
Llum verd per a l'Estratègia contra l'ús
il·legal d'esquers enverinats al medi natural.
•
L'òrgan de coordinació entre el Ministeri i les comunitats autònomes en matèria de
biodiversitat va decidir tancar el text que serà sotmés a aprovació definitiva en la
Conferència Sectorial de Medi Ambient.
27 sept. 04.- La Comissió Nacional de
Protecció de la Naturalesa, òrgan de coordinació del Ministeri de Medi Ambient
d'Espanya amb les comunitats autònomes en matèria de biodiversitat, va donar llum
verd al text de la "Estratègia Nacional Contra l'ús d'Esquers Enverinats al
Medi Natural", redactada pel Grup de Treball d'Ecotoxicologia (GTE) que
agrupa tècnics de totes les comunitats autònomes i del Ministeri de Medi Ambient.
La Comissió Nacional, que es va reunir
dijous passat, va acordar també enviar aquest document, per a la seua aprovació
definitiva, a la Conferència Sectorial de Medi Ambient, que presideix la ministra de Medi
Ambient, Cristina Narbona.
La finalitat d'aquesta Estratègia Nacional
és promoure de forma coordinada, entre totes les Administracions Públiques, les accions
necessàries per a l'eradicació de l'ús il·legal d'esquers enverinats al medi natural.
L'Estratègia pretén que la col·locació
dels esquers enverinats desaparega per aplicació de la Llei i pel rebuig de l'entorn
social dels enverinadors. Es busca aconseguir que es veja clarament que els avantatges
econòmics de gestionar correctament els valors naturals són majors que els perjudicis
que es pretenen combatre.
La pràctica de matar fauna depredadora amb
verí, abans quasi exclusiva dels vedats de caça, va augmentar en els últims anys de
forma alarmant entre ramaders i agricultors, i podria provocar l'extinció de diverses
espècies incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.
El verí va ser utilitzat legalment a la
Península Ibèrica fins als anys huitanta per a combatre fauna depredadora que
provoca pèrdues a la ramaderia i a les espècies de caça. Aquesta pràctica va portar a
la vora de l'extinció aus carronyeres, com el trencalòs, i va minvar considerablement
les poblacions de voltors i milans, entre altres espècies.
El 1983, l'Administració espanyola va
deixar d'autoritzar la col·locació de verí als vedats de caça per a matar fauna
silvestre. La mesura va produir efecte i durant una dècada el nombre d'animals
enverinats trobats al camp va disminuir, però a partir de la dècada dels noranta
el problema va començar a rebrotar de nou.
El 1989, la Llei de Conservació
d'Espais Naturals i Fauna i Flora Silvestres va prohibir expressament matar fauna amb
verí, i el 1995 aquesta pràctica va ser tipificada com a delicte en l'Art. 336 del
Codi Penal espanyol.
Del 1996 al 2001 es van localitzar a
Espanya 6.482 cadàvers d'animals enverinats. Si la tendència continua, les
espècies protegides en què les administracions públiques inverteixen molts
recursos per a la seua recuperació, podrien extingir-se a àmplies zones de la seua ja
reduïda àrea de dispersió.
Els productes tòxics són manejats al món
rural amb escàs coneixement sobre la seua perillositat per a la fauna silvestre. S'ha detectat l'ús
il·legal de verins per part de caçadors, ramaders, agricultors, apicultors,
columbòfils, trufers, ocellaires, a abocadors, a àrees periurbanes i al medi natural. L'administració mediambiental té previst desenvolupar mesures
per a controlar les aplicacions legals de productes tòxics que afecten a la fauna
silvestre, en la línia de les actuacions que es realitzen per a previndre problemes de
salut pública.
A la vista de l'increment de l'ús
il·legal de verins, la Comissió Nacional de Protecció de la Naturalesa va acordar el
1999 elaborar una Estratègia per a afrontar el problema. En el Comité de Flora i Fauna
Silvestres es va crear un Grup de Treball d'Ecotoxicologia amb la missió de preparar
criteris orientadors per a combatre el problema d'una forma coordinada des de totes les
administracions públiques amb competències en la matèria.
Entre les accions de prevenció i
dissuasió hi ha propostes per a reduir el nombre de danys ocasionats per la fauna
salvatge a ramaders, caçadors i agricultors; agilitzar i millorar el pagament
d'indemnitzacions en els casos que procedisca i potenciar les ajudes que percep l'àmbit
rural i cinegètic associant-les a un codi de bones pràctiques ambientals. Així
mateix, es pretén disminuir la disponibilitat de productes tòxics millorant el control
de la comercialització, distribució i ús de productes fitosanitaris i promoure les
bones pràctiques agrícoles.
Entre les accions de persecució del
delicte, es considera necessari augmentar la vigilància i detecció d'esquers enverinats;
unificar i compartir la informació arreplegada per les administracions, agents de
l'autoritat i sector privat, sobre casos d'enverinament i, sobretot, cooperar amb els
òrgans de la justícia per a aconseguir que els casos denunciats pels agents de
l'autoritat amb indicis que puguen constituir proves condemnatòries, no siguen
sobreseguts o arxivats, sinó investigats i jutjats. Per a això, està prevista
l'organització de cursos sobre delictes ambientals entre la judicatura i els tècnics de
les administracions públiques.
Així mateix es planteja la necessitat
d'una campanya a nivell estatal d'informació i sensibilització per a aconseguir el
màxim rebuig social a l'ús il·legal de verí, així com finançar les ONG perquè
puguen personar-se com a acusació popular en casos de verí i facilitar la seua
implicació en activitats concretes de l'Estratègia
Els principals objectius de les comunitats
autònomes en aquesta Estratègia són: augment de la vigilància; coordinació amb els
òrgans judicials, remissió dels expedients a l'administració de justícia amb les
suficients garanties legals i elements de comprovació; tramitació de mesures cautelars;
imposició de sancions administratives; modificacions d'orde legislatiu que suggerisca
aquesta Estratègia i garantir la correcta recollida, custòdia i anàlisi de proves
condemnatòries quan es detecten casos d'enverinaments.