Davant de la grip aviar, SEO/BirdLife opina
26-08-2005
Encara que les rutes migratòries dels ocells que arriben a Espanya per a hivernar o de pas cap a terres més meridionals no passen generalment per les zones afectades per la grip aviar, algunes espècies, encara que en molt escàs nombre, sí que arriben al territori peninsular. Per això, SEO/BirdLife considera convenient estudiar algunes mesures de precaució a pesar que considera que els riscos (en la situació actual) són molt baixos.
Se sap que ceps poc patogènics de grip aviar estan presents habitualment en els ocells silvestres, i en especial, els ocells aquàtics, encara que generalment en xicoteta proporció i no causen necessàriament malaltia o, segons els casos, poden afectar de forma lleu. Segons han informat experts en la matèria de la Unió Europea, hi ha virus de grip aviar del tipus H5 que de forma ocasional poden tornar-se sobtadament molt patogènics com a conseqüència de determinades mutacions. Estos ceps poden causar mortalitats elevades en ocells de granja, i de forma molt rara en ocells silvestres (amb un sol registre anterior a 1997, any en què apareix el H5N1).
La transmissió del virus en aus de granja resulta més fàcil per l'estret contacte i exposició a excrements i altres secrecions que poden contenir el virus. Al sud-est d'Àsia, el maneig de les aus domèstiques, que ben sovint permet que estes es mesclen amb els ocells silvestres (principalment ocells aquàtics), fa més fàcil que siga possible la transmissió del virus als ocells aquàtics migradors.
El virus H5N1 s'està estenent, amb focus recents a la Xina, Kazastán, Mongòlia i algunes regions de Rússia. L'expansió del virus pareix estar, en principi, més directament relacionada amb els moviments d'aus domèstiques. Es coneix, no obstant això, un antecedent al llac Erkhel, a la província de Kovsgol de Mongòlia, on la grip aviar s'ha detectat en diverses espècies d'ocells aquàtics silvestres migradors que en principi no pareixen haver estat en contacte amb aus domèstiques. En este cas, com en d’altres que han afectat ocells silvestres, la malaltia ràpidament s'autolimita. Uns 100 exemplars (d'un total de 6.500 aus) van morir al llac on va tindre lloc el brot. Un test realitzat posteriorment en 139 exemplars silvestres en eixa mateixa localitat i una altra pròxima va donar resultat negatiu1.
Tenint en compte la situació, i en virtut de la informació disponible fins a la data per BirdLife International, l'organització SEO/BirdLife considera convenient precisar una sèrie de punts:
1. Des d'una perspectiva espanyola, i en el que a oells silvestres es refereix, s'ha de fer insistència en la necessitat de realitzar controls sanitaris molt estrictes en qualsevol importació d'ocells silvestres de les regions afectades. Possiblement la millor mesura siga suspendre este tipus de comerç que puga procedir de les regions afectades d'Àsia.
2. De l'experiència que es deriva d'este brot de grip aviar s'ha d'extraure la conclusió preliminar que una mesura de cautela important és evitar en la mesura que es puga que les aus aquàtiques de corral es mesclen amb ocells aquàtics migradors. Per a això, cal sempre aplicar-se el principi de precaució per a evitar que possibles afeccions de divers tipus que puguen afectar les aus de granja, puga arribar a transmetre's als ocells silvestres amb el risc afegit que estes, en les seues migracions, puguen portar un problema local i puntual a altres regions del món.
3. Algunes espècies d'ocells aquàtics migradors que hivernen a Espanya poden arribar de regions remotes de la tundra de Sibèria2, com ara l’oca de collar o l'oca pradenca, les dues en molt escàs nombre. En el cas de l'oca pradenca, els seus llocs d'hivernada a Espanya s'han reduït fins a pràcticament desaparéixer com a hivernant, possiblement per causes més relacionades amb el canvi climàtic, ja que les seues poblacions reproductores es mantenen en bon estat de conservació. Depenent de la severitat de l'hivern, hi ha anys en què l'arribada d'estos ocells pot ser molt més nombrosa. Algunes altres espècies realitzen migracions de llarga distància (des del nord de Sibèria) i arriben en xicotets nombres en els passos migratoris cap a Àfrica o de tornada als llocs de cria, com el territ becllarg, un limícola bastant escàs al nostre territori durant les migracions. Totes estos ocells habiten àrees remotes i generalment despoblades, per la qual cosa la possibilitat que puguen arribar a ser portadors de malalties contagiades per les aus de granja és molt baixa. A això se suma la gran escassetat amb què arriben al nostre territori. Cal tenir en compte a més que la migració és una activitat energèticament molt costosa per als ocells, i només els que presenten un bon estat de salut poden abordar migracions que en molts casos comporten desplaçaments de milers de quilòmetres.
4. A través de l'àmplia xarxa d'anelladors d'Espanya, hi ha la possibilitat de prendre les mostres necessàries per a l'anàlisi d'aquelles espècies d'ocells migradors que amb major probabilitat procedeixen de Sibèria.
Per a més informació:
Ana Bermejo (Dra. en Biologia)
(Centro de Migración de Aves, SEO/BirdLife)
Tel.: 629448822
1 (www.mydna.com/resources/news/200508/news_20050819_birsam.html)
2 SEO/BirdLife no té informació precisa sobre els llocs exactes on s'han produït els brots de grip aviar en l'extensa regió de Sibèria.