LA MERLA ROQUERA (MONTICOLA SAXATILIS)
Text i foto de la Merla roquera: Toni Zaragozí.
Coneguda com merla roquera en valencià i roquero rojo en castellà. La monticola saxatilis és un au de zones muntanyoses, que podem observar a la província ja siga en passos migratoris o en període reproductor (Aitana 2003 mínim 2 parelles nidificants). Aquesta preciosa au és un poc més xicoteta que la merla i dóna la sensació de ser més rabassut. El preciós plomatge del mascle ho fa ser un au molt atractiva per a ser observada, este colorit queda difuminat i apagat a la tardor i hivern. La femella i els jóvens són més apagats i no llueixen colors vistosos.
El seu niu el sol fer pegat a la roca i folrat d'herba molt fina i molsa, a vegades utilitza badalls de les pedres. Es posa al capdamunt dels peya-segats i en la copa dels pins, i respon ràpidament al reclam si se li col·loca dins del seu territori. Baixa a beure a les fonts, sempre prenent precaucions i és molt espantadís (com en la foto presa en el mes d'agost de 1999 en companyia de Javier Tormo)
És d'alimentació insectívora i comparteix hàbitat amb cua-roges, cagamànecs, roquers, oronetes cuablanques, titetes d'estiu, còlbits, mosquiters pàl.lids, etc. Els seus depredadors poden ser el falcó pelegrí, el Xoriguer i alguna mostela.
 Hàbitat de la
Merla roquera a la serra d'Aitana.
© Foto: David Bañuls. |
Al setembre de 1993 vaig anellar un jovençà en una font de muntanya d'Aitana, posteriorment, Luis Fidel i Jacobo Ramos observen tres mascles al maig de 1994 en la Serra d'Aitana. També Pepe Santamaría, en les seues innombrables visites a zones altes de la província, ha albirat distints mascles en la Serrella. Els germans Bañuls, Elías Gomis, Pool Guntesberguer, Abilio Reig, Toni Mulet, Vicent Ferrer, Juan Antonio Gómez, Juan Antonio Gómez Picazo, Pep Cantó, Germàn López, Raúl González... han estat alguns dels ornitòlegs que poden confirmar la presència any rere any en la cima de la Serra d'Aitana.
És un au que arriba tard, a partir de finals d'abril o principis de maig, encara que Antonio Bañuls va observar un exemplar mascle el 13 d'abril a Aitana i també enguany 2004 Jacobo Ramos el va detectar fent un transecte de l'atles a El Poble Nou de Benitatxell a mitjan abril. Posteriorment, José Alcaraz i Toni Zaragozí en el segon transecte d'aquesta mateixa quadrícula en el mes de maig, no el van localitzar.
Altres possibles zones on anar a descobrir o vore la merla roquera serien les serres més altes de la província com: Bèrnia, Serrella, Cabeçó d'Or, Montcabrer, etc.
Treball ardu però reconfortant
serà localitzar més zones on aquest au es reprodueix entre els mesos d'abril a setembre,
d'eixa manera diversifiquem la tasca de l'ornitòleg. Disfrutem de la presència d'aquesta
au, que fins fa a penes una dècada no sabíem que estava a les nostres muntanyes, la
informació que apareixia en alguns llibres la situava més al nord.