La Tórtora europea (Streptopelia turtur) i la urgent necessitat de prendre mesures per a evitar la seua caça excessiva. 2004
Autor: Toni Zaragozí
 Tórtola
Europea (Streptopelia turtur)
© Foto: Toni Zaragozí. |
En els primers dies de la seua arribada se les pot sorprendre alimentant-se als camins o sendes, també buscant xicotetes pedretes, el seu continu ronc tuur....tur...les delata. Es prenen el seu temps a l'hora de baixar tant a alimentar-se com a assaciar la seua set. Moltes vegades se les veu prop de les tolles que els caçadors preparen als vedats.
Zones límits entre pinnada i
cultius de secà són els llocs adequats perquè aquestes aus s'instal·len. Prefereixen
els pins (Pinus sp) de poc port per a construir els seus nius, escasses branquetes
entrecreuades formaran la seua habitació per a covar de 3 a 5 ous. Encara que el més
habitual és que els nius se situen a certa altura del sòl, nosaltres al terme municipal
de la Vila Joiosa hem detectat nius a coscolls (Quercus coccifera) a escassos 90 cm del
sòl, també a la Serra de Sancho (Alacant) s'han observat nius a jóvens oliveres (Olea
europaea) assilvestrades a menys d'un metre del sòl (Antonio i David Bañuls, com pers). Els pollets sense
plomes esperen en silenci als adults.
Les Tórtores europees abandonen la nostra província entre finals d'agost i al llarg de setembre, i és estrany observar-la a finals de setembre o primers d'octubre.
La seua alimentació sol ser variada, des de xicotetes baies a llavors de lleguminoses i altres herbes. No menyspreen en època de cria algun xicotet insecte, i si hi ha alguna plantació de gira-sols la visiten diverses vegades al dia.
Històricament el professor Guirao la catalogava en el segle XIX com a sedentària a Múrcia. Dada que Abilio Reig em ratifica i ho aplica també per al tudó. No és que dubte de la cita, però no tenia documentació a mà per a constatar-la.
Segons observacions de diversos autors (Roque Martínez, Toni Ortuño, José Villalba, José López i José Carpena) quan es concedeix el permís de mitja veda a l'agost hi ha nius actius de tórtora i algunes cauen abatudes pels trets. Antonio i David Bañuls em van comunicar que arreplegaren un poll d'aquesta espècie, plomat però encara incapaç de volar, el 19 d'Agost del 2001. (La mitja veda sol començar sobre el 15 d'agost) Açò fa que decaiga de forma alarmant la població d'aquest ocell.
Aquest problema el compartiex amb el tudó (Columba palumbus) que realitza també postes tardanes, encara que aquesta espècie pareix millor adaptada i les seues poblacions es troben en augment a nivell peninsular.
Nosaltres no tenim encara resultats fefaents, però prompte es podrà disposar de dades i ens demostraran aquesta fundada sospita que ara tenim de forma subjectiva, i no és tan sols a la regió llevantina, ja que la tendència també és regressiva a nivell peninsular. Tot açò fa que hàgem d'unir criteris i sol·licitar de forma raonada i amb dades una moratòria de caça per a la tórtora europea.
No podem acabar aquest xicotet escrit sense mencionar l'espectacular augment de la tórtora turca (Streptopelia decaocto), que amb la seua tendència a ocupar xicotetes pinnades d'urbanitzacions s'està salvant dels trets i augmentant el nombre d'efectius. Però aquesta, a diferència de la Tórtora europea, no busca les pinnades als afores dels pobles, sinó que se situa prop de la presència humana, i el seu comportament, digne de ser observat, li fa arribar a tindre 3 postes a l'any.
Bibliografia utilitzada:
Quaderns de camp de T. Zaragozí.
Quaderns de Camp de E. Gomis.
Atles de les nidificantes de
Jumilla i Yecla (R. Martinez, T. Ortuño, J. Villalba, J. M. López, F. Cortés i F. J.
Carpena)