Autor: Toni Zaragozí. 

© Foto: Toni Zaragozí.

Es podria dir que és un ocell multicolor que segons els llauradors avisa de la vinguda de pluges, quan es reuneixen en bandades de molts individus, esta creença té en part la seua raó en què a finals d'agost formen  grans bandades per a començar el seu viatge migratori cap a Àfrica. Dates que coincideixen amb tempestats estiuenques.

Destaca de l'abellerol el seu colorit, la forma de les ales i terminació en punta de la cua. Un altre tret característic és el seu llarg i corbat bec que juntament amb les seues potetes curtes són caràcters distintius d'este actiu i bell poblador dels nostres camps a l'estiu.

Se'ls  sent abans d'arribar a veure i el seu  cant, format per vocals oiu—oiu,  l’allarga o l’accelera depenent de la situació i, fins i tot, canten uns pocs o tots al mateix temps en casos d'alarma.

© Foto: Fernando Camuñas.

Zona amb talusos i un poc d'arbratge prop d'algun  punt d'aigua   són el perfil preferit per a situar el seu niu o nius. Sol  realitzar nius nous on anys arrere han criat i d'esta manera despista els possibles depredadors (rates, serps…).

El niu és un forat excavat en un talús terrós. L'orifici d'entrada deu ser d'uns 8  per 6 cm  i una profunditat que oscil·la entre 1m'a 1.5m depenent de la compactació de la terra.

La seua posta és única a finals d'abril o primers de maig i a principi de juny solen aparéixer els primers juvenils, encara que no és estrany que durant tot el mes de juliol i part d'agost es vegen algun endarrerit en ple període reproductor. Durant esta època es pot observar el constant transport d'abelles, avespes, palometes i libèl·lules  als nius per a encebar els pollets.

A la província d'Alacant en trobem en tots els hàbitats, que van des dels més humits, com la zona del Comtat, fins als més àrids a Xixona, comarca de l´Alacantí.

© Foto: Toni Zaragozí.

Els seus posadors preferits estan a branquetes de matolls o a ametlers i garroferes pròximes als seus nius, este és el cas de la colònia del pantà de l'Amadorio a la Vila Joiosa on actualment tenim una colònia de 20-25 pp, fet poc habitual ja que no és fàcil trobar colònies d'abellerols nombroses, sinó més aïna parelles aïllades o grupets de 2-3 pp compartint el mateix talús. Probablement anys arrere devia ser més fàcil trobar-ne colònies nombroses, però la disminució de les seues poblacions, i també l'actitud defensiva de les parelles, que es dispersen per a passar més desapercebudes a depredadors i molèsties humanes, fan d’esta colònia una excepció que val la pena que cuideu.