Foto realitzada a
Aigües per Toni Zaragozí. |
És aquesta altra espècie comuna a la província,
igual que Sylvia melanocephala. Té un cant molt paregut al daquesta, però
es pot diferenciar pel seu reclam, que és molt diferent. Té un comportament esquiu i
fugisser, i quan corre per terra entre la vegetació pareix
un xicotet ratolí.
La Busquereta cuallarga és una espècie marcadament
muntanyesa, on cria a molt variable altitud, preferint zones de matoll a vessants ben
assoleiades. A vegades comparteix hàbitat amb la Busquereta capnegra, encara que arriba a
més altura. A la Serra dAitana, si anem cap a l'ombria de Partegat des del Barranc
de Tagarina, podem veure com conforme ascendim la capnegra desapareix, donant pas a la
cuallarga.
Encara que resideix a la nostra província tot l'any,
les cuallargues descendeixen des de les seues àrees de cria a l'hivern, podent-se llavors
observar a moltes localitats costaneres, cultius i zones humides.
BUSQUERETA DE GARRIGA
(SYLVIA CANTILLANS)
Aquesta foto la vaig fer en un hort d'oliveres que
hi havia al costat dun altre de cítrics en el mes de setembre, fa almenys 18 anys,
a la zona de L'Aiguabeneitera (La Vila Joiosa). Foto Toni Zaragozí. |
Les primeres Busqueretes de garriga arriben a la
nostra província a mitjan del mes de març, com altres espècies del gènere Sylvia, són
migradores transaharianes, que realitzen un viatge de milers de quilòmetres dues vegades
a l'any.
A aquesta espècie li agraden les àrees de matoll de
major entitat que altres espècies. Encara que es pot trobar a molts paratges de la
província, se la localitza més freqüentment a zones muntanyoses de l'interior, on ocupa
pinnades i carrascars amb bon estrat arbustiu o densos matolls llenyosos. En concret és a
coscollars o pinnades/carrascars amb sotobosc de coscoll on aquesta espècie aconsegueix
majors densitats.
Dos bons llocs per a observar aquesta espècie són el
Parc Natural de la Font Roja i la Serra dels Plans.
BUSQUERETA
MOSQUITERA (SYLVIA BORIN)
Busquereta mosquitera capturada per a anellament a
El Campello (Foto Toni Zaragozí). |
La Busquereta mosquitera només es localitza a Alacant
durant els passos migratoris, quan poden arribar a ser comunes i observar-sen quasi
a qualsevol lloc, encara que el normal és que passe desapercebuda, ja que el seu plomatge
sense trets distintius i el seu discret comportament fa que siga difícil d'observar, de
fet la major part de les cites que s'obtenen d'aquesta espècie són d'aus capturades per
a anellament.
Per a identificar aquesta espècie cal fixar-se en la
taca grisenca de la zona del coll, i en el seu curiós bec, que li dóna un aspecte
diferent al d'altres busqueretes.
Aquesta espècie es localitza com a nidificant a
boscos humits i vores arbustives de rius, sent comú al nord d'Espanya.
BUSQUERETA
EMMASCARADA (SYLVIA HORTENSIS)
© Foto: Luis Albentosa. |
La Busquereta emmascarada. El seu nom en castellà
curruca mirlona prové del seu cant aflautat que recorda la merla, és una de
les aus les poblacions de la qual més han descendit a la província, havent passat de
comuna a escassa, fins i tot ha desaparegut a molts llocs.
Les emmascarades pareixen Busqueretes capnegres de
grans mides (comparant les fotos s'aprecia que l'anell ocular és un tret que les
diferencia) i són difícils de veure, perquè caminen movent-se entre les copes sense
mostrar-shi, per la qual cosa se les sol
localitzar pel seu característic cant.
A la província se la sol localitzar a solanes
muntanyoses de clima sec amb pinnades obertes i bona cobertura de matoll, la Serra de les
Àguiles (entre Alacant i Monfort) és un bon lloc per a observar-ne. Un altre hàbitat
que freqüenten aquestes busqueretes són límits de pinnada amb cultius d'olivera,
garrofera i ametler, Toni Zaragozí n'ha observat recentment al Barranc de La Mola
(Orxeta) i Benissa a aquestos hàbitats.
BUSQUERETA DE
CASQUET (SYLVIA ATRICAPILLA)
Foto realitzada a
Aigües, en un abeurador que visitava els diumenges entre els anys 1.989-94. Li posava
aigua Vicent (El Llarg), conpany en nombroses excursions i sessions d'anellament i
fotografia. (Text i foto: Toni Zaragozí) |
La millor època per a observar aquesta espècie és
l'hivern, quan abunda a la nostra província i es pot observar en zones muntanyoses,
cultius, zones humides i fins i tot parcs i jardins. És una espècie migradora de
llarga distància com certifiquen les dades obtingudes per recuperacions d'individus
anellats.
No obstant això,
com a nidificant és una espècie molt escassa, ja que li agrada criar a boscos humits i a
boscatges, hàbitats que no abunden a Alacant, per la qual cosa només la trobarem en
alguna ombria boscosa o en algun boscatge, en concret al Parc Natural de la Font Roja.
És característic en aquesta espècie el capirot
negre en els mascles i marró en les femelles, i el seu preciós cant.
© Foto: José B.
Ruiz. |
BUSQUERETA VULGAR
(SYLVIA COMMUNIS)
És aquesta una busquereta molt escassa a la
província, de què es tenen molt poques cites de cria, encara que se la pot observar
durant els passos migratoris, on poden arribar a ser abundants.
La Busquereta vulgar prefereix boscos densos amb
abundant sotobosc llenyós, i no massa secs, per la qual cosa les cites en època de cria
a la província solen ser a zones muntanyoses d'interior. En concret hi ha arreplegades cites durant els mesos estivals
a les Serres d'Aitana i Els Plans, d'individus mascle cantant o en display.
BUSQUERETA
TRENCAMATES (SYLVIA CONSPICILLATA)
© Foto: José B.
Ruiz. |
Aquesta xicoteta busquereta,
com molts dels seus parents, és un visitant estival a la província d'Alacant.
La Busquereta trencamates prefereix matolls més
oberts i de xicotet port que altres busqueretes, i té una distribució prou curiosa a la
província, perquè està ben representada a zones àrides amb vegetació de romer o
espart (àrea del Riu Monnegre), o a saladars, i per un altre costat presenta bones
densitats en matolls oberts a zones de muntanya amb clima molt més humit, com la Serra
Aitana o el Carrascar de Parcent.
PUJAR.