LA MERLA DE PIT BLANC (TURDUS TORQUATUS) A LA SERRA D’AITANA

Autor: Antonio Bañuls Patiño. a_banuls@yahoo.es

A finals de setembre, amb la tardor, arriben les primeres merles de pit blanc a la serra d’Aitana. Esta espècie és un hivernant comú i regular a l'ombria de la serra, encara que el nombre d'individus que passen l'hivern en esta zona fluctua d'un any a un altre, i arriba alguns anys a ser abundant, com l'hivern de 2001-2002, en què s'observava per tot arreu formant grups, alguns de fins a 40 individus. 

Espècies de vegetals productores de fruits carnosos i que aguanten a la planta fins a l'hivern, com la Rosa pouznii, Sorbus ària, Prunus spinosa o Crataegus monogyna entre d’altres, abunden a l'ombria de la serra i són una excel·lent font d'aliment per a les merles de pit blanc, ocells insectívors bona part de l'any, però que basen la seua dieta en fruits durant l'hivern. 

Hàbitat favori de la Merla de pit blanc a l'Aitana.                       © Foto: David Bañuls.

L'hàbitat favorit d'esta espècie és l'ecotó pineda/penyal, i els millors llocs per a observar-ne són les zones més altes de la serra, just quan la pineda acaba als peus d'impressionants tallats rocosos, ací observarem individus solitaris i xicotets grups, sovint amb algun exemplar de tordanxa (Turdus pilaris), espècie amb què s'associa habitualment. 

A vegades també se l’observa als matolls oberts que envolten la Font de la Forata, quan en xicotets grups s'introdueixen en grans exemplars de cirerer de pastor (Crataegus monogyna)  per a saciar la fam amb els seus fruits. 

Les merles de pit blanc passen tot l'hivern a la serra; hi romanen alguns individus ja entrada la primavera. L'observació més tardana que tenim el 16 d'Abril del 2002. 

L'observació detallada dels individus, sobretot si podem veure’n a zones obertes, o a les cúspides dels pins que a vegades agraden prendre, ens permetrà identificar individus mascle, femella i jóvens de primer any. 

Però una observació més minuciosa dels exemplars mascles ens permetrà, amb una mica de fortuna, trobar exemplars de les dues subespècies que crien a Europa: la subespècie alpestris, que cria al centre i sud d'Europa, inclusivament els Pirineus i alguns punts de la Serralada Cantàbrica, i  la subespècie torquatus, procedent del nord d'Europa, sobretot de Gran Bretanya i d’Escandinàvia. 

Els individus torquatus, vistos de front, presenten pit i ventre negres excepte la mitjalluna blanca pectoral. Els individus alpestris tenen pit i ventre esguitats de blanc amb un aspecte de taula d’escacs i ales més pàl·lides. La millor època per a observar estos últims és durant la migració postnupcial, al mes d'octubre, ja que durant l'hivern els individus són majoritàriament torquatus. 

Per a observar merles de pit blanc a la serra d’Aitana, la millor opció és accedir per la pista que recorre l'ombria i que parteix des del port de Tudons, al costat de la base militar. El tram entre les fonts de l´Arbre i  la Forata és el millor lloc ja que transcorre prop dels seus hàbitats favorits. L'ombria de Partegat i el Barranc de Tagarina són zones de la serra en què també, en menor grau, s'observen exemplars.

Per a acabar, i cas que vos acosteu el pròxim hivern a la serra d’Aitana a veure les Merles de pit blanc, recordar quan disfruteu dels  espectaculars paisatges que estareu en un lloc fràgil, amenaçat i escàs de protecció… però encara bell.

PUJAR.