Inici
Quadern de Camp
Actualitat
Coneix-nos
Activitats

Projectes

Anuari
Els Nostres Ocells





VIATGES ORNITOLÒGICS


EL DELTA DE L'EBRE

Text i fotos: © Miguel Ángel Pavón.

Enfront dels arrossars, a l'espera de la seua imminent inundació, les distintes llacunes d'aigües dolces i salobres, amb bons nivells d'aigua, concentraven la major part dels ocells, igual que les protegides badies del Fangar (al nord) i dels Alfacs (al sud).

Llacuna del Canal Vell.

En una de les llacunes més interessants del delta, la llacuna del Canal Vell, a l'hemidelta nord (vos adjunte una foto), vaig poder observar-hi el dissabte 25 de febrer un grup de 18 agrons blancs (Egretta alba) al costat d’altres ardeides com agrons blaus (Ardea cinerea), garsetes blanques (Egretta garzetta) i esplugabous (Bubulcus ibis). Un gran grup de flamencs (Phoenicopterus ruber) cridava fortament l'atenció, encara que l'aquàtic més abundant, amb diferència, en esta llacuna i en tot el delta, era el collverd (Anas platyrhynchos). Junt amb els collverds, siverts (Netta rufina), cullerots (Anas clypeata), algun piulador (Anas penelope), fotges (Fulica atra), cabrellots (Podiceps cristatus), cabussonets (Tachybaptus ruficollis), corbes marines grosses (Phalacrocorax carbó) i gavines capblanques (Larus genei) i vulgars (Larus ridibundus). També un grup de 8 alenes (Recurvirostra avosetta) i almenys 2 galls de canyar (Porphyrio porphyrio). El pas d'una femella o jove d'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) amb intencions de caça va provocar una desbandada general. Als arrossars pròxims, unes quantes judies (Vanellus vanellus) i algunes titetes (Anthus pratensis). Sobre els canyissers que rodegen la llaguna, els omnipresents mosquiters (Phylloscopus collybita) i un bonic grup de 5 teuladins torredans (Passer montanus). I al costat d’un canal pròxim a la llaguna, dos blanques (Pica pica) i un pitblau (Luscinia svecica).

Bassa de les Olles.

Badia del Fangar.

També a l'hemidelta nord, hi ha una bonica llacuna litoral separada del mar per un estret cordó dunar, la bassa de les Olles (veure foto). Encara que estava a sobreeixir d'aigua, la presència d'ocells era relativament escassa, amb algunes corbes marines grossos, fotges i cabussonets, gavines vulgars, un xicotet grup de 3 gavines corses (Larus audouinii), agrons blaus, esplugabous, gallinetes d’aigua (Gallinula chloropus), un solitari cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), alguns xatracs becllargs (Sterna sandvicensis),  i un arpellot de marjal. Als canyissers, mosquiters i algun cagamànecs (Saxicola torquata).

I per a acabar esta primera entrega, també el dia 25, algunes observacions a la badia del Fangar, una badia marina d'aigües superficials protegida dels temporals per la punta del Fangar, una de les dues fletxes arenoses que donen al delta la seua característica figura sagitada. En esta badia, juntament amb les abundantíssimes gavines capnegres (Larus melanocephalus), de les quals vaig poder comptar un grup d'uns 1.000 exemplars, unes altres gavines menys abundants, com gavinots argentats (Larus michaellis), foscos (Larus fuscus), corses i capblanques, a més dels també molt abundants collverds.
Alguns cabrellots i diverses corbes marines grosses disperses per tota la badia.

A la part més interna, superficial i protegida de la badia, un grup de flamencs entre els quals vaig poder veure-hi un  cigne de color negre i bec roig, que va resultar ser un cigne negre (Cygnus atratus), sens dubte escapat d'algun parc o col·lecció zoològica (com sabeu este cigne és d'origen australià).
També vaig poder observar-hi 6 xatracs grossos (Sterna caspia) (vos n’adjunte una foto de dues) i, dispersos per esta zona de la badia, fins a 75 siglots becuts (Numenius arquata) acompanyats per altres limícoles com 4 tètols cuabarrats (Llimosa lapponica), fusells de mar (Pluvialis squatarola), territs variants (Calidris alpina) i menuts (Calidris minuta), picarots (Tringa nebularia) i una garsa marina (Haematopus ostralegus). També algunes ardeides, agrons blaus i garsetes blanques. I per a acabar la jornada, un altre pitblau al costat d’un canal inundat i un grup de territ de tres dits (Calidris alba) a la platja exterior de la punta del Fangar (continuarà).

 

Pujar

Tornar a la pàgina principal de viatges ornitològics.