VISITA AL PARC NATURAL DE LES HOCES DEL DURATÓN
Voltors comuns.
Voltor negre. |
Al començament d'este mes de febrer vaig tindre ocasió de passar un parell de dies en este espai natural situat a la província de Segòvia, en companyia del meu germà Bernardo que des de fa diversos anys realitza diversos treballs d'investigació sobre els ocells rapaços que nidifiquen en este espai natural. Com el seu nom indica, l'aspecte més característic de la zona són els canons excavats a la roca per l'acció erosiva del riu Duratón que al llarg de 25 quilòmetres forma uns impressionants congostos que arriben a abastar els 100 metres de profunditat. Les seues escarpades parets ofereixen un segur lloc per a la nidificació d'una colònia de voltor comú que supera les 200 parelles, a més de per a altres rapaços rupícoles com la milotxa, el falcó pelegrí o l'àguila reial. Este profund tall al terreny es produeix en un erm esguitat de savines i ginebres. També són destacables les extenses pinedes de pi resiner, explotats fins dates recents per a l'extracció de resina per a usos industrials i que alberga una interessant varietat de rapaços forestals entre els quals cal destacar els milans, reial i negre, les àguiles calçades i àguiles serperes o els esparvers.
Quant a espècies ornitològiques és també molt interessant la població d’alosa becuda, que es distribueix per les zones de l'erm exemptes de vegetació arbòria o arbustiva i cobertes per timonedes. Finalment, cal ressenyar que, a banda del valor mediambiental d'este espai natural, posseeix un magnífic patrimoni cultural del qual podem destacar l'emblemàtica ermita de San Frutos, edificació romànica del S. XI.
Sobre les observacions realitzades, cal destacar els omnipresents voltors comuns, que en eixes dates estaven en plena època reproductora. Alguns dels quals covaven als nius i altres parelles realitzaven les sorolloses còpules de l'espècie, retrunyint en el silenci dels canons el profund grunyit dels mascles quan copulen. Com que és una zona molt visitada, els voltors són bastant confiats, cosa que em va permetre fotografiar-los sense problemes, arribant a posar-se un exemplar a pocs metres de nosaltres.
Als canons del riu vam poder assistir a poqueta nit a una còpula d'una parella d'àguila reial, mentre la lluna plena eixia per darrere dels penya-segats. Altres espècies ornitològiques observades van ser el falcó pelegrí, les gralles de bec roig, diversos voltors negres, milans reials i un esparver. L'intent d'observar alosa becuda va ser infructuós, encara que realment no hi invertírem gaire temps. La fauna de mamífers present a la zona és considerable i ens va permetre observar des de l'alt dels penya-segats a porcs senglars, raboses i un cabirol creuant el riu. En definitiva, un lloc recomanable per a tots aquells que vulgueu gaudir de bons paisatges i interessants observacions (ornitològiques i gastronòmiques).