A BORD DE L'ELSE


Text i foto: © Rafael Rodríguez.

Experiència amb ANSE en la seua campanya de tardor per al seguiment d'ocells marins, cetacis i tortugues marines, a la regió de Múrcia. 

La història d'esta campanya va ser un poc rocambolesca en els seus inicis. Me n’assabente per l'anunci inserit en el seu dia per ANSE en la revista Quercus. Em va cridar bastant l'atenció perquè combinava diversos elements que motivaven el meu esperit aventurer i naturalista: navegació, ocells marins, cetacis i tortugues marines… què més es podia demanar?. 

Com ja conec eixes aigües d'altres experiències vaig decidir provar sort i entrar en el procés de selecció. La campanya que havia d'haver-se dut a terme a l'octubre va anar allargant-se en el temps, per diversos motius que afectaven la correcta organització d'esta campanya, l'última de l'any, ja que van estar eixint durant l'estiu. 

Al final els sis dies de campanya es van fixar per als inicis de desembre, de l'1 al 6, crec recordar. El primer dia o, més aïna ,eixa vesprada s'iniciava la campanya a Cartagena amb un curset – a què no vaig poder assistir per assumptes mèdics – d'introducció a la metodologia que calia emprar i els animals que serien objecte d'estudi. 

Quan hi arribe, acabaven de finalitzar el curs (la culpa un embós a l'entrada de Múrcia), decepció majúscula. De la seu d'ANSE a Cartagena passem a acomodar-nos al veler Else, pertanyent a l'associació. Ací és on els voluntaris ens allotjaríem durant els dies que durara la campanya. 

Les expectatives d'observacions i de temps eren molt bones, en un principi. Amb esta  motivació, l'embarcació – per cert, molt ben pilotada pel seu patró – va posar rumb cap a Sant Pere del Pinatar, port que seria la base de la campanya. Ens acomiadava un corb marí emplomallat. Així que a mesura que vam eixir del port de Cartagena comencem amb la nostra tasca de cens. 

En esta primera jornada, la cosa que més vam poder observar van ser baldrigues; alguna mediterrània i cendrosa però sobretot les balears. També va ser de destacar la presència d'un parell de gavinots foscos, i de gavines vulgars, capnegres i com no, gavinots mediterranis. Molt poquets mascarells per a esta primera jornada. 

Ja en la segona jornada, naveguem des de S. Pedro del Pinatar, fins a la localitat de Sta. Pola i tornar, per molt poc no arribem a l'Illa de Tabarca. L'abundància de baldrigues balears i de mascarells va ser aclaparadora. Encara que les gavines van ser les reines indiscutibles de la campanya. En esta segona jornada es va produir la primera cita en el mostratge de la gavina capblanca. 

D'esta segona jornada també es pot extraure una altra conclusió (i que es faria patent amb l'esdevenir de la campanya), des de Guardamar del Segura fins al Pilar de la Foradada, tot el litoral és ciment i formigó, cosa per la qual tots ens preguntàvem: Este és l'urbanisme seriós i sostenible del que tant es vanaglòria el Molt Honorable President i el seu Conseller de Territori i Habitatge? Un desastre, anem. 

En la tercera jornada només arribem fins a Guardamar. La dada important va ser la detecció d'una gran quantitat de mascarells, tant jóvens com adults. I com no, de gavines, en especial gavinot mediterrani i gavina vulgar. En tota la campanya només es van albirar uns pocs exemplars de corsa, un parell dels quals jóvens. En esta jornada també van caure en el cens uns quants individus de corbs marins. 

En la quarta jornada, a meitat del dia ens pilla el temporal de llebeig i en les aigües del Cap de Palos i Cartagena és tan extrem com el llevant a les nostres costes. El patró ja coneixia l'assumpte, i intentà deixar el vaixell a Cartagena. No ens va donar temps, el vent i les onades ens van atraparar al Cap de Palos i ens va tocar fer mitja volta. 

Una reflexió: era increïble veure com no avançàvem –durant deu minuts vaig veure el far de Cap de Palos a la mateixa distància – i en canvi les onades assotaven cada vegada amb més força la proa de la nostra embarcació. La veritat és que tenia el seu punt excitant, però millor era no arriscar, perquè si ens quedàvem sense combustible podríem acabar a Malta, o a les costes de “Barbaria”. 

En este dia potser els ocells marins es van oldre el que es vènia damunt i van volar cap a aigües més tranquil·les. Només vam veure gavines reposant sobre les gàbies d'engreixament de les diferents granges marines del litoral de la Mànega de Mar Menor. 

El dia que ens quedava ens va pegar per fer una visita al Parc Regional de les Salines de Sant Pere del Pinatar. Així, visitàrem els diversos ambients de la zona, i vam poder apreciar-hi entre altres: flamencs, corbs marins, gavines corses, territ de tres dits, remena-roques, tifort, alenes i camallongues. El temporal havia deixat a la zona de platja un parell de cadàvers de morenes.  Açò fa que pensar: al que s'ha d'enfrontar la fauna dels fons costaners quan se'ls tira damunt un temporal d'este tipus. 

Conclusió, com a experiència personal: molts gavinots mediterranis, mala sort a l'hora de veure dofins (cap), una gran alegria de veure baldrigues volar en la seua peculiar manera i unes bones amistats que he fet, com en cada una de les meues “aventures naturalístiques”.

Pujar