| Inici |
| Quadern de Camp |
| Actualitat |
| Coneix-nos |
| Activitats |
| Anuari |
| Els Nostres Ocells |
VIATGES ORNITOLÒGICS
“DE BITXADA PER ESCÒCIA”
Autor: Carlos Navarro.
Un bon dia, millor dit, una bona nit 1
d'Octubre del 2004 partim des de l'aeroport de l'Altet direcció aeroport de Gatwick
(Londres) per a agafar un altre vol que ens deixara a Edimburg. Per cert, això d'una bona
nit ve perquè els vols els contractàrem amb Easyjet i per a que ens costara encara més
barat del que ens anava a costar, eixim de l'Altet a la una de la matinada… com uns
autèntics campions!!!
Bé, el telescopi i els prismàtics
anaven ja nerviosos a l'avió. Jo notava serioses espentes del tele demanant-me a crits
una “bitxada” per Escòcia… però bé, estava a punt de succeir. Només
abaixar de l'avió, ja hi estàvem escodrinyant a veure si se'ns encreuava alguna bestiola
encara que fóra a la pista de l'aeroport.
De l'avió, al meravellós vehicle de
lloguer. Jo crec que és el més còmode per a un viatge d'aquestes característiques, ja
que cada dos per tres dius… ” para, para, paraa… bestiola,
bestiola!!!!”. I quant a la logística, “sobre el gust colors”, però vos
puc assegurar per experiència que la xarxa d'albergs escocesa està molt bé. Nosaltres
el que vam fer fou preparar-nos la ruta més o menys i després reservar via internet als
albergs que es trobaven prop d'aqueixa ruta.
La veritat és que no era l'època
idònia per a viatjar a Escòcia “pardalerament” parlant però bé les
condicions personals no ens permetien viatjar a aquest país en les dates més
espectaculars. Sincerament, havia sentit gent que hi havia estat i sempre em repetien que
Escòcia és inoblidable i que repeteixes segur… efectivament!! Com enguany puga,
me'n vaig en època de colònies!!
Bé vos conte alguns dels llocs i
espècies més singulars que vam poder veure en aquest país.
La primera zona a rastrejar, el parc
nacional de “Loch Lomond”.
Situat al sud-oest del país, va
ser el nostre primer destí, i per a no defraudar… diverses Àguiles pescadores (Pandion
haliaetus), un poquet retardades en la seua migració encara que ja algunes comencen a
quedar-se per aquelles terres. Era un poc un
de les recompenses que anàvem buscant però, per descomptat, sense deixar de prestar
atenció a tota bestiola vivent… Per tota aquella zona molts altres més, com dues
meravelloses esmerles (Falco columbarius) fent-nos una demostració de vols
acrobàtics a pocs metres d'on ens trobàvem. Ah, se m'oblidaven els meus col·legues els
aligots, abundants però no per això menys interessants. Estava Escòcia d'aligots, fins
a la bola!!!
Entre moviment dalt i baix, alguns
individus de xatracs d’albufera (Sterna hirundo) un poc retardats però a bon
ritme amb el seu vol tan suau com la seda. Entre ells algun xatrac àrtic (Sterna
paradisea).
No em vull ni imaginar aquest país en
època de colònies!!!
A la mateixa zona, en un passeig divagant
sense cap rumb fix, de sobte, mussol marí a la vista (Asio flammeus). Se me
n’eixia el cor d'un bot!! I de fons damunt… dos gamarusos (Strix aluco)
movent-se sense parar a un costat i a un altre del camí en què jo em trobava. I jo cada
vegada que creuaven… i oleee… i oleeee!!!
Preciosos i silenciosos vols de les nocturnes, per cert.
Ah, quant a l'alberg de Loch Lomond,
sense comentaris… només dir que aconselle estar en aquest magnífic racó del món
encara que siga una sola vegada en les nostres vides. Jo per descomptat espere anar-hi
més d'una perquè… no veges l'alberg…!!!!
Bé, la zona següent
“Glencoe”!! Zona d'Àguila reial molt bona (Aquila chrysaetos). Vam estar
veient diversos individus prou bé. La satisfacció que s’endú un després de veure
una d'aquestes àguiles remuntant els pedregars amb un vol rasant…per a què??
Realment impressionant!! És convenient deixar el cotxe a la carretera que va direcció
Glencoe, agafar els aparells i caminar un bon tram fins a ficar-se a la zona calenta. Hi
ha diverses zones bones a un costat i a l'altre de la carretera direcció nord.
D'ací eixim direcció Illa de Skye, cap
a la localitat de Broadford. Ací hi ha un altre alberg de la xarxa que està molt bé.
Només dir-vos que des de la finestra de l'habitació veus la vora i a banda de la vora,
unes quantes coses més. Quina va ser la meua sorpresa? En un moment d'aqueixos que et
pares a veure l'infinit i de sobte irromp a la mar, un cap d'una Llúdria!! De salt de cor
en salt de cor i tire perquè em toca!! A aqueix ritme no m'anava a quedar cor per a
res…
Aqueixa nit descansem d’éssers
alats i ens quedem al meravellós alberg comentant el que havia estat fins ara el viatge i
preparant els dies posteriors. El cor no descansaria molt, la veritat!!! Encara quedaven
dies d'esglais!!
L'endemà tocava vaixell, bé…
“pastera”!! Arribava un dels atractius forts.
Vam agafar el barquet en un dels
embarcadors de Broadford. No t'asseguren res, però fins i tot es poden veure belugues en
mar oberta i alguna balena que una altra. A banda de la colònia de Foca grisa que
normalment descansa en un dels illots que visita la barcassa.
Per observar aus també és una bona
ocasió. De fet va ser en aquesta eixida on vam estar veient ànecs glacials (Clangula
hyemalis) a mar obert. Dos precioses femelles disfrutant d'una lleugera brisa de mar
entre els arcs de Sant Martí. En un dels illots per què passem, unes 60 Corbes marines
emplomallades (Phalacrocorax aristotelis) sobre les roques disfrutant de tant en
tant d'algun raig de sol que els queia de tant en tant. 
Raig de sol, obrir-se d'ales!!! Junt amb ells altres de les joietes
esperades en aquest país, el famós i preciós fraret (Fratercula artica), ja
individus hivernant. També diversos individus de somorgullaire alablanc (Cepphus
grylle) acantonats en les roques. Tant de fraret com de somorgullaire, n’hi vam
veure diversos individus durant el nostre passeig amb vaixell, movent-se d'un costat a un
altre.
A tot açò, estàvem tan relaxats
prenent un te amb pastetes al vaixell de “Peter” (per cert, no veges com estan
les galetes de mantega escoceses) veient unes foques grises quan de sobte el meu company
de batalles em toca al muscle i em diu que em done la volta espaiet, espaiet… com uns
trenta i llargs mascarells (Sula bassana) cabussant-se a tort i a dret a la mar.
Quin espectacle!! Per als que no hagen tingut la sort de veure aquesta espècie actuant a
velocitats vertiginoses llançant-se com una fletxa dins de la mar… els recomane que
ho vagen a buscar, perquè a mi cada vegada que una d'aqueixes meravelles de la naturalesa
es fica a l'aigua en forma de fletxa, se m'encolleix fins a l'ànima!!!
De tota aquesta zona, ens vam moure cap a
Dunvengan. Es troba al nord de l'Illa de Skye. És una altra de les zones on es poden
veure fàcilment les colònies de foca grisa. En aquesta zona és molt fàcil veure les
espècies anteriorment mencionades ja que és possible eixir, encara millor, a mar oberta.
De camí cap al nord de l'illa ens trobem
en una xicoteta tolleta una parelleta de cignes cantaires (Cygnus cygnus) amb tres
jóvens més. Preciosos!!! Que per cert, gran part de les espècies que véiem,
anellades!!
Un altre lloc digne de visitar, és el
poble de Portree. És un poble costaner i prou pesquer. Allí, ixen diverses embarcacions
de pesca. Ja vos podeu imaginar l'espectacle que comporta diverses embarcacions pesqueres
en un dels països rei, en algunes aus marines. Espectacle assegurat!!!
A tot açò centenars de gavines de
diverses espècies atentes a qualsevol moviment del braç d'alguns dels pescadors.
Seriosament, jo havia estat en algun festí de marines en algun vaixell pesquer a Alacant,
però com açò… no hi ha res igual!!!
Entre altres espècies en port, Gavinot
argentat (Larus argentatus), Gavina de tres dits (Rissa tridactyla), Gavinot
fosc (Larus fuscus), Gavinot argentat del mediterrani (Larus cachinnans),
Gavinot marí (Larus marinus), Gavina cendrosa (Larus canus), Gavina vulgar
(Larus ridibundus) i entre totes aquestes algun mascarell que un altre deixant-se
veure entre la multitud…
Després d'aquestes meravelloses
visites ornitològiques… ja que estàvem allí, aprofitem per a anar a veure uns
quants castells. Recomanats els castells d'Elian Donen situat quasi a l'entrada de l'Illa
de Skye, el castell de Stirling, el monument a William Walas prop de Stirling, el castell
de Dunvengan en l'Illa de Skye i per descomptat el castell d'Edimburg.
A banda de totes estes coses, per
descomptat mencionar-vos els meravellosos paisatges de què podreu disfrutar. Escòcia és
un país de paisatges així que… a gaudir!!!
A la volta vam fer una paradeta a
Londres. Passem a saludar uns amics i ja de pas un poquet de turisme.
Atenció als parcs del centre de
Londres perquè vos podeu portar alguna sorpresa. Es poden veure moltes espècies.
De fet enguany hem estat veient alguna
Oca del Canadà (Branta canadensis), algun pelicà (Pelecanus onocrotalus)
que un altre, i una concentració d'anàtides prou important.
I bé, res més. Bé, sí!! Per a mi
serà un plaer informar-vos dels dubtes que tingueu sobre Escòcia. La informació que
tinga a les meues mans serà la vostra. Si algú desitja informació detallada sobre com
moure's per Escòcia i aqueixes coses, ací hi ha les meues dades.
Carlos Navarro Blázquez
C/ Els Àlbers 41
03550 Sant Joan (Alacant)
Telèfon: 652873438
c.navarro@gypaetus.org
carlosnavarro44@yahoo.es
Fotos:
- Àguila pescadora (Pandion haliaetus): Ramón Navarro Blázquez
- Xatrac àrtic (Sterna paradisea): José Benito Ruiz
- Fraret (Fratercula àrtica): José Benito Ruiz
- Mascarell (Sula bassana): José Benito Ruiz
- Castell d'Elian Donen: Carlos Navarro Blázquez
- Pelicà comú (Pelecanus onocrotalus): Carlos Navarro Blázquez
- Oca del Canadà (Branta canadensis): Carlos Navarro Blázquez