Text i fotos:
©
Miguel Ángel García.
Farne
Islands. Mar del Nord. (Anglaterra)
Situades a poques milles de la costa de la localitat de Seahouses, a la
regió de Northumberland, frontera d'Anglaterra amb Escòcia, es troba
l'Arxipèlag de Farne Islands, al Mar del Nord. (www.farne-islands.com)
Desde Seahouses parteixen nombrosos vaixells amb diferents recorreguts per
les illes. Es pot baixar en Staple Farne (llegit “estípol farn” que alberga
una de les majors colònies visitables de fraret, cauet, somorgollaire, corb
marí emplomallat, i gavina de tres dits, podem observar-hi nombrosos ocells
marins més: fulmar, garsa de mar, èider, gavinot argentat, gavina vulgar,
etc. És un dels llocs més espectaculars que he visitat. La colònia de
fraret és nombrosíssima, els cauets, les anades i vingudes des del mar amb
peix per a la prole seguint la “roda”, les reunions de fadrins sobre les
roques, la seua curiosa forma de moure's en terra, simplement preciós. La
mateixa cosa es pot dir del somorgollaire.
La
segona illa a què es pot abaixar és Inner Farne “ina farn”. Allí es troba
una gran colònia de xatrac d’albufera, àrtic i becllarg, que ataquen amb
excrements i estrepitosos picats al visitant, atés que la xicoteta senda que
se segueix travessa literalment els llocs de cria i els pollets (nidífugs)
pràcticament es poden tocar, amb el consegüent enuig dels seus progenitors.
Des
d'Alacant es pot volar a Newcastle. Des d'eixe aeroport a Seahouses hi ha
uns 80 Km. (1 hora amb cotxe). L'allotjament es pot aconseguir per unes 30
lliures (45 €) per persona i nit. El vaixell (de 10h a 16h) amb parada en
Staple i Inner costa 25 lliures (36 €) i al baixar a cada illa es paga una
taxa per al Nacional Trust de 5.20 lliures (7.5 €), tot per persona.
La
millor època per a visitar les colònies és a finals de juny, quan totes les
espècies han arribat dels seus quarters d'hivern del sud i estan ja
embolicades en la cria dels seus pollets i les illes es converteixen en un
focus d'ocells revolant, en terra, etc.
The Bass
Rock. Mar del Nord. (Escòcia)
A unes 45
km. A l'est d'Edimburg, i enfront de la costa de la xicoteta localitat de
North Berwick (pronunciat “norz bérik”), es troba l'illa anomenada The Bass
Rock. És de propietat privada i alberga la major colònia de mascarell
de la Mar del Nord. Fins a 80.000 parelles en anys debonança (www.northberwick.co.uk/bassrock.asp)
Des del
xicotet port de North Berwick part el vaixell denominat “Sula”, que si les
condicions del temps ho permeten i el capità del vaixell així ho estima, a
la vista de si els visitants tenen un interés fotogràfic, ornitològic, etc.
ens portarà a l'illa i ens permetrà baixar-hi. El bitllet per a anar en el
vaixell costa unes 30 lliures (45 euros) i per a abaixar es paguen altres 20
lliures (30 euros).
La millor
època per a veure la colònia en total efervescència és finals de juny. Es
recomana anar un dia entre setmana, per a evitar que el vaixell s'òmpliga de
“diumengers”, cosa que influirà negativament en el trajecte i en la
possibilitat de baixar a terra. Un parell de biòlegs del Nacional Trust
s'allotgen a l'edifici del far de l'illa, habilitat com a base per a les
seues investigacions, recomptes i estudis.
Des del
vaixell es pot observar la frenètica activitat de la colònia. Centenars de
mascarells llançant-se en picat a pescar a uns metres de nosaltres. En els
penya-segats altres centenars sostinguts en els corrents d'aire. I en terra,
el més impressionant, els nius de milers de parelles, amb els pollets amb la
plomissa blanca nuclear i la cara i bec negres, en tal nombre que la senda
que recorre l'illa només pot realitzar-se en una quarta part del seu
recorregut, per quedar totalment ocupat l'espai pels grans nius, fets de
restes d'algues i branquetes, i tot el que troben que els pot valdre.
Es poden
observar els llocs per als immadurs, amb plomatges més foscos, de un, dos i
tres anys, fins que aconsegueixen la maduresa sexual i el plomatge complet
al quart any, i busquen parella, ja per a tota la vida. Cal ressaltar com
tots dos pares –impossibles de diferenciar per sexes- van al niu i en vénen
per a donar de menjar al poll. Literalment s'estavellen contra terra quan
aterren, cosa que ens recorda que són ocells marins. És emocionant veure
com fan la seua dansa de reconeixement jugant amb els seus enormes becs, i
més emocionant si és possible com són capaços de canviar-se l'ou de les
potes d'un progenitor a les de l'altre sense que a este li pegue el sol o
sense que toque el terra del niu.
També s’hi
poden observar, entre altres espècies, fraret, fulmar, cauet, somorgollaire,
corb marí emplomallat, gavinot argentat, gavina de tres dits, xatrac
d’albufera, becllart, xatrac àrtic, etc. que si bé no nien en esta illa, sí
ho fan en altres de pròximes.
En North
Berick hi ha allotjament disponible per unes 30 lliures (45 €) per persona i
nit i, a més, es pot visitar, al costat del port, el Centre d'Ocells Marins
(Seabird Centre) on té enfocades unes quantes càmeres per a veure la colònia
des del mateix centre, i on a més existeix botiga i informació sobre els
programes de conservació que es duen a terme. (www.seabird.org)
Pujar