| Inici |
| Quadern de Camp |
| Actualitat |
| Coneix-nos |
| Activitats |
| Anuari |
| Els Nostres Ocells |
VIATGES ORNITOLÒGICS
Apunts d'un viatge a Islàndia
Text i fotos: Sergio Arroyo.
El passat mes de juliol vaig tindre l’oportunitat de visitar, junt amb Sonia, la meua dona, esta aïllada illa del nord d'Europa. Fa molt que acariciava la idea d'este viatge, presentant-se l'ocasió de poder conéixer-la en companyia d'Einar i Liv, dos amics noruecs que ja coneixien el país.
 Fulmar.
Tètol cuanegre.
Ànec alerquí.
Sit blanc. |
A pesar que l'extensió de l'illa no és gran (poc més de 100.000 Km2), la seua accidentada orografia i l'exigua xarxa de carreteres asfaltades obligava a invertir una bona quantitat de temps a traslladar-nos d'un punt a un altre, a més, tan sols disposàvem de 12 dies, tot açò va motivar que no poguérem visitar totes les zones que havíem planificat en un primer moment.
El llistat d'espècies observades tan sols va arribar a les 61, encara que a l'illa no nidifiquen moltes més. Fallen sobretot els rapinyaires perquè no vam poder contemplar el falcó sagrat ni àguila marina.
D'entre els llocs que visitàrem jo destacaria dos per l'espectacularitat del paisatge i l'abundància d'avifauna:
El primer es tracta dels impressionants penyasegats de Latrabjarg, on es troba una gran colònia d'ocells marins, considerada com una de les majors d'Europa, la qual es calcula que alberga entorn d'un milió d'ocells. A les seues estants nidifiquen el fraret, somorgollaire, somorgollaire de Brunich, cauet, gavina de tres dits i fulmar entre d’altres.
En segon lloc la millor zona d'anàtids del país, el llac Mývatn. Un gran llac d'origen volcànic (com tot a Islàndia) on es poden trobar entre altres espècies l'ànec arlequí, (encara que durant l'estiu els mascles s'observen a la costa on es retiren després d'aparellar-se, deixant la femella quan esta pon els ous), morell d’islàndia, ànec glacial, cabussó orellut, morell buixot o escuraflascons becfí com a espècies més destacables.
L'illa manca completament d'arbratge i està coberta amb la típica vegetació de la tundra. Hi nidifiquen en gran nombre la bequeruda, el tifort, el fusell o el tètol cuabarrat. Una altra espècie que també és extraordinàriament abundant, és el xatrac àrtic encara que al contrari que les anteriors nidifica en forma colonial, i no dubta a picotejar-te el cap si t'aproximes massa als nius.
La representació de passeriformes és escassa; destaca per la seua abundància el tord ala-roig o el molt més escàs sit blanc.
En fi, un magnífic lloc per a conéixer i disfrutar de la seua naturalesa pràcticament inalterada.
|
 Fraret. |
 Cabussó gris. |
 Xatrac àrtic. |
 Escuraflascons bec-fi. |