Tex i fotos: © Toni Zaragozí.
Merla d'aigua. © Foto: Toni Zaragozí Baldó.
Granota bermeja.
Palometa de Bossot. |
La zona ha sigut el Pla de Beret i Monestir de Montgarri. Llocs predilectes i d'una majestuositat inigualable.
Les vaques i els cavalls a gust entorpeixen el pas dels cotxes i allí manen ells. Ens tirem mitja hora per a poder circular ja que estaven a l'ombra i no volien apartar-se.
El monestir es troba a dues hores de camí de Pla de Beret. Una masia ja molt derruïda ens dóna a entendre que en un passat va estar poblat per persones que treien a la naturalesa un profit i a més havien de pagar als amos. La llet, la carn i el formatge serien la moneda de canvi d'anys arrere...
Ara les casetes típiques estan substituint el ramat. També les pistes d'esquís en ple hivern reporten grans beneficis.
Gent noble i austera forma el caràcter d'estes gents que ara tenen problemes a l'hora de conservar el seu idioma antiquíssim amb la Generalitat de Catalunya.
El santuari de Montgarri està a 1650 m sobre el nivell del mar, al costat del riu Noguera Triareixa. Rodejat d'una immensa pinnada de pi negre.
La seua avifauna és molt rica: raspinell, cua-roja fumada, merla d’aigua, pit-roig, capellanets, sits grocs, senyoretes, picot negre, còlbit gris, teuladí d’ala blanca, milà, voltors comuns, cueta torrentera, cueta blanca, blauet, etc.
Els nombrosos pelegrins arriben de totes maneres: caminant, amb bici, amb tot terreny, amb cotxe utilitari...
Un club amics de Montgarri s'ha encabotat a revitalitzar la zona, de fet l'església té un llibre on pots firmar i posar de tot: una reclamació que hi havia deia " la cervesa està molt cara".....