Grupo Local SEO-Alicante - Cuaderno de campo

Platja de Sant Joan des del Cabeçó.

Sargantana ibèrica.

Hipparchia statilinus.

Hipparchia fidia.

Àguila serpera.

Soliguer. © Fotos: Jacobo Ramos.

Vos envie unes poques observacions dels escassos ocells vistos durant la pujada al CABEÇÓ D´OR el dissabte 14-juliol. Aprofitant les ombres projectades per les verticals parets sobre l'ombria del Cabeçó, puge en un parell d'hores fins a la cima. La meua intenció en principi no era pujar-hi, però hi havia pocs ocells i les palometes no estaven actives per
l'absència de sol, per la qual cosa hi havia poc en què entretenir-se. Pujant-hi, a les zones més boscoses, són els ocellets forestals els que es deixen escoltar i/o albirar breument: totestius i capellanets, capellanets de cresta, senyoretes i merles.
Fins i tot, hi veig molt ben un xicotet grup familiar de CARAGOLETS amagant-se a l’espessor més
gran de la vegetació. En llocs amb matolls i arbustos, són les BUSQUERETES CAPNEGRES i CUALLARGUES, com també algun SIT NEGRE els que s’hi mostren breument. A mitat de pujada, en un replanell que comunica amb un altre recorregut, veig 1 CAPSOT amb enceba. El cel és solcat per hirundínids com a OROENETES CUABLANQUES i ROQUERS, com també FALCIOTS, sobreeixint entre els quals, tant per la seua grandària, com pels seus sonors reclams els FALCIOTS DE PANXA BLANCA, amb almenys 2 grups d'11 i 7 ocells. Més tard, de tornada, és 1 ORONETA CUA-ROGENCA la que es deixa veure, prop d'una casa on antany tenien oques. Als penyals veig 1 mascle de MERLA BLAVA i diversos CUA-ROGES FUMADES (1 mascle i 2 femelles/juvs.). Entre els rèptils, a penes veig 1 femella de SARGANTANA IBÈRICA a les roques del cim i 1 SARGANTANA CUALLARGA en una zona de matoll. Entre les palometes, la més abundant és la Hipparchia fidia,
com també bastant de Coenonympha dorus, algunes Pyronia bathseba, Satyrus actaea i Hipparchia semele, com també Lasiommata megera i alguna Lasiommata maera a les roques de l cim. Una Issoria lathonia, una altra Cleòpatra (Goenopteryx cleopatra). I, finalment, ja arribant al cotxe, veig per primera vegada 1 ex. de Hipparchia statilinus (molt pareguda a Hipparchia semele).

Despús-ahir, 18-juliol, faig una volta per la Carrasqueta, passant al costat del Pou del Surdo, i arribant fins al mes alt d'esta zona de la serra, just abans del tossal que porta fins al cim de la serra dels Plans, on veig multitud de palometes, i no hi passe molta calor. En eixes estava, quan veig una parella de SOLIGUERS prospectant el lloc, i a l'estona sent un altre reclam de rapaç, i veig passar altes 2
esplèndides ÀGUILES SERPERES dirigint-se “cap a Xixona”. De totes maneres, els ocells ja no es mostren molt, i hi veig 1 MERLA BLAVA al Pou del Surdo i l'hotel rural annex. PASSERELL i GAFARRONS acudeixen a beure a un sector on es produeix un
xicotet abocament intermitent d'aigües residuals? procedent d'este hotelet. També 2-3 FALCIOTS DE PANXA BLANCA es deixen veure sobre el lloc, fins i tot passant ocasionalment molt prop, deixant un clar brunzit. Com deia, moltes palometes, entre les quals moltes Melanargia lachesis, una palometeta de les carrasques com és Quercusia quercus, diverses Fabriciana adippe (pareguda a Pandoriana pandora, encara que lleugerament menor) i ara
comença un licènid com Lysandra hispana.

Ahir, 19-juliol, Sergio Arroyo i jo mateix, visitàrem un càlid PANTÀ D'ELX, on repassàrem la seua marge sud, on veièrem molt pocs ocells, a penes algun grup d'ABELLEROLS
i grups familiars de CAPSOTS i BOTXINS, com també BUSQUERETES CAPNEGRES. Sort que en visitar la presa del pantà, la cosa es va animar un poc, i hi vam veure ORONETES CUABLANQUES , 1 pp d'ORONETES CUA-ROGENQUES, una parella de CÒLBITS NEGRES i algun SOLIGUER, PAPAMOSQUES GRIS, PUPUT i algun TUDÓ i TÓRTORA. Prop del riu vam veure també alguna CUETA BLANCA i 1 BOSCARLER en un arç negre prop del riu. Entre els rèptils, vam veure 3 SARGANTANES CUA-ROGES, 1 SARGANTANA CUALLARGA i un clapat jove de FARDATXO. Així mateix, 1 TORTUGA D’AIGUA IBÈRICA en un toll al costat del riu.

Dijous passat, aprofitant la jornada ennuvolada de fresques temperatures, eixim Laura i jo a pegar una volta camperola, remuntant el riu Montnegre fins a arribar al pantà de Tibi. Durant el camí observem multitud de perdius amb els seus perdigots corrents darrere dels adults, abellerols, capsots, còlbits i algun soliguer, però la sorpresa del matí va ser sens dubte trobar-nos amb un enganyapastors que alçà el vol al nostre pas, amb una sorpresa encara mes gran, per deixar-nos dos ous al descobert, que si no arriba a ser per la bona vista de Laura no haguera vist mai, ja que tenen un camuflatge increïble.

Després d'un merescut descans observant el paisatge que ens oferia el pantà de Tibi, ens acostem sigil·losament de nou al niu i vam poder veure novament i fotografiar a mama Enganyapastors.

Hui en companyia d'Antonio Bañuls pugem a la Font Roja i podem disfrutar d'una jornada d'anellatge. Estrela, Pablo i la seua amiga ens acompanyen durant uns moments.

altres observacions:trencapinyons, mosquiter pàl·lid, papamosques, pinsà, raspinell...etc

Sobre les 10h donem la sessió per finalitzada i passem a saludar Pep Cantó que es troba anellant al Mas de Celedon.

El dilluns vam estar realitzant el seguiment i anellatge a les salines de Calp. De tres camallongues capturades tan sols una queda marcada, les altres s'alliberen sense poder col·locar-los-hi l'anella ja que les potes no estan prou crescudes. Continuem amb la tasca del VOLCAM de 2007 i enguany tenim la sort de tindre nous ornitòlegs i ornitòlogues, n’adjunte foto.

Una companya del treball em posar sobre avís en contar-me que havia trobat un poll que
havia caigut d'una "muntanyeta" plena de forats, prop d'on viu. Vaig anar-hi a corroborar
les meues sospites. Efectivament, en un solar del PAU 5 (platja de Sant Joan) les
excavadores han desmuntat uns quants metres de terreny però, per alguna raó, n'hi han
deixat un tros. Als parpallons no se'ls va escapar la idoneïtat d'estes parets terroses
per a excavar els seus nius. Fins 40 orificis he comptat en este escanyolit monòlit de
terra, dels quals ixen i entren encara els ocells, aliens a les nombroses persones que
transiten pel descampat, especialment passejant als seus gossos.

Jacobo Ramos ens envia noves cròniques de les seues eixides, esta vegada destacant un viatge a les illes Columbrets, a més d'altres eixides a aiguamolls i serres alacantines.

Gavina corsa.

Baldriga cendrosa. © Fotos: Manolo Vicedo.

Mascle de sagrantana de Columbretes.

Medicago citrina.

Gonepteryx cleopatra.

Hipparchia fidia.

Hipparchia alcyone.

Xatracs d'albufera.

Cuaenlairat.

L'estrela d'estes eixides és un viatge realitzat a LES ILLES COLUMBRETS, el dissabte-17-juny-2007, en companyia dels amics i companys d'un grup de treball del Cefire (formació del professorat), dirigits per Paco González. Arribar a les illes Columbrets no és fàcil (es troben a uns 50 km del port de Castelló, i Castelló a molts més d'Alacant i, sobretot, pendents que la mar estiga en condicions de gaudir), però val la pena.
   Al port de Castelló, ja vam veure una gran quantitat de GAVINES CORSES, amb almenys 300-400 ocells. De camí cap a les illes, vam tindre gavines corses seguint el solc del vaixell durant tot el trajecte, com també alguns exs. de XATRAC D’ALBUFERA. Junt amb els quals, BALDRIGUES CENDROSES, passant molt prop del vaixell, com també BALDRIGUES BALEARS, no en gran nombre però sí de forma regular, fins i tot un ban de 10-12 ocells.
Així mateix, permutant plomes per escates, un parell de PEIXOS VOLADORS van escapar de l'aigua i van solcar l'aire bastant de temps. Ja amb les illes clarament a la vista, un ESCATERET creua per davant del vaixell. Abans d'accedir fins a l’Illot Gran, rodegem l'illa Foradada, per a després dirigir-nos cap a la primera, i llavors vam veure sobrevolant-nos bastant alt el primer FALCÓ DE LA REINA. En algunes zones es veien les figures de alguns CORBS MARINS EMPLOMALLATS, especialment un grup d'uns 8-10 exs. a esquenes del far, quan ens n’anàvem. Mentre esperàvem per a entrar en la rada que forma el cràter de l’Illot Gran, i poder fondejar en la boia corresponent, va passar al costat del vaixell un pardalet dirigint-se arran l'aigua cap a l'illa; al poc veig un altre Falcó de la Reina, prop de l'illa, arran l'aigua i prop dels gavinots argentats del mediterrani, i vaig pensar immediatament que el ocellet hauria passat a convertir-se en menjar de falcó, el qual es va posar després al tallat que hi ha davall el far. També vaig veure un altre exemplar pròxim al Mascarat. Desembarquem a l'illa, i hi vaig contemplar algunes de les plantes pròpies de les illes, com també diversos exs. de SARGANTANA DE COLUMBRETES, i en vaig veure, fins i tot, una còpula. Mirant cap al far, descobrisc la presència de la colònia de GAVINA CORSA instal·lada just als peus del far; la guia del parc ens va contar que la colònia s'ha tornat a instal·lar a l'illa, gràcies a la solta de polls i la tècnica del hacking, havent-hi enguany unes 75 pp, i augmentat respecte de l'any anterior que hi havia unes 50 pp. Igualment, ens comenta que la BALDRIGA CENDROSA també s'ha recuperat bastant. En un grup de paleres vam veure posat 1 PAPAMOSQUES GRIS i s'escoltava el cant fluixet d'alguna busquereta no identificada (no era capnegra), i que podria tractar-se d'alguna busquereta de casquet. Encara que a l'anada estava ennuvolat i feia fresquet, a l'arribar a l'arxipèleg es va quedar un dia magnífic i vam gaudir d'un agradable bany, i vam poder veure un parell de bellíssimes daurades davall el vaixell, com també diversos sargs de gran grandària. A l'illa també vam poder veure-hi algunes plantes de gran valor, com el Medicago citrina o el Lobularia maritima columbrtensis. Ja de tornada, continuen acompanyant al vaixell les gavines corses i baldrigues cendrosa i balear, com també els xatracs d’albufera, junt amb 1 XATRAC BECLLARG i 1 FUMARELL NEGRE, i vaig podent contemplar a més, ja prop del port de Castelló, 2 MASCARELLS immadurs, que després de seguir el solc del vaixell uns pocs minuts, es desplacen definitivament cap al sud.
   Amb nostàlgia recorde aquell altre viatge a Columbrets, realitzat per AHSA fa uns pocs anys, i tan agradable com este, amb uns dies magnífics i una mar esplèndida, ni tan tan sols es va ficar el llebeig a poqueta nit. En aquell, fins i tot vam veure un parell de PARÀSITS GROSSOS al poc d'eixir del port
de Castelló, i vam veure CAUETS durant el trajecte. També vam veure totes els ocells comentats i gaudim d'allò més bé davall el mar, veient mers, sargs, corbines, dentuts, barracudes i altres…

   Al CLOT DE GALVANY, ja dos pollades d’ÀNEC CAPBLANC, i vaig veure el 15-juny en Bassars 1F + 6 polls mitjans, i el dia 18, a la tolla de
contacte, 2-3 polls també mitjans. Una altra cosa destacable, és la
localització finalment de 4 mascles de CUAENLAIRAT al paratge, com també la presència de RASCLÓ a la tolla nord.

SALINES DE SANTA POLA: Entre el 21 i 23-juny

-Almenys 311 GAVS. CAPBLANQUES, increment a causa de la desfeta que hi ha patit la colònia de capblanques assentada a la Llaguna de La Mata, i que posa de manifest la fragilitat de l'espècie per criar en una sola localitat, havent desaparegut de la zona on criava a Santa Pola per l’increment de la gavinot argentat del mediterrani en eixa colònia, factor este que podria ser corregit amb facilitat eliminant els nius de gavinots en un sector d'eixa colònia, que quedaria lliure per a altres espècies que han disminuït la seua presència (xatrac d’albufera, mongeta i alena) o simplement hi han desaparegut (Gavina vulgar i la susdita capblanca).
-XATRAC D’ALBUFERA: Almenys 200 pp, destacant la bona acceptació d’alguns dels illots xicotets del Pinet.
-MONGETA: Pareix haver baixat la seua presència, tot i que encara a final de juny s'estan formant parelles i començant a nidificar.
-79 XATRACS BECLLARGS a Pinet. Cal reconéixer que esta espècie als aiguamolls sudalacantins té mala sort per a nidificar, perquè fa bastants anys el primer intent de nidificació es va malmetre a les Salines de Santa Pola; i a la Llaguna de la Mata, després d'una reproducció prometedora l'any passat, enguany també s'ha espatlat, amb unes 40 pp que havien iniciat la nidificació.
-La presència d'un bon nombre de FLAMENCS, m'obliga a comptar-los, i ix un magnífic cens de 3.874 exs., encara que no pareix estar nidificant.
-1 TIFORT en Canalets.
-2 CORBS MARINS GROSSOS immadurs a Canalets.
-ÀNEC BLANC: a Canalets,
   -1 pp + 11 polls igualons.
   -2 polls igualons entremesclats amb gavines capblanques.
-41 CABRELLOTS.
*Important trasbals d'agrons en la llunyana colònia d'Irles, sent esta sobrevolada per “agrons blancs”, MARTINETS, alguns AGRONS BLAUS i ROJOS, i 2 PICAPORTS també s’hi deixen caure.

Hui, 28-juny, als camps de Vistabella, al costat del P.N. Del FONDO, en uns camps de cultiu, on estan abocant fangs de depuradora per a abonar-los, una gran concentració de ESPLUGABOUS, GAVINES VULGARS, destacant especialment la presència també de 142 GAVS. CAPNEGRES, xifra realment destacada per a estes dates, especialment si tenim en
compte que entre les quals 44 ocells són adults i la resta immadurs. Estos ocells adults podrien formar part del contingent reproductor de gavines capnegres que es reprodueix irregularment als aiguamolls sudalacantins (en els últims anys ha criat a les Salines de Santa Pola, el Fondo, Llaguna de Torrevella i, fins i tot, enguany existia la possibilitat que
n’hi haguera 1 pp a la Llaguna de la Mata, però algun incident ocorregut a l’illot de nidificació ha eliminat tal possibilitat. Així mateix, també ha criat a les salines de Sant Pere del Pinatar, molt pròximes als nostres aiguamolls).

   Finalment, unes xicotetes pinzellades serranes: Així, el dimecres-20-juny, a la SERRA D'AITANA:
-1 pp de BUSQUERETES TRENCAMATES amb 1 poll cuacurt, una miqueta més allà de la font de Forata.
-Grup familiar de SIT NEGRE.
-PERDIU ROJA, fins i tot, molt prop del Pas de la Rabosa.
-PICOT per la zona de la font de l´Arbre.
-MERLA BLAVA prop del Pas de la Rabosa.
*Impressionant la “bestial” explosió demogràfica de la palometa Plebejus
argus, amb milers d'estos insectes a les zones altes,
ocupant pràcticament totes les mates florejades de sàlvia. També 1 Satyrium esculi i alguna Melanargia occitanica.

El 19 i 25-juny a la FONT ROJA:
-1pp de SOLIGUERS sobrevolen el cim *Ens persegueixen incansables els cants dels ocellets d'este impressionant bosc: SENYORETES, RASPINELLS, REIETS SAFRANERS, TOTESTIUS, un grup familiar de FERREROLETS (la primera vegada que veig estos ocellets a Alacant!), PIT-ROJOS, PINSANS, SIT NEGRE (fins i tot, trobem un niu –no buscat, només mirat de gaidó- d'esta espècie, amb 3 ous, que ha de ser una segona posada?.
*Moltes palometes: Hipparchia semele, 1-2 ex. de sàtir negre, 3-4 Olmeres durant la pujada i després almenys 3 ex. en oms de la zona del santuari. Diversos exs. de Pandoriana Pandora, 1 d'atalanta en zona del santuari, 1 vanessa cardui al Mas de Tetuà, i 1 Zygaena trifolii; també diversos exs. d'Issoria lathonia.

*Entre les orquídies, hi veiem algunes Epipactis, que floreixen a l'empara de la ombria del carrascar.
*Sobre palometes: Moltes i variades, compte, a més, amb l'assessorament i la inestimable companyia de Fernando Camuñas i Manolo Santonja
-Bon nombre de Pandoriana pandora.
-Diverses Gonepteryx cleòpatra.
-Diverses Issoria lathonia.
-Diversos sàtirs negres, Satyrus actaea.
-Algunes Hipparchias semele.
-1a observac. d'1 ex. de Hipparchia alcyone, Banda recolzada.
-Melanargia occitanica.
-Diverses Melanargia lachesis.
-1 Zygaena trifolii.
-Comuns Pyronia bathseba i Coenonympha dorus.
-Colias crocea.
-Iphiclides podalirius.
-També Nymphalis polychloros, de les quals veiem 3 exs. a l'om
més pròxim de la font que hi ha al costat del santuari, mentre mengem el bocata i bevem la fresca aigua de la dita font, encara que lluny de l'objectiu de les nostres càmeres.

   Finalment, el 27-juny faig una volta per la SERRA DE SANTA POLA,
i hi gaudisc d'una agradable temperatura, minvada per estar ennuvolat i l’agradable vent de llevant que bufa:
-Absència de CUAENLAIRAT al barranc i als voltants del far.
-SABOC COLLROIG.
-Bandito de SENYORETES, amb jóvens.
-TOTESTIU.
-PAPAMOSQUES GRIS.
-BUSQUERETA CAPNEGRA.
-TUDONS, TÓRTORA.
-Fringíl·lids, especialment prop d'una bassa amb aigua, on
es concentren els pardalets granívors: GAFARRONS, VERDEROLS i CAGARNERES, teuladins, com també els tudons i tórtores.
-PERDIU ROJA, amb 2 jóvens volanders.
-SOLIGUER.
-BOTXÍ.
-PUPUT.
-El cant del PICOT acompanya en tot el recorregut per un dels barrancs més magnífics de la serra.
-Fins i tot 1 ESPLUGABOUS sovinteja per la zona.
*Entre les palometes, alguna Coenonympha dorus i 2 Hipparchia fidia (la 1a vegada que la veig, sent esta una palometa estival, comuna en àrees rocoses.)