El dia 18 de vesprada, vaig anar a ca l'Emilio de Juan a dur tres caixes niu per a instal.lar-les, ja que en enderrocar un vell edifici, les falcies buscaven espais per a nidificar, encara que estos primers dies volen passar la nit i es fiquen per qualsevol racó, finestres, ximeneies, fins i tot, al costat de les malles i a les lleixes. Passen la nit arrupits uns damunt els altres, són totes pàl.lides i hi deu haver unes 100 parelles reproductores...

Són molt vives i arrapen amb les urpetes, tinc alguns dits marcats pels senyals d'ahir... Qui deia que criaven a gran alçària, és un segon pis on entren cada nit... i es nota el blanc de la gola...

Pujar

Luis Fidel ens envia unes cites interessants:

Diumenge 17/04/05: Formiguers a Sant Blai (Alacant) amb Susana Lledo.

Dilluns 18/04/05: Arpellot Cendrós, 2 mascles i 1 femella al Parc Natural de les Salinas de Santa Pola amb Germán López.

Pujar

SERRES DE LES ÀGUILES I FONCALENT 17-4-2005, per Antonio i David Bañuls.

Partim a les 7:30 des de l'Alcoraia cap a la serra de les Águiles. El vent del nord ja bufa fort a esta hora i no deixarà de fer-ho tota la jornada. 

Abellerol.                                                                                © Foto: Toni Zaragozí.

Continuen apareixent els ocells estivals a la serra, encara que sembla que enguany van amb una miqueta més de retard del que és més habitual. Hui canten diversos mascles de còlbit ros, els abellerols van ja emparellats i cortejant-se, i les tórtores s'observen a les pinedes. 

També les primeres busqueretes emmascarades apareixen ja a les seues zones favorites, pinedes obertes i ben assoleiades amb matolls de bon port, un parell de mascles se senten cantar. 

A la zona millor protegida del vent, un xicotet grup de hirundínids composat per oroneta, cua-rogenca, cua-blanca i roquer… Només falta el parpalló. 

Cap a migdia ens acostem a la serra de Foncalent, o millor dit a la part d'ella que no ha sigut convertida en formigó. A l'abocador, a banda l'aroma, hi ha grans grups de gavines vulgars, gavinots argentats i esplugabous. 

Al vessant serrà hi ha bon nombre de cogullades, bandades de fringílids, bon nombre de falcies, però també pàl·lides i algunes de panxa blanca, i les últimes titetes de la temporada. En vol sobre la serra observem una cornella, ocell gens comú per estes terres.

TOTES LES ESPÈCIES (43): ESPLUGABOUS (BUBULCUS IBIS), XORIGUER (FALCO TINNUNCULUS), PERDIU (ALECTORIS RUFA), GAVINA VULGAR (LARUS RIDIBUNDUS), GAVINOT ARGENTAT DEL MEDITERRANI (LARUS CACHINNANS), TUDÓ (COLUMBA PALUMBUS), TÓRTORA TURCA (STREPTOPELIA DECAOCTO), TÓRTORA (STREPTOPELIA TURTUR), CUCUT REIAL (CLAMATOR GLANDARIUS), CUCUT (CUCULUS CANORUS), FALCIA DE PANXA BLANCA (APUS MELBA), FALCIA (APUS APUS), FALCIA PÀL·LIDA (APUS PALLIDUS), ABELLEROL (MEROPS APIASTER), PUPUT (UPUPA EPOPS), COGULLADA (GALERIDA CRISTATA), GOCUJADA FOSCA (GALERIDA THEKLAE), ORONETA (HIRUNDO RUSTICA), ORONETA CUA-ROGENCA (HIRUNDO DAURICA), ORONETA CUABLANCA (DELICHON URBICA), ROQUER (PTYONOPROGNE RUPESTRIS), TITETA (ANTHUS PRATENSIS), CUETA BLANCA (MOTACILLA ALBA), CÒLBIT ROS (OENANTHE HISPANICA), CÒLBIT NEGRE (OENANTHE LEUCURA), MERLA BLAVA (MONTICOLA SOLITARIUS), MERLA (TURDUS MERULA), BUSQUERETA CUALLARGA (SYLVIA UNDATA), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), BUSQUERETA EMMASCARADA (SYLVIA HORTENSIS), TOTESTIU (PARUS MAJOR), CAPELLANET (PARUS CRISTATUS), CAPSOT (LANIUS SENATOR), BOTXÍ (LANIUS MERIDIONALIS), BLANCA (PICA PICA), CORNELLA (CORVUS CORONE), ESTORNELL NEGRE (STURNUS UNICOLOR), TEULADÍ COMÚ (PASSER DOMESTICUS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), VERDEROL (CARDUELIS CHLORIS), CADERNERA (CARDUELIS CARDUELIS), PASSERELL (CARDUELIS CANNABINA), CRUIXIDELL (MILIARIA CALANDRA).

Pujar

Jacobo Ramos com ve sent habitual ens envia la crònica de les observacions més interessants que va realitzar la setmana passada.

CLOT DE GALVANY/BASSARS.

El diumenge 17-IV a penes hi havia dos ads. i un juvenil), una ÀGUILA CALÇADA, 3 TERREROLES volen cap al nord, i com a més destacable, la presència d'un mascle de BUSQUERETA TRENCAMATES cantant (seguirem la zona per si se li ocorreguera nidificar!).

El dissabte 16-IV destaca la presència del primer FUMARELL DE GALTA BLANCA, així com dos CURROCS posats a la bassa principal, que descansaven del fort vent del nord-oest.

L'endemà -15-IV- visite la bassa de Bassars, on hi havia 28 SIVERTS, almenys 20 BOIXOS, 8 ÀNECS CAPBLANCS (4M i 4F), GALL DE CANYAR, TUDÓ i algun cantador ROSSINYOL COMÚ. El dissabte 16-IV destaca la presència del primer FUMARELL DE GALTA BLANCA, així com dos CURROCS posats a la bassa principal, que descansaven del fort vent del nord-oest.

El 14-IV veig almenys 16 GAVS. CAPNEGRES a la bassa principal, amb 10 ads. i 6 ocells de 1r estiu (de totes maneres. 

Serreta Mitjana.                                                                                   © Foto: Jacobo Ramos.

SALINES DE SANTA POLA

El 15-IV destaca la presència de 82 CARREGADES en uns camps llaurats situats entre les Salines i el Fondo, així com el pas per esta mateixa zona d'una femella d'ARPELLOT CENDRÓS. El més
curiós, no obstant això, ha sigut la presència d'una CORNELLA volant ràpida cap al nord, impel·lida pel fort vent, perdent-se cap al cap de Santa Pola.

El dia 13-IV s'observen 251 GAVS. CAPBLANQUES menjant a Charcolís; amb elles, 8 BECPLANS, 74 CABRELLOTS (xifra primaveral molt destacada), així com una important concentració d’almenys 400-500 ESPLUGABOUS pròximes a la colònia de nidificació. Entre els anàtids, almenys 115 ÀNECS BLANCS, segueix la SERRETA MITJANA, i la meua primera observació prenupcial ací de 3 ROSSETES. Dos dies abans, un AGRÓ BLANC.

RIU VINALOPÓ: dos TERRITS DE TEMMINCK el dia 13-IV.
Camps de lo MASERA, a SANT MIQUEL DE SALINAS: done una volteta ràpida en una zona entre camps d'ametlers i una extensa plantació de carxofes (no era la ruta de la carxofa!), on veig diversos rapinyaires, amb una ÀGUILA SERPERA, dues ÀGUILES CALÇADES, un ALIGOT i 1 ARPELLOT DE MARJAL. En una zona de timoneda amb plantes nitròfiles, una pp de TORLIT, dos
mascles cantant de BUSQUERETA TRENCAMATES, un primer grup prenupcial de 8-10 ABELLEROLS, i bon nombre de PERDIUS, CONILLS i 1 LLEBRES.

Barranc de Monnegre. Sargantana Cuallarga. Agró Roig.                                                                                             © Fotos: Jacobo Ramos.

BARRANC DE MONNEGRE

El dia 12-IV em done una volta pel , el barranc dels pinsans trompeters. El passeig discorre molt tranquil, amb mínimes observacions d'ocells, a pesar de fer un esplèndid dia. Tan sols dos contactes acústics de PINSÀ TROMPETER, sense arribar a localitzar-los. Alguns GAFARRONS i BUSQUERETES CAPNEGRES, així com CÒLBIT NEGRE i MERLA BLAVA jalonen la ruta. A penes una pp de PASSERELLS, tan sols un contacte de BUSQUERETA CUALLARGA, un PICOT a la part alta, en una zona amb pineda, i un mascle de CÒLBIT ROS en una timoneda de la zona superior del barranc. Sort que a la tornada, quan ja enfilava les últimes rampes i amb la freqüència cardíaca
molt alterada, em tire a terra per a disfrutar de la pròxima presència d'una esplèndida ÀGUILA DE PANXA BLANCA adulta, que planejava a baixa altura sobre el riu Monnegre. Al camí descobrisc excrements d'ARRUÍ i xafades d'estos així com de RABOSSA. També un parell de SARGANTANES CUALLARGUES es deixen observar amb claredat.

AL FONDO, el dia 9-IV veig 4 CURROCS volant contra el vent sobre els camps de Vistabella, i entraren cap als embassaments del Fondo. També hi havia una ÀGUILA PESCADORA intentant pescar "bec a vent".
AL FONDO D'AMORÓS, el 9-IV destaca la presència d'un grupet de ardeides pescant en un assarb cementat, entre altres coses perquè allí pegava menys el fort vent, amb presència de diversos AGRONS BLAUS, 3 AGRONS ROJOS, GARSETES BLANQUES i un OROVAL. A més, 34 BOIXOS, 12 ÀNECS BLANCS, una pp de RONCADELLS i continua allí la PICARDONA.
BOCANA DEL PORT D'ALACANT: el dia 9-IV, amb fort vent del nord-oest, compte un mínim de 41 GAVS. CAPNEGRES (quasi tots els ocells de 1r estiu, només 6-7 ads.) i segueixen allí 2 GAVS. MENUDES. 

Pujar

Fran Atienzar ens envia els resultats d'una jornada d'anellament d'Oronetes i altres pardals que queien en les xàrcies al Parc Natural de Pego-Oliva.

El dissabte 16 d'abril, Álex i jo vam estar anellant oronetes al P.N. Pego-oliva. A causa de la climatologia en eixos moments (ennuvolat) feia que les oronetes anaren baixes, cosa per la quual  anaven caient a poc a poc, facilitant la presa de dades i evitant aclaparaments. En un d'eixos moments, Álex em va dir que mirara al cel, vaig alçar la mirada i a pocs metres d'altura sobre nosaltres, un bell becplà volava per a deixar-se caure a la marjal. Continuant amb l'activitat hirundínida, fosquejava i l'activitat no pareixia que fóra elevada fins que decidim veure les xarxes, que estaven plenes d'oronetes. Total: 116 oronetes, 5 parpallons, dos xitxarrots, una xitxarra de canyar i una xitxarra mostatxuda. Això va portar faena fins ben entrada la nit. Vull destacar que l'endemà tocava estació d'esforç constant, i com diu el nom, vam ser constants i allí vam estar. Ens va permetre veure dos orovals i vam capturar 7 oronetes de les que s'havien quedat la nit anterior a dormir, i tres xitxarres de canyar. També cal destacar el fort vent regnant que va fer desmuntar les xarxes abans d'hora.

Pujar

Terrerola capturada per anellament.                                               © Foto: Vicent Bataller.

Vicent Bataller està fent un control de terreroles a Rabassa.

M'havia proposat dur un xicotet control de les terreroles que totes les primaveres habiten al costat de la caserna de Rabassa. Enguany han vingut en nombre semblant a tots els anys, podria haver-hi 20 parelles comptant per baix, ja que van corrent per terra i no se les hi veu. Amb este fi, les he estat encebant amb mixtura per concentrar-les en un lloc. El dissabte 16 d'abril vaig disposar 4 ceps matlla amb tenebri. La veritat és que els costa picar al cep ja que menjaven dins del mateix cep sense fer cas al cuc, però finalment vaig poder anellar 3 exemplars, apart d'un verderol. En els propers mesos faré alguns intents més.

Pujar

Pep Cantó ens remet els resultats de dues jornades d'anellament, una al PN Font Roja i l'altra a l'embassament de Beniarrés. A més dels anellaments, destaca l'observació d'un Àguila Pescadora en l'embassament, cosa que no es produïa des de 1998.

Estació Font Roja, 13/04/2005

El dimecres 13 d'abril (aniversari de la declaració del Parc com a tal), hem muntat l'estació. Ha sigut un poc més animada que la setmana passada, però només un poc. 

3 Sylvia atricapilla (mascles)

1 Serinus serinus (mascle)

1 Loxia curvirostra (juv.)

1 Sylvia melanocephala (mascle) Recuperació pròpia 

A banda un esparver que ha donat unes passades pels camps d'oliveres i pereres contigus a l'estació i un xoriguer que ha fet el mateix, poca cosa més a contar. Amb la inactivitat, les ja costoses matinades i el tebi solet sempre es pot fer alguna becada, que senta molt bé. 

Ni rastre dels mosquiters pàl·lids. 

Àguila pescadora.                                                     © Foto: Luis Fidel.

Campanya oroneta, embassament de Beniarrés, 10/04/2005

Este passat diumenge tocava sessió d'oronetes a l'embassament de Beniarrés. Hi vam anar Mónica i jo. 

Enmig d'un fort (i fred) vent del nord les xarxes pareixien veles (d'un veler bergantí). A la caiguda del sol hi devia haver prop de 300 oronetes revolejant per les xarxes, i a poc a poc, en entrar al canyís anaven caient a les xarxes, però el fort vent feia que les xarxes les expulsaren como si a penes pesaren. Total, 24 oronetes anellades. 

Sort que, quant a espècies que vam poder observar, la cosa va estar prou bé. Un àguila pescadora engrunsant-se pel vent escrutava el riu a la recerca d'un peix que emportar-se al bec. Cal ressenyar que no es veia a un àguila pesacdora a Beniarrés des d’octubre de 1998. 

Vam poder observar també un agró roig, fidel a la seua cita de mitjan d'abril, al pas prenupcial. 

Pujar

SERRA AITANA 10-04-05, per Antonio i David Bañuls. 

Pareix que el temps ha decidit fer marxa arrere i allunyar un poc la primavera, i a les 7:45 tenim 4 davall zero a la Font de l’Arbre.  A pesar d'això el cel aclarit i el sol ajuda en el camí, encara que a les zones més exposades al gèlid vent del nord es queda com un bloc de gel. 

El gel rodejava la font de Forata.                                                     © Foto: David Bañuls.

A pesar del fred, els cants territorials dels mascles de moltes espècies demostren que l'hivern va quedar arrere. El camí, l’iniciem amb els crits d'un formiguer. Als bancals de cultius, tots abandonats trets d’alguns cirerers, canten molts cotolius i els sits golanegres. El caragolet s'escolta als espessors, i a les pinedes canten sense parar els pinsans, totestius i primaveres. 

També molts ocells es troben en pas migratori com un parell de titetes d’arbre. Hui especialment notori en la Busquereta vulgar, encara que hi ha un mascle que canta insistentment i una parella es dedica a perseguir-se entre els matolls. Es quedaran per a criar?. 

Algunes espècies hivernants, com els tords comuns i titetes es resisteixen a abandonar el paratge. Tres individus de merla de pit blanc encara s'observen a la contornada de la font de Forata i algun més al llarg del recorregut. 

Una de les dos granotes congelades que vam trobar.                  © Foto: David Bañuls.

Altres cites interessants són dos d’individus de corb i voltor comú. 

TOTES LES ESPÈCIES OBSERVADES(34): VOLTOR COMÚ (GYPS FULVUS), XORIGUER (FALCO TINNUNCULUS), TUDÓ (COLUMBA PALUMBUS), FORMIGUER(JYNX CLOTADETA), PICOT (PICUS VIRIDIS), COGULLADA FOSCA (GALERIDA THEKLAE), COTOLIU (LULLULA ARBOREA), ORONETA COMUNA (HIRUNDO RUSTICA), TITETA DELS ARBRES (ANTHUS TRIVIALIS), TITETA (ANTHUS PRATENSIS), CUETA BLANCA (CUETA ALBA), CARAGOLET (TROGLODYTES TROGLODYTES), PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA), CAGAMÀNECS (SAXICOLA TORQUATA), MERLA DE PIT-BLANC (TURDUS TORQUATUS), MERLA (TURDUS MERULA), TORD (TURDUS PHILOMELOS), BUSQUERETA TRENCAMATES (SYLVIA CONSPICILLATA), BUSQUERETA VULGAR (SYLVIA COMMUNIS), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), REIETÓ SAFRANER (REGULUS IGNICAPILLUS), TOTESTIU (PARUS MAJOR), PRIMAVERA (PARUS ATER), CAPELLANET (PARUS CRISTATUS), RASPINELL (CERTHIA BRACHYDATYLA), BLANCA (PICA PICA), CORB (CORVUS CORAX), GRALLA DE BEC-ROIG (PYRRHOCORAX PYRRHOCORAX), TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS), PINSÀ VULGAR (FRINGILA COELEBS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), PASSERELL (CARDUELIS CANNABINA), SIT GOLANEGRE (EMBERIZA CIRLUS), SIT-SIT (EMBERIZA CIA).

Pujar

Gavinot argentat del mediterrani. Bassa de contacte del Clot de Galvany.                                          © Fotos: Fran Atienzar.

Fran Atienzar va realitzar una visita al Fondo i Clot de Galvany:

El més destacat d'una visita al Fondo va ser l'observació d'una picardona en una vora de l'embassament de Llevant així com la presència de 125 ànecs capblancs i bastants cullerots al costat d’abundants de flamencs. A la finca del Racó vaig arribar a comptabilitzar 36 picaports.

En la visita al Clot de Galvany, vaig poder veure junt amb Elena, un tifort, un passerell mascle al costat de tres verderols, 7 ànecs capblancs (4 femelles, una d'elles de color fosquet), dos gavinots argentats del mediterrani, una d'elles donant-se un bany, un grupet de gavines vulgars, 3 tortugues de Florida, dues rates no d'aigua sinó més prompte per l'aigua, i volia també dir que la bassa de contacte està bastant seca, tant que els ànecs capblancs no se submergien per alimentar-se, només abaixaven el cap. Vull destacar un moment en què van vindre dues famílies amb un gos, i no vos imagineu com d’impresentables eren. Parlant fort, cridant i sense cap inconvenient per a la resta de gent que observava aus. Se'ls sentia més que a les gavines vulgars, i ja és dir!!!. Ací es nota la gent que el tema de les aus o l'observar en silenci els fa igual.

També al Clot de Galvany Luis Fidel va veure un Àguila Serpera el dia 10.

Pujar

Varies imatges del Papamosques de Collar.                                   © Juan Pérez.

Juan Pérez va observar i va poder fotografiar un Papamosques collarino el passat 6 d'abril en el Barranco "Racó" a l'Alfàs del Pi".

Ricard Gutiérrez del comité de rareses de SEO hi ha confirmat la cita:

És tracta clarament d'un mascle de 2n any de F.albicollis. Fixa't que, com diu la guia de Svensson d'anellament, el blanc de la primària més externa sobreïx molt poc de la cobertora primària corresponent, menys que les altres plomes. A més les primàries més externes són marrons, gastades.

Pujar

Una vegada més Jacobo Ramos ens envia les seues observacions més interessants de la setmana:

8 ABRIL CLOT DE GALVANY I SALINES DE SANTA POLA.

Gavines Capnegres.                                                                             © Foto: Jacobo Ramos.

On el més destacable és la important colònia de GAV. VULGAR que s'ha instal·lat a la bassa principal, amb una estima de població de 200-250 pp (esperem que la tempestat d'este vespre-nit i altres pluges més avant contribuïsquen a mantenir la bassa operativa), que ha d'absorbir la major part de les gavines vulgars que solen nidificar a la salines de Santa Pola. Al seu costat, 19 GAVS. CAPNEGRES (12 ads.+ 7 ocells de 1r estiu) amb parades nupcials i buscant lloc per a una possible reproducció al paratge (esperem que enguany siga el bo, i es reproduïsca ací!). També destaquen 14 ALENES, bon nombre de CAMALLONGUES, i encara romanen 18 SARSETS i 4-5 CULLEROTS, així com una retardada BEQUERUDA. Entre els limícoles migrants, destaca la presència d'uns 10-15 XERLOVITA CAMAGROGA. I com poder oblidar el bell espectacle de tots eixos ocells en vol sobre la llacuna!, al pas d'un ingràvid ARPELLOT DE MARJAL. Després, m'acoste un poc a les SALINES DE SANTA POLA, hi compte 53 GAVS. CAPNEGRES i 12 MONGETES descansant del vent moderat, però molest, de llevant. Ja arribant a Alacant, torne a veure la GAV. MENUDA de 1er estiu a la bocana del PORT D'ALACANT, al costat d’almenys 5 GAVS. CAPNEGRES, volant prop, un grupet de 7 CAMALLONGUES migrants.  

7 ABRIL l'ILLA DE TABARCA.

Marnitet descansant a Tabarca.                                                       © Foto: Jacobo Ramos.

Encara que de pardalets estava el dia molt fluix, Tabarca sempre depara alguna cosa nova. Entre els passeriformes, a penes 2-3 CÒLBITS GRISOS, 2 PUPUTS, un preciós MOSQUITER XIULAIRE en un jardí de les cases exteriors del poble, un grup de 10 TERREROLES que es
deixaven observar des de molt prop, encara que l'alta herba "molestava" molt. També 3-4 BUSQUERETES DE CASQUET en grup dens de figueres de pala i orovals, algun MOSQUITER i alguna TITETA, PASSERELL i VERDEROL. A penes un CAPSOT COMÚ. No obstant això, alguna de les cites més curioses estava al grup dels ocells aquàtics, així mencionar una pp d’ÀNECS BLANCS, que estaven posats al penyasegat que hi ha al costat del poble i al meu pas es van espantar, es van posar al mar i després van anar cap a les salines de Santa Pola?, potser buscaven un lloc adequat per a niar a la costa de Tabarca.

Després veig un MARTINET ad. en vol sobre el poble (després el vaig veure sobre el Camp de l'Illa), que anava boig buscant un posador tranquil, cosa impossible en un lloc tan reduït i amb una taxa de passejants que no recordava haver vist excepte a l'estiu. Una cosa semblant li ocorria a un AGRÓ ROIG, que tampoc acabava d'estar tranquil. Igualment, un grup de 9 CAMALLONGUES volava i tornava a la costa amb cada grup de turistes que passaven prop d'on estaven posades. Després, a partir de les 14:30, des de Punta Falcó, aguaitant el pas d'ocells marins, veig arribar un FALCÓ PELEGRÍ a baixa altura sobre la costa nord, acostant-se on jo estava, i es va posar a la Naueta (xicotet illot al costat de Punta Falcó), a penes 70 m d'on jo estava. Però no vaig poder fer-li una foto per les molèsties dels gavinots argentats del mediterrani que hi nidifiquen (3 pp).

Jove de Corba Marina Emplomallada. Chalcides bedriagai.                                                                            © Fotos: Jacobo Ramos.

Des de Punta Falcó, amb un pas discretíssim,  a pesar de les òptimes condicions del dia (ennuvolat i cert llevant no molest) s'observen 18 CORBES MARINES EMPLOMALLADES juvs. posats a l'escullera de la Nau, així com una CORBA MARINA GROSSA imm. Passen 13 MASCARELLS cap al sud (5 ads.+ 5 imms.+ 5 juvs.), 10 CAUETS i 6 FRARETS. Algunes BALDRIGUES BALEARS cap al nord i al sud, indistintament. Finalment apareix un llunyà PARÀSIT GROS cap al sud. Dins de les curiositats, tenim 1.-Absència de FALCIES PÀL·LIDES, veig a penes en tot el dia un ex. llunyà (és estrany, a pesar que una dels seus principals habitatges -l'església- estiga amb obres de restauració). 2.-És molt destacable l'absència de BUSQUERETES CAPNEGRES a les dues visites primaverals a Tabarca (en un estudi realitzat sobre l'avifauna de Tabarca, pendent de publicació, detectem la presència de diverses parelles nidificants a l'illa, per això és sorprenent la seua desaparició, perquè els mascles en esta època són molt cridaners, tant visualment com acústicament, cosa per la qual es tractaria d'un fenomen de colonització-extinció, que puga repetir-se periòdicament?). Finalment, esta vegada sí veig un parell de CHALCIDES BEDRIAGAI, als quals vaig fotografiar.

Còlbit negre. Cruixidell.                                                                                                © Fotos: Jacobo Ramos.

6 ABRIL CLOT DE GALVANY.

Observe la meua primera ROSSETA de l'any, volant sobre la bassa principal. Em done una volta per l'última primavera dels camps erms de les proximitats, creuats pels vials de la pròxima massiva urbanització de l’anomenat sector CJ5, amb herbassars i matoll, i alguna garrofera aïllada, i hi observe com una parella de TUDONS vénen a menjar des de les pinedes de l'adjacent serra de Santa Pola. Pels herbassars, es mouen les últimes TITETES d'este hivern així com les COGULLADES i els VERDEROLS. Al forat d'una vella garrofera cria una parella de PUPUTS. Pels muntons de terra i un ametler en l'ocàs de la seua vida sovinteja una parella de CÒLBITS NEGRES, procedents dels xalets de la urbanització (algun pardal pot eixir beneficiat si prop hi ha alguna parcel·la de vegetació natural: estos còlbits, els estornells negres, cuetes blanques, i algun altre...), un CAPSOT i una nouvinguda CUA-ROJA REIAL mascle. Al costat de la N-332, i a Bassars encara està present un ALIGOT. Després, una volta pels camps de Vistabella, al costat del FONDO, on veig una ÀGUILA CALÇADA, alguna FALCIA DE PANXA BLANCA entre les ja nombroses FALCIES, i em continue meravellant de l'important nombre de CRUIXIDELLS cantant que hi ha en estos camps.

5 ABRIL CLOT DE GALVANY I CAP CERVERA.

Segueix la PICARDONA al mateix lloc. A més, sent ROSSINYOL a l'EDAR D'ARENALS. A la
vesprada, al CAP CERVERA, Sergio Arroyo i jo ens traiem els ulls buscant ocells marins. Entre estos, unes 115 BALDRIGUES BALEARS sedimentades enfront del cap, així com un bon trasbals de XATRACS BECLLARGS i XATRACS D’ALBUFERA pescant a la zona. Quant al pas d'altres ocells, la cosa està molt parada, encara que aconseguim veure 14 MASCARELLS i 13 CAUETS cap al sud; així mateix, 3 GAVS. CAPNEGRES i 8 GAVS. CAPBLANQUES adultes passen cap al
sud. El més destacat ha sigut la presència de fins a 3 PARÀSITS CUAPUNXEGUT (dos FF i 1 FC) que han estat perseguint els Xatracs becllargs. Per últim, repassant l'horitzó marí, aconseguim veure el bot fora de l’aigua d'un PEIX ESPASA.

Pujar

Toni Zaragozí ens envia una crònica per a veure ocells a les zones estepàries de Jumilla i Bonete per a acabar a la llacuna de Pétrola.

Aprofitant la festa de S. Faç a Alacant ens n'anem a terres de Jumilla on visitem la zepa, només arribar als arbres que envolten al poble es veuen nombroses tórtores turques i prèviament s'havia observat amb tota claredat un arpellot cendrós per damunt de la carretera.

Els teuladins tampoc falten als voltants del nucli urbà i a les cases circumdants. Una paradeta prop de la carretera va ser com iniciem la jornada d'observació amb tèlex i prismàtics, prèviament posem el cant d'alàudids i la primera a acostar-se va ser la calàndria, simplement impressionant, li van seguir la terrerola i la cogullada.

El gra comença a créixer i alça tan sols un pam, i facilita l'observació d'espècies de gran port: el sisó es veu perfectament al fons del sembrat, primer un, després alguns més són els observats. Un xoriguer posa la nota d'alarma a l'estampa. Alguns ocells volen i altres s'hi amaguen.

Grup d'avutardis.                                                                                                   © Foto: Luis Fidel.

Però el que ens va cridar l'atenció va ser el vol pausat i grandiós d'una avitarda que alça el vol des d'un xicotet marge que ens impedia veure a primera vista, també un cucut reial i un mussol es veuen molt pròxims i ens delecten amb la seua silueta. El mussol damunt d'un muntó de pedres no para de tirar-se sobre els insectes. Una parella de xoriguers camina enredrada amb enamoriscaments i passa dels nostres cotxes. De manera que s’hi deixen veure perfectament. Una cogullada fosca a escassos 5 metres del cotxe posa per a nosaltres com si sabera que la càmera de fotos està a casa... 

Un grup de xurres vola, en comptem unes trenta-set i es posen i es queden camuflades sobre el terreny, la boira que ja es nota ens dificulta la visió perfecta d'estos bells i escassos ocells. Uns sons típics ens fan detectar-les, també en vol se sentia... A la llunyania alguns còrvids es detecten: cornelles, blanques.

El passerell i el gafarró es veuen encara en bandades. El cruixidell no para de cantar posat en algun arbre.

Ens dirigim a la zona de l'estació que coincideix amb la primera parada de les nostres excursions de novembre.

Ací amb tota claredat i relativament prop es veu un bon grup de gangues, ocell escàs i que vam tindre la sort de veure (prop de 50 exs en total que està molt bé...) que arribem a comptar-les gràcies a l'alarma que provoca un aligot en vol, un trompeteig que s'assembla al de les grues. Parats en uns oms que comencen a rebrotar es veu amb el tèlex un pardal roquer, un capsot i un cruixidell.

Fins que no arribem al Bachiller no detectem les avitardes, de les quals n’arribem a comptar quasi una cinquantena en distints grups, a la zona. Comencen alguns mascles a realitzar la roda. Les femelles encara es veuen molt parades, i alguns mascles també.

Llacuna de Pétrola.                                                                              © Foto: David Bañuls.

En una xicoteta tolleta que abans no tenia aigua es va poder contemplar una xerlovita camagroga, i un picarot. També a la contornada de la tolla estaven presents la judia i la camallonga, conjuntament amb collverd i alguns estornells negres que anaven i venien a la teulada de les cases pròximes.

Per a finalitzar el periple de hui ens dirigims a Pétrola: la primera a atraure l'atenció nostra és un còlbit gris mascle que tractem d'immortaliltzar, i ho aconseguim a una paciència inacabable de Raúl que realitza un parell de fotos "art" com les denomina Luis Albentosa. 

Ja a la salina: flamencs, cullerots, collverds, alenes, picarot, xuït, gavina vulgar, gallineta, fotja, cagamànecs, boix i fumarell. 

Tot açò ho vam poder compartir: Raúl Gonzalez, Luis Albentosa, Juan Antonio Gómez, Toni Zaragozi

Pujar

Toni Zaragozí va visitar la colònia de Parpelló d'Asp que estava en perill.

Colònia de Parpelló a Asp.                                                                    © Foto: Toni Zaragozí.

Esta vegada m'agrada comunicar-vos una cosa agradable i bona, conjuntament amb Pedro Gomez hem visitat fugaçment la colònia d'Asp de parpelló, com ja sabeu és la major de tota la província per nombre total d’ocells reproductors, aproximadament unes 250 parelles   reproductores....

S'ha pogut observar que la nau que estava prevista està pràcticament acabada i la zona de cria s'ha respectat i s'ha descobert tota, o siga que si continua així podran nidificar enguany a la zona.

Veiem amb goig que als voltants s'estan produint moviments de terra, i si hi ha pluges potser es fiquen en esta nova zona.

La tasca que ha realitzat la conselleria de Territori i Habitatge ha fet efecte......a Déu el que és de Déu  i al  Cessar el que és del Cessar...

Pujar

Ja estàn disponibles els resultats del primer cens peninsular de Baldriga Balear que es va realitzar el 19 de novembre del 2004.

Es poden consular en l'enllaç següent: http://www.skuasl.net/censo.html

Pujar

Vicent Bataller ha intentat comprovar la reproducció de la Cotorra de Kramer a Alacant:

El 5-4-2005, he anat al parc infantil de trànsit d'Alacant (a la Gran Via, al costat de la piscina municipal de la Florida), que comparteix el parc amb un vell edifici reconvertit en espai cultural. Em movia l'interés per veure si nidificava alguna cotorra de kramer, ja que fa uns pocs dies n'havia vist un exemplar en una palmera. Quan hi he arribat n'hi havia un exemplar dalt d'una palmera canària. Em sembla que era un mascle pel mentó fosc. Hi ha tres o quatre velles palmeres canàries amb molts forats, així que és possible que algun siga adequat per a la cria. Una altra cotorra de kramer cridava des d'un parc proper. A més a més, m'he trobat amb la sorpresa d'observar-hi un bonic mascle de cua-roja reial i un mascle de merla amb totes les secundàries blanques.

Pujar

Toni Zaragozí ens envia duos cròniques del passat cap de setmana al riu Algar on va observar entre altres coses una Picadorna i va escoltar el cant del Rossinyol. També va estar en el Clot de Galvany on va vore una Bequerudeta:

Ahir dia 2 d'abril de 2005 a les 8:15 del matí iniciàrem José Alcaraz i el que escriu un breu passeig pel riu Algar i els seus voltants.

Les observacions es produeixen a poc a poc i, fins i tot, ens hem de protegir durant uns minuts que va estar plovent.

Ens agrada veure prop del camí una picardona al costat d’un mascle de collverd, va ser fugaç l'observació però prou perquè José s'adonara que es tractava d'una picardona, ja que la va veure en tota la pantalla amb les seues ulleres de llarga vista.

Tudó.                                                                                                          © Foto: Toni Zaragozí.

Un poc més amunt del pantanet vam veure algunes garsetes blanques i sentim el cant d'un mussol. En una finca abandonada vam poder sentir amb tota claredat i de forma forta i clara el cant del rossinyol. Alguns tudons estaven posats als cables.

Al pantanet, on s'uneixen el riu Algar i Guadalets vam veure el cabussonet, que nadava cap a l'espessor de la vegetació circumdant. Un corriol gran i una siseta de pit-blanc s'alimentaven al xicotet mur que forma esta xicoteta presa. Una cueta blanca ix d'un mur pròxim a l'embassament. Just seguint el riu més avall veiem dues xerlovites, molt pocs metres els separen del cotxe.

Els pollets de collverd intenten remuntar el corrent i ho aconsegueixen, a pesar de la seua xicoteta grandària, els gavinots argentats del mediterrani els sobrevolen per si hi ha algun descuit. Les caderneres i gafarrons aprofiten els xicotets tolls per a saciar la seua set.

Els esplugabous es veuen per tot arreu, igual que la gallineta d’aigua. El trist s'amaga a l'espessa vegetació. Les oronetes s'observen volant baixes per la temperatura i els núvols. El rossinyol bord se sent a la zona de la depuradora d'Altea.

El dia (1-04-2005) anterior es va poder observar: rascló i martinets en caure el vespre. M'acompanyaven: MZB- TZB-EG-EGj. 

Bé, el dia seria dedicat al transecte de la cogullada i a causa del mal oratge s'ha hagut de suspendre, esperem un altre dia amb millor climatologia.

Reflexos de Redonell.                                                                         © Foto: Luis Fidel.

Al Clot, he estat 3 hores i  ho he passat malament amb relació als mosquits que han intentat menjar-me viu, però portava el repel·lent, i ni així, continuaven brunzint les orelles i cames... tot el cos em picava.
A l'observatori de sempre he aconseguit veure diverses parelles de cullerot i collverd, gallinetes d'aigua i fotges. Les camallongues en menor nombre també estan presents. Un gall de canyar el veig al principi i després s'amaga. Els cabussonets no paren de grinyolar i es veuen com a mínim 5 parelles.

Les gavines vulgars armen algaravia i es posen a la basseta, però estan darrere de les femelles i ixen disparades de seguida. Un grup d'oronetes alegra la zona, igual que un xicoteta bandada de falcia. Una parella de sarset, la veig de forma  ràpida i passatgera darrere de la vegetació.

Ja a la tolla gran la primera cosa que em crida l'atenció és la poca aigua que hi ha, és necessari una pluja de primavera per a apujar els nivells. Ací em torna a eixir el gall de canyar i diverses parelles d’ànec blanc, també veig conills (van en relació directa ja que utilitzen els forats per a fer el niu). El corriol gran i el camanegre aconseguisc observar-los bé. El xatrac bec-llarg està al costat de les gavines vulgars (50 exs aproximadament). Però el que m'ha detingut més ha sigut els redonells i la xerlovita camagroga, que no acabava de localitzar-los a la guia. Sort que Juanma i Malcom Palmer m'han tret de dubtes. Una bequerudeta també estava alimentant-se per la zona.

Pujar

CRÒNICA D'UN PARELL DE PASSEJOS PER LA MUNTANYA DE CONCA I CONTORNADA ELS DIES 31 DE MARÇ I 1 D'ABRIL, per Antonio Bañuls.

La muntanya de Conca és una àmplia zona muntanyosa situada al nord de la ciutat de Conca d'un marcat caràcter forestal; està coberta la major part d'esta de boscos, sobretot pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi rojal (Pinus sylvestris), encara que també carrascars, matoll mediterrani, boscos de ribera, rouredes i boscos mixtos són hàbitats presents a la muntanya, a més dels penyals i profunds canons formats pels rius que la creuen, especialment el Xúquer. 

Capellanet (Parus cristatus)                                                               © Foto: David Bañuls.

En este ambient, els ocells forestals abunden a les tancades i altes pinedes. Són abundantíssims els pinsans, comuns els   gajos i raspinells, i els pàrids són el grup d'ocells millor representat. Totestius, primaveres, i capellanets s'acompanyen ací pels ferrerolets, espècie que s'observa en esta zona no sols als boscos, també a les bosquines o, fins i tot, als jardins. 

Altres ocells  forestals observats que no solen ser habituals a les nostres terres són el pica-soques blau i el Reiet safraner. El primer l’observem als boscos mixtos de caducifolis i pins, i el segon a zones de pineda rojal densa.

L'àguila calçada i l'àguila serpera, dues espècies de rapinyaires que ubiquen els seus nius sobre grans arbres, les podem observar en diverses ocasions sobrevolant zones òptimes a la recerca de preses o, fins i tot, en cas de l'àguila calçada, transportant material per construir el niu. 

Un altre ocell molt citat a la muntanya és la cua-roja fumada. Esta espècie que veiem abundant durant l'hivern a Alacant, escasseja en època de cria. Ací ha de ser un