| Inici |
| Quaderns de Camp |
QUADERN DE CAMP GENER 2005
30/01/05 Un Duc respon al reclam durant el seu cens al riu Algar.
30/01/05 Rapinyaires i altres pardals a la Sierra de les Àguiles.
29/01/05 Arpellot Pàl·lid a les Salinas de Santa Pola.
29/01/05 Sorprenent cita de Xarxset Americà al Clot de Galvany.
27/01/05 Nova cita de Sit golanegre i otra de Sit-sit a l'EDAR d'Arenals.
Observacions a zones humides de la Regió de Múrcia.
24/01/05 Bandada de 113 Corbes marines grosses a una bassa de reg i altres cites a la serra de les Àguiles.
24/01/05 3 Territs de Temminck al riu Vinalopó i 520 Tètols Cuanegres a Santa Pola.
23/01/05 Una Becada al riu Algar a Altea.
22/01/05 Trencapinyols cantant i altres ocells a Aigües de Busot.
22/01/05 Cercavores a la Sierra del Cid.
Imatge d'un Sarset amb anella als orificis del nas. (localitzada la seua procedència)
20/01/05 Possible Titeta de costa en l'entorn de l'EDAR d'Arenals.
20/01/05 Nombrosos pardals a la desembocadura del barranc de les Ovelles.
20/01/05 Jornada d'anellament i un Xot a la Font Roja.
17/01/05 Gavina Cendrosa al Cap de l'Horta.
16/01/05 Aus marí costeres al litoral d'Aiguamarga.
16/01/05 Siglot cantaire al Cap de Santa Pola.
15/01/05 Cens d'aus marines en diversos punts del litoral sud.
13/01/05 Bon nombre d'aus en diversos paratges del sud d'Alacant.
10/01/05 Teuladíns Torredans i un Cruixidell a l'EDAR d'Arenals del Sol.
9/01/05 Aus en una freda jornada a la Serra d'Aitana.
Observacions
al Clot de Galvany i a Aiguamarga.
Observant
aus i cometes a La Vila Joiosa.
Relació
de cites a diversos paratges del sud d'Alacant.
02/01/05 Continuen veient-se Grues a El Fondo i 16 Àguiles Calçades.
02/01/05 Observacions al Saladar de Calp.
Veure el quadern del mes anterior.
Toni Zaragozí ens envia les cites arreplegades el dia 30 a una zona del riu Algar durant el cens de Duc per a l'Atles de les aus nidificantes d'Alacant:
Amb una
temperatura de 6 graus centígrads començàrem el cens de duc a l’Algar, prèviament
passàrem per les zones habituals d’anellament, s’hi observen grans quantitats
de mosquiter. Només uns metres els separen de la nostra presència i allí es fartaven de
larves de mosquit que es localitzen a l’aigua estancada.
 Mussol (Athene noctua)
© Foto: Toni Zaragozí. |
Les gallinetes en un nombre considerable es veuen
repartides per tot el riu, els collverds volen en perfecta formació riu amunt en
direcció al xicotet embassament. Les
merles s’introdueixen en les hortes de nesprers. I el rossinyol bord emet el seu cant
característic.
El
cagamànecs es posa prop però guarda més la distància que les confiades senyoretes que
s’hi veuen i s’hi senten en gran nombre.
Una
garseta blanca ix d’un racó del riu en veure’ns. I un esplugabous busca el seu
dormidor.
Els tords
busquen amagatall als bancals de tarongers per a passar la freda nit. Un mussol canta
només caure el sol.
El
pit-roig se’ns col.loca just enmig de la pista que ens du al xicotet embassament. A
la segona quadrícula ens respon el duc i tenim la sort, José i jo, de veure’l volar
per damunt d’una pinnadeta. La zona va estar ocupada per una parella de corbs fa uns
6 anys, potser siga la mateixa plataforma.
Rapinyaires i altres pardals a la Serra de les Àguiles el diumenge 30, per Antonio i David Bañuls:
Partim de l’Alcoraia a les 8:15 hores, on comença el
camí entre hortes i massos plens de gafarrons, merles, estornells, teuladins, també hi
destaquen un parell de grives.
Abans d’arribar a peu de la serra recorrem amplis
camps que fins fa no més d’un any estaven estaven coberts de velles oliveres i
garroferes, tots arrencats per a ser substituïts per lletges plantacions de palmeres per
a jardineria que sobreixen sobre unes més lletges llàmines de plàstic que cobreixen el
sòl. Moltes espècies han patit aquesta transformació, però sobretot el Mussol, comú
fins fa poc, i ara desaparegut. Cuetes i cua-roges fumades són les aus més abundants en
aquesta zona, a més d’un grupet d’unes aloses.
 Xexella
(Columba oenas)
© Foto: Sergio Arroyo. |
Una vegada començàrem a ascendir la serra, el panorama
canvia totalment, per a ser la cogullada fosca l’au més comuna, també hi havia
bastants busqueretes capnegres i sobretot busqueretes cuallargues, senyoretes i totestius,
i a les roques alguna merla blava i una xexella.
Però l’observació més espectacular de la jornada
són un parell d’àguiles reials que ens permeten disfrutar dels seus minuciosos vols
sobre la serra a la recerca d’alguna presa.
No és aquesta l’única observació de rapinyaires de
la jornada: també una parella de xoriguers que vola des d’un penyal i un esparver
recorrent a l’aguait els caramulls dels pins.
TOTAL ESPÈCIES
OBSERVADES(35):
Miguel Ángel Pavón ens envia observacions d'aus a Santa Pola, destaca un mascle d'Arpellot Pàl·lid a l'interior de les salines.
El dissabte
29 de gener, després de dinar a Santa Pola junt a la platja situada a l'est del port, em
va cridar l'atenció la concentració de gavines que hi havia. La presència propera de
passetjants feia que les gavines canviaren l'arena de la platja per les immediates aigües
marines. Des de l'espigó que limita la platja a l'est vaig poder comptar fins a 104
GAVINES VULGARS (Larus ridibundus), 16 GAVINOTS ARGENTATS DEL MEDITERRANI (Larus
cachinnans) i 3 GAVINES CAPNEGRES (Larus melanocephalus). I dos solitaris limícoles que
corrien sobre la platja, un TERRIT DE TRES DITS (Calidris alba) i un CORRIOL GROS
(Charadrius hiaticula).
Després
d'abandonar Santa Pola em vaig dirigir a la part interior del Parc Natural de les Salines,
una interessant zona situada entre la vereda de Sendres i els vedats de caça que voregen
les Salines al nord (Múrtulas, Faisanes, Flota Alta, Irles i Santa Fe). Aquesta zona
comprén part del Parc i del seu perímetre de protecció, i està constituïda per un
mosaïc de saladars i zones de cultiu en què puntualment apareixen algun nuclis de
massos. A l'altura del vedat d'Irles aparegué un exemplar adult d'ARPELLOT PÀL.LID
(Circus cyaneus) en vol rasant que de seguida va desaparéixer entre els cultius
circundants.
Jacobo Ramos que al costat de David Bañuls van visitar diversos humedales el dissabte 29, va observar fugaçment un Xarxet americà:
 Sirvet (Netta rufina)
© Foto: Jacobo Ramos. |
Ahir
dissabte 29-I-05, amb David Bañuls, a més del xarxet americà (Anas carolinensis) que,
per cert, em comenta Ricard Gutiérrez que ja té rang d’espècie, i que a més
—a causa de la ràpida observació— hauria sigut convenient descartar un
possible híbrid de xarxet americà/sarset (és pràcticament com els mascles de sarset
normal però amb aquella banda vertical blanca al costat del pit, entre aquest i
l’abdomen. S’hi haurà de tornar, mirar i remirar els sarsets), també veiérem
una femella de SIVERT a la bassa de contacte i 1 femella de FAISÀ a Bassars. A més censàrem 15 ÀNECS CAPBLANCS
entre les basses de Bassars (12 aus) i la bassa de contacte (3 ex.). Al RIU VINALOPÓ seguien els 3 TERRITS DE TEMMINCK i 3-4 CORRIOLETS
hivernants.
El
diumenge 30-I a la bassa de contacte del CLOT DE GALVANY hi havia ja 4 SIVERTS (1 mascle i
3 femelles), i he vist el SARSET amb marca groga al bec, però ni rastre del xarxet
americà. Per una altra banda, a les SALINES DE SANTA POLA destacava la presència
d’un grup d’11 BECPLANS a les basses que hi ha davant les salines de Bonmatí,
on s’havien concentrat un bon nombre d’ANECS BLANCS, TÈTOLS CUANEGRES i
FLAMENCS.
 Sit Golanegre (Emberiza cirlus)
© Foto: Jacobo Ramos. |
Jacobo Ramos va estar 5 hores amagat i gelat per a poder fer aquestes dos magnífiques fotos per a acompanyar-les amb el següent comentari:
El dijous 27, vaig visitar novament a les rodalies de l'EDAR D'ARENALS, i destaque -a banda del que és habitual últimament- la presència d'1 mascle de SIT GOLANEGRE (aquesta és la 3ª observació per al paratge, la 2ª es va realitzar a principis de mes, també ací: veure notícies anteriors) i 1ex. de SIT-SIT.
Sobre aquesta espècie a la zona, vull comentar-vos que tan sols hi havia una cita, en aquest mateix lloc, del 20-XI-01, encara que durant els hiverns de 2002/03 i 2003/04 s'observa un grupet de 6-8 aus a les dunes de l'Altet, molt properes a l'Edar d'Arenals.
 Sit-sit (Emberiza cia)
© Foto: Jacobo Ramos. |
També es produeixen ocasionalment cites d'aus solitàries o grups molt reduïts a la propera serra de Santa Pola, i algun exemplar és capturat per sivestristes durant la tardor.
A la zona s'acostaren, així mateix, 5-6 JUDIES. Vos envie 1 foto de cada u dels pardals en qüestió.
També Abilio Reig va veure dos JUDIES sobrevolant la Universitat d'Alacant a les 14 hores del dia 28.
Miguel Ángel Pavón ens envia una altra interessant crònica d'aus marí-costeres, esta vegada a zones humides de la nostra veïna Regió de Múrcia.
El passat dissabte 22 de gener vaig
visitar dos interessants indrets situats a l’entorn del Mar Menor, a Múrcia, situats
just a l’inici i al final del llarg i ja quasi completament urbanitzat cordó dunar
de la Manga, que separa el Mar Menor del Mediterrani. A l’inici de la Manga, junt a
la ribera sudest del Mar Menor, les Salines de Marchamalo, i al final, separant la Manga
dels Arenals i Salines de San Pedro del Pinatar, Las Encañizadas, un singular espai que
comunica de forma natural les aigües del Mediterrani amb les del Mar Menor i que pren el
seu nom de les arts de pesca tradicionals que mitjançant pantalles de canyís
aconsgueixen atrapar els peixos que es traslladen entre els dos mar.
 Flamenc (Phoenicopterus ruber)
© Foto: David Bañuls. |
A Marchamalo vaig poder
observar fins a 16 espècies distintes d’aus aquàtiques i limícoles; destaque un
grup de 127 de fusells (Pluvialis apricaria) descansant sobre una dels turons saliners. No
gaire lluny dues parelles d’Ànec blanc (Tadorna tadorna) basculaven sobre les
aigües de les basses a la recerca d’aliment, acompanyats per 7 alenes (Recurvirostra
avosetta) i 15 flamencs (Phoenicopterus ruber). Les gavines estaven representades per
diverses espècies, els abundants gavinots argentats del mediterrani (Larus cachinnans,
vora els 80 exemplars) i gavina vulgar (Larus ridibundus, només 2 exemplars) i les més
escasses gavines d’Audouin (Larus audouinii, 22 exemplars), capblanca (Larus genei,
19 exemplars) i capnegra (Larus melanocephalus, 1 exemplar). Juntament a les gavines
descansava un grup d’11 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis). Quant a ardeides
només vaig poder observar un agró blau (Ardea cinerea) i un solitari exemplar de Garseta
blanca (Egretta garzetta). Finalment, a més dels fusells, uns altres limícoles que vaig
poder detectar-hi van ser 5 tiforts (Tringa totanus), 5 corriols camanegres (Charadrius
alexandrinus), 4 territs menuts (Calidris minuta) i 1 territ variant (Calidris alpina).
 Garseta blanca (Egretta garzetta)
© Foto: David Bañuls. |
Després d’abandonar
Marchamalo i recórrer en cotxe la interminable successió de complexos turístics en què
s’ha convertit La Manga, vaig arribar a Las Encañizadas. Amb el nivell molt baix per
la fort baixamar que afecta el Mediterrani durant aquest mes de gener, la zona estava
plena de limícoles. Remenarocs (Arenaria interpres), territs menuts, variants i de tres
dits (Calidris alba), tiforts i picarots (Tringa nebularia), corriols camanegres i grossos
(Charadrius hiaticula), fusells de mar (Pluviales squatarola) i siglots becuts (Numenius
arquata) passejaven sense descans per les extenses zones fangoses que la baixamar deixava
al descobert. Fins a 40 siglots becuts, 15 picarots, 8 tiforts o 63 territs de tres dits
vaig poder contar-hi. Però no només hi havia limícoles, un bonic grup de 16 becplans
(Platalea leucorodia) es deixava veure de tant en tant, fins a 10 agrons blaus assistien
impàvids a les evolucions en vol dels becplans, algunes garsetes blanques aguaitaven
possibles preses als bassals somers i gavinots argentats del mediterrani, i capblanques
nadaven a les zones amb major nivell d’aigua juntament a unes quantes corbes marines
grosses (Phalacrocorax carbo). I cinc flamencs alçaven les seues elegants siluetes a la
zona de Las Encañizadas més propera al Mar Menor.
En dirigir-me cap al sector oriental
de Las Encañizadas, on una sèrie de xicotetes illes rocalloses (esculls) protegeixen Las
Encañizadas de les onades del Mediterrani vaig descobrir amb sorpresa una gran
concentració de limícoles sobre dos dels esculls: fins a 250 territs variants
acompanyats per 58 fusells de mar. Després d’un temps observant l’ingent grup,
de sobte aixecaren el vol i descrigueren algunes evolucions sobre les aigües obertes del
Mediterrani, els fusells de mar mostraven les seues característiques aixelles negres, i
es posaren finalment als esculls, on segurament anaven a passar la nit. Ja de tornada a la
ribera del Mar Menor, l’última observació fou la d’un blauet (Alcedo atthis)
que es mantenia immòbil en l’aire sobre les aigües a la recerca d’incautes
peixets amb què alimentar-se.
Antonio Bañuls ens envia la crónica de la serra de les àguiles el dia 24 on destaca una bandada de 113 corbes marines grosses en una bassa de reg.
Lleugera broma i vent quasi
nul, el fred polar que s’anuncia encara no ens ha arribat... i la pluja tampoc.
 Estornells.
© Foto: Luis Fidel. |
Els camps del vessant
(la vinya és l’únic cultiu que es manté) estan sembrats de grups de fringílids: gafarrons,
verderols i caderneres, i com no, de teuladins. Però els que són
abundants, els estornells, les oliveres abandonades estan poblades de estornells i
estornells negres, encara que els primers guanyen per golejada. També es significativa la
densitat de botxí meridional.
El cruixidell també està present als bancals
d’ametlers abandonats coberts de gramínees silvestres. Un dels exemplars observats és un mascle que canta des
d’una branca.
A pesar que
l’embassament de les Àguiles apareix hui buit d’espècies, hi ha interessants
cites en altres basses de reg, sobretot un grup de 113 corbes marines grosses, a
més d’un bon nombre de ganives vulgars, agrons blaus (3), siseta de
pit blanc (1), xerlovita (1), cuetes torrenteres i cabussonets.
TOTAL
ESPÈCIES (35)
 Territ de Temminck (Calidris temminckii)
© Foto: Jacobo Ramos. |
Jacobo Ramos ens envia la cita i foto de 3 Territs de Temminck y una bandada de 520 Tètols cuanegres a Santa Pola.
El dilluns 24 al RIU VINALOPÓ hi havia 3 TERRITS DE TEMMINCK, aprofitant la neteja de la vegetació riberenca que feren unes setmanes arrere. Els territs estan molt bé per fotografiar-los.
A les SALINES DE
SANTA POLA, també un grup de 520 TÈTOLS CUANEGRES.
Toni Zaragozí i José Alcaraz van observar una Becada a Altea el dia 23, catalogat com invernant rar, ens conten com va ser:
 Mosquiter
(Phylloscopus collybita)
© Foto: David Bañuls. |
Aquest matí amb una frescor que calava fins al moll de l’os ens dediquem a examinar les pistes de la zona del Mandem a Altea, prop del paratge del riu Algar, que per cert duu un cabdal acceptable al mar.
Una vegada arribàrem a la zona de pinnada, deixàrem el cotxe i donàrem un passeig d’una hora a peu, els pardals se senten a les copes dels arbres. El “uit” dels mosquiters és un dels primers sorolls que sentim. Els pinsans es veuen entre les branques dels pins i en una zona de bastant molsa un grupet d’unes titetes, ixen del terra, junt a uns passerells. Els roquers volen alt per damunt de la pinnada. Els capellanets, senyoretes i primaveres de forma dispersa se senten però són cars a l’hora de deixar-se veure, molt recelosos i bròfecs. També el raspinell i el reiet estan presents a la zona que ens sorprén per la varietat de cants i tranquil.litat.
 Pinsà (Fringilla coelebs)
© Foto: Toni Zaragozí. |
Ressaltar que la zona té uns bucs ben orientats al sud i açò fa que anem amb compte encara que amb la temperatura de la primera hora no tenim res a témer. Però si alguna cosa ha valgut la pena ha sigut la visió totalment nítida i clara d’una becada que s’ha deixat veure a plaer a només 15 metres davant nostre en un cantó del caminet i sota una pinnadeta que cobria la zona. Ha eixit volant amb el seu extens bec i des de terra. Totestiu, merla i busquereta capnegra també han sigut observats tots amb el mateix plaer que qualsevol altre ocell, cada observació ens resultava agradable a causa de la dificultat i de comprovar com d’espantadissos són en un ambient natural. El pit-roig i la cua-roja fumada poden detectar-s’hi amb facilitat durant el passeig que José Alcaraz i Toni Zaragozí hem realitzat des de les 9:50h fins a les 11h.
Ja de tornada, quan passàrem pel riu Algar, els moquiters es posen a 4 metres als esbarzers, tan tranquils, res a veure amb el comportament espantadís i bròfec dels pardals de pinnada i els que es troben al costat del riu.
Bé, més contents que unes pasqües ens retiràrem a prendre una cervesa i revisar la Matruca i les diapositives de fa un parell de setmanes que férem al Penyal d’IFACH.
Toni Zaragozí ens envia una altra crònica de pardals d'una excursió pel poble d'Aigües de Busot el dia 22.
Feia
temps que no donava una volta per Aigües, concretament per la seua pinnada i em vaig
entretenir durant una horeta passejant en un matí assolellat. Allò més cridaner fou
sentir uns quants mascles de trencapinyons que cantaven sense cessar tant en vol com
posats als alts pins d’aquesta vella pinnada.
 Trencapinyols (Loxia curvirostra)
© Foto: Toni Zaragozí. |
També
vaig poder veure-hi amb curiosita l’espectacular pujada d’un raspinell per plena
escorça de pi, mentre ho feia no parava d’obrir el seu bec curvilini. Contínuament
emetia el seu disarmònic cant característic. Dues cogullades fosques es posen a la part
baixa d’un marge. I un reiet vola d’una copa de pi a una altra. La cua-roja
fumada i el pit-roig es veuen a l’interior de la vella ruïna del Preventori. Que per
cert hi ha uns senyors mudats amb plànols a les mans... pel seu interior...
Els
roquers volen a la part alta del vessant i en ple silenci es detecten els sons emesos per
aquests voladors incansables.
A la zona
del cementiri, a l’entrada del poble també se senten alguns mascles de trencapinyons
cantant llargues estrofes en un pi centenari.
Abans
d’abandonar el poble veig un xicotet grup de caderneres, que ixen al costat de la
carretera. A les blanques s’aprecia en diverses zones, quasi sempre atentes al que
ocorre. El còlbit negre ix d’un talús amb pedres soltes al costat d’un xicotet
barranc.
Ja tornant a casa veig al barranc de la Mola un mussol posat en un cable, m’espere a veure què fa a plena llum del dia i després de 10 minuts d’espera es llança per una presa, que estava just darrere seu, sense mirar-la la detectà. L’atrapà i va eixir-se’n volant. Caça a plena llum del dia sense que cap altra au l’acosara. El picot renilla i les titetes cerquen una bassa d’aigua que es troba prop. Algun tord i pinsà ixen de dins d’alguna olivera, en direcció a zones més tranquil.les.
Jacobo Ramos ens envia dos xicotetes cròniques del dissabte 22 a Sierra del Cid i una altra del diumenge 23 a les salines de Santa Pola. A més es decanta per un Titeta de muntanya en relació a l'observació d'un possible Titeta de costa el dia 20.
 Cercavores (Prunella collaris)
© Foto: Jacobo Ramos. |
El dissabte 21 vaig estar amb un grup de companys mestres i professors, en el marc d’un grup de treball d’eduació ambiental, a la SERRA DEL CID. Un dia magnífic ens acompanyà en tot el trajecte, tanmateix la presència d’aus fou molt limitada (tampoc anar amb un grup nombrós afavoreix la seua observació), a penes algunes PRIMAVERES, 1 RASPINELL, alguna SENYORETA, 1 TOTESTIU, audició de REIET SAFRANER i una BUSQUERETA CAPNEGRA. Sort que al cim, hi havia un grupet de 5-6 CERCAVORES, al lloc habitual sota una placa metàl.lica on un pot aturar-se a prendre algun mosset.
A banda,
aquest matí de diumenge, he fet una escapada ràpida abans d’eixir a passejar amb la
família: a les SALINES DE SANTA POLA allò més remarcable era la presència de 4
BECPLANS i 1 AGRÓ BLANC. També un mínim de 110 AGRONS BLAUS i 2 SIGLOTS BECUTS.
Tornant, en passar a la altura de la BASSA DE BASSARS, volen junts 1 ARPELLOT DE MARJAL i 1 ÀGUILA CALÇADA.
En relació amb la titeta de muntanya/de costa?, jo finalment em decantaria per una titeta de muntanya amb el plomatge un poc més fosc, probablement incrementat per una distinta incidència de la llum en funció de l’hora de la foto (encara que totes dues estan fetes amb sol, probablement la de la possible titeta de costa estiguera feta més avançada en la vesprada). De totes maneres, dubtar i cavilar és bo. Ajuda a repassar les diverses guies i calfar-se el cap una estona. Així, si en algun moment veiem una segura titeta de costa, tindrem més possibilitats de fixar-nos-hi i encertar.
Marcos Ferrández ha localitzat la procedència del Sarset amb marca nasal de la foto i ens ha enviat l'historial . Es tracta d'un exemplar que va ser anellat l'1 de desembre del 2004 a Vigueirat - Riziére Etourneau a Arles (França).
 Sarset amb anella al bec.
© Foto: Juan Pérez. |
Juan Pérez ens envia una especacular foto d'un Sarset comú amb una anella en els orificis del nas, esperem que algú ens diga d'on prové este bonic ànec.
El dissabte vaig estar al Clot, i hi havia el de sempre però no per això menys entretingut, cullerots, coll-verds i poc més, però també 4 sarsets, un dels quals, tenia el que pareixia ser una taca groga al bec, li vaig fer unes fotos, però no vaig mirar com havien quedat en el visor, va arribar un xic amb prismàtics i em va cridar molt l'atenció aquest sarset, li vaig dir que tenia una foto i sorpresa, duia una anella als orificis del nas.
 Titeta de muntanya (Anthus spinoletta)
© Foto: Jacobo Ramos. |
En una nova visita de Jacobo Ramos al Clot de Galvany i l'entorn de l'EDAR d'Arenals del Sol el dia 20, va observar una possible Titeta de costa:
Com a dades ressenyables, destaca una important baixada del nombre de SARSETS, amb unes 33 aus a la bassa de contacte i una important absència a la bassa principal, amb a penes 10 ex. A la bassa principal hi ha també un hivernant XERLOVITA CAMAGROGA i uns pocs TERRITS MENUTS junt a algun TERRIT VARIANT, així com una solitària CAMALLONGA. El FORMIGUER segueix a la zona, un TORD vola prop de la bassa de contacte i un grupet de 8 PASSERELLS i GAFARRONS acudeixen a beure a un tollet que hi ha al camí que voreja la bassa principal, junt a una bassa.
|
Titeta de costa (Anthus petrosus)
© Foto: Jacobo Ramos.Després m’acoste a l’EDAR D’ARENALS, on no deixe de meravellar-me de la quantitat de pardals que freqüenta el lloc. Hui, veig almenys 3 LLUERS, aquesta vegada femelles o jóvens; també continuen a la zona els TEULADINS TORREDANS, hi veig almenys un grupet de 8 aus.
El nombre de CRUIXIDELLS ha augmentat un poc, hi veig un grup de 6-7 aus. També mengen i beuen al lloc, com és habitual, fringílids, TITETES i TITETES DE MUNTANYA. Doncs bé, hui he vist i fotografiat una d’aquestes titetes que podria tractar-se d’una titeta de costa (jo mai no he vist un d’aquests ocells, i sí moltes titetes de muntanya, que són comuns ací, i abundants als camps regats de l’entorn del Fondo), ja que es tracta d’una titeta molt grisa –fins i tot l’ “obispillo”- o grisa-terrosa i presenta unes potes molt fosques, pràcticament negres. Vos envie fotos d’una titeta de muntanya i 2 fotos del possible titeta de costa. Com a mínim, en veure els 2 pardals junts (encara que siga en foto) és per a parar-se a meditar. També, per a valorar l’abast de la presència d’aquesta TITETA DE COSTA –si ho fóra- al nostre medi.
L'única cosa que no orienta cap a TITETA DE COSTA és la cella blanca. No obstant, com a mínim és una coloració de plomatge un tant rara per a un TITETA DE MUNTANYA.
Un passeig per la desembocadura del barranc de les Ovelles el dia 20, per Antonio Bañuls.
El llit del barranc, junt al Barri de Sant Gabriel, just a
la seua desembocadura al mar és un rebombori de pardalets: un xicotet grup de roquer,
puputs, cua-roges fumades, pit-rojos, merles, teuladins, mosquiters, cuetes, gafarrons,
moltes titetes... i també busqueretes de casquet i alguns passerells.
Altres cites interessants:
Bandada de 33 gavines vulgars posades, entre elles una amb
plomatge nupcial complet.
Molts gavinots argentats en vol.
1 exemplar de garseta blanca i agró blau.
4 sisetes de pit blanc.
1 bequeruda.
1 blauet.
4 cuetes torrenteres.
Pep Cantó ens torna a enviar notícies des del Parc Natural de la Font Roja, els resultats d'una sessió d'anellament el dia 20 i la cita d'un Xot el 18:
Crònica
de la sessió d’anellament de l’Estació d’Esforç Constant Celedón-Font
Roja del dijous, 20 de gener de 2005 que, tret de noves i futures sorpreses, quedarà en
la història de l’estació com el dia internacional de la busquereta de casquet, i
després veureu perquè.
Juntament
a Juanlu (col.laborador de la brigada de manteniment) muntàrem les xàrcies i només
fer-ho ja hi havia un tord amb la pota extesa esperant ser anellat (devia ser una
premonició?).
Pujàrem
al Centre a fer-nos un café matiner i en baixar de nou a les xàrcies ja hi havia 10 aus
esperant. Les processàrem i quan tornàrem començàrem a traure’n aus a destall,
total 21. Amb això ja tinguèrem per a una estona. Esmorzàrem a la velocitat del raig
per a continuar amb l’anellament. A la següent vegada que visitàrem les xàrcies,
14 aus més. Quan tancàrem les xàrcies encara quedaven una vintena d’aus per
processar. I per què aquesta lentitud?. Doncs perquè en el balanç general del dia, 57
aus, una gran majoria correnponien a espècies que centren els nostres estudis, pit-roig i
busquereta de casquet, i a cada au li preníem les dues fórmules alars, i això és
entretingut, molt entretingut.
Les
espècies i quantitats es repartiren de la següent forma:
 Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)
© Foto: Toni Zaragozí. |
Sylvia atricapilla, 31 ex.
Erithacus rubecula, 11 ex.
Turdus philomelos, 3 ex.
Parus major, 3 ex.
Fringilla coelebs, 2 ex.
Sylvia melanocephala, 2 ex.
Carduelis spinus, 1 ex.
Carduelis carduelis, 1 ex.
Parus ater, 1 ex.
Regulus ignicapillus, 1 ex. de 4,7 gr. Control propi d’un mascle
anellat a l’agost de 2003.
Certhia brachydactyla, 1 ex. Control d’un altre anellador i segon
control d’aquesta au a l’estació.
Cal dir que la temperatura havia pujat lleugerament, teníem 5ºC a les 9:00.
Parc Natural del Carrascar de
la Font Roja.
El
18 Observe un exemplar de Xot (Otus scops)
Jacobo Ramos ens envia més dades d'aus, esta vegada el dia 17 al Cap de l'Horta observa un exemplar de primer hivern de Gavina Cendrosa, un invernant rar en el nostre litoral:
 Gavina Cendrosa en companyia de Gavines d'Audouin.
© Foto: Jacobo Ramos. |
Només arribar-hi, hi havia un
nodrit grup de gavines a la mateixa vora, just davant d’una fita que serveix de
seient a l’ornitòleg marí. Només posar-me els prismàtics als ulls veig una
magnífica GAVINA CENDROSA de primer hivern, en companyonia de:
-65
GAVINES D’AUDOUIN.
-Bon
nombre de GAVINES VULGARS.
-1
GAVINOT FOSC.
-6
XATRACS BECLLARGS
A més, hi havia alguns limícoles: 7 REMENAROCS, 2 TERRITS DE TRES
DITS, 2 CORRIOLS CAMANEGRES i 1 CORRIOL GROS.
Miguel Ángel Pavón ens envia unes interessant crònica d'aus marí costeres.
 Territ de Tres Dits (Calidris alba)
© Foto: David Bañuls. |
El passat diumenge 16 de
gener, ja a última hora del vespre i amb for vent de llevant, vaig poder observar sobre
la Platja d’Aiguamarga un grup de 35 Territs de Tres Dits (Calidris alba), els quals
descrivien els seus nerviosos i característics moviments seguint el vaivé de les ones
sobre l’arena de la platja. Dos exemplars de Corriol camanegre (Charadrius
alexandrinus) acompanyaven al grup de Territs. No molt lluny, sobre les rases rocalloses
que floregen davant de la platja, vaig comptabilitzar fins a 17 exemplars de Remenarocs
(Arenaria interpres) junt a dos solitaris exemplars de Gavina d’Audouin (Larus
audouinii). Finalment, una recerca sobre les aigües marines em permití disfrutar de la
contemplació d’un exemplar adult de Mascarell (Morus bassanus) mentre nadava no molt
lluny de la línia de platja. Després de ser acosat per dos gavinots argentats del
mediterrani immadurs, que desistiren de l’acós davant de la resposta del mascarell
en forma de diverses, agressives i precises picades, va alçar el vol i se’n va
allunyar mostrant les seues llargues, estretes i blanques ales rematades per
característics extrems negres.
 Siglot cantaire
en vol al cap de Santa Pola.
© Fernando Camuñas. |
Fernando Camuñas va observar un Siglot cantaire el dia 16 al Cap de Santa Pola.
Hui m'he acostat una estona al Cap de Santa Pola, hi havia molta gent per tot arreu, devia haver-hi un concurs de parapent o quelcom semblant, ja que fins a 10 he arribat a veure alhora en l'aire. En vista de la situació quan anava a tornar-me'n, vaig observar una garseta blanca a l'aigua que ignorant tota la gent es dedicava al seu treball, en apropar-m'hi he sentit un cant estrident molt fort, que recordava al dels formiguers i als meu peus ha eixit volant un siglot, cantaire si no m'equivoque, ja que era més xicotet i amb el bec relativament curt, només he pogut fer-li una foto i de no molt bona qualitat, però almenys el passeig meresqué la pena.
Jacobo Ramos va realitzar un recorregut des d'Alacant fins a Guardamar el dia 15 empadronant les aus següents:
 Desembocadura del barranc de les ovelles.
© Foto: David Bañuls. |
1-BARRANC DE LES OVELLES
(8,30):
-130 GAVINOTS ARGENTATS DEL MEDITERRANI.
-250 GAVINES VULGARS.
-1 GAVINA D’AUDOUIN.
2-DESEMBOCADURA DEL BARRANC
D’AIGUAMARGA (8,20):
-81 GAVINES VULGARS.
-22 GAVINOTS ARGENTATS DEL MEDITERRANI
-3 GAVINES D’AUDOUIN.
-4 REMENAROCS.
-3 TERRITS MENUTS.
-1 AGRÓ BLAU.
-1 GARSETA BLANCA.
-Nota: a les 14 hores, tornant, en
aquest mateix lloc hi havia 54 TERRITS DE TRES DITS i 12 TERRITS VARIANTS.
3-LITORAL DEL SALADAR
D’AIGUAMARGA:
-2 CABUSSONS COLLNEGRES al mar, davant de
l’embarnal de l’escorxador.
-196 GAVINOTS ARGENTATS DEL MEDITERRANI.
 Gavina d'Audouin.
© Foto: Jacobo Ramos. |
-5 GAVINES D’AUDOUIN (Per
cert, en relació amb la notícia del cens de Toni Zaragozí a la web de SEO-Alacant, que
ve una Audouin anellada (YZB), jo veig una de la seua mateixa promoció de naixement: YZF,
ací a la costa d’Aiguamarg.
-24 TERRITS DE TRES DITS.
-5 TERRITS MENUTS.
-2 CORRIOLS CAMANEGRES.
-4 TERRITS VARIANTS.
-1 REMENAROCS.
-12 CORBES MARINES GROSSES volant cap al Nord, encara que 2 d’ells es queden a
pescar a la zona.
-1 GARSETA BLANCA.
-3 FLAMENCS dirigint-se cap al sud.
4-PLATJA DE L’ALTET/ARENALS:
-30 GAVINOTS ARGENTATS DEL MEDITERRANI
-1 GAVINA D’AUDOUIN.
-8 CORBES MARINES GROSSES, 7 d’elles volant cap al nord i 1 pescant a la zona.
5-CAP DE SANTA POLA:
*Boira als penyasegats del cap, encara que al mar s’hi veia relativament bé.
-6 GAVINES D’AUDOUIN.
-1 XATRAC BECLLARG.
*Nota: de totes maneres, per a les aus costeres com les limícoles, és un
“dia roí” a causa que la mar estava magnífica de quieta, cosa que propicia en
un dia de dissabte que la costa estiguera plagada de pescadors de canya i submarins, cosa
que impideix aquestes aus certa “normalitat”.
NOTA: ja acabat el Cap, la BOIRA
s’apoderà del dia, impedint el cens de la resta de zones que es tenia previst: SANTA
POLA, LA MARINA (ELX) I GUARDAMAR.
*De totes maneres, a la mateixa DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA, i en els pocs metres
de visió: 2 GAVINES D’AUDOUIN, 49 GAVINES VULGARS i 4 XATRACS BECLLARGS. A més, i
com anècdota, 1 GOMET hivernant més a l’interior del riu.
|
Ànec
Capblanc.
© Foto: Jacobo Ramos.La primera parada ha estat a la BASSA DE BASSARS, on hi havia 10 ÀNECS CAPBLANCS (6M i 4F) que, amb 1M i 1F que hi havia també a la bassa de contacte del Clot, fan un cens de 12 ex. Després m’ature a les SALINES DE SANTA POLA, on destaquen bons censos de limícoles: 504 TERRITS VARIANTS, 40 TERRITS DE TRES DITS, 14 REMENAROCS, 11 XUÏTS i 391 TÈTOLS CUANEGRES (amb 1 au amb anelles de colors als tibiotarsos: dret: Î, Roja/Blanca. Esq.: Blanca almenys, ja que s’ha amagat darrere d’altres exemplars, i s’ha posat a dormir amb aquesta pata amagada, i no he pogut confirmar cap altre color). També he censat 1.175 FLAMENCS i 51 CABRELLOTS (d’ells 23 a les Salines i 28 a la mar). A la costa de les Salines, en front de la desembocadura del riu Vinalopó, destacava un grup de 30 CABUSSONS COLLNEGRES i els 2 MORELLS DE MAR NEGRE habituals. També hi havia almenys 20 GAVINES CAPBLANQUES menjant a la mar just davant de la desembocadura del riu.
|
Remenarocs.
© Foto: Luis Fidel.D’ací m’he
n’anat cap a la Llaguna de la Mata, encara que abans he parat davant de la PLATJA DE
GUARDAMAR, on m’he dut la sorpresa de veure (encara que eren prou endins) un mínim
de 385 BALDRITGES BALEARS (de totes maneres, no hi hauria menys de 500 aus) menjant i
volant sense parar d’un costat a l’altre. Més tard, quan tornava de la Mata,
davant de la DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA, en un grup d’unes 92 baldritges balears hi
havia també almenys 3 BALDRITGES CENDROSES. A més, posats a les basses de la
piscifactoria situada davant de la platja de Guardamar, hi havia 68 CORBES MARINES
GROSSES. Després m’he apropat a la LAGUNA DE LA MATA i és curiós que aquest
aiguamoll que és probablement el qui menys problemes té, ja que és propietat de
l’Estat?, posseïsca un important estat de deteriorament en el sentit de les poques
aus que alberga: 2 exemples, ABSÈNCIA DE CABUSSÓ COLLNEGRE i de FLAMENCS, fenomen que no
és puntual sinó que sol repetir-se de forma regular. Potser hi ha poca quantitat de
menjar (¡Artemia salina¡) o siga causa d’altres problemes.
Bé, el cas que absència total de cabussó collnegre, encara que hi havia almenys 16 FUSELLS DE MAR, 14 ÀNECS BLANCS, unes 30 CORBES MARINES GROSSES, així com un discret grup de gavines a la vora oest i de limícoles. Un poc decebut de la pobresa avifaunística de La Mata, passe pel Cap Cervera per si també hi ha limícoles, però ni flors, a penes 1 SIGLOT CANTAIRE i altres pocs limícoles. Finalment done una ràpida ullada a l’INTERIOR DEL RIU SEGURA FINS A LA SEUA DESEMBOCADURA, i hi veig novament la ROSSETA i la parella d’ASCLES, i em pareix que la rosseta està mancada, sense plomes de vol (primàries).
 Teuladí
Torredà.
© Foto: Jacobo Ramos. |
Jacobo Ramos ens envia una altra crònica, esta vegada de nou per la zona de la depuradora d'Arenals del Sol:
El dilluns 10, després d’eixir de l’Institut, em vaig acostar de nou als voltants de l’EDAR D’ARENALS DEL SOL, on vaig disfrutar una bona estona dels ocells que freqüenten aquest racó.
Només arribar-hi es va espantar un ALIGOT que portava una presa blanca a les urpes, i que s’amagà entre el fullam d’un dels grans pins que flanquegen la zona. Entre les novetats d’aquest dia, destaca l’observació d’un grupet d’11 TEULADINS TORREDANS (xifra espectacular per al Clot, com comentava en una altra notícia anterior) i 1 LLUER mascle, que també es va acostar a beure (és l’únic que he vist aquest hivern als llocs freqüentats del sud d’Alacant).
 Lluer.
© Foto: Jacobo Ramos. |
També vaig veure 1 CRUIXIDELL, estrany d’observar al paratge per aquestes dates, i que només comencen a observar-se’n quan regressen als seus territoris de reproducció i els mascles comencen a cantar sense descans (al Clot, en l’actualitat, pràcticament només és present a Bassars). Així mateix, un parell de XERLOVITES a les zones més anegades. Nota: vos envie fotos de teuladí torredà i lluer vistos a l’Edar. Una abraçada. Ens veurem.
SERRA D’AITANA 9 de gener, per Antonio Bañuls.
Els
dos graus sota zero que marca el termòmetre a la Font de l’Arbre avisen sobre el
panorama que ens trobarem un poc més amunt: rodals de neu i gruixudes plaques de gel.
Malgrat això, l’absència de vent i el cel aclarit permeten disfrutar del camí.
La
boira està present a les valls que ens envolten però no arriba a abastar les altures de
la Serra d’Aitana. Tota la Vall de Guadalest queda coberta de blancs núvols i els
cims de les serres de Xorta i Bèrnia assomen com xicotetes illes d’un estrany mar.
 Aitana amb neu.
© Foto: Toni
Zaragozí. |
Des de l’inici del camí
comencem a observar grups de pinsans, abundants per tot arreu, sobretot als pinars. Els
trencapinyons són també comuns als pinars, on canten i reclamen nerviosos des dels
caramulls dels pins, mentre que molts totestius i primaveres es mouen nerviosos entre les
branques.
També
les absències són hui significatives, espècies habituals com la blanca o el cagamànec
no es deixen observar.
La
merla de pit blanc comença a observar-s’hi des del moment en què el camí deixa
d’ascendir i transcorre entre pinars i els penyals que cauen des del cim. A aquesta
espècie li agrada aquest ecotó i és el millor lloc per a observar-ne, a vegades
acompanyats, com hui, per algunes tordanxes.
Als
cingles sobre els quals se situen els repetidors de televisió, un grupet de cinc
cercavores es mouen amb agilitat en un hàbitat que no els és estrany.
Una
curiositat per a acabar. Des de les zones més altes, si mirem cap a l’oest, es poden
observar perfectament les centrals eòliques de la manxega terra de Bonete (on anem a
veure-hi avitardes). La Serra d’Almansa, que es veu molt clara, ens pot servir de
referència.
TOTAL ESPÈCIES (22):
Miguel
Ángel Pavón ens remite observacions arreplegades al Clot de Galvany i al
saladar i la costa d'Aigua Amarga.
 Baix nivell de la mar a Aigüamarga.
© Foto: Jacobo
Ramos. |
Dos
dies abans, el 7 de gener, al saladar d’Aiguamarga, que es troba completament sec
(les extraccions d’aigua subterrània de la desaladora d’Aiguamarga i la
desviació de les aigües d’escorrentia de la Serra de Colmenars com a conseqüència
de les obres de la Ciutat de la Llum expliquen aqueixa total absència d’aigua a
principis de l’hivern), vaig poder observar 3 exemplars d’Agró blau (Ardea
cinerea) disposant-se a passar la nit a l’habitual dormidor hivernal que tots els
anys l’espècie manté al Saladar. Ja a la zona de costa que s’extén entre el
Saladar i la desembocadura del barranc de les Ovelles vaig poder detectar 3 exemplars de
Garseta blanca (Egretta garzetta) al voltant de la desembocadura del barranc
d’Aiguamarga, 2 exemplars de Gavina d’Audouin (Larus audouinii) i un reduït
grup de limícoles sobre les rases rocalloses de Cala Calabarda (5 exemplars de Territ de
tres dits, Calidris alba, i un exemplar de Corriol camanegre, Charadrius alexandrinus)
malgrat l’excessiva presència de pescadors, i posats sobre les grans boies
d’ancoratge dels vaixells butaners l’habitual grup de Corbes marines grosses
(Phalacrocorax carbo), aquesta vegada de 13 exemplars. Destacar per últim que em va
cridar l’atenció la baixa cota que presentava el nivell de la mar, almenys 30-40cm
per baix del nivell habitual que sol observar-s’hi.
El dissabte 8 quedàrem Toni, el seu fill Toni i jo (Fernando
Camuñas) a les 21’00h per veure una altre tipus
d’ocells, ens sobrevola un cometa, el Machholz, i estem en les millors dates per
veure’l, en especial si disposem d’uns simples prismàtics; no té pèrdua, si
localitzem les Pleiades, que se situen al zènit, en la seua proximitat veurem des de
llocs foscos una ombra verdosa, aquest és el cometa. Amb prismàtics és digne de
veure’s.
 © Foto: Fernando Camuñas. |
 Puputs.
© Foto: Fernando Camuñas. |
El
diumenge 9 quedàrem Toni i jo a la Vila a les 9’30, per a intentar fotografiar uns
puputs que s’alimenten entre l’arena de la desembocadura del riu Amadori, on
busquen tot tipus de cucs i insectes. La zona és sorprenent, entre la carretera i
l’àrea on es col.loquen els pescadors, en una terra “de ningú”
l’observador pot contemplar com puputs, mosquiters, cuetes i cuetes torrenteres,
teuladins, cua-roges, titetes i també, però ja més a la mar, gavines vulgars, un
esplugabous i una garseta blanca, es disputen tot tipus d’insectes, llavors dels
matolls i fem que arrossega el riu. Després d’una bona estona fotogràfica,
decidírem anar a la platja dels estudiants per a intentar fotografiar unes corbes marines
grosses, cosa que al final no vam poder fer, però el passeig es compensa amb altres
avistaments, dues gavines d’Audouin, tres corbes marines que alcen el vol abans
d’estar a tret, un còlbit negre, i altres més habituals com gavinots argentats del
mediterrani, cua-roges, busqueretes, mosquiters, etc.
Jacobo
Ramos ens envia les observacions més interessants de l'última setmana:
AL
LITORAL DAVANT DE LA DESEMBOCADURA DEL BARRANC D’AIGUAMARGA: el dia 8, 25 REMENAROCS,
55 TERRITS DE TRES DITS i 9 TERRITS VARIANTS. A més, DAVANT DEL BARRANC DE LES OVELLES: 1
CABRELLOT ahir i hui, 4 GAVINES CAPNEGRES ads. A més, hui 8-I al CLOT DEL GALVANY cens de
280 SARSETS, xifra que probablement ronde més de les 300 aus, ja que quan aixecaren el
vol la xifra de sarsets pareixia major d’aqueixes 280 aus.
 Siglot cantaire.
© Foto: Jacobo Ramos. |
El divendres 7 , he donat una volta per la costa, intentant veure el que no n’hi ha. Fluix any per a veure aus marines (espere que s’anime per al cens del dia 15-I ¡). El més destacable era la “intensa baixamar” dins del que es pot veure al nostre Mare Nostrum . Pel que es refereix a aus, a la COSTA D’AIGUAMARGA, a penes he vist un SIGLOT CANTAIRE i 1 SISETA DE PIT BLANC, a banda dels habituals territs de tres dits i remenarocs. A la COSTA DE LES SALINES DE SANTA POLA, en front de la desembocadura del riu Vinalopó, hi havia un grupet de 19 CABUSSONS COLL-NEGRES, diversos CABRELLOTS i continuen presents 2 MORELLS DE MAR NEGRES (un detall la seua presència¡). A la mateixa desembocadura del riu menjaven també 2 TÈTOLS CUABARRATS. Després m’he apropat fins a la DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA, on el més destacable era la presència a uns 500m d’aquesta, dins del riu, d’una ROSSETA i una parella d’ASCLES, a banda de les habituals corbes marines grosses, agrons blaus, gavines vulgars, fotges, blauet i altres...
Rodalies
de l’EDAR D’ARENALS DEL SOL: -1 SIT GOLANEGRE femella o juvenil (aquesta
observació és la 2ª per al paratge del Clot del Galvany-Bassars, ja que només
n’hi ha una altra de finals de novembre de 1999, també junt a l’EDAR
d’Arenals).
Estimats
amics, com que ja isc un poc més, encara que a hores avançades del matí, comentar-vos
observacions de pardalets als CULTIUS DE LA ZONA INTERIOR DE LES SALINES DE SANTA POLA i,
especialment, als VOLTANTS DE L’EDAR DELS ARENALS DEL SOL.
1.-Als
CULTIUS DE LA ZONA INTERIOR DE LES SALINES DE SANTA POLA, hui 4-I-05, freqüenten la zona
bonics grups mixtos de fringílids: VERDEROL, GAFARRÓ i CADERNERA. Als camps de
magraners, abunden els PINSANS que mengen en el sòl d’aquests bancals, així com els
ESTORNELLS, als quals els agraden aquestos camps, però especialment de xicotets oliveres
que esquitxen aquesta zona, i carregats d’olives. També mengen de les magranes les
BUSQUERETES DE CASQUET i algunes BUSQUERETES CAPNEGRES.
2.-Als
VOLTANTS DE L’EDAR DELS ARENALS DEL SOL, ahir 3, i hui 4-I-05, he estat disfrutant
dels abundants passeriformes que recorren els cultius adjacents: com sempre, són
nombrosíssims les bandades de fringílids, amb CADERNERES, VERDEROLS i GAFARRONS; també
alguns PASSERELLS i PINSANS. A les zones regades amb aigua residual procedent de la
depuradora, es mouen grupets de TITETES i TITETES DE MUNTANYA, CUETES i alguna CUETA
TORRENTERA.
 Teuladí de
canyar.
© Foto: Jacobo Ramos. |
En
alguns camps es veuen xicotets grups de TEULADINS DE CANYAR, que s’alimenten de
llavors tant en terra com a la mateixa planta (vos envie un parell de fotos d’aquesta
espècie, per si vos agrada). A les zones més obertes, alguns CAGAMÀNECS, CUA-ROGES
FUMADES i PUPUT, vigilats tots per algun BOTXÍ MERIDIONAL.
A les
zones on l’aigua anega la zona de forma més regular, hi creix abundantment la
vegetació, se sent el cant del ROSSINYOL BORD i s’observa fugaçment el vol del
PIT-BLAU o el ràpid i zigzaguejant vol de la BEQUERUDA. Fins i tot algunes SENYORETES
freqüenten els pins i garrofers de la zona. Un ALIGOT sobrevola el lloc, però és
ràpidament perseguit i acosat per un valent XORIGUER, que aconsegueix que tornara per on
havia vingut.
Bé, tot
açò és prou normal, i dins de les observacions més remarcables per a la zona són: 2
JUDIES s’han acostat a l’herbassar anegat, encara que s’han escarotat en
veure com de lleig era l’ajupit ornitòleg. També un grupet de 8-10 ALOSES, gens
habitual durant l’hivern al Clot i el seu entorn (encara que siguen molt nombroses
als camps de El Fondo, i probablement a l’Aeroport de l’Altet). Algun TORD vola
raude a ocultar-se. Tanmateix, el més “destacable” per a la zona ha estat la
presència d’una parella de TEULADINS TORREDANS que probablement acudien a beure i/o
banyar-se. La seua presència al paratge del Clot del Galvany-Bassars és tan rara, que a
penes existeixen en els últims anys la cita d’una parella nidificant al forat de
palmera cremada de la zona de Bassars el 1999, i alguna altra observació d’un
exemplar també junt a l’EDAR d’Arenals. Bé, sense més que contar-vos de
moment, una abraçada. Jacobo.
 Grues al Fondo.
© Foto: Jacobo Ramos. |
Noves dades de Jacobo Ramos a Santa Pola i El Fondo.
El diumenge 2 a les SALINES DE SANTA POLA hi havia 3 AGRONS BLANCS. Nota: per cert, el que penja de les canyes que han instal.lat per les basses per a espantar les corbes marines són CD, discos CDs, que pengen i es mouen amb el vent, brillant al sol.
Després he coincidit amb SERGIO ARROYO al FONDO, on hem vist 16 ÀGUILES CALÇADES i un grupet d’11 GRUES (10 ads. + 1 juv).
Toni Zaragocí ens envia les observacions d'una breu visita de 45 minuts al Saladar de Calp el 2 de gener.
Aquest matí, des de les 8h fins a les 8:45h, amb una temperatura de 7 graus centígrads jo preferisc mantenir-me resguardat a l’interior del cotxe mentre José Alcaraz intenta fotografiar una cueta torrentera prop de la vora de la salina.
 Esplugabous.
© Foto: David Bañuls. |
OBSERVACIONS:
FLAMENCS...................87 EXS
AGRÓ BLAU...................3 EXS.
ESPLUGABOUS..70 EXS
COLL-VERDS......16 EXS.
CABUSSÓ COLLNEGRE ...1 EX
GAVINOT ARGENTAT DEL MEDITERRANI........15 EXS
GAVINA VULGAR.................25 EXS
SISETA DE PIT BLANC...................1 EX.
PIT-BLAU................................1 EX
CAMALLONGA.............................1 EX ( OBSERVAT)
CORBA MARINA GROSSA................3 EXS( BUSSEJANT)
CUA-ROJA FUMADA.......................1 EX
GRAN BANDADA D’ESTORNELLS..1000 APROXIMADAMENT.
Destacar que el nivell de l’aigua continua alt, cas aquest que no dificulta l’alimentació dels flamencs. Ens ha sorprés l’absència de l’ànec blanc.