| Inici |
| Quaderns de Camp |
QUADERN DE CAMP FEBRER 2005
Blanques al sud d'Alacant i altres observacions.
Primeres Falcies i Oronetes cuablanques al pantà d'Amadori.
Volta al mon en 46 dies per uns Albatros.
25/02/05 Bona jornada d'anellament a l'EDAR d'Arenals.
24/02/05 Observant aus marines a Santa Pola i Cap Cervera.
22/02/05 Observats els primers Cucuts reials i un festeig nupcial d'Àguila de panxa blanca.
Curiositats sobre dos Mussols al Clot de Galvany.
22/02/05 Noves observacions de Picaports al Fondo.
20/02/05 Observats tres Cignes a les Salinas de Calp.
20/02/05 Un Duc petit vist durant una repoblació al Mas de la Monja.
Crònica del III curs d'especialització en Aus aquàtiques celebrat al Clot.
19/02/05 Observacions a Sax i a les EDAR de Santa Pola i Arenals del Sol.
Un Faisà al P.N. del Fondo i cuatre Picaports al P.N. de les Salines de Santa Pola.
Crònica de les II Jornades sobre grues a la llacuna de Gallocanta.
15/02/05 Primeres Oronetes al Fondo.
13/02/05 3 cignes muts i dofins mulars al Cap de l'Horta.
13/02/05 Rapinyaires a la Serra de Sancho.
13/02/05 Xatracs grossos i augment de Gavines capnegres a les Salinas de Santa Pola.
Gavina cendrosa a les Salinas de Santa Pola i una Picadorna al Clot.
10/02/05 Cens d'anàtides a l'embassament de la Pedrera.
11/02/05 Gavina de Delaware a Santa Pola.
09/02/05 Cotorra de Kramer a Alacant.
08/02/05 Verderol amb sarna i àcars al Clot de Galvany.
08/02/05 Més observacions des del Clot de Galvany.
05/02/05 63 espècies en la visita al Parc Natural del Fondo.
Es confirma la cita de Xarxet Americà al Clot de Galvany.
05/02/05 Aus a la desembocadura del riu Amadori.
Formiguer fotografiat al Clot de Galvany.
Resultats de diverses jornades d'anillament a la Font Roja.
817 Esplugabous passen al crepuscle per Sant Vicent cap a Sant Juan-Campello.
Un estudi sobre els pardals matiners.
Una Esmerla va entrar al Centre de Recuperació de Fauna per una ruptura en un ala.
Veure el quadern del mes anterior.
Jacobo Ramos ens envia les observacions dels dies 26 i 28 de febrer en alguns de les zones humides del sud d'Alacant.
 Grup de Sirvets a les Salines de Santa Pola.
© Foto: Jacobo Ramos. |
El dissabte 26 de febrer de 2005, done una volta habitual pels aiguamolls del sud d’Alacant, i a les SALINES DE SANTA POLA destaquen 8 BECPLANS, 20 PICAROTS i un grup d’uns 50 SIVERTS que menjaven en una séquia al costat de la carretera. Després, un repàs del FONDO D’AMORÒS, on ja es pot mirar més o menys, especialment a la bassa nord-est, on hi havia concentrades 330 JUDIES i 306 ALENES. També unes altres limícoles en menor nombre: 2 FUSELLS, 5-6 TÈTOLS CUANEGRES, 17 CAMALLONGUES, 3 TIFORTS, algunes BEQUERUDES i alguns corriols sp. així com 5 ÀNECS BLANCS i 3 FLAMENCS (10 flamencs dilluns següent). Seguisc cap al FONDO i només hi trobe dues coses destacables; per una banda em trobe Malcom, que esperava el pas de les tardanes oronetes (tot i que Antonio Bañuls en va veure alguna fa uns dies) i, per l’altra, observe 2 TORDS als camps de Vistabella (quasi unes rareses en aquest lloc).
 Una Blanca a la serra de Santa Pola.
© Foto: Jacobo Ramos. |
Com que encara em quedava una
mitja hora per a arribar a casa a dinar, em dirigisc a la SERRA DE SANTA POLA, direcció
cap al far, a veure si podia fotografiar alguna cogullada d’esta zona i aclarir si
són comunes o fosques. Encara que aconseguisc fotografiar-ne 3-4 vegades una
d’elles, té la poca delicadesa de girar el cap quan dispare. Total, no res.
Tanmateix, estic esperant veure si es deixen veure uns altres exemplars en una altra zona,
quan sent el reclam d’una blanca. Pense: dec haver-me confós amb qualsevol altre
ocellet!, quan de cop i volta apareix un grup de 5 BLANQUES que s’aturen molt prop,
però a l’altre costat del cotxe, on tenia col.locat el trípode, i no vaig poder
fer-los una foto en millors condicions que la que la velocitat m’imposà. Són
curioses estes observacions de blanques durant l’hivern (hi ha alguna pp nidificant a
la Vega Baixa i ja més al nord d’Elx, a Asp, Cova de Sant Pasqual a Orito...). Ací
la seua absència sembla estar en certa mesura ocupada per la gralla. Bé, a més
d’estes aus, també un parell de tranquil.les PERDIUS.
(Amb relació a aquestes observacions de Blanques en el sud, Luis Fidel va observar un exemplar l'1 de març a la Serra de Crevillent).
 Blauet a la desembocadura del riu Segura.
© Foto: Jacobo Ramos. |
El dilluns 28 de febrer de 2005, en un dia ennuvolat, ventós i espurnejant la major part del temps, visite la DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA on, com a dada més ressenyable, veig 4 GAV. CAPNEGRES adultes que descansaven del vent del nord-est, al costat d’un parell de XATRACS BECLLARGS i unes quantes GAV. VULGARS. A banda d’açò, res d’estrany: almenys 37 CORBES MARINES GROSSES, un grupet de 7 AGRONS BLAUS que descansaven en un camp adjacent, alguna CAMALLONGA, un parell d’ALENES, segueix la pp d’ASCLES i el BLAUET, unes 60 FOTGES. Amb el dia que fa, és un bon lloc per a observar ocells sense abaixar del cotxe. Després, deambule un poc per ací i per allà, i al FONDO observe la meua primera ORONETA d’esta primavera, però desgraciadament està atropellada a la carretera de Vistabella. En abaixar per a veure-la i fer-li alguna fotografia, descobrisc la presència de 20-30 exemplars més que volen arran de l’aigua de la séquia contigua. Com que el dia no estava per a moltes floritures, regresse a casa.
Toni Zaragozí ens relata les observacions realitzades al pantà d'Amadori de La Vila Joiosa el diumenge 27.
En un matí un poc gris i uns 10
graus de temperatura ens dirigim a la zona del pantà de l’Amadorio, un enorme grup
de roquers volaven arran de l’aigua del pantà. Este està ple, a punt de sobreeixir
per la comporta que roman oberta. La circulació ja duu mes i mig desviada per la zona
d’Orxeta.
 Juvenil de Roquer capturat per anellament.
© Foto: Fernando Camuñas. |
Al costat del grup de roquers
observàrem un mínim d’una oroneta cuablanca i una falcia, el primer per a mi. Una
altre ocell que hem sentit i després vist ha sigut el passerell, l’arribada del qual
ens ha paregut prompta, o potser es tracta d’un dels centenars que soltaren els
pardalers fa un parell d’anys a les rodalies del poliesportiu que queda relativament
prop. Les cogullades fosques se senten prop de la vora de l’embassament a
l’igual que la titeta d’aigua, al costat d’una cueta.
La corba marina es posa en una
xicoteta bassa del centre de la pressa. I l’agró blau se l’observa anant
d’ací a allà cercant un lloc tranquil. Els picots canten i se’ls veu amb la
parella sovintejant velles garroferes.
Els sits golanegres se senten però
no es veuen. Igual que els tords, prop dels ginebres. El botxí meridional damunt
d’un pi passa desapercebut i les perdius ja tranquil.les per haver acabat la caça se
les sent i veu voletejant prop del camí. El pit-roig, cagamànecs, totestiu, primavera,
busquereta capnegra i cua-roja fumada s’apropen a veure què és el que fem, només
ens en separen uns quants metres...
Per a finalitzar la xicoteta
excursió veiem un ben nodrit grup de blanques. I a la carretera d’Orxeta un gat
salvatge atropellat, just en la pujada d’una costera, no està molt deteriorat però
sí té un globus ocular fora del crani.
 Teuladía torredà capturat per anellament.
© Foto: Vicent Bataller. |
Vicent Bataller va realitzar una sessió d'anellament a les proximitats de l'EDAR d'Arenals del Sol.
El 25 de febrer, he anat a anellar a l'EDAR d'Arenals. Quan hi he arribat, vora les 6:30 del matí, m'ha sorprés l'abandó de la zona per part de grups de coll-verds que, pel que es veu, utilitzen este lloc com a dormidor. Quan s'ha fet de dia he pogut escoltar i veure multitud de titetes, cuetes, limícoles, etc. M'ha sorprés el cant i el vol d'un parell de trecapinyons, pardal que creia que era més muntanyenc. Abundaven els lluers i hi havia algun teuladí torredà (fins i tot n'he capturat un). El picot també s'ha deixat escoltar durant tot el matí. La jornada d'anellament no ha anat malament:
 Titeta de muntanya capturada per anellament.
© Foto: Vicent Bataller. |
15 mosquiters, 8 teuladins de canyar, 4 titetes de muntanya, 2 pit-rojos, 1 titeta, 1 teuladí torredà, 1 trist, 1 busquereta capnegra i 1 cueta.
Jacobo Ramos ens envia les observacions del dijous 24, a les SALINES DE SANTA POLA i al CAP CERVERA.
 Gavina cendrosa de primer hivern.
© Foto: Jacobo Ramos. |
Avançat el matí,
m’acoste a les SALINES DE SANTA POLA, i veig a la zona habitual de descans de
xicotetes gavines, novament, 1 GAVINA CENDROSA de primer hivern, en companyia de gavines
vulgars i 21 gavines capnegres (tret de 4 ocells de primer hivern, la resta eren adultes).
Davant, a zona habitual on es reuneix un bon nombre de limícoles, destaquen 56 TIFORTS,
21 FUSELLS DE MAR, 5 TÈTOLS CUABARRATS, 2 SIGLOTS CANTAIRES i, almenys, 6 BECPLANS
repartits per les salines. També continuen a la zona 2 ÀGUILES PESCADORES. Després, em
dirigisc al CAP CERVERA, a les vores del qual veig un SIGLOT CANTAIRE, 2 FUSELLS DE MAR i
uns quants REMENAROCS i TERRITS DE TRES DITS. Al mar, sovintegen les BALDRITGES BALEARS
(amb alguna de cendrosa enmig), que es movien indistintament cap al nord o el sud, encara
que més endavant, i amb l’increment del vent gelat de l’est/sud-est, hi ha
hagut un moment en què es desplaçaven
almenys 300-400 aus cap al sud.
 Gavines capnegres amb plomatge nupcial.
© Foto: Jacobo Ramos. |
A més de les baldritges, que
presidien en tot moment el repàs del mar, s’observa un discret però incipient pas
d’altres ocells cap al sud: 12 mascarells cap al sud en 2 hores (11 ads. i 1 imm.), i
el pas de 7 cauets també cap al sud (3 i 4 ocells respectivament). Per cert, estos són
els meus primers cauets d’este hivern 2004/05, que s’ha caracteritzat per una
absoluta absència en un lloc habitualment
freqüentat per estos ocells: la desembocadura del riu Segura (entre el Pinet i la platja
de Guardamar).
 Cucut reial (Clamator glandarius)
© Foto: Toni Zaragozí. |
Antonio Bañuls va tindre la sort de contemplar un el festeig nupcial d'Àguila de panxa blanca i a més observar els primers Cucuts reials de l'any.
El 22 de
febrer, en lloc de la Marina Baixa que em reserve, he pogut observar el festeig nupcial de
dues àguiles de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), al mateix lloc que criaren
l’any passat. Primerament, observí un dels exemplars que estava posat sobre un
penyal, i després d’esta, aparegué el segon exemplar en vol. L’àguila que
estava posada va seguir llavors l’altra i totes dues iniciaren una sèrie de planejos
en cercle seguits d’espectaculars picades seguides de ràpids ascensos.
A la mateixa zona, també els primers cucuts reials d’enguany.
 Mussol borni al Clot.
© Foto: Jacobo Ramos. |
Jacobo Ramos ens envia unes fotos sobre curiositats en MUSSOLS del CLOT DE GALVANY.
La primera foto és d’1 mussol borni que, malgrat la pèrdua de la visió estereoscòpica d’estes aus per la carència d’un ull, no sembla tenir problemes d’alimentació a pesar de la minva de facultats per a capturar les seues preses.
La següent foto és d’un altre mussol distint (té els 2 ulls en condicions), que presentava de forma repetida un curiós comportament davant la meua propera presència (al costat del camí que duia a l’observatori de la bassa principal del Clot): repetia sovint una posició corporal amb hiperextensió del cap (veure foto), alhora que movia la gola com si emitira sons, però sense fer-ho.
 Mussol fent amb un comportament
estrany.
© Foto: Jacobo Ramos. |
La veritat és que no recorde haver vist un comportament així, i si algú sap o en sospita la causa, que ho comente. Jo, almenys, li hi agrairé. Potser estava rient-se del tafaner que el contemplava i fotografiava?.
Luis Fidel va observar 3 Picaports en vol, esta vegada al Parc Natural Del Fondo el dia 22.
Toni Zaragozí i companyia van poder delectar-se amb la sorprenent reaparició d'uns cignes a les Salinas de Calp (potser siguen els que van veure la setmana passada al Cap de l'Horta). A més van poder posar en pràctica una nova tècnica fotogràfica que han batejat amb el nom de "digimóvil" consistint a adaptar al tradicional telescopi un telèfon mòbil amb càmera:
 Cigne adult a les salines de
Calp.
© Foto: Guillermo Mayor. |
La vesprada del diumenge 22 avisats per Guillermo Mayor, anem: Toni Zaragozí Baldó, José Alcaraz y Toni Mulet les salines de Calp. Ja la setmana passada Toni Ortuño i José Manuel els citen al Cap de les Hortes.
Allí estaven presidint les salines, les seues siluetes blanques hi destacaven i començàrem a fer-los fotos, en un principi s’han quedat a uns 100m de nosaltres i hem començat a donar-los mulladetes de pa que dúiem... però les gavines s’han tirat desesperads i els han espantat... una gran rebolica s’ha format i molts visitants s’han adonat llavors de la seua presència.
Han alçat una vegada el vol... espectacular ¡
Observacions: 3 exs de cigne, 130-140 exs de flamencs, 1 ex alena, 2 ex de camallonga, 2 exs d’ànec blanc, 20 exs de coll-verd, 50 exs de gavina vulgar, 30 exs de gavinto argentat del mediterrani, 1 ex de xerlovita, 1 ex de cueta, 1 ex de busquereta cuallarga, 1 ex de xatrac becllarg, 2 ex de gallineta d’aigua, 1 ex de botxí meridional, 1 ex de pit-roig, tórtores turques i merles.
 Cigne amb dos jóvens.
© Foto: Guillermo Mayor. |
Un total d’una hora i cabussó meu a les saliens ha sigut tot el que podem referir-vos d’esta vesprada de diumenge al deteriorat però interessant saladar de Calp.
Toni Zaragozí també ens relata l'observació d'un Mussol Xic al paratge del Mas de la Monja a La Vila Joiosa:
Este matí i dins de la campanya de repoblació del grup ecologista xoriguer que s’ha dut a terme a les rodalies del mas de la Monja, al vessant de l’impressionant paratge del Puig Campana.
Ens ha sorprés als 14 observadors que anàvem el vol sobtat i fugaç d’un duc petit que s’ha deixat veure uns instants, quan Segovia el destorbà del seu posador, s’ha introduït barranc avall en un planeig curt i veloç, que a penes ha deixat veure a la meitat del grup la seua presència. S’ha parat a l’espessor d’un pi uns 150 metres més avall des d’on havia iniciat el vol.
Altres espècies que s’han pogut
escoltar i veure: senyoretes, primaveres, tord, puput, totestiu, cadernera, pinsà, sit
golanegre, merla, trencapinyons, gafarró, busquereta capnegra, Cua-roja fumada i
Pit-roig.
Un bon esmorzar i l’entrada a una cova han posat el punt final al matí de hui diumenge.
Fernando Camuñas ens envia una crònica i la relació d'aus vistes durant la celebració d'un curs el passat cap de setmana al Clot:
Entre el 19 i
el 20 de febrer ha transcorregut el III curs d’especialització en aus aquàtiques
realitzat a l’aula de la naturalesa del Clot del Galvany, impartit per Marcos
Ferrández.
 Assistents al curs
en una classe pràctica.
© Foto: Fernando Camuñas. |
Amb una
bona assistència i un oratge que va acompanyar en tot moment, ahir es dedicà el dia als
aspectes teòrics d’identificació de les diverses espècies incloses en el curs
(podicipedidae, ardeidae i anatidae), els diversos mitjans per a fer l’observació,
els llocs més adients que tenim a la província, a la comunitat i al país, la
problemàtica d’estes espècies...
Fou un bon
repàs del tema, adornat per una magnífica presentació, en què no faltaren abundants
fotografies del tema en qüestió.
Hui ha sigut
la part pràctica amb una visita a les diverses basses del Clot del Galvany que
s’inicià a les 9h i ha durat fins a les 14h.
S’han
vist diverses espècies d’anàtides, fotges, gallinetes, limícoles varis, i
s’hi destaca una xerlovita camagroga, un arpellot de marjal mascle, un aligot, i
l’estrela han sigut dos picots, mascle i femella que, tot i que la seua observació
no estava en el temari, ha sigut probablement allò més celebrat de la jornada.
 Picot (Picus viridis)
© Foto: Fernando Camuñas. |
En total
s’han vist 35 espècies d’aus, un conill i un roedor de llarga cua. A la
tornada, ja a l’aula de la naturalesa, s’ha fet el lliurament dels diplomes
d’assistència i s’ha clausurat el curs.
Relació de
les aus vistes en l’eixida.
36
espècies diferents: Coll-verd
Altres espècies:
Vicent Bataller no envia les seues observacions realitzades a Sax i a les EDAR de Santa Pola i Arenals del Sol.
 Zona al voltant de l'EDAR
d'Arenals.
© Foto: David Bañuls. |
Després d'un mes i mig sense eixir al camp, hui, 19-2-05, he fet dues eixides; de matí he anat a Salines, prop de Sax. Mai havia estat allí i volia veure com era allò, i quins alàudids hi havia. He vist cogullades i aloses. A més he pogut apropar-me a una griva que estava posada damunt d'una vinya.
A la vesprada, he
visitat primerament l'EDAR de Santa Pola, on hi havia alguns limícoles (camallongues,
corriols, bequerudes, etc.), però destaque la presència d'un arpellot de marjal femella
i un grup d'uns 20 passerells. Més tard, he anat a l'EDAR d'Arenals. Cada vegada que hi
vaig, em pareix un paradís d'aus. Hui estava literalment infestada de bequerudes. Mentre
que
passejava per allí, he perdut el compte de les que eixien volant, però més d'un
centenar de segur. A més, hi havia teuladins de canyar, passerells, titetes, esplugabous,
parelleta de lluers, aligot, etc.
Luis Fidel ens envia un parell de cites arreplegades als Parcs Naturals Del Fondo i les Salines de Santa Pola:
En el Fondo 1 mascle de Faisà a la porta nord el dia 16 i a Santa Pola 4 Picaports a l'altura de Santa Fe el dia 17.
Mª Francisca Bertomeu ens ha enviat una crònica de les II Jornades sobre grues a la llacuna de Gallocanta:
El 29 i el 30 de gener es van celebrar les II Jornades sobre grues a la llacuna de Gallocanta. Dissabte assistírem a diverses conferències, a càrrec d’especialistes de distinta procedència: de Saragossa i Terol, d'Extremadura, de Suècia i de França. Vaig aprendre-hi bastants coses sobre les grues, perquè sóc una neòfita en la matèria. Destacaria les següents:
 Grues
en vol.
© Foto: Toni Zaragozí. |
-La grua mascle s'emparella amb una femella per a tota la vida.
-El seu règim alimentari varia segons zones. A Gallocanta la dieta és bàsicament el cereal.En canvi, a Extremadura és l’aglà. Però tampoc menysprea qualsevol invertebrat que agafe.
-L'anellamient és important per a poder conéixer millor els seus costums, encara que és una tasca difícil.
-A Gallocanta s'han vist grues de Suècia, Noruega, Finlàndia, Alemanya, Estònia, Hongria, etc.
-Les grues acudeixen a dormir a la llacuna de Gallocanta perquè representa un lloc segur. Dormen amb una sola pota a l'aigua, que van alternant. Moltes vegades es congela l'aigua i tenen problemes per a traure la pota al dia següent, fins i tot se'ls pot trencar.
-La grua vola amb les potes i el coll estesos, emetent un so caraterístic. A vegades s'observa algun exemplar volant que "pareix no tindre potes"; és que les porta doblegades i apegades sobre el cos, pel fred intens.
Grup de Grues.
© Foto: Toni Zaragozí. |
Dissabte sobre les 17:30h ens dividírem en grups i ens vam disposar a fer un cens de les grues que anaven arribant a la llacuna. Comptem unes 10.000, però hi havia més perquè és a partir de les 16:30 quan comencen a arribar-hi.
Diumenge va eixir un dia molt clar i preciós. A les 8 h la temperatura era de 3 graus davall de zero. Hi havia molt bona visibilitat. El silenci, la brisa freda, els distints colors dels camps i muntanyes, la brillantor de l'enorme llacuna de Gallocanta, junt amb les bandades de grues i el seu cant, feien del moment una postal inoblidable.
Diumenge al matí, després del desdejuni, ens en vam anar a "vagabundejar" per la contornada de la llacuna. Observem les següents aus: grues, àguila reial, voltors, oques, collverd, siglot, fotja, ganga, tifort, cua-roja fumada, teuladins, corbs, i algun que es va escapar. Observem algunes plantes endèmiques, adaptades a les oscil·lacions de salinitat que presenta la llacuna al llarg de l'any. Resulta increïble la gran concentració de sal a la llacuna. L'explicació resideix que és una llacuna endorreica, que ha anat concentrant la sal al llarg de milers d'anys, perquè hi ha anys en què l'aigua s'evapora per complet (la llacuna se seca).
RIU VINALOPÓ, FONDO D’AMORÓS I VISTABELLA
La primera parada és al costat del riu Vinalopó al seu pas per la Vereda de Sendres, on hi ha un grupet de sis corriolets, una siseta de pit-blanc, també dos territs de Temminck i una bequeruda.
Des del Vinalopó arribem al Fondo d’Amorós, on
el canyís, que ha impedit la vista de les llagunes tot l’hivern, està hui sec i
permet la visió de la llàmina d’aigua sense molta precisió. La jornada ventosa no
és la millor per a les anàtides, encara que la primera observació és d’un
roncadell, llàstima que siga de plàstic¡. Alguns reclams per a la caça suren sobre
l’aigua, i entre ells, estos de carn i os, dues parelles d’ànec blanc, un
piuló femella, un bon nombre de coll-verds, tres tètols cuanegres i sobretot nombroses
alenes.
 Concentració d'oronetes.
© Foto: Toni Zaragozí. |
Des del Fondo d’Amorós anem rumb cap als camps
de Vistabella, pel camí ens sobrevolen un parell d’arpellots de marjal i moltes
alenes. Ens detenim a la zona de Vistabella al costat de l’entrada al parc natural
del Fondo, atrets per tres àguiles calçades que sobrevolen la zona (dues de fase fosca i
una de fase clara). En este punt una gran bandada de roquer desafia el vendaval i
sobrevola incansable el Fondo, el grup s’extén per tot arreu del parc i sens dubte
són més d’un miler d’individus. Entre ells, les primeres oronetes de
l’any produeixen més que satisfacció, ja que per a qualsevol amant de les aus
sempre és una alegria tornar a observar-les un any més.
L’última parada és al costat del saladar de
Vistabella, on tres teuladins de canyar deambulen entre el canyís i la vegetació del
saladar, o almenys pensàvem que seria l’última, ja que al cotxe amb la jornada
completada, una esmerla posada sobre una roca a escassos tres o quatre metres de la
carretera obliga a una nova parada. Com sol ocórrer en estos casos l’au vola just
quan has preparat la càmera.
Bé, de nou al cotxe i tornada però, toca para de
nou¡, un arpellot pàl.lid mascle apareix rere la pantalla de canyís que separa el Fondo
del saladar i sobrevola este a la recerca de preses. La brusca eixida del cotxe alça un
grup d’unes 40 aloses.
I fins ací, ara sí, la jornada de hui.
TOTAL ESPÈCIES (34):
Observacions al Cap
de les Hortes el diumenge 13. Observadors: Antonio Ortuño Madrona, José Manuel López
Molina i Toni Zaragozi
Les observacions es realitzaren de 8.45 a
9.30 hores.
-3 cignes muts, de primer hivern, volaven
en direcció nord, seguint la línia de costa, a escassa altura sobre el mar.
Gavinot argentat del mediterrani.
© Foto: David Bañuls. |
-1 garseta balnca.
-1 cueta
-2 corriols camanegres
-1 mascarell
-1 siglot cantaire
-178 gavines d’Audouin
-12 gavines vulgars
-1 gavinot fosc
-88 gavinots argentats del mediterrani
Espècies que anotàrem en la travessia del vaixell, per
cert que fou inoblidable:
-gavinot argentat del mediterrani
-gavina vulgar
-gavina d’Audouin
-corba marina grossa
-mascarell
-baldritja balear (aprox. 7)
-xatrac bec-llarg
-falcó
-almenys 7 dofins mulars. Que ens
brindaren un espectacle emocionant.
Observacions a la Serra de les Àguiles el diumenge 13, per Antonio y David Bañuls.
Amb un vent de
ràfegues de ponent i temperatures primaverals, recorrem aquesta serra situada entre els
termes d’Alacant i Elx entre les 7:45 i les 11:10.
La cogullada
fosca abunda i és sens dubte l’au més citada aquesta jornada, els mascles canten
sense cessar des de terra, perxa o en vol, alguns dels quals emeten un variadíssim cant
ple d’imitacions, encara que el cantarí, o més aïna cridaner, és el picot, que no
cessa amb el seu renill durant tota la jornada. Un altre que sap fer bon ús de les seues
qualitats vocals és el botxí, que a part dels seus coneguts crits, pot arribar a emetre
tal varietat de sons que a vegades arriben a desconcertar. Altres aus comunes són les
merles, busqueretes capnegres i cuallargues, gafarrons, pinsans, cagamànecs, tudons i
perdius. També es deixa veure alguna primavera, busquereta de casquet, tord i als penyals
merles blaves i còlbits negres.
 Àguila de panxa blanca.
© Foto: Antonio Sáez. |
A les
basses de rec podem veure un bon nombre de cabussonets, fins a 12 coll-verds, alguns
emparellats, 2 bequerudes i 1 xerlovita. En vol, un grup de 12 corbes marines grosses. Les
observacions de rapinyaires sempre envolten qualsevol jornada: dues àguiles de panxa
blanca campen la zona, sense aplegar a coincidir, una de les quals és un jove, tal volta
de segon any-calendari i l’altra un sub-adult d’uns tres anys d’edad.
També podem observar-hi les arts de caça del falcó i del xoriguer, que no per comú
deixa de ser bonic de veure-l’hi aguaitant les seues preses.
Total espècies (36): CABUSSONET (TACHYBAPTUS RUFICOLLIS), CORBA MARINA GROSSA (PHALACROCORAX CARBO), COLL-VERD (ANAS PLATYRHINCHOS), ÀGUILA DE PANXA BLANCA (HIERAAETUS FASCIATUS), XORIGUER (FALCO TINNUNCULUS), FALCÓ (FALCO PEREGRINUS), PERDIU (ALECTORIS RUFA), BEQUERUDA (GALLINAGO GALLINAGO), XERLOVITA (TRINGA OCHROPUS), TUDÓ (COLUMBA PALUMBUS), PUPUT (UPUPA EPOPS), PICOT (PICUS VIRIDIS), COGULLADA FOSCA (GALERIDA TEKLAE), ROQUER (PTYONOPROGNE RUPESTRIS), TITETA (ANTHUS PRATENSIS), CUETA (MOTACILLA ALBA), PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA), CUA-ROJA FUMADA (PHOENICURUS OCHRUROS), CAGAMÀNECS (SAXICOLA TORQUATA), CÒLBIT NEGRE (OENANTHE LEUCURA), MERLA BLAVA (MONTICOLA SOLITARIUS), MERLA (TURDUS MERULA), TORD (TURDUS PHILOMELOS), BUSQUERETA CUALLARGA (SYLVIA UNDATA), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), BUSQUERETA DE CASQUET (SYLVIA ATRICAPILLA), MOSQUITER (PHILLOSCOPUS COLLYBITA), TOTESTIU (PARUS MAJOR), PRIMAVERA (AEGITHALUS CAUDATUS), BOTXÍ MERIDIONAL (LANIUS MERIDIONALIS), BLANCA (PICA PICA), TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS), PINSÀ (FRINGILA COELEBS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), VERDEROL (CARDUELIS CHLORIS), CADERNERA (CARDUELIS CARDUELIS).
Relació de cites enviades per Jacobo Ramos arreplegades en zones humides del sud d'Alacant:
Xatrac gross (Sterna caspia)
© Foto: Jacobo Ramos. |
Vos comunique la presència hui, diumenge 13-II-05, a les SALINES DE SANTA POLA (per cert, amb un càlid vent de ponent, arribant als 28ºC en el termòmetre del cotxe) de 3 XATRACS GROSSOS i, almenys, 13 GAVINES CAPNEGRES. Aquestes ja incrementen la seua presència, amb aus adultes amb el cap quasi pigmentat del tot.
El dissabte 12-II-05, m’acoste al CLOT DEL GALVANY a primera hora,
amb un ponent moderat però gelat, i he observat com dada destacable una PICARDONA a la
bassa principal, a més d’un increment lleuger d’altres espècies: cens de 162
CULLEROTS, 160 SARSETS, un mínim de 6 GALLS DE CANYAR a la bassa principal, 2 TÈTOLS
CUANEGRES, 2 CORRIOLETS, 7 CAMALLONGUES, així com els ja habituals 2 XERLOVITES
CAMAGROGUES, 2 REDONELLS, i un grupet de JUDIES. Destaca també la inusual presència de
5-6 TORDS entre les basses de contacte i principal.
Diplogus sargus morts a una bassa a Santa Pola.
© Foto: Jacobo Ramos. |
El divendres 11-II-05, a les SALINES DE SANTA POLA, observe de nou 1 GAVINA CENDROSA de 1º hivern (que podria, fins i tot, ser la mateixa vista anteriorment al Cap de les Hortes) junt amb gavines vulgars i 7 gavines capnegres. A més, 1 PICAPORT a Cuadretas, davant la Torre de Tamarit, 1 BECPLÀ, 2 TÈTOLS CUABARRATS i 2 SIGLOTS BECUTS. A més, cal assenyalar una certa mortaldat de Diplogus sargus en una bassa situat a uns 200m abans de la Torre del Tamarit, a les salines de Bras del Port
Visita amb SERGIO ARROYO a l’EMABASSAMENT DE LA PEDRERA, el
dijous 10-II-05, en un esplèndid dia: és destacable la bona presència de diverses
espècies d’anàtides, que no es veia des dels malaurats anys en què es caçaba al
Fondo, i els ànecs escapaven a zones més tranquil.les com la llaguna de la Mata, el mar
o aquest embassament de la Pedrera, i que podria estar relacionat amb l’escàs nivell
d’aigua que presentava. El Fondo durant aquesta tardor-hivern. Els cens són els
següents:
Embassament de la Pedrera.
© Foto: Jacobo Ramos. |
-440 COLL-VERDS.
-117 BOIXOS.
-20 CULLEROTS.
-17 SIVERTS.
-12 ASCLES.
-10 SARSETS.
-1 ÀNEC BLANC.
-3 MORELLS CAPELLUTS.
A més de les anàtides, hi destaquen:
-Bandada de 83 JUDIES.
-60 CORBES MARINES GROSSES.
-6 AGRONS BLAUS.
-2 ARPELLOTS DE MARJAL.
-4 ALIGOTS volant junts sobre les llomes que limiten a l’embassament, quan hi
arribàvem.
Malcolm Palmer va observar el dia 11 una Gavina de Delaware (Larus delawarensis) a Santa Pola a l'entrada de les barques de pesca al port.
Gavina americana tota una raresa.
El dia 9 de febrer, Luis Fidel va veure una Cotorra de Kramer volant per damunt de la Gran Via a l'altura de la piscina de Babel, a Alacant. En aquesta zona ja s'han vist en altres ocasions a esta espècie.
Verderol amb sarna i àcars.
© Foto: Luis Fidel. |
El matí del dia 8, Luis Fidel va estar fent algunes fotos al costat de Fernando Camuñas, al vore en l'ordinador es va emportar la sorpresa de veure el Verderol de la foto amb sarna al peu i àcars a l'anell orbicular.
Catí, veterinària de València ha contestat el següent:
No cal dir que
els símptomes corresponen a la sarna. La sol causar un àcar anomenat Cnemidocoptes sp (o
Knemidocoptes sp., segons quin llibre es cosulta). És més freqüent en pardals
engabiats, però en veiem amb regularitat en pardals campestres, fins i tot, en
rapinyaires. Sembla que és autolimitant, que afecta només animals aïllats amb algun
altre problema de base i, en principi, no és un perill per a les poblacions...
A més vam veure dos mascles d’ascle, més d’un centenar de sarsets, cullerots i tres galls de canyar. I una àguila calçada.
Jacobo Ramos ens comenta l'eixida vespertina del dia 8, al CLOT DE GALVANY, on va coincidir amb ANTONIO BAÑULS, i on van poder observar:
-Cens de 122
CULLEROTS, la majoria menjaven a la bassa principal.
-Juntament a
aquests, i més repartits per la bassa principal, un bon nombre de SARSETS (uns 100 ex.),
observàrem novament l’exemplar amb marca groga sobre el bec, davant de
l’observatori d’aquesta bassa.
Picot (Picus viridis)
© Foto: Jacobo Ramos. |
-3
ASCLES, amb 2 mascles i 1 femella a la bassa de contacte.
-Entre els limícoles presents a la bassa principal: 2 XERLOVITES CAMAGROGUES, 2 CAMALLONGUES, 2 CORRIOLS GROSSOS, 2 REDONELLS, 1 CORRIOLET, 1 CORRIOL CAMANEGRE, uns quants TERRITS MENUTS, i algun TERRIT VARIANT.
Un poc més destacable per ser poc usual ací, és l’observació per part d’ANTONIO BAÑULS d’1 TERRIT DE TEMMINCK, i també descansaven un grup de 16 JUDIES (dies anteriors, almenys 18 aus).
Entre els passeriformes, alguns grupets de gafarrons i fins un grup de 20 PASSERELLS al costat d’una «placeta» situada prop d’una bassa, on es deixen restes de branques tallades pel pesonal de manteniment. Algun veloç TORD, encara que fa 4-5 dies hi havia almenys un grupet de 10 ex. junt a l’EDAR d’Arenals. En tot moment ens acompanya el sonor rellinament d’1 PICOT que sol freqüentar les velles garroferes situades entre l’observatori ubicat un poc més amunt de la bassa de contacte i la bassa principal.
El passat dissabte 5 de febrer, en la primera eixida de pràctiques al
camp del curs «Iniciació a l’ornitologia», organitzat pel CEFIRE, al parc natural
de El Fondo, i acompanyats per alguns membres del grup local d’Alacant de la Societat
Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), a causa que aquest cap de setmana se celebra
a nivell internacional el dia dels aiguamolls.
Hem
vist 63 espècies diferents de 27 famílies. Entre les cites més importants cal destacar
la gran concentració d’ànecs capblancs, les tres rossetes, els morells capelluts,
el grup de picaports i la impressionant concentració de rapinyaires (àguiles calçades,
aligots, arpellots de marjal i àguiles pescadores).
Text i foto: Luis Fidel.
Llistat complet de les espècies vistes.
|
Dues imatges del xarxet americà.
© Foto: Jacobo Ramos.Jacobo Ramos confirma la cita de xarxet americà que ja vaig
veure fugaçment el dia 29 de gener al Clot, amb una nova observació més perllongada
cosa que ha permés fotografiar-la:
Per
fi, després de 3-4 intents en dies anteriors, el divendres 4-II-05 (entre les
14-14’30 hores) aconseguisc observar-hi novament i fotografiar el XARXET AMERICÀ
-¡gràcies Ricard!- a la bassa principal del Clot del Galvany (ALACANT). Gràcies a Déu,
perquè hi havia moments en què pensava que podia haver al·lucinat uns instants.
Bé,
doncs es tracta d’un exemplar «pur» ja que no presenta la banda blanca horitzontal
entre el dors i el flanc. Encara que estava un poc lluny, açò del digiscoping és
un invent increïble i m’ha permés fer-li algunes fotos suficients per al
diagnòstic.
 Aus
a la desembocadura del Amadori.
© Foto: Joan Segovia.
|
Gavina Corsa amb anella.
© Foto: Joan Segovia.
Cercavores a la cima del Montgó.
© Foto: Joan Segovia.Toni Zaragozí ens remet les observacions d'aus del dia 5 realitzades a la desembocadura del riu Amadori:
Vora les 8h del matí d’ahir, dia 5 de febrer, em vaig acostar a la desembocadura del riu Amadori, allí vaig veure com arribaven gavines vulgars i es netejaven el plomatge amb un bany matiner, i aprofitaven per a beure repetides vegades. Un total d’unes 75 gavines vulgars eren a la xicoteta desembocadura, juntament amb alguna garseta blanca i un ben nodrit grup de mosquiters i estornells. El comportament d’aquests estornells és curiós ja que anaven aixecant les pedres amb el bec, alguna de les quals de considerable tamany, i es mengen els invertebrats que s’hi amaguen baix. A la platja central hi havia un centenar de gavines vulgars amb algun xatrac entre elles.
Una corba marina es veu mar endins i, finalment, arribe a la platja del Estudiants, on es poden observar gavines d’Audouin anellades com la que adjunte, que és del meu amic Joan Segovia. A l’igual que la foto de la desembocadura.
Vull ressaltar que una fina pluja em va acompanyar durant tota la estona que va durar l’observació.
També ens envia una foto d'un cercavores presa a la cima del Montgó per Joan Segòvia, el pardal estava a tan sols un parell de metres amb un comportament molt confiat.
Luis Fidel
va observar i va aconseguir fotografiar el dia 1 el famós formiguer que està passant
l'hivern al Clot de Galvany.
Este formiguer és un vell conegut dels que visitem el Clot ja que és comú escoltar-lo en una determinada zona, però l'observació ja és una altra cosa.
Pep Cantó ens envia més resultats d'anellamients a la Font Roja, així com altres observacions:
 Neu a la
Font Roja.
© Foto: Pep Cantó. |
02/02/2005
Jornada d’anellament al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. Adjunte foto de
l’estació d’Esforç Constant Font Roja Celedon, encara coberta per la neu que
caigué el diumente passat i que per les baixes temperatures li costa derretir-se
Erithacus rubecula, se n’anellen 13 ex. més 1 recuperació
Sylvia atricapilla, se n’anellen 8 ex. més 1 recuperació d’una femella
anellada amb placa incubatriu a finals de maig
Carduelis spinus, se n’anellen 2 mascles
Turdus merula, se n’anella 1 ex. mascle
Fringilla coelebs, se n’anella 1 ex. mascle
31/01/2005 Cita
d’un esplugabous dins del nucli urbà d’Alcoi, adjunte foto. Encara que en
ocasions s’observen exemplars d’aquesta espècie en direcció a
l’embassament de Beniarrés o en direcció Sud, en escasses ocasions he pogut
observar un esplugabous dins d’Alcoi i que, a més, es deixe acostar-s’hi tant.
 Esplugabous a Alcoi.
© Foto: Pep Cantó. |
31/01/2005
Jornada d’anellament a l’embassamet de Beniarrés
Erithacus rubecula, 2 ex.
Sylvia atricapilla, 10 ex.
Phylloscopus collybita, 1 ex.
Altres espècies observades:
 Femella de merla blava a
la desembocadura del Segura. ©
Foto: Jacobo Ramos. |
Jacobo Ramos ens envia alguns "comentaris d'aus més aïna anecdòtics":
1.-dilluns, 31 veig novament a la DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA 1ex. femella de MERLA BLAVA que, curiosament passa l’hivern en aquesta zona (és la 2ª vegada que la veig) i que freqüenta un succedani dels penyals i penyasegats que habita: les esculleres de roca del riu i alguns posadors elevats que hi ha en aquesta (vos envie una foto de l’au en qüestió).
2.-el dimarts 1, visite novament l’EDAR D’ARENALS, on a més del grupet de TEULADINS TORREDANS, 2-3 LLUERS femelles/juv. i 1 femella de SIT GOLANEGRE, s’observa un grup un poc més nombrós de CRUIXIDELLS, que té almenys 9 ex. Per cert, algun d’ells ja cantava aquests darrers dies. També 11 JUDIES.
 Cruixidell a l'EDAR d'Arenals.
© Foto: Jacobo Ramos. |
3.-el dimarts 1 porte un moment a la meua filla a la Universitat d’Alacant-Sant Vicent, i amb el crepuscle –mentre ella mesurava una escala- veig passar uns quants grups, amb almenys un total de 817 ESPLUGABOUS, cap a l’est (cap a Sant Joan, Campello?, recorde haver llegit sobre una colònia de cria a la zona del Campello, crec?) procedents de l’abocador que hi ha darrere de la serra de Fontcalent. És curiós, perquè quasi tots el dies, quan munte cap a Sant Vicent, sobre les 8, 15 veig passar algun grupet d’aquests esplugabous en sentit contrari, de l’est cap a l’oest, cap a l’abocador.
Jeanine, una "franc-anglesa, septuagenària que passa l'hivern a Alacant per raons de salut" així és com es definix a la seua pàgina personal sobre astronomia i ornitologia. Ha agregat a la seua pàgina web http://www.alu.ua.és/j/jbq13/ un curiós estudi realitzat a Gran Bretanya per la British Trust for Ornitology sobre quins són els pardals més matiners a l'hora de visitar un menjador després de l'alba.
Ens invita que el visitem punxant des d'este enllaç: http://www.alu.ua.és/j/jbg13/Pajaros%20madrugadores.pdf
Sergio Arroyo ens ha enviat les seues observacions més importants del mes de gener, i la més important és una raresa, un exemplar d'Aligot Calçat a les Salinas de Santa Pola. A més ens envia un resum de les observacions fetes als carrissars d'Elx, on ha estat present tot el mes un bàndol de Grues, així com una de les primeres cites hivernals de Sisons a eixa zona. També als carrissars ens conta la disputa d'unes Agrons Blaves per menjar-se un conillet. I per a finalitzar ens resumix els passos més destacats de Baldritja Balear des de Cap Cervera.
ALIGOT CALÇAT BUTEO
LAGOPUS A LES SALINES DE SANTA POLA
Al matí del dia 27 mentre circulava amb
cotxe per la sendera de Dolores a la part de darrere de les Salines de Santa Pola, vaig
observar des de darrere com un rapinyaire terrós amb el crepó blanc que sobrevolava a
baixa altura un viver de palmera datilera. En
un principi vaig pensar que es tractava d'un Arpellot pàl·lid, espècie més o menys
freqüent en aquestes dates a la zona. Vaig detenir el cotxe per observar-lo millor i
quina va ser la meua sorpresa quan el presumpte arpellot agafa altura i es posa a la part alta d'un eucaliptus pròxim (a uns 50m)
em mostra un plomatge que no d’adequa en absolut amb un arpellot pàl·lid. Es
tractava d'un rapinyaire corpulent amb el cap blanquinós, el pit ratllat i el dors d'un
color terrós molt clar. Des de l'interior del cotxe em va donar temps a observar-lo
durant menys de trenta segons, ja que de seguida va alçar el vol i es va dirigir al pròxim saladar amb un llarg
planatge, creuant el camí en què em trobava. Al volar sobre mi em va mostrar les parts
inferiors molt clares (la impressió va ser d'un color quasi blanc) en què ressaltaven
dues taques negres carpals i el ventre de color terrós. Va acabar el seu planatge
posant-se sobre un tamarit a uns 100m de distància, amb la mala sort de situar-se
completament a contrallum. Vaig seguir camí avant per tindre millor llum però no vaig
tornar a trobar-lo. Les contrastades taques carpals i la cua blanca crec que són
definitives per a identificar-lo com un Aligot calçat Buteo lagopus. L'absència
de bandes clarament definides a les vores posteriors de les ales i de la cua amb el
consegüent predomini de tons molt clars a la part inferior, conforme a les
característiques d'un ex. jove.
Aquella mateixa vesprada vaig intentar un nou contacte: i vaig circular pel camí on l’havia observat, agafant-me completament desprevingut quan va alçar el vol des del mateix eucaliptus en què l’havia vist al matí, i volant es va dirigir al saladar posant-se aquesta vegada a terra entre les salicòrnies, on el vaig perdre de vista. Vaig esperar per espai d'una hora per si alçava el vol, però no vaig tornar a veure’l. Aquesta nova observació no em va aportar res significatiu quant a morfologia o plomatge, sí em va fer la impressió que el vol era més lleuger i el batre d'ales menys profund que el d'un Aligot comú, també va fer un bon planatge, encara que a vegades a zones obertes l'Aligot comú també ho fa.
OBSERVACIONS ALS
CANYISSERS D'ELX
Grup de Grues als canyissers d'Elx.
© Foto: Sergio Arroyo. |
Des de principis del mes
de gener en què vaig observar amb Jacobo
Ramos un grup de Grua Grus grus compost
per onze exemplars, he seguit observant-les al llarg de tot el mes. Ha augmentat un ex. en
l'última observació el dia 24; en dues ocasions mentre es dirigien, a la vesprada, a
l'interior d'El Fondo a pernoctar. La fotografia està presa el dia 5 a la vesprada i
després d'espantar-se al detenir el cotxe prop d'on estaven, se'n van anar volant a
l'interior del parc.
El dia 7 de gener es va regar a manta una parcel·la de bona grandària que va reunir una bandada de 236 judies. Van acudir-hi també 5 ex. de Xerlovita camagroga i 2 Xuïts. Mentre intentava fotografiar les judies més confiades que buscaven aliment i prenien els seus banys per mantenir impecable el seu plomatge, un Arpellot de marjal feia incursions sobre el camp regat provocant la consegüent revolada. A pesar de la inconveniència per a obtenir fotografies, el grup de judies oferia un espectacle magnífic, com un gran concentració de papallones blanquinegres volant nervioses d'un costat a l’altre.
Xuit (Tringa erythropus)
© Foto: Sergio Arroyo. |
A la bassa provisional
hi havia mitja dotzena d'agrons blaus; durant un moment es va iniciar una disputa entra
els presents per una presa de mitjana grandària que portava un d'ells al bec. Després de
la picabaralla de rigor, el més famolenc va triomfar, encara que en aquest cas es
tractara d'un conillet. S’apartà a un lloc discret el guanyador del torneig i es va
disposar a berenar, però s’hi trobà amb verdaderes dificultats per a engolir el seu
trofeu, encara que aquestes van ser resoltes ficant el cos del conill a l'aigua, amb la
qual cosa aquest va quedar completament flàccid, i així va poder a la fi engolir-lo,
ajudant-se amb uns glops d'aigua per a fer
passar la voluminosa presa pel seu esòfag, que s'inflava ostensiblement al seu pas.
Finalment, voldria comentar la cita de 6 sisons, el 4 de gener, que van alçar el vol des d'un cultiu d'alfals per posar-se en un camp llaurat més enllà de la Casa de Vistabella. Aquesta cita pot ser una de les primeres hivernals de l'espècie, ja que fins ara se'ls havia observat en la zona entre els mesos d'agost i novembre.
PAS
PRENUPCIAL DE BALDRITJA BALEAR Puffinus mauretanicus
Com és habitual als mesos hivernals, podem
observar concentracions importants d’aquesta amenaçada espècie a la costa
d’Alacant. Durant la segona quinzena del mes de gener he enregistrat des del cap
Cervera, la presència de grans grups de l’espècie, sent els més ressenyables els
següents:
§
Dia 17
 Baldritja balear (Puffinus mauretanicus)
© Foto: Sergio Arroyo. |
Recompte durant una
hora de 666 ex. que volen cap al nord a uns 300m de la costa
§
Dia 18
Estimació d’entre 1.800 i 2.000 ex.
que formaven tres “basses” distintes i es movien al sud del cap.
§
Dia 25
Estimació d’entre 2.000 i 2.500 ex.
Aquell dia s’havia format una “bassa” poc compacta encara que de gran
tamany a uns 700 m de la costa, hi havien acudit una gran quantitat de gavinots argentats
del mediterrani, gavines vulgars, alguns xatracs becllargs i fins i tot quatre mascarells.
A més del gran nombre de baldritges que formaven la bassa hi havia moltes aus volant cap
al nord, he arribat a comptar-hi 1.300 exemplars d’aquestas últimes en 20’.
§
Dia 26
Recompte de 970 ex. durant 20’ en vol
cap al nord a entre 200-400 metrs de la costa.
Un exemplar d'Esmerla
va entrar el passat mes de gener al Centre de Recuperació de Fauna que la Conselleria de
Territori i Habitatge té a la Santa Faç.
La xicoteta rapaç va ser atesa d'una ruptura a un ala i ara es troba en fase de recuperació i podrà ser alliberada a temps de tornar a la seua àrea de nidificació al nord d'Europa.
Fernando Camuñas ho va fotografiar durant la seua convalescència.