| Inici |
| Quaderns de Camp |
29/05/05 Dos exemplars de Merla Roquera i Mosquiter Comú a la serra d'Aitana.
25/05/05 Xoriguers Petits a Villena i Xurres a Yecla.
22/05/05 Noves observacions a les salines de Santa Pola i El Fondo.
22/05/05 Anellant Camallongues a les Salinas de Calp.
20/05/05 Pas de Esparvers vespers per la serra de les Àguiles.
15/05/05 Observacions a la serra de Sancho.
Sense notícies del Cuaenlairat a la serra de Santa Pola.
El Cullerot cria en l'EDAR de La Vila Joiosa.
Merla Roquera observat en una ascenció a la Serrella.
Milans Negres en la planta de residus sòlids urbans d'Alacant.
La població espanyola d'Ànec Capblanc va augmentar durant el 2004.
La Gavina Corsa està criant a les salines de Torrevella.
Anellant pollets de Gavinot argentat del mediterrani a la colònia del castell de Santa Bárbara.
01/05/05 Fins a 8 mascles de Busquereta enmascarada detectats a la serra de les Àguiles.
01/05/05 Els ocells del riu Algar en un recorregut per este paratge.
Veure el quadern del mes anterior.
SERRA
AITANA 29-05-05
Aprofitant que a estes altures de l'any el sol ix prompte, a les 7:30 ja estem a
la Font de l´Arbre. A esta hora la jaqueta no molesta a l'ombria de la serra. La sequera
passa factura també ací i les fonts es troben sota mínims.
Iniciem el camí per la vall en què sobreviuen alguns cultius de cirerer,
encara que al paisatge dominen els ametlers abandonats i els matolls que cobreixen els
antics camps de labor.
Merla roquera.
© Foto: Toni Zaragozí. |
En esta zona abunden les cotolius, canten alguns cruixidells i bon
nombre de busqueretes trencamates i cagamànecs, s'observen a les zones de
matoll.
A la masia de Clavilló acaba el camí pla i comença l'ascens cap a la Font de
la Forata entre denses pinedes. Abans, des d'una anyenca noguera, canta un formiguer mentre
una parella de corbs sobrevolen el lloc.
A les pinedes, s'escolten constantment els caragolets, totestius i
primaveres i els molt nombrosos pinsans i mosquiters de passa. També
l'agut cant del reietó safraner és comú i alguns pit-rojos es mouen
discrets a les espessors.
A la Font de la Forata acaba l'ascens i arriba l'hora de l'esmorzar. Entre mos i
mos un grup d’oronetes cuablanques (que crien davall els ràfols d'edificis de la
base militar) arrepleguen fang i nombrosos passerells acudeixen a beure,
acompanyats de sit-sits. També el pimer merla roquera de la jornada apareix
sobre els penyals que envolten la font.
El titeta d’estiu també es deixa veure a la contornada de Forata,
on la vegetació és molt oberta i es troben timonedes i pastius que agraden de
freqüentar esta espècie.
Des de Forata iniciem la tornada al punt de partida seguint el camí que
transcorre davall els penyals que precedeixen el cim de la serra. Merles balves, cua-roges
fumades i falciots de panxa blanca apareixen en este hàbitat, a més d'una
nova merla roquera, el segon i últim exemplar de la jornada, tot un plaer per a la
vista.
TOTES LES
ESPÈCIES (44)
El dia 25 de maig Malcolm Palmer i jo vam estar per Villena i la serra de Salines. Al primer lloc que vam anar fou a Fontanars dels Alforins, mes exactament a la Safra, hi vam veure bastants xoriguers i també vam veure diversos xoriguers petits en absoluta llibertat mentre un àguila calçada de fase clara volava a la part alta; als camps que envolten la zona vam veure un pardal roquer i cogullades vulgars entre altres ocells.
Xoriguer petit a un centre de recuperació.
© Foto: Antonio Bañuls. |
Després anàrem cap a Yecla on vam veure diverses espècies més, terreroles, alguna alosa, una calàndria, cogullades fosques i de vulgars, i la sorpresa, una parella de xurres. Posteriorment ens vam donar una volta per la finca Els Congostos que el propietari de la qual ens convidà a veure, i ens hi va ensenyar, en una de les basses de reg, un niu amb dos pollets de camallonga. També hi vam veure corriols menuts, alguna perdiu, grives, oronetes cuarrogenques i de comunes. Sentírem el cant d'abellerols entre altres molts pardals.
Ja de tornada i curts de temps, ens desviàrem cap a la serra de Salines on vam tindre la sort de veure i sentir cantar a un oriol. Espècies vistes: Teuladí, pardal roquer, àguila calçada, xoriguer, xoriguer petit, colom domèstic, tudó, capsot, cogullada vulgar, cogullada fosca, terrerola, alosa, calàndria, xurra, camallonga, corriol menut, puput, merla, blanca, perdiu, tórtora turca, tórtora, griva, cadernera, verderol, gafarró, oroneta, oroneta cuarrogenca, falciot, falciot pàl·lid, oroneta cuablanca, abellerol, picot i oriol.
Jacobo Ramos ens envia noves dades arreplegades el 22 de maig:
DIUMENGE
22 MAIG 2005: SALINES DE SANTA POLA:
 Gralla.
|
Loro
barranquer o Cotorra de la Patagònia.
© Fotos: Jacobo Ramos.-A
penes 5 GAVINES CAPBLANQUES. Per la seua part, 6 GAVINES CAPNEGRES (5 de primer estiu i un
adult), que enguany no nidificaran ací, tot i que podrien fer-ho al Fondo, a la Raja
(veure observacions més endavant).
-Encara
alguns limícoles migrants, amb 3-4 TIFORTS, 8 TERRITS GROSSOS, a Agulló i 20-30 TERRITS MENUTS.
-25
CABRELLOTS
-Un
PICAPORT ix de la colònia cap a l’oest.
-Un
MARTINET vola des de la colònia cap al sud.
-Una
parella de CAVALLERS investigant forats en un palmerar al costat d’Agulló, on també
nia una parella de GRALLES, una de PICOTS i una de MUSSOL.
-També
un LLORO BARRANQUER o COTORRA DE LA PATAGÒNIA a la zona del Pinet, al costat del sector
que estan construint (perdó, destruint!).
EL
FONDO:
-Almenys
150 FUMARELLS DE GALTA BLANCA sobre un camp d’alfals regat, així com 4 XATRACS
GROSSOS. En un guaret contigu, 7 GAVINES CAPNEGRES (3 ads. + 4 de primer estiu). Amb
elles, un bon nombre d’esplugabous, alguns agros blaus i gavines vulgars. Estes
capnegres ací són un indici suficient per a pensar que nidifiquen a la colònia de la
Raja.
Toni Zaragozí va anar a anellar Camallongues el diumenge 22 a les Salinas de Calp:
Anellant a les salines de Calp.
© Foto: Toni Zaragozí. |
Ahir de vesprada en un parell d’horetes tinguérem sort i poguérem anellar 3 camallongues, ja que feia un any i escaig que no podíem marcar-ne, no per falta de visites si no perquè ens havien descobert l’estratègia.
D’altres s’han vist però eren massa xicotets per a ser anellats.
2 PP de corriols camanegres, 2 ex de tifort, 1 ex de territ bec-llarg, algunes pollades de collverd, gallinetes d’aigua, 50 exs de flamenc, 1 ex d’agró blau, 1 ex de garseta blanca, 2 ànecs blancs i 9 pollets (potser es tracta de dues femelles). Cruixidells, griva, rossinyol bord, rossinyol, totestiu, tórtora turca, estornells negres, papamosques grisos, teuladins, oroneta cua-blanca, oroneta, gavinot argentat del mediterrani, cueta blanca, busquereta capnegra, gafarró, verderol, caderneres.
A les 19:30 donàvem la sessió per acabada, m’ajudaren Guillermo Mayor i Toni Zaragozí Baldó.
Fernando Camuñas ens envia dos cròniques, un el matí del dia 19 al Clot i a la vesprada a veure els Voltors del projecte Canyet. I una altra del dia 20 a la serra de les Àguiles a la recerca de Busqueretes emmascarades i a més van veure diversos Esparvers vespers en pas.
 Voltor vulgar.
|
Bombers al incendi d'Alcoi.
© Fotos: Fernando Camuñas.El
19 de maig del 2005 quedem Luis Fidel i jo per a donar una volta pel Clot
Quasi
en el moment d'anar-nos-en va aparéixer per allí Fran Atienzar que esta realitzant un
estudi sobre els ànecs capblancs. Vam xarrar amb ell uns minuts.
A
la vesprada ens en vam anar a Alcoi on havia quedat Luis amb Alvar Seguí pare i fill, que
molt gustosament ens van portar a veure els seus "xiquets" del projecte
Canyet, al Barranc del Cint i Alvar ens prometé que ens enviaria un article on ens
contaria els detalls del projecte. A part de veure voltors vulgars, vam veure un parell de
xoriguers, roquer, falciots de panxa blanca, blanques, cagamànecs, alguna
griva i per desgràcia un xicotet incendi que els bombers i agents forestals d'Alcoi van
controlar abans que passara a majors, amb una eficàcia digna de tot encomi.
Observadors
el 19 de Maig: Luis Fidel, Alvar Seguí pare i fill,
Fernando
El
dia 20 quedem novament Luis Fidel, Malcolm Palmer i jo per a donar-nos una
Tot
just arribar a la falda de la serra, vam veure el planatge impressionant d'un esparver
vesper, i a un xoriguer que estava interessat en una tudó.
Observadors
Luis Fidel, Malcolm Palmer i Fernando Camuñas
SERRA
DE SANXO 15-05-2005
 Bassa de reg rodejada de hivernacles.
© Foto: David Bañuls. |
Deixem el cotxe a les 7:30 hrs al costat d’una bassa de reg que es troba en una zona d'hivernacles
per a tomaqueres, al camí hem observat un xoriguer assetjant un mussol i un
cucut reial perseguit per blanques. A
la bassa s'observen cabussonets, fotges,
camallongues i corriols menuts capficats en les seues obligacions nupcials i
als hivernacles hi ha jóvens i adults de cueta blanca i merla, espècies a
què els agraden estos cultius davall plàstic… encara que a les merles, els agrada
qualsevol lloc.
Cinc parelles de capsots comptem al llarg del recorregut, algunes
acompanyades d’immaturs. Des d'un pi ocupat per un grup d'estos s'escolten imitacions de Busquereta capnegra, però després
s'escolten de cucut reial i perdiu!, no crec que els incauts jóvens pretenguen aguaitar
estes espècies.
Les tórtores ens sobrevolen sovint, encara que any a any fa la
impressió que la seua abundància disminueix, en una zona on han abundat.
Per a acabar, atenció amb les caparres que a estes altures de la primavera
ja van a l'aguait d'incauts a qui xuplar-los la sang. No lleveu-vos els pantalons llargs
per a anar a la muntanya és el millor remei.
Totes les espècies (37).
Jacobo Ramos ens envia de nou el comentari de les observacions més interessants realitzades durant la setmana passada i sense obtindre cap resultat del Cuaenlairat.
 Saboc
coll-roig atropellat.
|
Saboc
coll-roig viu.
Picot al pis de baix.
Cavaller al pis de dalt.
© Fotos: Jacobo Ramos.1.- Una amiga, Transi Robles, va
veure un CAVALLER el 15-maig, posat en un eucalipte, en les proximitats de la COVETA FUMA.
2.-DILLUNS-16-MAIG-2005, SERRA DE SANTA POLA: done una volta a la recerca de cuaenlairat,
però amb resultat negatiu: cap contacte ni visual ni acústic. No obstant això, no per
esta raó deixen de veure-s’hi altres ocells: 3-4 pp de PAPAMOSQUES GRIS, diverses pp
de TUDÓ i TÓRTORES, així com alguna que una altra pp de PERDIU. Prop del far sobrevolen
la zona una pp d'ORONETES CUAROGENQUES, que podrien, fins i tot, criar en algun dels vells
edificis que hi ha en este lloc. Presència d'un PICOT amb, més que probable, niu en
garrofera. Les meues primeres dues observacions primaverals de SABOC COLL-ROIG, amb un
atropellat a la N-332 al costat de la carretera del far, i un altre posat entre els pins
de la serra. També se sent algun TORLIT. Dos dies més tard, Sergio Arroyo i jo hi
tornem, però seguim sense escoltar el cuaenlairat. Vos envie dues fotos de saboc, la cara
i creu d’esta espècie (atropellat i viu).
3.-DIJOUS-19-MAIG: done una volta pels camps entre les salines de Santa Pola/el Fondo/el
Fondo d'Amorós, i descobrisc una palmera-casa molt ben aprofitada: al pis de baix viu el
constructor, el senyor PICOT, i mirant el pis pilot, situat un metre més amunt, hi ha una
parella de emigrants CAVALLERS africanes (vos envie fotos dels dos inquilins). Espiant
estes aus en els seus domicilis, sent el cant d'una GUATLA des dels camps d'alfals. D'ací
em desplace, novament, fins a LO MASERA, a Sant Miquel de Salines, on continue veient gran
nombre de pardalets, entre ells bon nombre de fringíl·lids (amb grupets familiars de
PASSERELLS) i teuladins que acudeixen a menjar a un gran camp de carxofes. No lluny, se
sent el TORLIT, CAPSOT i una femella d'CÒLBIT ROS amb menjar al bec. Faig un xicotet
recorregut fins al Cabezo Mortero, i hi veig una ÀGUILA CALÇADA, un ALIGOT i un mascle
d'ARPELLOT CENDRÓS sobrevolant a baixa altura els camps d'ametlers i tarongers. També
visite diverses basses de reg de les proximitats, on veig, com no, diverses pp de CORRIOL
MENUT, CAMALLONGA I CABUSSONET niant-hi. També, fins i tot, alguna pp de FOTJA, que amaga
el seu niu entre un poc d'herba alta al marge de la bassa. Diversos FUMARELLS DE GALTA
BLANCA i una XATRAC GROS. Diverses pp de COLLVERD amb pollets i 3 ÀNECS BLANCS. En una bassa, al Cabezo Mortero, dos
BITXECS ROGENCS. També 6-7 PARPALLONS sobrevolen una bassa situada al costat del canal
del transvasament, a la carretera que porta fins a l'embassament de la Pedrera i
Torremendo. Així mateix, almenys 3 pp d'ORONETA CUAROGENCA en este mateix lloc.
4.-DISSABTE-21-MAIG, TORNADA AL TURÓ DEL CALAMOTE i els camps
pròxims. Al viatge d'anada cap a esta zona, en arribar a l'altura de l'estació del tren,
de Monòver, veig una pp d'ORONETES CUAROGENQUES. Més avant, en travessar les extenses
vinyes del FONDÓ DE MONÒVER, sobrevola la zona un bell CAVALLER volant cap al sud. Hui,
sobrevolant els turons del lloc, en compte de l’àguila serpera de l'altre dia, veig
un ALIGOT. D'altra banda, els ocells típics de la zona, hi sent també un ORIOL, així
com alguna parelleta de TERREROLA a ermes i vinyes.
Toni Zaragozí ens envia dos cròniques, la primera en les salines de Calp on va anar a veure l'estat de la colònia de camallongues i la segona en l'EDAR de la Vila on es va dur la sorpresa al comprovar la reproducció del Cullerot.
 Camallonga.
© Foto: David Bañuls. |
Ahir de bon matí vaig estar a les salines de Calp. El motiu primordial va ser esbrinar en quin moment reproductiu es troba la colònia de camallongues del saladar calpí.
Algunes estan covant i d’altres, les més primerenques, ja tenen els pollets, encara que no els deixa la femella ni a sol ni ombra (de fet una estava protegint amb el seu cos un total de tres pollets, molt prop de la vegetació i damunt de la plataforma del niu). No obstant això, dos juvenils es van veure ja tractant de camuflar-se per les canyes, i els seus progenitors a una distància considerable.
Els flamencs presenten un nombre accetable d'individus, arribe a comptar-n’hi prop de 70 exs. Els collverds també presenten bones proles; uns més crescuts que d’altres.
L’ànec blanc no deixa veure el seu pubill i tan sols es va veure el mascle atacant un collverd.
Una solitària garseta blanca es va observar prop de la zona nord. El corriol camanegre va eixir corrents tot just abaixar del cotxe.
Un corb planeja per les altures com si d'un rapinyaire es tractara. Els cruixidells canten a la zona d'antics cultius posats o bé als cables o bé en algun matoll. Alguna falcia entra als badalls dels finestrals, pel grinyolar del seu cant ens pareix pàl·lid, un solitari gavinot argentat del mediterrani està a la vora d'una platgeta esperant ser alimentada pels seus progenitors.
Oronetes (comunes i cuablanques) i estornells pul·lulen buscant aliment igual que la busquereta capnegra i el rossinyol bord. L'airet regnant ha fet que fóra suportable la visita a este lloc deixat de la mà de Déu.
M'acompanyen: Rafa Rodriguez, Raúl i Paqui.
En una visita fugaç ahir tard en companyia de Fernando Butoni entrem a les instal·lacions de l'EDAR DE LA VILA JOIOSA i la nostra sorpresa va ser variada i amena, en contemplar una femella de cullerot amb 9 pollets.
2 nius de corriolet amb 4 ous cadascun i un niu en una de les basses, que se sosté de miracle damunt de la fina capa d'algues, abans d'abandonar el niu la femella de cabussonet cobreix els ous perquè no es vegen i puguen ser depredats per mamífer o gavinot argentat del mediterrani.
Un grup d'unes 17 cuetes grogues que no paraven de capturar mosquits i una siseta de pit blanc.
La presència d'un oroval va posar una alegria més a les observacions. I per a finalitzar la ràpida observació d’un papamosques gris a la tanca exterior de la depuradora.Les oronetes (comunes i cuablanques) juntament amb un parell parpallons posaven la nota final a la vesprada que ja tocava la seua fi. Una cogullada fosca i un parell de caderneres van representar la cloenda.
Fernando Butoni i Vicent Vinaches (encarregat de Manteniment de la planta de depuració) van ser els qui em van acompanyar en la curta però intensa visita.
Jacobo Ramos ens informa de l'estat d'algunes colònies de cria de diferents espècies en el Fondo i la llacuna de la Mata mentres ens comenta altres aus observades. També ens comenta les aus observades en el turó del Calamote a Monòver i en la pedania pinosera del Paredón.
 Alena
niant.
© Foto: Jacobo Ramos. |
1.-DIVENDRES-13-MAIG, EL FONDO:
M'acoste fins a les tolles del centre d’informació, hi
observe: Unes 200 pp d'ALENES niant als illots sense vegetació d'una de les tolles. Al
costat d’elles també hi ha 2 pp de XATRAC D’ALBUFERA i 26 pp de MONGETA, de
moment, i 15 ÀNECS BLANCS. la Colònia de GAVS.
VULGARS de la Raja està en actiu, perquè la Raja presenta un bon nivell d’aigua.
En esta tolla veig també 3 ROSSETES i 4 PICAPORTS. En anar després cap a Santa
Pola, veig 3 ex. d'esta última espècie dirigint-se cap a les salines de Santa Pola, des
del Fondo. Pels canyissers d'esta zona, a més de xitxarres, se sent un CUCUT i algun
ROSSINYOL BORD.
DIMECRES-11-MAIG-2005, LLACUNA DE LA MATA:
-GAVINA CAPBLANCA: uns 75 ex., amb uns 20 ex. posats a illot SE, disposats a nidificar. De totes maneres, són poques gavines, tenint en compte que pràcticament ha desertat de les salines de Santa Pola. Potser la resta de la població reproductora està a les salines de Torrevella o, fins i tot, s’ha pogut desplaçar part d'elles fins a les pròximes salinas de San Pedro del Pinatar, on més tard o d’hora (si no ho ha fet ja!).
 Mongeta.
© Foto: Jacobo Ramos. |
-ALENA: 128 ex., amb:
-25 pp a l’illot SE.
-9 pp a la vora NE.
-33 ex. a la part de vora E.
-Unes 100 pp de XATRAC D’ALBUFERA a l’illot SE.
-Almenys 26 MONGETES:
-22 ex. a la vora SE, amb pp formades i a punt
de posar.
-2 pp a la vora NE.
-FUMARELL DE GALTA BLANCA: 3 pp a la vora N, amb un ex. regalant presa a la seua nóvia
en... zona de cria?.
-122 CAMALLONGUES a la vora E fins a l’illot N, hi veig algun ex. covant.
-TORLIT en una vinya de vora E/NE.
-28 ÀNECS BLANCS.
-Encara 402 CABUSSONS COLLNEGRES.
-148 TERRITS BECLLARGS.
-18 TERRIT DE TRES DITS.
-Almenys 50-100 TERRIT MENUTS.
-30 CORRIOLS GRANS.
-Un FUSELL DE MAR.
-7 REMENARROCS.
-BOSQUETA VULGAR cantant en un canyar de la vora NE.
-Una BUSQUERETA VULGAR.
-4 CUETES GROGUES escandinaves per les vinyes.
-GUATLA cantant darrere del cementeri.
-1 mascle d'ARPELLOT CENDRÓS sobrevola la vora E.
El DISSABTE-14-MAIG, visite dos llocs de l'interior de la província:
1.-EL TURÓ DE CALAMONTE, al FONDÓ DE MONÒVER: Es
tracta d'un conjunt de xicotetes muntanyes pròxims a la solana de la serra de Salines,
amb altures entre els 700-800 m., i que engloba el turó del Calamote, els alts dels
Pradicos i del Chaperut i el racó del senyor Pedro, ja mirant cap a la llacuna de
Salinas. Entre les coses més destacables figuren:
-4 mascles de BUSQUERETA EMMASCARADA, 3 d'ells en pineda oberta tocant als
cultius, principalment d'ametlers, i un en oliveres entre la vinya.
-Una pp de SIT-GOLANEGRE.
-Diverses pp de GRIVA.
-Albire breument el pas d'una ÀGUILA SERPERA sobrevolant les zones
més altes.
-A banda d'açò, allò més habitual, amb TUDONS i algunes TÓRTORES, PAPAMOSQUES GRIS,
CAPSOT i algun BOTXÍ. Molta COGULLADA
FOSCA, FALCIES VULGARS amb alguna FALCIA PÀL·LIDA intercalada entre
estos, CUCUT, PICOT i d’altres ocells comuns.
 Busquereta
Trencamates.
© Foto: Jacobo Ramos. |
2.-Després em desplace fins a la pedania pinosera del PAREDÓN, hi done una volta pels camps de cultiu pròxims, on s'imbriquen cultius d’ametlers i vinya amb erms i pedregars (quines panxades es devien fer els llauradors per a traure tanta pedra d'estos camps!). Destaca la presència d'aláudids com a COGULLADES FOSQUES, TERREROLES i algunes de ROGENQUES sobretot als erms i camps erms. Fins veig un mascle cantador de BUSQUERETA TRENCAMATES i sent un llunyà TORLIT; també alguns CÒLBITS ROSSOS. Molt content per les observacions i el sa exercici, travesse un extens camp d'ametlers on sent un cant que m'és familiar, però que la meua ment no acaba de relacionar amb este hàbitat de nidificació i amb l'espècie en qüestió (coses de l'edat i l'alzheimer precoç?!). Finalment, quan recorde l'emissor del cant, encara em quede més perplex: és un PINSÀ. Per estos llocs nidifica en pinedes de vessants d'ombria de les muntanyes més altes: serra de Salines, monte Coto, o en tàlvegs frescos i ombries cobertes d'una pineda ben desenvolupada, entre el racó del Senyor Pedro i la serra de Salines. Més tard, en una altra gran finca d'ametlers, un altre pinsà cantant, i a este si encerte a veure’l. Dos pinsans cantant, en esta zona més o menys plana i ben solejada, són molts pinsans. Cavil·lant, potser influirà en la seua presència el fet que en esta zona no tenen problemes d'aigua, havent instal·lat reg per goteig a vinyes i ametlers, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua per a beure, a partir del goteig, puga afavorir la presència d'estos pinsans de secà.
 Vistes
de la Serrella.
© Foto: J. Domingo López. |
Amb un temps
primaveral magnífic vam fer la ruta de Quatretondeta al punt més alt de la Serrella, el
Pla de la Casa. Esta època és excepcional i recomanable per a visitar esta zona única
tant pel seu paisatge, com per la varietat d'ocells, de
plantes i d'insectes (les càmeres digitals tiraven fum).
En l'ascensió vam veure bona quantitat d'ocells, (semtim un cucut), però va ser prop de la cima quan ho vam veure veure, l'esforç de pujar el tele va meréixer la pena. Un mascle de merla roquera en tot el seu esplendor, un espectacle. Primer sentim un cant melodiós que ens crida l'atenció, muntem el tele i el vam veure veure, d'esquena amb les ales baixades mostrant la taca blanca de l'esquena. De sobte va eixir volant cap amunt i es va deixar caure com un paracaigudes i va desaparéixer per darrere les roques. Però no va acabar ací, ja que, al poc va aparéixer posat en una roca a l'altre costat de la xicoteta vall, i esta vegada l’observem de front. Degué ser la llum que hi havia en ple migdia, però el roig i el blau eren d'una intensitat al·lucinant.
El dia estava
complit amb l'observació de la merla roquera, però és que a la volta observem tres
titetes d’estiu, primer un exemplar sol posat en un matoll, i a l'estona uns altres dos emparellats.
Femella de Bitxec rogenc.
© Foto; J. Domingo López. |
Una altra
observacióinteressant va ser la d'una femella de bitxec rogenc, molt propensa amb un matoll, a què tornava
contínuament ( fins vaig pensar si podria criar esta espècie en zones altes muntanyoses
més al sud?). També vam veure una parella de mosquiters pàl·lids, mentre descansàvem
a la font. Per a acabar, eixa nit al poble de Quatretondeta observem una òbila, que
volava en cercles a gran velocitat. Per cert, a la contornada del poble hi ha una gran
quantitat de rossinyols, que ho omplin tot amb els seus cants.Una primavera en tot el seu
esplendor.
Totes les
espècies observades:
Xoriguer,
tórtora, cucut (sentit),òbila, falcia, falcia pàl·lida (2 diferenciats), abellerol,
picot (sentit),oroneta, oreneta cuablanca, roquer, titeta d’estiu, caragolet,
rossinyol, cuaroja fumada, bitxec rogenc, cagamànecs, còlbit gris, merla roquera, merla,
busquereta capnegra, mosquiter pàl·lid, primavera, totestiu, capsot, blanca, gralla de
bec roig (17 ex), estornell negre, gafarró, verderol, cadernera, passerell comú,
trencapinyons, sit-sit, cruixidell, teuladí.(36)
Vicente Gozálvez Sempere ens envia unes observacions interessants:
19 abril - abocador RSU Alacant
2 milans negres
19 abril - polígon Elx Parc Industrial
Colònia de més de 20 parelles de parpalló enfront de Kelme,
en una excavació per a una obra futura
4 de maig - Clot de Galvany- bassa NW - una parella de cabussó collnegre
- almenys 5 mascles d’ànecs capblancs i 4 femelles
- 5 rossetes
- un gomet mascle en dormidor d’esplugabous
- dormidor de més de 26 esplugabous
- mínim de 4 parelles de gall de canyar.
- tres pollades de collverd 8-6-10 polls
Ànec capblanc.
© Foto: Fran Atienzar. |
José Antonio Torres Esquivias ha informat a través d'Avesforum que de l'augment durant l'any 2004 de la població d'Ànec Capblanc a Espanya.
La població espanyola
d’ànec capblanc ha experimentat un discret augment, s’inicià l’any amb
uns 2.200 exemplars i s’ha acabat amb quasi 2.700. S’ha reproduït a 39
aiguamolls d’Almeria, Cadis, Còrdova, Jaén, Màlaga, Sevilla, Ciudad Real, Conca,
Toledo i Alacant. S’ha comprovat el naixement de 908 pollets procedents de 234
femelles.
Durant el 2004 s’han
localitzat i eliminat 11 ànecs de Jamaica i 5 híbrids.
Fran Atienzar ens envia notícies des del Fondo i el Clot de Galvany i altres més preocupants sobre unes restes trobades de quatre Xoriguers davall d'una torre de llum.
El dijous 5 de maig vaig
passar pel Fondo junt amb la meua companya Elena, i la veritat és que està bastant
«fotudet» hídricament parlant, com ja vaig dir en algun moment. Vaig poder veure un
àguila pescadora posada en un dels eucaliptes del camí principal, un picaport a la
reserva que a penes es va deixar veure. El dia va començar gris i amb pluja (poca i
insuficient per a omplir els embassaments del Fondo). Vaig poder comprovar el descens
dramàtic que està patint l’ànec capblanc, només hi vaig comptar tan sols una
parella (espere que n’hi haja més ocultes entre la vegetació i que no hi vaig poder
localitzar). De falcies, n’hi havia moltes, i continuava la presència de dos dels
tres cucuts que vaig observar-hi amb anterioritat. Alguna parella de rosseta es deixava
veure a la reserva i a la bassa sud de Ponent. A la vesprada, iniciem la caminada pel Clot
de Galvany; començàrem per la bassa nord on vam poder veure més ànecs capblancs que al
Fondo, el triple i el més sorprenent va ser la còpula d'una parella d’ànecs
capblancs a pocs metres nostre (amb això ens en vam anar mes que satisfets), i d'ací a
la de contacte (amb millores hídriques respecte a altres vegades), i on també vam poder
veure una altra còpula, el mascle es quedà tan relaxat que es posava a dormir!!! També
vam poder veure 4 xatracs d’albufera, boixos, un cullerot, camallongues (una còpula
també) i pluja, que ens va acompanyar per un moment, suficient com per a mullar-nos des
de la bassa nord fins a la de contacte, però tot siga pels ocells!
Crani i altres restes de Xoriguer trobats davall la torre de
llum. © Fotos: Pepe Greño. |
Voldria comentar també que hui en una eixida pels tarongerars de Sagunt, he pogut trobar restes d'un xoriguer davall d'un pal de llum. Quan ho comentat al meu company Pepe Greño, hem tornat a anar-hi i la nostra sorpresa a sigut major, hem pogut comptar-hi fins a 8 parells de potes (no n’hem pogut traure totes, però si comptar-les-hi), una d'elles amb anella metàl·lica que es comunicarà a l'organisme competent, suposadament la parella i dos pollets. També una pota d'un passeriforme anellat (aliment d'algun d'ells). Les fotos han sigut fetes per Pepe, que sort que portava la càmera damunt. Vos adjunte unes fotos perquè vos feu a la idea. No hem pogut traure’n cap cos sencer a causa del poc espai que hi havia a la part basal del pal. El meu company Pepe s'ha encarregat de contactar amb el SEPRONA per a veure si n’esbrinen les causes.
Jacobo Ramos ens comenta les seues últimes eixides, i a més ens informa que la Gavina Corsa està criant a les salines de Torrevella.
 Rossetes.
© Foto: Jacobo Ramos. |
1.-CLOT DE GALVANY, vesprada del dimarts dia 3-V. El més destacable, és la presència de 4 pp més de GALLS DE CANYAR, amb una pp amb un pollet a la bassa de Bassars i 3 pp a la tolla nord (una d'elles amb dos pollets). També 3 ROSSETES (un ex. a la tolla nord i una pp a la tolla principal) i 3 CABUSSONS COLLNEGRES a la bassa nord, que obri l'esperança de la seua nidificació. També se sent i vola un TORLIT entre la pineda i els cultius. D'altra banda, cal destacar l'absència visual o acústica del cuaenlairat... no deu hauver-hi arribat encara!. També alguns FUMARELLS DE GALTA BLANCA sobrevolen l'aiguamoll, i encara bastants parelles de GAV. VULGAR es neguen a acceptar l'inevitable: La bassa principal s’asseca a ulls vista. A més, altres ocells més regulars com ànecs capblancs, un cucut, xitxarres de canyar, rossinyols, etc.
 Guatla
estrangulada en una línia elèctrica.
|
Mascle
de faisà.
Bitxac rogenc.
© Fotos: Jacobo Ramos.2.-Eixida per diversos llocs el dijous-5-V. Inicie
el recorregut a les SALINES DE SANTA POLA, on les observacions més ressenyables són:
algun PICAPORT i AGRÓ BLAU adult entrat/eixint de colònia d'agrons d'Irles. Fins a 6
CURROCS volant cap al nord, 2 TERRIT GROSSOS, un centenar de TERRITS BECLLARGS i 48 TERRIT
DE TRES DITS en diferents moments de muda del plomatge, les espècies nidificants
habituals del paratge agafant lloc, construint el seu niu o covant. Entre estes destaca la
GAVINA CAPBLANCA que, de moment, no acaba d'instal·lar-s’hi. N’hi fins a 126
ex. a Pinet, i que, fins i tot, podria traslladar-se a la llaguna de la Mata i a les
salines de Torrevella, si la presència dels gavinots argentats a la colònia de
nidificació no els acomoda. També alguna parella de GAV. CAPNEGRA busca acomodament
entre les xicotetes colònies de GAV. VULGAR que de moment s'observen des de la carretera.
Per últim, m'ha impressionat veure en una d'estes salines una GUATLA estrangulada en un
línia elèctrica. La veritat és que és difícil enganxar-se d'esta manera (vos envie
una foto!).
Després, al FONDO, encara albire la presència d'un
ARPELLOT DE MARJAL sobrevolant els cultius adjacents. Em dirigisc al FONDO D'AMORÓS, on
torna a fer-se molt difícil l'observació, però puc contemplar almenys uns 30 TERRITS
BECLLARGS, un TERRIT DE TEMMINCK, 3 ROSSETES, dues pp de SIVERTS, 3 GALLS DE CANYAR i
altres ocells. Circulant pels camins que hi ha entre els camps de cultiu, observe dos
mascles de FAISÀ. Ja de tornada em done una volta per la carretera del far de Santa Pola
(els companys de la patrulla contra incendis m'havien comentat la presència d'una pp de
cavallers), però finalment acabe veient un CÒLBIT GRIS, 4 BITXECS ROGENCS i 3 TITETES
D’ESTIU.
Per a finalitzar, Jacobo ens comenta que les gavines
corses estan criant a les salines de Torrevella i que al contrari que l'any passat està
vegada la cosa anirà bé. Possiblement altres gavines, xatracs i limícoles es vegen
beneficiats de les mesures barrera que s'han instal·lat per a evitar el pas.
Vicent Bataller va estar el dissabte passat anellant pollets de gavinot argentat del mediterrani a la colònia del Castillo de Santa Bárbara.
Poll de Gavinot argentar del mediterrani anellat al Castell. ©
Foto: Vicent Bataller. |
Hui hem fet la primera de les dues visites
privistes al vessant del castell de Santa Bàrbera on es
troba la colònia de gavinot argentat del mediterrani. He comptat un niu amb un ou, un altre amb dos i 3
amb 3 ous. A més, un niu amb dos ous i un poll. Quant als anellaments, he anellat 7 polls
procedents de 3 nius. També he observat un altre poll que s'ha amagat i no l'he pogut
anellar. Açò representarien 10 nius segurs, però està clar que la colònia consta
d'algunes parelles més. Cal destacar que, esta vegada,
no s'han mostrat molt agressius els gavinots.
I bé, esta era la primera experiència en este lloc i no ha anat malament, ens hem fet
una idea del tamany de la colònia.
Hi hem anat: Fernando Camuñas, Paul i la
seua dona, Toni (pare i fill), Lug, Elías i Vicent.
SERRA DE LES ÀGUILES, 1
DE MAIG DEL 2005
Ix un dia aclarit que a les 9:30 és calorós i a
les 11:30 fa basca, pareix que la pluja s'ha oblidat que és primavera.
Abundància de cites i espècies a la serra de les
Àguiles, els ocells caminen afanyats en les seues obligacions nupcials i l'augment
d'activitat, i els mascles cantadors, permeten que es deixen observar més que allò que
és habitual en altres dates.
Busquereta enmascarada.
© Foto: Luis Albentosa. |
Són abundantíssimes les cogullades fosques,
sobretot a les timonedes i espartars a les zones altes de la serra, els capsots i còlbits
rossos són també habituals i presenten densitats importants, també els còlbits
negres s'observen als penyals i barrancs àrids, al llarg de la visita comptem almenys
cinc mascles cantant. Algunes parelles de desconfiats abellerols tenen els seus
nius en xicotets talusos o en barrancs, i
només es decideixen a entrar als forats quan els dónes l'esquena.
Sens dubte és esta serra del grat de la busquereta
emmascarada, un sílvid rar que ací arriba a ser comú, el cens de mascles cantant al
llarg de tot el nostre recorregut porta a huit individus.
Estes últimes línies són per als ocells observats
hui que encara s'observen en pas: alguns mosquiters de passa, un mascle de còlbit
gris i una femella de papamosques blanquet.
TOTES LES ESPÈCIES (39):
Toni Zaragozí ens descobrix els ocells del riu Algar.
El riu Algar en la seua recta final.
© Foto: Toni
Zaragozí. |
Ahir de vesprada vam veure a l'Algar
diverses pollades de collverd amb la femella i un bon nombre d'alevins seguint-la a pocs
centímetres darrere. Açò ocorre quan encara són molt xicotets, perquè quan ja estan
un poc desenvolupats els pot deixar a soles mentre ella va en recerca d’aliment, este
és el cas d'11 pollets que eren en una bassa d'aigua envoltada per una tanca
metàl·lica. Les pollades de fotja són menys nombroses i també naden pegats a la
femella (de 3 a 4 pollets).
El mosquiter de passa també està present al riu igual que el trist. Les merles i
teuladins són els més abundants i els que més s’hi deixen veure. Igual que els
gafarrons i caderneres. La busquereta mosquitera i el martinet al costat del blauet i la
siseta de pit blanc van ser les verdaderes alegries de la vesprada, no per la dificiltat
de l’observació, sinó per que fou inesperada.
Els esplugabous volen vindre a la zona on estem observant i ens sobrevolen durant un
parell de minuts, igual que la garseta blanca que captura aliment al llit del riu, el qual
encara baixa amb cabal acceptable i prou net. L'incansable cant del rossinyol bord i
l'imponent rossinyol ens delecten durant tota la vesprada. El mosquiter es veu en una sola
ocasió prop de l'aigua neta de la xicoteta séquia que desembocarà al riu.
La tórtora turca i l'estornell negre no cessen de fer viatges per a alimentar les seues
proles que segurament tindran.
Tot el que s'ha dit unit a la grata temperatura i l'agradable olor de tarongina fan que
passem unes hores molt encantadores en este marc incomparable que continua sent l'Algar.
Guille i la seua família, Jose Alcaraz, Toni Zaragozí Baldó i Toni Zaragozi som els que
hem protagonitzat esta jornada en el Riu Algar.