1.-al CLOT DE GALVANY, el divendres,13-GENER-06, a la tolla de contacte, s'han produït algunes novetats, potser a causa de les pluges i a cert increment del nivell d'aigua. Així, observe alguns CULLEROTS més, almenys 40 ex., com també un mascle de SIVERT i una ROSSETA, probablement mascle també. Així mateix, un parell de mascles d’ÀNECS CAPBLANCS i altres espècies...

  2.-Encara que ja hi ha diverses notícies sobre EL CAP D'HORTES, vull comentar-vos que he estat un parell de vegades, per exemple ahir, 16-01-06, aprofitant que bufava un llevant fluix, però amb ambient plujós, o quasi, m’hi vaig acostar i hi vaig veure unes 97 GAVINES CORSES, un grupet de gavines vulgars, 4 GAVINES CAPNEGRES (2 ads.+ 2 de 1r hiv.), diversos XATRACS BECLLARGS; passen, així mateix, 4 CAUETS cap al nord. Fa una setmana, més o menys, vaig ser-hi també i hi vaig veure un PARÀSIT CUAPUNXEGUT de fase fosca volant cap al sud. A pesar de les cites, cosa que volia comentar, és que en una altra visita anterior a esta, hi havia 2 operaris, jo pensava que estaven arreglant el cercat del far. No obstant açò, cosa que pareix que han fet és una "trapa" o boca d’albelló, on desemboca una canonada de goma que procedeix del far i com una conducció tapada amb ciment que va cap a la costa. De fet, i a pesar que eixos dies havia fet llevant més  menys fort, hi havia al costat de  la vora un toll d'aigua residual i olors al·lusives a estes al costat del cercat del far. Crec que hi ha la possibilitat que s'hagen fabricat una espècie d'emissari per a abocar aigües residuals directament a la costa, aprofitant certes condicions: hivern i amb temporal per a realitzar abocaments ocasionals ?.

Pujar

CENS D'OCELLS MARINS DE LA COMUNITAT VALENCIANA. 

Censant a Calp.                                                                                     © Foto: Fernando Camuñas. Corba marina grossa. Gavina vulgar. Gavinot argentat del mediterrani jove. Agró blau.                                                                                              © Fotos: Toni Mulet.

Amb la participació de bon nombre d'ornitòlegs que van arreplegar dades d'una significativa part del nostre litoral, es va celebrar el dissabte passat 14 de gener el cens d'ocells marins hivernants de  la Comunitat Valenciana.

El litoral de la Vila-Joiosa va estar ben cobert en què van ser obtingudes les fotos que adjuntem i que ens envia Toni Zaragozí. 

A l'espera de rebre les dades del cens una vegada recopilades per Santa, cal comentar que les dades obtingudes de baldriga balear (Puffinus mauretanicus) pareix que han sigut significatives.

El DISSABTE-14-GENER-2006, en l’àmbit del CENS D'OCELLS MARINS, vos envie les observacions realitzades entre LA DESEMBOCADURA DEL RIU VINALOPÓ I LA PLATJA DE GUARDAMAR (incloent-hi la DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA): vent de l'oest fluix, amb mar en calma, sense a penes mar de fons. Sol. Visibilitat òptima, llevat de les derivades de tindre el sol al davant de primera hora del matí. La resta del dia, un esplèndid dia anticiclònic, amb una mar calmada i increïble.

Com finalment (sóc un desastre!) no vaig localitzar Santa per a confirmar una localitat de cens disponible, opte per la DRA. DEL RIU VINALOPÓ per a fer el període de cens més ortodox (De 9-11 del matí) ja que semblava que probablement no em solaparia amb ningú. També volia que hi apareguera el morell de mar fosc, però este em va donar plantó.

Les observacions de 9-11 en la DRA. DEL RIU VINALOPÓ són les següents:
-CABRELLOT: 7 ex.
-CABUSSÓ COLLNEGRE: 6 ex.
-CORBA MARINA GROSSA:
   -A les 9 hores passa un grup de 35 ocells, procedent del nord, cap al sud.
   -6 ex. més cap al sud, al llarg del matí i 2 cap al nord.
   -5 ex. pescant a la mateixa dra.
-BALDRIGA BALEAR:
   -1 ex. cap al sud a les 10,30.
   -41 ex. cap al nord a les 10,50.
   -12 ex. cap al S. a les 10,54.
   -18 ex. cap al sud a les 10,55.
-CULLEROT: 3 ex. volen cap al nord.
-MORELL DE MAR NEGRE: 7 ex. femelles/juvs.
-GAVINOT ARGENTAT:
   -56 ex. cap al sud.
   -19 ex. cap al nord.
   -10 entrant cap a les salines de S. Pola.
-GAV. VULGAR: A penes 3 ex. cap al sud.
-ALCA: 1 ex.
*ALTRES OCELLS:
-FUSELL DE MAR: 20 ex.
-CORRIOL GROS: 4 ex.
-CORRIOL CAMANEGRE: 2 ex.
-TERRIT DE TRES DITS: 37 ex.
-REMENAROCS: 6 ex.

   Una vegada acabat "el període de cens més ortodox", repasse les platges del Pinet i Reboll, fins a la dra. del riu Segura. Este tram, agrupant-lo, es pot centralitzar a nivell de LA PLATJA DEL REBOLL. Hora:11,30-12 hores.
-Un grup de 46 BALDRIGUES BALEARS sedimentades a la zona, encara que es produeixen freqüents desplaçaments cap al N o el S de part dels ocells, que impedeixen censar correctament un nombre d'ocells segur de major entitat.
-155 CAUETS. Impressionant concentració de cauets, juntament amb les de la platja de Guardamar que, fins este moment, no s'havia registrat en dates anteriors, a pesar d'haver repassat la zona
-3 CABRELLOTS.
-4 XATRACS BECLLARGS.

   Després em desplace a la PLATJA DE GUARDAMAR, fins a la DESEMBOCADURA DEL RIU SEGURA. Hi controle des de l'alt de la duna el moviment d'ocells (entre les 12,30 i les 15,30):
-En este tram, altres 142 CAUETS més (completen un total de 297 cauets en l'entorn de la dra. del riu Segura).
-Grup de 267 BALDRIGUES BALEARS sedimentat a la platja, encara que es produïen moviments de xicotets grupets indistintament cap al nord o el sud que permetera un cens d'ocells superior, amb garanties de seguretat.
-3 CABRELLOTS.
-1 femella de MORELL DE MAR NEGRE.
-433 CORBES MARINES GROSSES a les 14 hores. Abans de produir-se esta concentració, s'espanten de les basses de la piscifactoria situada davant de la platja de Guardamar un enorme grup de 200-300 ocells, que es posen al mar, en la seua contornada. A l'estona, comencen a arribar diversos grups de corbes marines procedents del nord (probablement de
Tabarca?), 22, 35, 23, 44 i 45 ocells, que sumen un total de  169 ex.. Al final, tots ells s'arremolinen prop de la platja. Els hi puc comptar adequadament.
-XATRAC BECLLARG: n’hi veig 6 ex. a les 14,10, i n’hi compte 16 ocells enfront de la dra. del Segura a les 16 hores.
-GAVINA CENDROSA: 1 ex. de 1r hivern en la dra. del riu Segura a les 15,30 hores, introduint-se cap a l'interior del riu, on descansa amb gavines vulgars,
-GAV. CAPNEGRA: 1 ex. de 1r hivern enfront de la dra. del Segura a les 16 hores.
-GAV. CORSA: 2 ex. enfront de la dra. del Segura-platja de Guardamar.
-GAV. VULGAR: 40 ex. cap al N a les 14,15 hores.
-MASCARELL: 1 ad. a les 13,30.

   De tornada a les 16,30, i menjant-me un sandvitx mentres conduïa, m’ature a LA COSTA D'AIGUA AMARGA, enfront de l'edifici de l'OAMI, des d'on puc observar sobre les 17 hores:
  -20 REMENAROCS.
  -1 SIGLOT CANTAIRE.
  -Un gavinot argentat que es menjava un llenguado viu, d'unes dimensions ja òptimes, fins i tot, per a nosaltres.
  Seguisc, amb nova parada enfront de la DESEMBOCADURA DEL BARRANC DE LES OVELLES i LA BOCANA DEL PORT D'ALACANT, on hi afig altres observacions a les 17,30:
  -2 GAVS. CAPNEGRES ads.
  -14 CAUETS més.

Bé, vull comentar-vos també que, resumint, un dia esplèndid en tots els sentits.

Fent referència a altres aspectes, cal comentar-vos que, sobre el morell de mar fosc, vaig estar buscant la cita de Jules Sykes i ell refereix un mascle, per la qual cosa ens han d'haver visitat este hivern 2 ex. Sobre les observacions del sit capblanc, és una passada. Si ja les observacions de Sogorb Mallebrera sobre pinsans mecs, trencapinyols i verderoles a les Cases del Senyor eren magnífiques, açò ja és fantàstic. A més, d’ocellets i a l'interior de la província, on sol costar realitzar observacions de rareses.

Pujar

Diumenge passat després d'haver estat observant el Sit capblanc o gmelin i durant el merescut esmorzar, algú va preguntar qui seria el tal Gmelin que va donar el seu cognom al pardal en qüestió. Fernando Camuñas ha estat investigant i ha trobat el possible protagonista:

Vos transcriuré la ressenya de la vida de Jorge Gmelin que ve en el Diccionario
Salvat editat a principis del segle XX:

Gmelin (Jordi) Biog. naturalista alemany (1709-1755). Passà a Rússia quan era encara molt jove i va ensenyar química e història natural a Sant Petesburg. El 1733 va realitzar per compte del govern un viatge científic a Sibèria, on invertí deu anys a explorar esta comarca.
Va tornar al seu país el 1747, i va ensenyar botànica fins a la seua mort. Va publicar la Flora de Sibèria (1748-49, 4 volums) en llatí, i el viatge a Sibèria(1751-52, 4 volums) en alemany.

Va tindre dos nebots, Joan Frederic i Samuel Teòfil, que també van ser professors de
botànica, el segon d'ells també viatjà per Rússia visitant el Matzanderan i el Mar
Caspi. Va morir de disenteria al Caucas.

Bé, espere que la ressenya vos haja interessat. Supose que el sit, el
degué descriure el primer dels Gmelins, que és el que va viatjar per Sibèria.

Pujar

---

Dues fotografies del Sit capblanc.                                                   © Fotos: Luis Fidel. Camps on va ser observat el Sit capblanc.                                      © Foto: David Bañuls.

Animats per la notícia publicada en la pàgina de SEO-Alacant, ens vam posar en contacte amb Luis Sogorb i decidírem desplaçar-nos a la pedania de Cases del Senyor el diumenge 15 de gener.

Amb 3ºC a les 8'15 h estem a les Cases del Senyor Toni Zaragozí, Luis i María Fidel, Fernando Camuñas i Antonio i David Bañuls. Ens espera Luis Sogorb a fi d'intentar observar i fotografiar el sit capblanc (Emberiza leucocephalos)  que freqüenta uns camps d'ametlers i cereals situats als afores d'esta localitat situada a la falda de la serra del Vedat. 

Hi ha un dita que resa “arribar i moldre”, perquè als escassos minuts d'abaixar-nos del cotxe podem observar este bonic sit sobre un xop desfullat acompanyat d'algunes verderoles (Emberiza citrinella), espècie també molt poc habitual a la província d'Alacant. 

El sit capblanc és un ocell nidificant als boscos siberians, on comparteix hàbitat amb les verderoles, amb què habitualment s'associa i híbrida. Les seues àrees més pròximes d'hivernada se situen a l'extrem orient. 

Al llarg del matí vam poder observar-hi i fotografiar en diverses ocasions este sit, sempre en companyia de verderoles, dels quuals hi ha un xicotet grupet (Luis Sogorb n’ha comptat fins 13 individus), i conforme corrien les hores s’hi van anar sumant observadors:

Observadors: Luis Sogorb Mallebrera, Antonio Bañuls, David Bañuls, Luis Fidel i la seua filla María, Toni Zaragozí, José Ruíz Sánchez, Toni Alcocer i Fernando Camuñas. Després van arribar-hi Malcolm Palmer i la seua dona

A més de les verderoles i sit capblanc, bastants sits-sits i cruixidells; bandades de fringíl·lids, sobretot abundants pinsans, també cagarneres, verderols, gafarrons i passerells; reiet safraner, griva, tord, gralla de bec roig i un esparver, “a veure si agarrava cap cosa”. 

Totes les espècies (27): esparver comú (Accipiter nisus), tórtora turca (Streptopelia decaocto), picot (Picus viridis), cogullada fosca (Galerida theklae), cogullada vulgar (Galerida cristata), titeta (Anthus pratensis), cueta blanca (Motacilla alba), Pit-roig (Erithacus rubecula), cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), tord (Turdus philomelos), griva (Turdus viscivorus), busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), reiet safraner (Regulus ignicapillus), botxí meridional (Lanius meridionalis), gralla de bec roig (Phyrrocorax phyrrocorax), estornell negre (Sturnus unicolor), teuladí (Passer domesticus), pardal roquer (Petronia petronia), pinsà (Fringilla coelebs), gafarró (Serinus serinus), verderol (Carduelis chloris), cagarnera (Carduelis carduelis), passerell (Carduelis cannabina), verderola (Emberiza citrinella), sit-sit (Emberiza cia), sit capblanc (Emberiza leucocephalos), cruixidell (Millaria calandra)

Pujar

---

© Dibuix: Luis Sogorb.

Luis Sogorb observa un sit capblanc (Emberiza leucocephalos) a la pedania de Cases del Senyor. Després de veure’l fa uns dies sense poder saber de quina classe de sit es tractava, hui, dia 13, després d'una observació mes detallada, ha pogut identificar-lo i ací ens ho conta, acompanyat d'un dibuix: 

Des que ens hem mudat, amb el passeig diari dels gossos, he observat un grup de verderoles i sits golanegres, i algun exemplar de trencapinyols. El que he omés en les dites cites perquè no he aconseguit identificar-lo, és que a vegades he observat un exemplar acompanyant les verderoles i sit-sits. És que es tracta d'un sit ja que la grandària, complexió, rectrius externes blanques és igual a la verderola, però el seu dibuix facial sobretot em despista. Este matí he tornat a veure’l i n’he realitzat un dibuix a grosso modo, que vos adjunte. La veritat és que no et deixa molta aproximació i amb els augments dels meus prismàtics no puc apreciar-lo amb detall. El que si destaca al seu cap és que la llista pileal mitjana, sobretot prop del front, que és blanc. En general és de tons terrosos amb un llistat als flancs suau i les franges del cap de tons axocolatats. En les guies de camp que tinc tan sols he trobat una espècie que s'assembla un poc, però és de Sibèria.

Esta vesprada he tingut la immensa sort de veure’l posat en un ametler arreglant-se el plomatge tranquil·lament. Situat a uns 25 m. Ambun tros de guia, prismàtics i uns 10 minuts observant-li el plomatge, tant per davant com per darrere he pogut constatar que es tracta d'un exemplar (preciós) mascle de SIT CAPBLANC.

Pujar

---

Jacobo Ramos observa un titeta de Richard a la platja del Tamarit a Santa Pola el dia 12.

Ahir m'encontre amb Malcom Palmer pels camps del Fondo. Em va comentar que havia vist una titeta de Richard a la platja del Tamarit; jo creia que la platja de la Gola, que és el que apareix en les notícies de la Web. Total, que me'n vaig anar a la platja del Tamarit i efectivament vaig alçar la TITETA DE RICHARD en 4-5 ocasions, encara que té una distància que impedeix fer-li fotos.

Fa temps, amb Luis Fidel, ja ho vaig comprovar, i això que hi havia eixe any diversos exemplars, i Luis va aconseguir al fi fer-li una foto però en la que no se li veia el cap bé. Bé, a banda també 4-5 BECPLANS a les salines de Santa Pola.

Pujar

---

SERRA DE LES ÀGUILES, 8 DE GENER DEL 2006, per Antonio i David Bañuls.

Serra de les Àguiles.                                                                             © Foto: Antonio Bañuls.

El dissabte plujós ens ha deixat un autentic fangar a la serra. A banda d'esta circumstància, la jornada és molt tranquil·la, poc ventosa i amb el cel aclarit, fins i tot, cap a migdia fa calor. 

Partim des de l'Alcoraia a les 7:30. Fins a arribar als peus de la serra, la qual cosa fins fa poc eren camps d'olivera i garrofera, hui són una immensa plantació de palmeres exòtiques per a jardineria. Dividint en dos este immens hivernacle a l'aire lliure, les obres de la segona circumval·lació d'Alacant avancen i s'acosten descaradament a una serra que difícilment es recuperarà d'estes ferides. 

Quant als ocells de la jornada, s'inicia amb un grup de 68 gralles que volen sobre la serra, i  destaquen els grups de fringíl·lids, amb alguns (com no) lluers, i els gafarrons ja molt cantadors a estes altures de l'hivern. A la zona més serrana de la jornada abunden les cogullades fosques i les cua-roges fumades hivernants són nombroses, el vol de l'àguila reial ens acompanya en  un parell d'ocasions. 

Però l'observació de la jornada és un reiet comú que es mou discret entre un xicotet grup de pins que freqüenten alguns capellanets. A pesar del paregut amb el reiet safraner que solem observar en estes terres, l'absència de llistes supraciliar i ocular li dóna un aspecte molt diferent, el capirot de color groc ens indica que es tracta d'un individu femella. 

TOTES LES ESPÈCIES (33): ÀGUILA REIAL (AQUILA CHRYSAETOS), PERDIU ROJA (ALECTORIS RUFA), GAVINOT ARGENTAT (LARUS MICHAELLIS), TUDÓ (COLUMBA PALUMBUS), TÓRTORA TURCA (STREPTOPELIA DECAOCTO), PICOT (PICUS VIRIDIS), COGULLADA FOSCA (GALERIDA THEKLAE), ROQUER (PTYONOPROGNE RUPESTRIS), TITETA (ANTHUS PRATENSIS), CUETA BLANCA (MOTACILLA ALBA), PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA), CUA-ROJA FUMADA (PHOENICURUS OCHRUROS), CAGAMÀNECS (SAXICOLA TORQUATA), CÒLBIT NEGRE (OENANTHE LEUCURA), MERLA BLAVA (MONTICOLA SOLITARIUS), MERLA (TURDUS MERULA), BUSQUERETA CUALLARGA (SYLVIA UNDATA), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), BUSQUERETA DE CASQUET (SYLVIA ATRICAPILLA), REIETÓ COMÚ (REGULUS REGULUS), SENYORETA (AEGITHALUS CAUDATUS), TOTESTIU (PARUS MAJOR), CAPELLANET (PARUS CRISTATUS), BOTXÍ MERIDIONAL (LANIUS MERIDIONALIS), BLANCA (PICA PICA), GRALLA (CORVUS MONEDULA), ESTORNELL NEGRE (STURNUS UNICOLOR), TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), VERDEROL (CARDUELIS CHLORIS), CAGARNERA (CARDUELIS CARDUELIS), LLUER (CARDUELIS SPINUS), SIT-SIT(EMPERIZA CIA)

Pujar

---

Picot amb deformitat al bec.                                                            © Foto: Jacobo Ramos. Titeta gola-roja.                                                                                   © Foto: Luis Fidel. Morell de mar fosc amb negres.                                                       © Foto: Jacobo Ramos.

Després de les vacances Jacobo Ramos ens torna a enviar les seues observacions, destacant un Titeta gola-roja, un Morell de mar foch, un bon nombre de Gavinot fosc i el pas de Baldriga Balear.

1.-AL CLOT DE GALVANY, el més destacat és la presència d'UNA NOVA ESPÈCIE D'AU PER AL CLOT I PER AL MÓN!, EL PICATORT, observat el 22-XII-05 a les proximitats de la tolla de contacte (envie foto)... Bé, a banda de la broma, és obvi que esta femella amb manifesta deformitat ha de viure de lloguer o bé a casa del seu nuvi. A més d'esta
curiositat, a l'EDAR D'ARENALS, com ja comenta Fran Atiénzar, es frueix d'allò més bé, veient una parella de GRIVES el 26-XII i 3 TORDS, com també observe novament una femella de PINSÀ MEC que acudeix a beure en companyia de gran nombre de PINSANS (depén del dia), i el 4-I-06 també la BEQUERUDETA. Segueix la pp de CORNELLES a
la zona; les veig el 4-I-06 a l'àrea recreativa del Clot, menjant deixalles de menjar en terra.

     2.-Als camps de VISTABELLA, al sud del FONDO, ja han començat a regar diversos camps de cultiu, i es pot ja gaudir d'este fenomen tan atractiu per a gran nombre d'ocells i per a nosaltres. Destaca la presència d’una TITETA GOLA-ROJA el 22-XII-   05 a la vora d'un d'estos camps regats, lamentablement la tenia lluny, i quasi a contrallum, i encara que li
vaig fer unes fotos horripilants no serveixen per a molt. En este mateix camp, hi havia també 11 XERLOVITES, 8 XERLOVITES CAMAGROGUES i 8 CORRIOLETS, a més de multitud de CUETES BLANQUES i TITETES DE MUNTANYA, fringíl·lids, aloses, teuladins de canyar i cruixidells. En estos camps, uns dies més tard (30-XII-05) un grup de 217 JUDIES.

     3.-El 29-XII-05, visite dos aiguamolls més llunyans, primer la LLAGUNA DE LA MATA i després L'EMBASSAMENT DE LA PEDRERA. Últimament, cada vegada que vaig a la LLAGUNA DE LA MATA, em deprimisc bastant a causa de la discreta presència (o, tal vegada, absència!) d'ocells: apurant moltíssim aconseguisc arreplegar les dades següents: 57 TERRITS VARIANTS, 40 TERRIT MENUTS, 20 CORRIOLS CAMANEGRES, 17 FUSELLS DE MAR, 2 JUDIES, 128 GAVINES VULGARS, 30 CORBES MARINES GROSSES i una ÀGUILA PESCADORA. Destacables absències de CABUSSÓ COLLNEGRE i de FLAMENC ?. Després, em dirigisc a l'EMBASSAMENT DE LA PEDRERA, on el meu ànim es recupera bastant, en comprovar que un bon nombre d'anàtids utilitzen l'embassament, se’n destaca el registre de 601 COLLVERDS, seguits ja molt llunyanament per 8 MORELL CAPELLUT, a penes 5
BOIXOS, 6 SARSETS i 2 CULLEROTS. Al marge dels ànecs, el més rellevant és la sorprenent presència de 112 GAVINOTS FOSCOS, més nombroses que els gavinots argentats, com també 32 CORBES MARINES GROSSES, 17 CABRELLOTS, 1 CABUSSÓ COLLNEGRE, 9 AGRONS BLAUS, i la curiosa presència de 5 ALENES nadant al mig de l'embassament. També observe 1 ESPARVER volant entre els tamarits perifèrics, potser intentant
capturar algun PASSERELL, dels que veig diversos grups nombrosos. Com és típic, 7 XERLOVITES al canal de desaigüe de l'embassament.

     4.-Amb el començament de l'any, s'anima la cosa, perquè a la COSTA DE LES SALINES DE SANTA POLA, prop de la desembocadura del Vinalopó, el dia 3-I-06, s’observa 1 FEMELLA DE MORELL DE MAR FOSC en companyia de 7 MORELLS DE MAR NEGRES (envie foto). Probablement és l'exemplar que va veure Jules Sykes fa cosa d’un mes més o menys. El dissabte 7, segueix a la mateixa zona.

    5.-Finalment, el dissabte-7-I-06, després d'una nit plujosa, comença el dia ennuvolat, i amb la mar en calma. Estant repassant la costa, veig a la platja del Pinet el pas cap al sud d'un grupet de 10 baldrigues balears volant cap al sud. Açò m'anima a acostar-me al CAP CERVERA. HI arribe a les 12:10 i hi veig el pas de grups de BALDRIGUES BALEARS cap al sud fins a les 13 hores en què va començar a ploure i el pas es va detenir. Vaig comptar-ne 738 ex. (amb elles, almenys 3 BALDRIGUES MEDITERRÀNIES). De tornada, mire en la platja de la Mata, enfront de l'entrada de la gran sèquia que porta l'aigua a la llaguna de la Mata, on veig un grupet de 43 BALDRIGUES BALEARS sedimentades. Seguisc, i pare així mateix a la platja de Guardamar on veig un altre grup de 40 ocells. En total, 821 ex. de BALDRIGA BALEAR.

Pujar

---

Toni Zaragozí ens envia les cròniques amb les observacions durant un recorregut per diverses zones d'Aigües el 4 de gener i durant una jornada fotogràfica a la desembocadura del riu Amadorio el dia 7.

Titeta. Preventori d'Aigües. Cueta torrentera.                                                                                  © Fotos: Toni Zaragozí.

Un bon passeig pel terme municipal d'Aigües ens permet observar un bon llistat d'ocells. Amb una temperatura de 2 graus centígrads comencem el recorregut. Font del Castellets, preventori i el Pla han sigut algunes zones visitades.

Una gran alegria és observar un nombrós grup de gafarrons posats i menjant ravanell  que és la planteta responsable de la presència d'este fringíl·lid.  

Ocells observats: cagarnera (Carduelis carduelis), verdecillo (Serinus serinus), perdiu( Alectoris rufa), tudó (Columba palumbus), pinsà (Fringilla coelebs), verderol (Carduelis chloris), titeta (Anthus pratensis), pit-roig (Erithacus rubecula), cua-roja fumada (Phoenicrurus ochruros), mosquiter (Philloscopus collybita), totestiu (Parus major), merla (Turdus merula), rossinyol bord (Cettia cetti), cueta blanca (Motacilla alba), cogullada fosca (Galerida theklae), tord (Turdus philomelus), merla blava (Monticola solitarius), busquereta cuallarga (Sylvia undata), busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), cagamànecs (Saxicola torquata), Soliguer (Falco tinnunculus), Mussol (Athene noctua), Estornell (Sturnus unicolor), Blanca (Pica pica), Picot (Picus virdis), Senyoretes (Aegithalos caudatus) 

Hui se'ns ha passat el matí comentant i parlant de manera que no hem esmorzat,  perquè anava en una excel·lent companyia: Luis Enrique i Sergio, del centre recuperació). 

Una sensació de tristesa he sentit quan he vist els edificis veïns al preventori que han sigut afonats amb maquinària, esperem que l'edifici es conserve... 

A les 13:30h donem la jornada per finalitzada. 

El dia 7 amb la companyia inestimable de Luis Fidel, ens dirigim a observar i fotografiar a la gola del riu Amadori. 

S'ha pogut fotografiar: Totestiu, Garseta blanca, Titeta, Corba marina grossa, Cueta torrentera, Gavina vulgar, Blauet. 

Unes altres espècies observades i sentides són: merla, tórtora turca, teuladí , coloms domèstics, roquer, cagamànecs, siseta de pit blanc, estornell negre, mosquiter 

A les 10:30h hem hagut d'eixir del hide, però per nosaltres ens haguérem quedat una estona més.

Pujar

---

Tord ala-roig.                                                                                          © Fotos: Pep Cantó.

Crònica d'anellament a la Font Roja per Pep Cantó.

"Hola a tots i abans que res, feliç 2006. A continuació, encara embalbit del fred, vos envie la crònica de l'estació Font Roja d'ahir dimecres 04 de gener. 

Ja muntant es presagiava el fred que anàvem a passar per la carretera coberta de gel i els bancals de color blanc per la rosada blanca. A les 9:30 hores encara estàvem a -3ºC i totes les capes de suèters i forros polars i calcetins dobles no han fet res fins que el sol ha eixit i ha calfat un poc, però no molt. 

Els resultats de hui han sigut sorprenents, per la quantitat d'ocells, 13 en total i les espècies.

5 Erithacus rubecula, amb 2 autocontrols

4 Sylvia atricapilla, 3 mascles i 1 femella

1 Regulus ignicapillus

1 Turdus merula

1 Turdus philomelos

1 Turdus iliacus, l'estrela de la jornada. El primer ala-roig que anelle i del qual he gaudit estudiant-lo de prop. Vos envie algunes fotos incloent-hi un detall del cap on s'aprecia la cella prominent, característica que li dóna el nom valencià amb què se li coneix a Alcoi, cellaret, per això de la "cella". 

La setmana passada no vaig poder muntar l'estació, ja que el dia que tocava fer-ho, divendres, feia un fortíssim vent de ponent de més de 70 km/h. Això sí, no em quede sense anellar ja que el dijous vaig ser a la caseta d'una senyora que es troba dins del parc i on a la primavera solc anar a anellar algunes caixes de totestius i una de formiguer. Esta senyora manté ara uns menjadors i em va comentar que havien molts lluers, i hi vaig anar. Vaig muntar dos xarxes i en 5 hores anellàrem 85 lluers, 6 totestius i 3 primaveres. Això sí, tant de lluer no se si van compensar els -7ºC que vam patir en aquella ombria. Encara que la ximeneia estava encesa, entre tanda i tanda d'anellament, no ens recuperàvem ni posant les mans dins del foc. Això sí la setmana que ve torne per lluers. 

Cuideu-vos, abrigueu-vos molt i que els Reis vos hagen portat moltes coses si heu sigut bons, clar. 

Salut"

Pujar

---

Luis Sogorb ens envia una relació de cites arreplegades als camps de cultiu d'ametlers esguitats amb alguna olivera i vinyes al voltant de Les cases del Senyor, pedania de Monòver i que es troba als peus de la Serra del Vedat. En les observacions destaquen algunes espècies inusuals en la zona com són verdelores, trencapinyolsi  1 ex. de Pinsà mec.

Et passe unes cites per a la web perquè crec que són interessants. Totes les observacions són dels camps de cultiu d'ametlers esguitats amb alguna olivera i vinyes del voltant de les Cases del Senyor, pedania de Monòver i que es troba als peus de la serra del Vedat. Et passe les observacions de diversos dies més que res per a constatar la presència d'unes espècies inusuals a la zona, com són la verderola, sit golanegre i trencapinyols als quals cal afegir l'observació hui mateix d'un ex. de pinsà mec. 

17 de desembre de 2005

Al matí

- 15-20 ex. de cogullada (vulgar i/o fosca?)

En diversos bancals cultivats de cereal i que no va ser collit per la sequera segurament, gran concentració en bandades de:

- Passerell comú

- Cagarnera

- Sit-sit

- Pinsà, l'espècie més abundant

- Titeta

- Sit golanegre

- 2 ex. verderola

El vol d'un esparver causa el pànic entre les bandades. 

18 de desembre de 2005

Al matí

- Torne a realitzar les mateixes observacions, incloent-hi els 2 ex. de verderola.

-Un ex. de botxí meridional imita els cants d'un grup d'estornells negres posat en la part alta d'un ametler.

Ja de tornada, posats en un ametler, ja pegat a la població, 2 ex. de trencapinyols. És la meua primera cita d'esta espècie a la zona. 

26 de desembre de 2005

A la vesprada

- 10 ex. de verderola al costat d’un sit-sit. Un dels exemplars és d'un groc intens. 

28 de desembre de 2005

A la vesprada

- 250-300 ex. de pinsà

- 84 ex. pardals roquers

- 40 ex. cagarnera

- 11 ex. verderola

- 12 ex. cogullada

A més d'estes espècies, s'observen alguns exemplars de gafarró, lluer, teuladí i passerell. 

29 de desembre de 2005

Al matí

- Observació d'algun exemplar de verderola al costat de sit-sit.

- Gran concentració de pinsà.

- 14 ex. de sits golanegres posats en un ametler. 

6 de gener de 2006

Al matí

- 3 ex. verderola

- pinsà

- Totestiu

- Sit golanegres

- Sit-sit

- 1 ex. trencapinyols femella 

7 de gener de 2006

Al matí

- Gran bandada composta de pardal roquer, pinsà, un ex. pinsà mec, sit-sit, sit golanegre, teuladí, cagarnera, gafarró, passerell.

Ja de tornada, en uns bancals d'ametlers pegats a la població:

- 4 ex. de cruixidell

- Totestiu

- Cua-roja fumada

- 1 ex. de trencapinyols

- Estornell negre

- Tórtora turca

- 2 ex. verderola

Pujar