Algú ha sentit alguna explicació d’este fet?. Seria dur pensar que estes bestioles prevegen un canvi climàtic de tal envergadura per a fer del camp centreeuropeu un hàbitat adequat per a l’espècie.

Juan M. Ruiz.

Pujar

SERRA D'AITANA 19-06-2005, per Antonio i David Bañuls. 

La visita és hui a la zona de Partegat, on esta la font que li dóna nom i que pertany al terme de Benifato.  Quan arribàrem el sol acaba d'alçar-se i, amb ell, un bon nombre de falciots que crien als penyals al costat d’esta font. Al mateix penyal, dues parelles de gralla de bec roig tenen ubicat el niu. 

Penyals on crien les gralles de bec roig.                                          © Foto: David Bañuls.

Prenem el camí que ens dirigeix cap al Penyo Mulero, seguint l'ombria de la serra. El cant d’un formiguer que es mou entre secs ametlers inaugura el recorregut mentre que un cotoliu enceba un pollet. Són molts els grups familiars i jóvens que s'observen en el recorregut, cagamànecs, Busqueretes garriguenques, caderneres i passerells són els juvenils més observats. 

Un altre grupet familiar, al punt més alt del recorregut, és el que formen una parella de cua-roges fumades amb dos jóvens. 

No sabem si serà el canvi climàtic o la calor que afecta els ocells, però observar una parella de puputs a més de 1.200 metres entre fleixos i aurons és una cosa realment pintoresca.

Totes les espècies (34): PERDIU ROJA (ALECTORIS RUFA), FALCIOT  (APUS APUS), ABELLEROL (MEROPS APIASTER), PALPUT (UPUPA EPOPS), FORMIGUER (JYNX TORQUILLA), COTOLIU (LULLULA ARBOREA), TITETA D’ESTIU (ANTHUS CAMPESTRIS), CARAGOLET (TROGLODYTES TROGLODYTES), PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA), ROSSINYOL (LUSCINIA MEGARHYNCHOS), CUA-ROJA FUMADA (PHOENICURUS OCHRUROS), CAGAMÀNECS (SAXICOLA TORQUATA), CÒLBIT ROS (OENANTHE HISPANICA), MERLA BLAVA (MONTICOLA SOLITARIUS), MERLA (TURDUS MERULA), BOSQUETA VULGAR (HIPPOLAIS POLYGLOTTA), BUSQUERETA CUALLARGA (SYLVIA UNDATA), BUSQUERETA GARRIGUENCA (SYLVIA CONSPICILLATA), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), MOSQUITER DE PASSA (PHYLLOSCOPUS BONELLI), PAPAMOSQUES GRIS (PAPAMOSQUES GRIS STRIATA), SENYORETA (AEGITHALUS CAUDATUS), TOTESTIU (PARUS MAJOR), PRIMAVERA (PARUS CRISTATUS), RASPINELL (CERTHIA BRACHYDACTYLA), CAPSOT (LANIUS SENATOR), GRALLA DE BEC ROIG (PHYRROCORAX PHYRROCORAX), TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS), PINSÀ (FRINGILLA COELEBS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), VERDEROL (CARDUELIS CHLORIS), CADERNERA (CARDUELIS CARDUELIS), PASSERELL (CARDUELIS CANNABINA), SIT GOLANEGRE (EMBERIZA CIRLUS)

Pujar

Jacobo Ramos a més dels habituals comentaris d'algunes de les zones humides del sud, ens envia esta setmana observacions des del nord de la província.

1.-DISSABTE-11-JUNY-2005, SERRA D'AITANA:

Bosqueta vulgar. Pinsà. Busquereta garriguenca. Rosella marina (Glaucium flavum)                                                  © Fotos: Jacobo Ramos.

   Emulant els germans Bañuls, em presente a les 7,30 del matí a la font de l´Arbre. Després dels seus encertats/des comentaris/observacions, poc a afegir-hi. Realment m'ha cridat molt l'atenció la important presència de BOSQUETES VULGARS (a rosers silvestres i arços blancs) i de PINSÀ  (a la pineda). Així mateix, jo també sent un MOSQUITER cantant, però prop de la font de Forata, on coincideixen els camins que permeten fer un recorregut circular. També 4-5 contactes acústics i un de visual de TITETA D’ESTIU, l’ALOSA cantant des del cim i un mascle de MERLA ROQUERA en un penyal al costat del camí i el primer pou de neu. D'altra banda, tot molt normal (sits, mosquiters de passa, pàrids forestals, alguna busquereta garriguenca, cotoliu, etc.), encara que vos recomane la visita a tots, perquè és un lloc privilegiat per als passeriformes, per la seua diversitat i abundància.

2.-DIMECRES-15-16-JUNY-2005, SALINES DE SANTA POLA:

   Curiosa presència de limícoles no nidificantes, estiuejants:
-Un SIGLOT BECLLARG.
-5 PICAROTS.
-4 TIFORTS.
-Uns 30 TÈTOLS CUANEGRES.
-10 TERRITS BECLLARGS.
-5 TERRIT VARIANT.
-Un TERRIT DE TRES DITS en plomatge estival.
-Un TERRIT MENUT.
-5 REMENARROCS.
-8 CORRIOLS GRANS.
-A més, una XERLOVITA al riu Vinalopó.
-Mínim de 115 CARREGADES a Agulló.
-Un XATRAC GROS sobrevola Charcolis.
-38 CABRELLOTS.
-Cens de 1.700 FLAMENCS, amb colònia de la Seca activa, encara que en dies anteriors hi havia més exemplars.
-8-10 MARTINETS, diversos AGRONS BLAUS, algun AGRÓ ROIG i algun PICAPORT entrant/eixint de la colònia d'agrons d'Irles, a més dels esplugabous i garsetes blanques. Més tard, veig un picaport sobrevolant Agulló, cap al Fondo.

3.-DISSABTE-18-JUNY-2005:

En el marc d'un curs de formació del professorat visitàrem el Jardí de Santos a Penàguila i les pintures rupestres del Pla de Petracos. Encara que ni és l'hora més propícia i ni tan tan sols m'he portat uns prismàtics, arreplegue algunes observacions visuals i acústiques.

PENÀGUILA:

-Sent FORMIGUER en tàlveg al costat del jardí de Santos.

CASTELL DE CASTELL:

*Desviament cap al Pla de Petracos:
-2 mascles de BUSQUERETA emmascarada cantant (pineda oberta/ametlers i oliveres).
-Una pp d'ORONETA CUA-ROGENCA.
-També ROSSINYOL, MERLA BLAVA, XORIGUER, ROQUER.
-Nota: com a dada anecdòtica observe ROSELLA MARINA (Glaucium flavum) a la cuneta de la carretera que porta al Pla de Petracos, almenys 5-6 plantes. És una planta típica de platges de cudols, encara que de forma ocasional apareixen algunes plantes en serres de l'interior o a abocadors on porten arena i restes d'algues.

Pujar

Tudons als pins de la urbanitzación al barri Polígon de Sant Blai.                                                                                                             © Fotos: Vicent Bataller.

Vicent Bataller ens envia notícies d'ocells que nidifiquen a l'interior de la ciutat d'Alacant.

Hui, 21-6-05, he anat a l'interior de la caserna de Rabassa on m'han confirmat que una parella de blanques porta criant almenys l'any passat i enguany. Jo ho sospitava ja que sempre en veia algun exemplar per la zona, i els abundants pins de la caserna hi són propicis. En eixos pins també ha criat per primera vegada una parella de tudó.

Esta espècie també ha criat per segon any consecutiu als pins de la meua urbanització, al barri Polígon de Sant Blai, a Alacant. Per contra, a diferència de l'any passat, sembla que l'òliba i el collverd no han criat a la caserna.

Pujar

Algunes recuperacions interessants de passeriformes palustres del Fondo. 

Dues recuperacions interessants s’han obtingut enguany, de moment, d’espècies palustres anellades al Fondo per Ignacio García Peiró del Grupo de Anillamiento de Elche, segons ens remet l’Oficina d’Espècies Migratòries del Ministeri de Medi Ambient. La primera de les quals, d’una xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon, anella 948130) anellat al Fondo com a hivernant el 22.10.98 i recuperat, a l’estació de cria, a l’albufera de València, el 21.04.03 a 125 km de distància en direcció NNE, transcorreguts 1642 dies. 

Un altre passeriforme palustre, en este cas un jove de xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus, anella L655134 del 31.07.02) al Fondo, es recupera a Marina de Carmolí, Cartagena, el 18.08.03, a una distància de 63 km en direcció SSW, probablement en migració cap als quarters d’hivernada africans.

Pujar

Pep Cantó ens envia la foto del primer Voltor comú nascut en llibertat del projecte Canyet.

El primer Voltor.                                                                    © Foto: Pep Cantó.

Esta és la foto del primer voltor comú nascut en llibertat a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, i supose que a la provincia d’Alacant, des de fa quasi 200 anys. És el primer voltor nascut com resultat del projecte Canyet destinat a la reintroducció d’esta espècie.

El dissabte dia 11 de juny i amb un gran desplegament de voluntaris, s’abaixà del niu per a poder anellar-lo i marcar-lo amb anelles de PVC i traure-li mostres de sang.

Malgrat allò que es pensa de la espècie en un primer moment, en veure l’animalet pareixia un pelutx de voltor. Bell de veritat.

Pujar

SERRA AITANA 12-6-2005, per Antonio Bañuls. 

La pluja arribà a la serra la passada nit però en molta escassa quantitat, per això el paratge manté el mateix i sec aspecte que fa quinze dies. La calor aclapara molt.

Després de sentir el passat 30 de maig els mosquiters, hui a la mateixa arbreda de la Font de l’Arbre observem un individu d’esta espècie mentre emet el seu clàssic «xif-xaf». 

D’altra banda, cal destacar les nombroses cites de bosqueta i cagamànecs, este últim amb uns quants grups familiars. Algunes titetes d’estiu, pit-rojos, falciots de panxa blanca, cua-roges fumades i una parella de merla roquera, el mascle acut diverses vegades a un penyal amb un presa al bec. 

En una zona de pastiu i timó a la part més alta del camí canta insistentment una alosa.

Todas las especies (42): XORIGUER (FALCO TINNUNCULUS), PERDIU (ALECTORIS RUFA), CUCUT (CUCULUS CANORUS), FALCIOT DE PANXA BLANCA (APUS MELBA), FALCIOT (APUS APUS), ABELLEROL (MEROPS APIASTER), PICOT (PICUS VIRIDIS), ALOSA (ALAUDA ARVENSIS), ORONETA (HIRUNDO RUSTICA), ORONETA CUABLANCA (DELICHON URBICA), TITETA D’ESTIU (ANTHUS CAMPESTRIS), CARAGOLET (TROGLODYTES TROGLODYTES), PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA), ROSSINYOL (LUSCINA MEGARHYNCHOS), CAGAMÀNECS (SAXICOLA TORQUATA), MERLA ROQUERA (MONTICOLA SAXATILIS), MERLA BLAVA (MONTICOLA SOLITARIUS), MERLA (TURDUS MERULA), GRIVA (TURDUS VISCIVORUS), BOSQUETA (HIPPOLAIS POLYGLOTTA), BUSQUERETA GARRIGUENCA (SYLVIA CANTILLANS), BUSQUERETA TRENCAMATES (SYLVIA CONSPICILLATA), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), MOSQUITER (PHYLLOSCOPUS COLLYBITA), MOSQUITER DE PASSA (PHYLLOSCOPUS BONELLI), REIET SAFRANER (REGULUS IGNICAPILLUS), SENYORETA (AEGITHALUS CAUDATUS), TOTESTIU (PARUS MAJOR), PRIMAVERA (PARUS ATER), RASPINELL (CERTHIA BRACHYDACTYLA), BLANCA (PICA PICA), GRALLA DE BEC ROIG (PHYRRHOCORAX PHYRRHOCORAX), TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS), PINSÀ (FRINGILLA COELEBS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), CADERNERA (CARDUELIS CARDUELIS), PASSERELL (CARDUELIS CANNABINA), CRUIXIDELL (MILIARIA CALANDRA), SIT-SIT (EMBERIZA CIA), SIT GOLANEGRE (EMBERIZA CIRLUS) 

Pujar

Luis Fidel ens envia dos cites interessants en els voltants del parc natural del Fondo.

El 12 de juny de 2005 a carrissars a l’alba, tres mascles de faisà (Phasianus colchicus) cantaven. Alhora, un parella de cavallers alimentava a intervals d’uns 20/25 minuts.

Mascle de Faisà a carrisars.                                                © Foto: Luis Fidel.

Cavaller al seu niu.                                                               © Foto: Luis Fidel.

Pujar

Jacobo Ramos ens envia no bones notícies del Cuaenlairat, li pareix que enguany el davallada de l'espècie ha sigut major de la ja coneguda caiguda de les seues poblacions.

Un exemplar de l'escàs Cuaenlairat.                                               © Foto: Jacobo Ramos.

1.-El dissabte 4-VI-05 Adolfo Quiles, Alberto -un amic bilbaí d'Adolfo- i jo ens acostem fins a una zona situada entre El Cantón i l'Algueña (sud de Alacant i nord-est de Múrcia), on repassem bé els vessants d'una sèrie de xicotetes serres, cobertes de pineda, els quals limitava amb cultius d'ametlers i vinya. hi anàrem a la recerca de cuanelairat, perquè havien comentat a Adolfo que hi havia "bones densitats". Ens vam donar una volta promptet, però ens va costar trobar esta espècie. Ja sobre les 11 del matí vam veure la primera parella. En total en localitzàrem 3 pp de CUAENLAIRATS, així com 4 mascles-pp de BUSQUERETA EMMASCARADA. Vam veure també altres ocells comuns: bon nombre de CAPSOTS, CÒLBITS ROSSOS, GRIVES, PARDAL ROQUER, ORIOL, GAIG, etc. No obstant això, després ens en vam adonar (no tenia major importància!) que per uns pocs centenars de metres estàvem a la província de Múrcia: els ocells no entenen d'estes fronteres.

2.-Seguint amb els CUAENLAIRATS, insistisc el dilluns-6-VI i dimecres 8-VI al CLOT DE GALVANY, vaig poder localitzar a penes dues pp (una prop de la platja i una altra pròxima a la N-332), i destaque l'absoluta absència de les llomes que limiten la tolla nord. Seguint amb la seua cerca, repasse també diverses pinnades del Cap de Santa Pola, on veig una pp de SABOCS i fins una COLOBRA DE FERRADURA, però ni veure o sentir el cuaenlairat. La veritat és que dóna la impressió que enguany el davallada de l'espècie siga encara major de la imparable caiguda que porten les seues poblacions.

---

Toni Zaragozí ens envia unes breus notes per a comentar-nos ells ocells observats el dia 5 de juny a la vesprada al saladar de Calpí.

En un parell d'hores que vam estar. Jose´Alcaraz, toni Zaragozí i fill i una jove romanesa, Dana, companya de Sara Bocaneanu que ens va visitar l'any 20003.

Es va poder observar una gran quantitat de pollets de camallonga (uns 15 aproximadament, feroçment defesos per la colònia).

Al centre de la salina, els flamencs s'alimenten cap per avall amb un nombre pròxim als 70 exemplars.

Ànec blanc.                                                                                            © Foto: Jacobo Ramos.

L’ànec blanc porta 10 pollets pertanyents a dues femelles adultes. Els ànecs collverds en menys nombre de pollets també defenen els seus jovenets.

Un agró blau aguaita a la barra central, i un corriol menut al costat de quatre corriols camanegres no para de moure's per les vores pròximes a la carretera. Les gallinetes s'amaguen entre la salicòrnia el veure'ns-hi aparéixer.

Un bon nombre d'oronetes, falciots i oronetes cuablanques desparasiten l'ambient, carregat de mosquits, alguns perillosíssims.

Les gavines són acomiadades i atacades per les camallongues de tot l'entorn de les salines....

El xitxarrot canta posat a la part alta d'un tamarit i les bandades de caderneres es posen als cards. El rossinyol bord emet el seu so que el caracteritza, els estornells ja es veuen en xicotets grups als fils de la llum, igual que les tórtores turques i els tudons.

La calor creix i ens acomiadem de les salines al voltant de les 8:15h amb 24 graus centígrads.

Pujar

---

Jacobo Ramos ens envia les seues últimes observacions i censos:

AL FONDO, en un camp d'alfals regat:

-Almenys 150 FUMARELLS DE GALTA BLANCA i 4 XATRACS GROSSOS sobrevolen aquell camp, així com 7 GAVS. CAPNEGRES (3 ads.+ 4 de 1r estiu) en un guaret al costat del camp d'alfals regat. Amb elles, bon nombre d’esplugabous, alguns agrons blaves i gavines vulgars.

2.-DIMARTS-24-MAIG-2005.: -CLOT DE GALVANY:

Rosseta.                                                                                                 © Foto: Jacobo Ramos.

-ÀNEC CAPBLANC:
        -8 ex. en tolla contacte (6M'i 2H).
        -4 ex. en tolla Nord (2M'i 2H).
        -1M en tolla Bassars.
-5 ROSSSETES, 3 menjant en xicoteta entollada al sud-est de tolla central, i 1 pp a la zona oest d'esta tolla.
-5 ÀNECS BLANCS en tolla central.
-1 mascle de CULLEROT en tolla de contacte.
-4 ALENES en tolla central.
-3-4 CORRIOLS CAMANEGRES en tolla central.
-2 FALCIOTS PÀL·LIDS sobrevolen tolla contacte.
-1 pp d'ORONETES CUA-ROGENQUES sobrevolen tolla contacte; després veig 1 ex. sobre tolla Nord.
-possible niu de PICOT en palmeres altes, en zona nord de tolla central.

3.-DIJOUS-26-MAIG-2005.:

-BASSARS:

-1 pp de ROSSETES.
-6 ÀNECS CAPBLANCS, amb 3M i 3F.
-2 pp de BOIX.
-1 pp de CABUSSÓ COLLNEGRE.

-SERRA DE SANTA POLA:

-Curiosa observació d'una CORNELLA sobrevolant la Serra.

-LAGUNA DE LA MATA: una nova visita a la zona, per a actualitzar el nombre de pp reproductores que es van formant:

-25 pp de GAVINA CAPBLANCA niant en illot. A més, en total un nombre de 212 ex.
-126 pp de XATRAC D’ALBUFERA en illot SE.
-Unes 10-15 pp en illot N.
-Unes 15-20 pp. de MONGETES
-1 pp de XATRACS CAMANEGRE ads. en illot es dels xatracs d’albufera. Podria animar-se a nidificar?.
-33 pp d'ALENA en illot SE.
-Encara 350 CABUSSONS COLLNEGRES.
-33 ÀNECS BLANCS.
-1 pp de GRIVES creua la carretera dirigint-se a la pinnada dunar, quan tornava.

Vall de Laguar.                                                                                       © Foto: Jacobo Ramos.

3bis.-DISSABTE-8-MAIG-2005.: BENIMAUREL i FLEIX (BARRANC DE L'INFERN). Ruta senderista a la Vall de Laguar:

-Un grup de mestres i professors realitzem esta senda de xicotet recorregut que creua dos vegades el Barranc de l'Infern, en el marc d'un curs del CEFIRE (cursos de formació del professorat), hi destaca la presència als dos vessants, cobertes amb cirerers i ametlers, així com un matoll mediterrani, de bon nombre de ROSSINYOL i BOSQUETES VULGARS
com a espècies més abundants; des dels penyals pròxims se sentia el cant de la MERLA blava. Baixant des de Benimaurell, ens sobrevolen els FALCIOTS i unes quantes ORONETES CUABLANQUES que, curiosament, tenien nius en abrics naturals dels penya-segats. Així mateix, alguna pp de ROQUER. Algunes GRALLES BEC-ROGES nien a les parets del barranc, així com alguna pp de GRALLA, perquè vaig vore passar un exemplar un parell de vegades. També algun PAPAMOSQUES GRIS i ABELLEROLS, BUSQUERETA CAPNEGRA... de totes maneres, tampoc l'hora era la millor, perquè començàrem a caminar sobre les 10,45-11 h.

4.-DILLUNS-30-MAIG-2005.:

-SALINES DE SANTA POLA:

Presència d'alguns limícoles a la tolla d'Agulló, hi veig dos TERRITS GROSSOS, 2-3 TERRITS BEC-LLARGS, 2-3 TERRITS MENUTS, 13-15 REMENARROCS, dos TIFORTS i dos CORRIOLS GROSSOS.
-A Agulló, les obres realitzades en dates anteriors, amb la quasi total dessecació de la tolla va permetre que començaren a niar bon nombre de pp d'ALENES, MONGETA, XATRAC D’ALBUFERA i CARREGADES. No obstant això, hi han ficat aigua, encara que sense cobrir tota la superfície, la qual cosa ha regirat l'inici reproductor d'estes aus i s’han assentant novament a les zones encara seques.
-Curiosa presència de GAVS. CAPBLANQUES, que pràcticament havien desaparegut del paratge, amb uns 125 ex., 45 d'ells enfront de Bonmatí i uns 71 ex. a Pinet.
-6 GAVS. CAPNEGRES a Pinet, amb 1 ad. i 5 ex. de 1r estiu.
-1 pp de XATRAC CAMANEGRE a Pinet.
-117 FUMARELLS DE GALTA BLANCA pescant en Charcolis.
        -L'illot del Pinet, on niaven diverses pp de XATRAC D’ALBUFERA i ALENES ha sigut abandonada, probablement per molèsties humanes.
-16 ROSSETES:
        -3 ex. al camí de l'abocador, prop de l'Encreuament.
        -1 ex. a Cuadretas.
        -12 a Agulló.
-21 CABRELLOTS.

-EL FONDO:

   Es visiten les basses adjacents al centre d'Informació, amb greu risc de quedar anèmic, ja que els nombrosos mosquits de la zona són verdaders camicazes, ràpids i eficaços.
-CARREGADA: Unes 10-15 pp almenys.
-Almenys 62 pp de MONGETA.
-6 pp de XATRAC D’ALBUFERA.
-Dos ALIGOTS als camps de Vistabella.
-Un PICAPORT en alfalsars prop del C. Inf.

-FONDO D'AMORÓS:

*Camp d'alfals regat: amb esplugabous i gavines vulgars.
-6 XATRACS GROSSOS. Primer n’hi havia 3, però més tard han arribat des del sud 3 ex. més.
-Almenys 5 GAVS. CAPNEGRES, amb 3 ads.+ 2n veure.+ 1r veure. De fet, pareix que se n’anaven els adults, hi veig un cap al Fondo. Desapareix del camp regat. Més tard, tornava  a veure. Possible nidificac. A La Raja, on hi ha una bona colònia de gavines vulgars.

 

Cavaller. Torlit covant.                                                                                           © Fotos: Jacobo Ramos.

5.-DIMECRES-1-JUNY-2005.:

-CLOT DE GALVANY:

*Alberto Sáiz i jo donem una volta:

-Un ESPLUGABOUS en tolla de contacte.
-Un mascle de CULLEROT en tolla de contacte.
-16 ÀNECS CAPBLANCS: 12 mascles + 4 femelles almenys.
-7 mascles (2 de cap més fosca) i 2 femelles en tolla de contacte.
-Dos mascles i una femella en tolla Nord.
-3 mascles i una femella a Bassars.
-5 ROSSETES, 4 a la tolla Nord i una vola des de la tolla principal fins a tolla del Pujol.
-1 FALCIOT DE PANXA BLANCA sobrevola el Clot i Bassars. Encara que estos falciots s'allunyen sovint molt de les seues zones de cria, l'any passat ja se’n va veure un parell a l'hora d'ara, caldria preguntar-se si, a pesar de tot, no podria nidificar alguna parella al cap de Santa pola.
-Comprovem la nidificació a palmeres del paratge d'unes 14 pp de GRALLES i 3 pp de XORIGUERS.

6.-DIJOUS-2-JUNY-2005.:

-BASSARS:

-Una pp de CABUSSÓ COLLNEGRE.
-3 pp de CABUSSONET, hi veig una pp amb 3 pollets xicotets.
-Un GOMET.

-RIU VINALOPÓ:

-Una pp de CAVALLERS nia en lloc habitual, en palmera esmotxada, amb forat de picot. Hi veig un ex. entrant amb un escarabat, probablement per a encebar la femella.
-Una XERLOVITA CAMAGROGA estiuejant.
-Una pp de CORRIOL MENUT.
-Un TORLIT en guaret, covant 

Puja