SEO-Alacant - Quadern de camp

Esta nit de tornada a casa sobre les 22h 30 minuts. S'observen a la carretereta de l'encreuament d'Aigües cap al pantà de l'Amadorio gran quantitat de sabocs coll-rojos posats a l'asfalt.

Pareixen juvenils que els adults situen a l'asfalt, perquè s'ensenyen a capturar palometes nocturnes.La zona és molt bona per a l'observació d'este enigmàtic ocell.

Permeten acostar-se el cotxe fins a escassos metres, i de sobte quan passa prop una palometa ix disparat per a intentar capturar-ne alguna...

Pujar

Tortuga invasora del Clot.

Pollet de gallineta. © Fotos: Fernando Camuñas.

Cucut reial. © Foto: David Bañuls.

Fernando Camuñas ens envia dos xicotetes cròniques del dia 27, al matí al Clot de Galvany i a la vesprada a Relleu realitzant un transecte de l'operació cuaenlairat.

Hui 27 de juny he estat entre les 12'30 i les 13'45 al Clot, amb una calor infernal.
No he vist res de l'altre món, però he pogut fotografiar-hi alguna cosa curiosa.
La tortuga probablement passe dels 40-45 cm de longitud, ha desplaçat a tres colleverds que estaven tan tranquils a la soca...
El pollet de gallineta s'ha posat a dormisquejar just davant del mirador
I finalment, he vist als cuaenlairats del Clot, que açò ja no és tan freqüent.

Hem estat a la partida de Cortés o Racó de Cortés hui 2006-VI-27
El recorregut s'ha iniciat al punt 30S 0732313 / 4270073 a 465 m d'altitud, hem arribat als 502m i hem acabat al punt 30S 0732996 / 4269632 a 497 m
Els ocells observats han sigut:
CAGAMÀNECS
CAGARNERA
ORONETA
MERLA
busquereta cuallarga
picot
blanca
cucut reial
cogullada fosca
tórtora
Tudó
Sit golanegre
Griva
Gafarró
capellanet
Oroneta cuablanca
falciot
abellerol
trencapinyons
musso

Del cuaenlairat, ni rastre

Hem realitzat el transecte: Toni Zaragozí, José Alcaraz, David Bañuls i Fernando Camuñas.

Pujar

Cap de Sant Antoni.

Falciot pàl·lid.

Cuaenlairat.

Pandoriana pandora. © Fotos: Jacobo Ramos.

Jacobo Ramos ens comenta les aus observades durant els últims dies, on en el marc de l'operació cuaenlairat va tindre 5 contactes amb tres exemplars, a més de cinc de busquereta enmascarada:

1.-El DIVENDRES-23-JUNY-2006, en companyia d'uns amics (Manolo Vicedo, Manolo Santonja, Jaume i Miguel) passem una magnífica jornada amb barca, contemplant els abruptes penya-segats marins entre Moraira i Dénia, amb una mar esplèndida que ens permet entrar en diverses grutes que s'obrin pas a la base dels penya-segats. Al poc d'eixir, un ESPET(xicoteta barracuda) escapa de l'aigua per a, durant un estoneta, navegar al costat de nosaltres sobre la superfície marina. Tota esta vertical massa de pedra atrau centenars de FALCIOTS PÀL·LIDS, que nien als buits de les parets i grans coves. També contemplem uns 4-5 FALCONS PELEGRINS, que podem observar bé a simple vista, en diversos punts del recorregut. Al Cap de Sant Antoni, ens delecten amb la seua presència almenys 23 CORBES MARINES EMPLOMALLADES, la majoria juvenils, amb alguns immadurs, en veiem algun exemplar més cap a la punta de Moraira. Com no!, abunden els GAVINOTS ARGENTATS, amb un bon nombre de jóvens volanders. Sorprén la presència d'un xicotet grup de 9 GAVS. VULGARS. Una estona de busseig en estes aigües, no excessivament clares ?, em permet observar sargs i, fins i tot, una daurada.

2.-Entre el 12-16-JUNY, en el context de l'OPERACIÓ CUAENLAIRAT, es repassen 9 quadrícules de 1x1 Km entre el CABEÇO DE LA SAL, de Pinós, i les CASES DEL SENYOR, amb resultat negatiu en 8 d'elles, i presència de cuaenlairat en una, amb 3 contactes (almenys 4 ocells), en una zona de vora de pineda amb vinya i/o ametlers. En estes quadrícules, a més, es tenen uns 5 contactes amb BUSQUERETA EMMASCARADA (que parlen també de l'escassetat d'esta espècie). Al marge d'estos ocells, s'observen tot tipus de pardals: fringíl·lids i emberícids, incloent-hi PINSÀ i SIT GOLANEGRE (2 contactes en 2 quadrícules contigües), així com MOSQUITER PÀL·LID, GRIVA. Com a ocells més freqüents, CAPSOT, PARDAL ROQUER i d’altres com el PICOT, que se’l sent pertot arreu i s’hi veu, fins i tot, algun grup familiar. Algunes BUSQUERETES CUALLARGUES en una de les quadrícules.
ORONETA CUA-ROGENCA en 2 quadrícules. Altres ocells destacats que crien a l'entorn, són 1 ÀGUILA SERPERA i 4-5 GRALLES DE BEC ROIG, la presència del PUPUT, per exemple, és discreta. Alguna pp de CÒLBIT ROS, i poc més. La veritat és que no abunden excessivament els ocells. Entre els rèptils que haja vist, bon nombre de SARGANTANES
CUALLARGUES i una probable jove COLOBRA BASTARDA ?. A la tornada d'alguns d'estos transectes, aprofite per a intentar fotografiar algunes de les palometes d'esta zona:
Hipparchia semele, Satyriun esculi ilicioides, Aricia cramera subcramera, Polyommatus bellargus, o la més escassa Pandoriana pandora, a la qual agraden especialment les flors dels cards.

Pujar

Imatge aèria del pla de la Cova.

Niu de capsots. © Fotos: Vicent Bataller.

Vicent Bataller ens envia els resultats del seguiment que ha estat realitzant a uns nius de capsot:

Hui, 25 de juny, done per finalitzat el seguiment de nius de capsot del pla de la Cova, al costa de la Universitat D’Alacant. El resum que faig és este: en un entorn de bancals d’oliveres i alfals d’unes 8 hectàries, s’han desenvolupat simultàniament almenys 10 nius de capsot (Lanius senator), xifra que supera àmpliament les densitats més altes que dóna el Atlas de las aves reproductoras de España. Tots ells han complert els cicles d’incubació i estada dels pollets al niu en unes dates molt semblants –des de mitjans de maig fins a mitjans de juny- tret d’un niu que va començar unes tres setmanes més tard. El nombre normal d’ous ha sigut de 5 ó 6 (recordem que esta espècies només fa una posta). El seguiment ha permés determinar el grau d’èxit de 9 dels 10 nius, de tal forma que 3 nius no han completat la reproducció, mentre que 6 ho han fet. Dels tres, dos van fracassar per mort dels pollets quan tenien aproximadament una setmana de vida, la causa podrien ser les pluges de finals de maig. En l’altre niu, els ous no arribaren a eclosionar. Dels 6 nius que veieren volar els pollets, se sap la xifra exacta de capsots que tenia cadascun d’ells en cinc; 28 (6+6+6+5+5) i ,en l’altre, hi havia 4, 5 ó 6. Així que presumiblement han volat, almenys, d’entre 32 i 34 capsots al pla de la Cova, dels quals 16 estan anellats. A banda, s’intentarà anellar algun dels adults i dels immadurs que ara habiten l’àrea. Serà interessant comprovar l’any vinent quin és el grau de lleialtat al lloc dels ocells nascuts ací, però tem que el nombre de parelles descendirà ja que la majoria de les oliveres s’han secat enguany.

Pujar

Niu de cabussonet a una bassa de reg. © Foto: Vicent Bataller.

Vicent Bataller observa un niu de cabussonet en una bassa de reg d'Albatera.

En la vesprada del 8 de juny a Albatera, vaig observar una taca fosca al mig d'una xicoteta bassa de reg. Es tractava del niu d'un cabussonet que es trobava covant. A l'acostar-me a la tanca, este se'n va allunyar, no sense abans tapar els ous amb el mateix material del niu com tenen per costum.

Estratègia poc vàlida en este cas com es pot observar, perquè el niu estava bastant exposat. Un fumarell de galta blanca contemplava la situació des d'un fil de la llum pròxim a la bassa.

Pujar

Òbila.

Duc.

Àguila serpera. © Fotos: Toni Zaragozí.

oni Zaragozí va visitar el centre de recuperació de fauna silvestre dependent de la Coselleria de Territori i Habitatge.

Hui sobre les 10h visite el cenre, i hi observe diversos ocells rehabilitats i a punt de ser alliberats després de la seua operació i musculació.
Cal destacar un falcó pelegrí, que va entrar-hi ferit d'un ala i actualment ja vola perfectament i li fa falta musculació.....

Un altre ocell totalment recuperat és un duc, femella localitzat en una cuneta de la nostra geografia alacantina i que actualment està en perfecte estat, després de les atencions per part del personal del centre.
Sergio, és el que em rep a pesar d’haver d’anar-se'n a Pego per un mussol.
Esta és una altra tasca que el centre realitza, acudeix i es desplaça personal totalment capacitat en el maneig d'espècies salvatges.

Les instal·lacions estan dotades de diverses gàbies on els ocells romanen sense veure els seus cuidadors per a evitar ser amansades (dependre de l'aliment que proporciona l'home o cuidador).Altres grans gàbies anomenades voladors per a muscular i que l'ocell s'exercisca en els seus vols i músculs.

A pesar que el centre disposa d'un veterinari expert en la matèria, a vegades hi ha casos irrecuperables d'ocells que no podran volar a causa de xocs o trets d'escopeta.

La línia d'educació ambiental tampoc es descarta i és un context ideal per a este tipus de sensibilització en matèria d'animals salvatges i el seu respecte.
Telèfon del centre: 965150810

Pujar

Capsot alimentant el seu pollet.

Ken Howes ens envia la cita i fotografies d'un Capsot alimentant el seu pollet el 18 de juny en la zona verda de la Urbanització La Marina, Sant Fulgenci, prop de sa casa.


Adult y pollet. © Fotos: Ken Howes.

Pujar

Jorge Boronat ens envia la crònica d'una excursió per la serra de Mariola els dies 4 i 5 de juny.

Riu Vinalopó als seus inicis.

Dues grans carrasques, una morta en l'incendi i l'altra (darrere) que sí que va sobreviure. © Fotos: Jorge Boronat.

L'excursió transcorre pel terme municipal de Bocairent, partint des del riu Vinalopó per a després dirigir-me cap al nord-est.

El primer hàbitat que recórrec és la ribera del riu, al llarg d'1 km aproximadament fins arribar a la font de la Coveta, que és on el Vinalopó rep la major part de les seues aigües a Mariola. En esta zona puc veure, entre d’altres, la xitxarra de canyar, la busquereta de casquet, el pit-roig, el rossinyol, la merla i un grup de pardals roquers que presumiblement viuen en un edifici mig abandonat pròxim al riu.

Deixe arrere esta zona per a arribar a una vall per on a vegades flueix un poc d'aigua. Tota esta zona està recuperant-se del gran incendi de principis dels 90, encara que els pins i les carrasques encara són menuts. Destaquen per la seua abundància els gafarrons, els cruixidells i sobretot els passerells. Veig un grup de 3 merles blaves en una lloma. Les busqueretes capnegres i garriguenques ja hi són presents, també hi veig una parella de cogullada fosca i un capsot. Quant a rapaços, un aligot i soliguers són els que sobrevolen la zona.

Després m’endinse en una zona de pineda (Pinus halepensis, amb exemplars de Pinus pinaster i també Quercus rotundifolia), a uns 900-1000 metres d'altitud. Ací el pardal que més abunda és el pinsà vulgar. També s’hi pot veure el cotoliu, el caragolet, la senyoreta, el capellanet, la primavera, agateador, el sit-sit i, com a menys habituals, el gaig i la griva. Hi sent al picot i el formiguer.

L'última part que completa el recorregut és una zona de cultius, on hi ha guatla, cogullada i un soliguer.

Altres ocells presents:
Falciot, oroneta, cagamànecs, trist, mosquiter pàl·lid, boscarler, papamosques, totestiu, blanca, estornell negre, cagarnera, verderol, gafarró, teuladí, perdiu

Pujar

Jacobo Ramos ens envia les observacions més interessants que ha realitzat durant els últims dies:

Rosseta amb pollets a la tolla de contacte del Clot.

Llebre.

Corona de rei. © Fotos: Jacobo Ramos.

DIJOUS-1-JUNY-2006, LLACUNA DE LA MATA:

-Gran quantitat de GAVS. CAPBLANQUES amb pollets, hi deuen haver criat més de 280 Pp.
-Confirmada la reprod:12 Pp (potser 13) de XATRAC BECLLARG, n’hi veig almenys 3 amb pollets menuts. A més, 11 ex. a la vora.
-Colònia de 29 Pp de MONGETES. Esta colònia a més està formada per altres espècies:
5 Pp de XATRAC D’ALBUFERA, n’hi veig 1 Pp amb 3 pollets grandets, com també 16 Pp d'ALENA,
Probablement desplaçades des de l'illot SE, en el qual han desaparegut la majoria de parelles que havien iniciat la nidificació.
-S’hi continua escoltant la GUATLA des dels herbassars pròxims.

SALINES DE SANTA POLA:

-42 XATRACS BECLLARGS el dijous, 1-juny.
*El 3-juny, s'hi observen:
-1 FUSELL DE MAR en plomatge no reprod.
-1 Pp de ÀNECS BLANCS + 9 pollets mitjans, a Canalets.

EMBASSAMENT DE LA PEDRERA, 3 de juny:

-Reprod.:Almenys 6 Pp de XATRAC D’ALBUFERA.
-Reprod.:3 Pp de MONGETES.
-Reprod: Almenys 2 Pp de CORRIOLS CAMANEGRES i altres tantes de CORRIOLETS.
-Reprod.: 1 Pp de CAMALLONGUES.
-1 CABRELLOT.
-2 AGRONS BLAUS.
-1 Sargantana ibèrica.
*En una bassa al costat del canal del transvasament:
-5 Pp de CABUSSONET niant.
-2 Femelles de COLLVERD amb pollades.
-1 Pp de FOTGES.
-CAMALLONGUES amb pollets i CORRIOLETS.
-2 FUMARELLS DE GALTA BLANCA visiten estes basses.

CLOT DE GALVANY:

*Novetats d'ocells reproductors:
-El dijous, 1-juny, a la tolla de contacte, una altra femella de ÀNEC CAPBLANC amb 5-6
pollets.
-El dilluns, 5 de juny, a la tolla de Bassars, segueixen veient-se 2 pollets quasi grans d’ÀNEC CAPBLANC.
-Trobe una altra parella reproductora de CUAENLARIRAT a la zona nord del paratge.
-Algunes LLEBRES s'enlliten a les pinnades, bé perquè en elles amaguen les seues llebretes,
o bé per a alleugerar la intensa calor del migdia.
-ROSSETES:
-El dimarts, 6 de juny, en la tolla nord: 1 ad.+ 9 pollets quasi mitjans.
-Uns dies més tard, 1 femella amb 14 pollets xics a la tolla de contacte.

SERRA D'AITANA, dijous, 8 de juny:

Una ràpida visita amb el meu amic Manolo Vicedo, per a veure algunes esplèndides plantes d’esta serra (com la "corona de rei" en flor), em permet observar algunes dels ocells
típics de la zona, però destaca la presència d'un DUC que s'espanta d'un forat situat en una paret rocosa A més de 1.400 metres, on probablement estiga niant. Podria tractar-se d'una de les parelles que es reprodueixen a més altura de la
província d'Alacant.

Pujar

Operació cuaenlairat: Partida d'Anxinals (Relleu) 12 de juny.

Tudó. © Foto: Toni Zaragozí.

© Foto: Fernando Camuñas.

Observadors: Toni Zaragozí, David Bañuls, Fernando i Jorge Camuñas,

Fernando A. Camuñas Mohinelo.

Quedem a les 18 h per a fer una volta per la zona que volem prospectar dins del programa Volcam de cuaenlairats.

Hi ha molt bona temperatura i llum en tot moment, el camí transcorre entre pins i zones d'ametlers i garroferes.

La primera observació és d'un tudó, però de seguida comencem a sentir gralls de cucuts reials i de blanques, mes avant distingim el cant d'un mussol i el d'un còlbit ros.

En un moment donat, podem observar com una pollada de 5 primaveres vola entre els arbres.

Ja de tornada, hi observem un grup de 14 tudons i a una blanca seguida per tres cucuts reials i una altra blanca, pollets tots estos últims.

A les 20 h donem per acabat el passeig, sense haver pogut observar-hi cuaenlairats.

Espècies observades: cucut reial, tudó, tórtora, còlbit ros, cagarnera, blanca, mussol, cogullada sp., capellanet, busquereta sp, busquereta capnegra, senyoreta, picot, perdiu, primavera, sit-golanegre, totestiu, merla, oroneta, oroneta cua-rogenca, falciot, teuladí, cueta blanca.

Pujar

Parpalló.

El càmera ocult gravant a la colònia.

La reportera junt amb Pedro i Gabriel. © Fotos: Toni Zaragozí.

El dia 10 Televisió Valenciana va filmar un reportatge de la colònia de parpalló d'Asp, Toni Zaragozí ens envia la crònica de la jornada.

Ahir de matí a la colonia de parpalló (Riparia riparia) localitzada a Asp, prop del riu Tarafa i Vinalopó, van filmar un programa sobre la problemàtica i biologia del parpalló.Ocell que està catalogat com a vulnerable a la Comunitat.

Tot el problema ve quan l’ocell arriba a les nosteres terres allà pel mes de març, i localitza llocs on estan produint-se un treball amb maquinària pesant i excavacions, com que té la terra blaneta i humida podrà fer-se millor el seu niu excavat uns 100 cms cap endins del talús. De vegades coincideix en obres que són per a edificar i, és clar, ja sabeu qui molesta...

Al Campello un constructor, després de avisar-lo repetides vegades de la legislació, fou multat amb 7400 euros i paralització.

Va vindre la locutora, Teresa Zaragoza Fuster i el càmera Rafa. Tingueren molta paciència i el repotage en hora i mitga quedà filmat.

Nosaltres(Pedro Gomez, Gagriel Arce i jo) muntàrem a les 7h del matí i férem la faena com un cap de setmana més desde el mes d’abril que arriben, els parpallons, a la província pel tal de criar.

El motiu del reportage era mostrar com de vegades triomfa la lògica. El propietari, naturalistes i la Conselleria han arribat a un acord i la colònia continua any rere any criant amb èxit, de fet és la millor colònia i la més nombrosa de la província i podria dir-se de la Comunitat.

Pujar

El premi Nobel de Física en 1969 Dr. Murray Gell-mann visita el P.N. D'el Fondo.

El premi Nobel Dr. Murray Gell-mann en el del centre junt amb Germán i Roque. © Foto: Germán López.

Diumenge passat 4 de juny vam tenir l'oportunitat d'acompanyar al Fondo un dels membres del jurat dels premis Jaume I, el premi Nobel Dr. Murray Gell-Mann, que és un gran aficionat a l'ornitologia. El Dr. Gell-Mann va rebre el premi Nobel de Física el 1969, als 40 anys d'edat, després d'una meteòrica carrera científica, com a reconeixement al seu descobriment dels quarks, els components de les partícules subatòmiques. Els seus interessos intel·lectuals són amplíssims i s'estenen més enllà de la física per a incloure a més de l'ornitologia, la conservació de la biodiversitat, l'arqueologia i l'evolució de les llengües. Un investigador del simple i el complex, com ell mateix afirma, que ha escrit també un conegut llibre de divulgació científica El quark i el jaguar.

El seu interés principal en la visita al Fondo era observar la xitxarra mostatxuda, encara que també es va mostrar interessat pel serenet, espècie que ja havia vist prèviament. L'objectiu va ser finalment aconseguit observant els pares d'un niu de l'espècie que teníem prèviament localitzat. A més de la xitxarra mostatxuda el Dr. Gell-Mann va poder observar també altres de les joies del Fondo, com la rosseta i nius del mateix serenet.

Germán López i Roque Belenguer.

Pujar

Observacions a les salines de Santa Pola i al Clot de Galvany els dies 4 i 5 de maig.

Fumarell de galta blanca.

Xatrac d'albufera.

Observador: Fernando Camuñas.

Inicie l'eixida a les 15'45 amb 28ºC i sol.

Primerament em dirigisc cap a la torre de Tamarit, i realitze la primera observació des del cotxe a l'altura de Bassars on veig un esplugabous amb plomatge nupcial.

Ja a Tamarit, compte 280 flamencs i puc observar-hi les mongetes i fumarells de galta blanca amb algun xatrac d’albufera en les seus incessants picades, també hi veig cabrellots i al fons puc observar una garseta bastant gran pròxima a dues garsetes blanques, i destacava esta per la seua major grandària, si no m'equivoque es podia tractar d'un agró blanc.

En la parada següent, compte quasi 200 flamencs, 11 xatracs d’albufera i almenys 13 camallongues, a banda hi veig una parella de rossetes i algunes gavines capblanqeus.

A l'assarb, a l'altra part de la carretera, puc veure un agró roig, ocell que per primera vegada observe a Santa Pola.

A Bonmatí es veuen uns altres 80-100 flamencs, 5 garsetes blanques, 7 camallongues, 9 alenes, 3 xatracs d’albufera, 4 mongetes, un fumarell i un parpalló.

També puc observar com una garseta blanca captura 2 peixos i se'ls menja en menys de cinc minuts.

Ja al Pinet, s'observen 8 gavines capblanques, 11 xatracs d’albufera, una mongeta, 4 camallongues i 10 alenes.

Ací vaig poder veure com 4 de les alenes s'enfrontaven a un gavinot argentat amb una ferocitat insospitada.

Finalment m'acoste al Clot de Galvany on es veuen 5 mascles i una femella d’ànec capblanc, 3 fumarells de galta blanca i 2 xatracs d’albufera un gall de canyar i una cornella entre altres molts pardals.

El dia 5 de juny, al matí en un estona m'acoste a l'EDAR dels Arenals, que el dia anterior no vaig poder veure per falta de temps.

Com sempre s’hi deixen veure bastants esplugabous, 8 camallongues, 3 teuladins de canyar junts (juvenils o femelles) també veig als pins 3 reiets, un picot, un capellanet i els pardals habituals del lloc, cuetes blanques i grogues gavines vulgars i gavinots argentats, gallinetes d'aigua, estornells etc. Com també un bon nombre de papallones.

En tornar al cotxe, vaig poder veure com una gran colobra bastarda intentava depredar un fardatxo ocel·lat, tan ràpid passà que no vaig poder fer-ne cap fotografia, però va ser impressionant veure la rapidesa amb què es pot moure una colobra, passant d'estar pràcticament immòbil a llançar un atac que per molt poc no va aconseguir el seu objectiu.

Vaig acabar el matí una altra vegada al Clot de Galvany on no hi havia res de nou.

Pujar

SERRA AITANA 04-06-06, por Antonio i David Bañuls.

A pocs dies de deixar la primavera i donar pas a l'estiu, la calor aclapara al migdia (encara que a primera hora fa frescoreta) i les fonts no van molt sobrades de líquid element.

Oronetes cuablanques.

A estes altures de la primavera molts pollets han deixat ja el niu i juvenils i grups familiars són una constant al llarg del camí. Són especialment significatives les observacions de jóvens de cagamànecs, busquereta trencamates i també de pit-roig, que sembla bastant comú enguany a les pinedes, amb bon nombre de mascles territorials i juvenils.

A més del cant habitual del pit-roig, caragolets, cotolius, boscarlers vulgars i pinsans són els ocells més escoltats al llarg del recorregut (pàrids al marge).

A mesura que ascendim i ens acostem al penyal, els ocells rupícoles hi fan acte de presència, destacant la merla blava, de al qual comptem cinc mascles, i la cua-roja fumada, amb tres mascles i un grup familiar. La merla roquera també hi fa acte de presència en forma de dos mascles, un d'ells per sort es deixa observar a curta distància, cosa que ens permet gaudir d'un dels més bells i acolorits ocells de la nostra fauna.,

També la titeta d’estiu està present als pastius que agrada freqüentar, especialment en la contornada de la font de la Forata, en total hi comptem quatre individus d'esta espècie, encara que hui el recorregut, no el realitzem per algunes de les millors zones per a esta espècie.

També val la pena assenyalar l'escàs nombre de contactes amb algunes espècies de fringíl·lids com el verderol, passerell i cagarnera, que en estes dates, amb els juvenils ja realitzant els seus primers vols, solen ser nombrosos i cridaners.

Totes les espècies (47): Perdiu roja (Alectoris rufa), Guatla (Coturnix coturnix), Tudó (Columba palumbus),Cucut (Cuculus canorus), Falciot de panxa blanca (Apus melba), Falciot (Apus apus), Picot (Picus viridis), Cotoliu (Lullula arborea), Oroneta (Hirundo rustica), Oroneta cuablanca (Delichon urbica), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Titeta d’estiu (Anthus campestris), Caragolet (Troglodytes troglodytes), Pit-roig (Erithacus rubecula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cagamànecs (Saxicola torquata), Còlbit ros (Oenanthe hispanica), Merla roquera (Monticola saxatilis), Merla blava (Monticola solitarius), Merla (Turdus merula), Griva (Turdus viscivorus), Boscarler vulgar (Hyppolais polyglota), Busquereta trencamates (Sylvia conscipillata), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Mosquiter pàl·lid (Philloscopus bonelli), Reiet safraner (Regulus ignicapillus), Papamosques gris (Muscicapa striata), Senyoreta (Aegithalus caudatus), Totestiu (Parus major), Primavera (Parus ater), Capellanet (Parus cristatus), Raspinell (Certhia brachydactyla), Capsot (Lanius senator), Blanca (Pica pica), Corb (Corvus corax), Gralla de bec roig (Phyrrhocorax phyrrhocorax), Teuladí (Passer domesticus), Pardal roquer (Petronia petronia), Pinsà (Fringilla coelebs), Gafarró (Serinus serinus), Cagarnera (Carduelis carduelis), Passerell (Carduelis cannabina), Trencapinyons (Loxia curvirostra), Cruixidell (Emberiza calandra), Sit-sit (Emberiza cia), Sit golanegre (Emberiza cirlus)

Pujar

Observacions al barranc d'Aigua amarga el 4 de juny per Vicent Bataller.

Esta vesprada he anat a fer una ullada al barranc d'Aigua amarga, ja que des del tren havia vist que havien netejat de vegetació a la desembocadura. En arribar-hi he comprovat que així és; ara el canal amb aigua ja no està flanquejat per canyís. D'allí, han eixit volant una garseta blanca i un esplugabous. Seguint el barranc he arribat fins a la part que han deixat intacta, on s'acumula tal quantitat de vegetació que és impossible penetrar-hi. Però, des de l'exterior s'escoltaven els rossinyols, els rossinyols bords, tristos, xitxarres de canyar i alguna gallineta d'aigua que hi habiten. Papamosques, cagarneres, abellerols, teuladins, falciots, estornells, gafarrons, merles, cogullades fosques, bastants oronetes cuablanques eren altres ocells fàcilment observables. De forma ja puntual, també botxí meridional, tudó i cueta blanca. En altres ocasions que hi he anat, hi he vist còlbit negre, però esta vegada només he pogut descobrir el que crec que és un niu d'esta espècie, tret de millor opinió d'experts. Una altra espècie que desgraciadament només hi he vist inanimada, és l'oroneta cua-rogenca, ja que n’he descobert un jove mort al mateix pont que potser el va veure nàixer a la seua part inferior.

Part no modificada.

Pujar

Una visita a les Salines de Calp el dijous 1 de juny per Daniel Gilabert.

Tifort.

Este matí he aprofitat el dia lliure per a fer una visita a les salines de Calp.

El dia s’ha encetat aclaritt però al llarg del matí ha anat cobrint-se de núvols.

En primer lloc he parat en l’Avinguda per a fer-hi el cens de flamencs, 59 en total.

Després he fet el recorregut a peu que envolta este paratge, el passeig ha estat molt agradós ja que he pogut observar-hi gran quantitat d’especies d’ocells i papallones.

Les camallongues m’acompanyen durant bona estona amb els seus estridents crits, puc observar uns quants pollets alimentant-se per la vora. A la meitat del recorregut alça el vol una guatla. Se sent el monòton cant del trist. Les camallongues tornen a cridar, i és que un soliguer està sobrevolant-les. Entre els flamencs, naden tranquils una familia de coll-verds. Al vessant de ponent observe una parella de tiforts.

Al tornar al cotxe faig unes fotos en el tollet i em sorprén les postures de la tórtola turca.

Els ocells observats han estat els següents:

Esplugabous, Agró blau, Flamenc 59 ex. Coll-verd, Soliguer, Guatla, Gallineta d’aigua, Camallonga, Corriolet, Tifort 2ex. Gavinot argentat del mediterrani, Gavina corsa, Fumarell, Tudó, Tórtora turca, Falciot, Puput, Oroneta, Oroneta cuablanca, Cueta blanca, Merla, Trist, Capsot, Estornell negre, Cagarnera.

Pujar