SEO-Alacant - Quadern de camp

Vicent Bataller ens envia la crònica de la segona visita al castell de Santa Bárbara per a anellar pollastres de gavinot, a més ens dóna la notícia que esta primavera han criat dos parelles de tord xarre en el quarter de Rabassa.

En el matí del diumenge 28 de maig, pujàrem al castell de Santa Bárbera de nou a anellar pollets de gavinot argentat. Toni Zaragozi, Luis Fidel i la seua filla Maria observaven des de la muralla, i Robert em va acompanyar i em va servir de gran ajuda per a localitzar nombrosos pollastres, a pesar d'estar molt capficat valorant la flora del lloc, de la qual està preparant un resum que ja exposarem en el web. Com ja va succeir l'any passat, la segona visita ha sigut més productiva, ja que s'han anellat el doble de pollets que en la primera, 22. Per tant, la xifra per al 2006 és de 33 pollets, sensiblement major que l'any passat, 16. Així que, encara que la prospecció d'esta temporada potser ha sigut un poc millor (cosa tampoc segura), és evident que la densitat de la colònia ha augmentat, però no tant la colonització de nova superfície del vessant. A més, hem notat els pollets molt crescuts, com si el seu creixement s'haguera avançat respecte a l'any passat. De fet, algun dels pollets va volar cap al mar així que l’anellàrem. Quant a restes dels aliments que transporten els gavinots, una colp més, hi havia de tot. La veritat és que no és molt agradable. Esta vegada, vam localitzar-hi fins un crani que no sembla de gat... mustela?

Pujar

Observacions de Jacobo Ramos a les salines de Santa Pola i al Clot de Galvany:

Poll de torlit.

Cuaenlairat.

Colobra bastarda. © Fotos: Jacobo Ramos.

DISSABTE-20-MAIG-2006-SALINES DE SANTA POLA:

-Almenys 33 XATRACS BECLLARGS imms. en 300 m. desp.
-A la tolla d'Agulló sorprén la presència tardana d'un XATRAC GROS, 3 REMENARROCS i 11 CORRIOLS GROSSOS.
-Sent TORLIT a Pinet i veig 1 GARSA DE MAR descansant en una bassa pròxima a la costa.
-Important cens de 2.868 FLAMENCS.
-3 PICAPORTS ixen de colònia, en direcció al Fondo (estos dies ants. veig algun exemplar eixint del Fondo cap a les Salines, com també 2-3 AGRONS BLAUS ads. que també
entren/ixen de la colònia, diversos MARTINETS i bon nombre d’esplugabous i garsetes blanques.
-Almenys 9 ROSSETES, i en destaquen 6 ocells a Agulló.
-34 ÀNECS BLANC enfront de Bonmatí.
-Un mascle de sargantana cuallarga.

DILLUNS/DIMARTS/DIMECRES-22,23 i 24-MAIG-2006.:

CLOT DE GALVANY:

-Una femella de ROGET a la tolla principal, en companyia de 17 BOIXOS menjant en aigües superficials de la tolla principal.
-Alguns limícoles, d’entre els quals 1 TIFORT a la tolla principal, com també 12 CORRIOLS GROSSOS, diversos CORRIOLS CAMANEGRES i algun CORRIOLET. Diverses pp de
CAMALLONGA ja tenen pollets, encara que algunes encara coven.
-5 OROVALS en tolla principal.
-3 AGRONS ROJOS volen el dimarts des de la tolla del Cabezo.
-Fins a 7 ROSSETES a la tolla nord.
-A la pinada que voreja la tolla nord, 1 pp de TORLITS amb, almenys, 1 pollet, que pràcticament sorprenc a boca de canó.
-Per fi aconseguisc veure esta temporada 1 CUAENLAIRAT cantant, quan l'any passat, després de
costar-me, vaig descobrir uns 4, potser 5 pp. Una d'elles parasitada per un cucut. Penseu, amb
les poques parelles que queden al paratge, que una femella de cucut (que pot arribar a posar fins a 10 ous) pot donar-li la punta final en pocs anys a esta espècie en
franc declivi.

Pujar

Abelleroles. © Foto: Daniel Gilabert.

Capellanet. © Foto: Toni Zaragozí.

Observacions de Toni Zaragozí el dia 24 a La Vila Joiosa:

Esta vesprada, amb una lleugera baixada de temperatura, un poc de vent i el cel ennuvolat, em dirigisc als voltants del pantà de l'Amadorio. Hi observe alguns ocells en el curt espai que he estat.

Els abellerols continuen amb les seues carantoines i posant-se en la mateixa branqueta i entregant-se insectes, generalment el mascle a la femella. Posteriorment realitza un vol d'exhibició i una altra vegada a la branqueta.

Als estornells, se'ls veu posats a la garrofera i la merla damunt del filat. Allà a la llunyania un capsot ronda una vella olivera.
La busquereta capnegra camina amb la seua prole i ve a fer-se notar per a depistar. Allà dalt veig falciots, oroenta cuablanca i falciot de panxa blanca. Hui un poc més baixos que en altres ocasions. L'oroneta vola entre els cultius.

Les gavines posen la nota sonora al pantà. La cueta blanca es passeja com una senyoreta per la paret del pantà que està bastant ple d'aigua per a poder passar l'estiu...

El papamosques gris en la pinadeta igual que el verderol i la cagarnera.

Abans d'anar-me'n veig una cosa curiosa que m'ha sorprés, i és un capellanet criant en l'interior d'un xicotet pal metàl·lic d'una vella barrera.

Pujar

Jorge Boronat ens envia algunes observacions del nord de la província:

ALBUFERA DE GAIANES

Oroval.

Agró roig. © Fotos: Jorge Boronat.

Al llarg de les últimes setmanes l'albufera ha sigut visitada per alguns
ocells interessants:
23 Abril – grup de 4 cuetes grogues
24 Abril – 1 arpellot de marjal sobrevola la zona durant uns 10 minuts
14 maig – 1 oroval
20 maig – 1 agró roig
21 maig – 3 siseta de pit blanc
A part d'estes espècies, les habituals de la tolla es troben en plena reproducció.
Els primers pollets de collverd (una pollada de 8 aneguets), els vaig poder veure-hi
el 24 d'abril.
El dia 1 de maig hi detecte la presència de 4 fotges que acabaven d'eixir del
niu. Altres parelles de fotges estan construint els seus nius a hores d'ara.
El dia 20 de maig, després de diverses setmanes de tindre controlada la incubació d'un corriolet, per fi naixen almenys 3 pollets que, davall l'atenta mirada d'un dels seus pares, van com a bojos cercant aliment.
A més d'estos naixements, serà molt possible la reproducció de cabussonet i de la fotja, si no ho han fet ja, donat l'elevat nombre d'adults que es troben a l'albufera.

EXCURSIÓ PER MARIOLA

Dia 21 maig. Inicie l'excursió a la font de Mariola.
La zona recorreguda es tracta d'un bosc de Quercus rotundifolia d'alçària mitjana (uns 2 metres o una miqueta més en la seua majoria) amb gran quantitat de Pinus halepensis. Segurament es tracta d'una zona que es degué cremar fa molts anys i està regenerant-se. Hi ha clars amb matoll i algunes masies amb zones cultivades.
La zona no presenta barrancs ni elevacions importants. La humitat és escassa i hi ha poques zones d'ombria. Es troba a 900-1000 m d'altitud.
Ocells observats i sentits:
Blanca, gaig, picot, formiguer, perdiu, cucut, caragolet, tudó, griva, abellerol, puput, cotoliu, oroneta, mosquitera pàl·lid, boscarler, cagamànecs, raspinell, còlbit gris, busquereta garriguenca, estornell negre, capsot, senyoreta, totestiu, primavera, capellanet, merla, rossinyol, pinsà, trencapinyons, verderol, gafarró, cadernera, sit negre, cruixidell, teuladí.

Pujar

Vicent Bataller ens torna a enviar observacions del quarter de Rabassa del dia 21.

De nou he anat a la caserna de Rabassa, esta vegada per a estrenar-me en el
camp del fotodigiscoping, així que les fotos que veureu tenen poca qualitat
però serveixen, per exemple, per a fotografiar una ocell que encara no havia
vist dins del recinte: el cruixidell. També m'ha servit per a confirmar que
la cogullada comuna hi està present, tal com sospitava (i supose que hi és
la més abundant de les dos espècies), ja que he pogut fotografiar-ne una i
fixar-me, especialment, en el bec i la cresta. Una altra foto és la d'un
dels capsots anellats fa un parell de setmanes. D'altra banda, cal destacar
la presència de torlit, còlbit negre, tudons, tórtores, blanca amb aliment
al pic i oriol en pins grans. El que trobe a faltar són els còlbits rossos,
freqüents fa pocs anys per tota la zona i ara hi són bastabts rars.

Cruixidell detectat per primera vegada.	Cogullada comuna.
Capsot comú anellat fa dos setmanes. © Fotos: Vicent Bataller.	Còlbit negre.

Pujar

Toni Zaragozí ens envia la crònica del programa SACRE al Puig Campana el dia 21.

Després d'incendi algunes espècies han rebrotat.

Una papallona sobre un excrement de rabosa. © Fotos: Toni Zaragozí.

La tònica de hui ha sigut alçar-nos amb una bona capa de núvols baixos que cobrien part de la costa, en arribar al pantà l'enorme llengua de núvols es dispersa.

Anem: Pol, Elías i jo comencem a les 7:30h.
La zona és el Puig Campana i ens emportem gran alegria en veure que tot rebrota a excepció dels pins. El coscoll ja té 20 cm d'alçària, els alborços també es veuen bastant crescuts. Açò ens dóna una gran il·lusió i podem mostrar-vos una foto com a testimoni. A pesar de tot açò ens adonem que els contactes en la zona afectada pel foc han disminuït en relació a anys passats..........

Ocells observats:
Algun dels més comuns no han eixit, com el mussol i el còlbit negre.

S'han pogut comptar unes quaranta i poques espècies. Destacant algunes com :
pelegrí, oriol, còlbit ros, boscarler, busquereta cuallarga, abellerol, merla roquera (Castellets), oroneta cuablanca, picot, oroneta cua-rogenca, falciot, falciot pàl·lid, cagarneres, passerell, pinsà, sit negre, sit-sit, raspinell, senyoretes, trencapinyons, tórtora, capsot, papamosques gris........

A les 11:30 acabem el programa i la calor no aclapara com en altres anys........
Una cervesa amb Tonda ens alegra el matí..........

Pujar

MUSEU COL·LEGI JESUÏTES 20-05-2006

Somorgollaire, Tètol cuanegre, Picarot ...

Aligot, Xot i Falcó pelegrí.

El grup després del treball. © Fotos: David Bañuls.

Este matí, Abilio Reig, Toni Zaragozí, Antonio i David Bañuls, hem acompanyat diversos membres del Grup de Treball Naturexpo (Format per membres del Grup Entomològic d'Alacant) al museu de Ciències Naturals del Col·legi dels Jesuïtes.

El Grup Naturexpo s'encarrega de catalogar els fons del museu, que conté col·leccions de papallones, mamífers, rèptils, herbolari…i una interessant, antiga i àmplia col·lecció d'ocells que els membres de SEO ALACANT abans indicats ens encarregàrem d'identificar.

Rapaços diürns i nocturns, ardeides, limícoles i anàtids estan ben repesentats en la col·lecció, encara que hi ha exemplars de quasi totes les famílies presents a la Península, a més de bon nombre d'ocells exòtics, encara que la part més extensa de la col·lecció correspon a la dels passeriformes.

Bona part dels ocells procedeixen del sud de la província, ja que els exemplars procedeixen de l'antic col·legi Jesuïta a Oriola, que van ser traslladats a Alacant quan aquell es va tancar. Abilio pensa que la majoria dels exemplars van ser naturalitzats per taxidermistes de les primeres dècades del segle XX, i l'exemplar més antic (de moment) és un saboc caçat a Torrevella en 1.886.

Durant esta jornada he catalogat més de huitanta espècies. Molts exemplars porten etiquetes que identifiquen l'espècie, però molts altres estan sense identificar o amb identificació errònia, encara que especialment interessant eren aquells individus correctament identificats però amb noms vernacles o científics en desús.

Adjuntem algunes fotos de la jornada i aprofitem per a felicitar el Grup de Treball Naturexpa per l'excel·lent labor que estan realitzant en este museu.

Pujar

OCELLS OBSERVATS DURANT LES PRÀCTIQUES DE CAMP DEL CURS “FAUNA DE LES FONTS DE MUNTANYA”. CEFIRE. 2006

Els participants en el curs. © Foto: Luis Fidel.

2a Eixida. Serra Aitana. Itinerari de la font de l'Arbre a font de Forata. 13 de maig del 2006.

A continuació teniu una taula amb els ocells observats durant la primera i segona eixida. Fins al moment hem vist 55 ocells diferents. D'esta segona eixida caldria ressaltar sense cap dubte les observacions de merla roquera en la part alta de la serra i l'observació d’un escurçó atropellat. Altres rèptils observats van ser la sargantana cendrosa i sargantana ibèrica. Una vegada més Aitana ens enlluerna amb la seua esplèndida primavera. Entre la flora vista cal destacar les orquídies observades: Orchis tenera, Ophrys lutea i Ophrys scolopax.

Observacions: Jacobo Ramos, Toni Zaragozi i Luis Fidel.

NomCientífico	NomValenciano	NomCastellano	1a S	2a S
Gyps fulvus	Voltor comú	Buitre Leonado	v
Circaetus gallicus	Àguila serpera	Culebrera Europea	v
Falqco tinnunculus	Soliguer	Cernícalo Vulgar	v
Cuculus canorus	Cucut	Cuco		v
Apus apus	Falciot	Vencejo Común		v
Apus melba	Falciot de panxa blanca	Vencejo Real		v
Merops apiaster	Abellerol	Abejaruco Común		v
Jynx torquilla	Formiguer	Torcecuello	v	v
Picus viridis	Picot	Pito Real	v	v
Galerida cristata	Cogullada	Cogujada Común		v
Lullula arborea	Cotoliu	Totovía		v
Alauda arvensis	Alosa	Alondra Común		v
Ptyonoprogne rupestris	Roquer	Avión Roquero		v
Hirundo rustica	Oroneta	Golondrina Común	v	v
Delichon urbica	Oroneta cuablanca	Avión Común		v
Anthus campestris	Titeta d'estiu	Bisbita Campestre		v
Cueta alba	Cueta blanca	Lavandera Blanca		v
Troglodytes troglodytes	Caragolet	Chochín	v	v
Erithacus rubecula	Pit-roig	Petirrojo	v	v
Luscinia megarhynchos	Rossinyol	Ruiseñor Común		v
Phoenicurus ochruros	Cua-roja fumada	Colirrojo Tizón	v
Saxicola torquata	Cagamànecs	Tarabilla Común		v
Oenanthe hispanica	Còlbit ros	Collalba Rubia	v	v
Monticola saxatilis	Merla roquera	Roquero Rojo		v
Monticola solitarius	Merla blava	Roquero Solitario	v	v
Turdus merula	Merla	Buitre Leonado	v	v
Turdus viscivorus	Griva	Culebrera Europea		v
Hippolais polyglotta	Bosqueta vulgar	Cernícalo Vulgar		v
Sylvia conspicillata	Busquereta trencamates	Cuco		v
Sylvia cantillans	Busquereta de garriga	Vencejo Común	v
Sylvia melanocephala	Busquereta capnegra	Vencejo Real	v	v
Sylvia atricapilla	Busquereta de casquet	Abejaruco Común	v
Phylloscopus bonelli	Mosquiter pàl.combat	Torcecuello	v	v
Phylloscopus trochilus	Mosquiter de passa	Pito Real		v
Regulus ignicapillus	Reiet safraner	Cogujada Común	v	v
Aegithalos caudatus	Senyoreta	Totovía	v
Parus cristatus	Capellanet	Alondra Común	v	v
Parus ater	Primavera	Avión Roquero	v	v
Parus major	Totestiu	Golondrina Común	v	v
Certhia brachydactyla	Raspinell comú	Avión Común	v	v
Lanius meridionalis	Botxí	Bisbita Campestre		v
Garrulus glandarius	Gaig	Lavandera Blanca	v	v
Pica pica	Garsa	Chochín	v	v
Pyrrhocorax pyrrhocorax	Gralla de bec roig	Petirrojo		v
Corvus corax	Corb	Ruiseñor Común		v
Passer domesticus	Teuladí	Colirrojo Tizón	v	v
Petronia petronia	Pardal roquer	Tarabilla Común		v
Fringilla coelebs	Pinsà	Collalba Rubia	v	v
Serinus serinus	Gafarró	Roquero Rojo		v
Carduelis carduelis	Cadernera	Roquero Solitario	v	v
Carduelis cannabina	Passerell	Buitre Leonado		v
Loxia curvirostra	Bec-tort	Culebrera Europea	v
Emberiza cirlus	Sit golanegre	Cernícalo Vulgar		v
Emberiza cia	Sit-sit	Cuco	v	v
Mil·liar calandra	Cruixidell	Vencejo Común		v

Escurçó atropellat. © Foto: Toni Zaragozí.	Cullerot. © Foto: Luis Fidel.

Muntant les xarxes per a l'activitat d'anellament i Sargantana cendrosa. © Fotos: Jacobo Ramos.
Una papallona. © Foto: Luis Fidel.	Niu de formiguer. © Foto: Luis Fidel.

Pujar

Toni Zaragozí torna a visitar la serra Grossa el dia 16:

Hui nova visita a les 13h a la Serra Grossa amb una temperatura clarament estival i a pesar d'això hi ha observacions interessants.

Obres del tramvia junt amb la serra Grossa. © Fotos: David Bañuls

La zona en quèrealitzem les observacions és darrere de Jesuïtes i per la nova urbanització, just en la pinadeta i davall de les roques.M'acompanya un company de l'escola (Angel).

falciot pàl·lid
falciot
2 exs de soliguer a la porta del niu
teuladí
tórtora turca
tudó
griva
merles
totestius
estornells
papamosques gris
gafarrons
cagarneres
verderols
cueta blanca
gavinot argentat
busquereta capnegra.

A les 14 h donem la visita per acabada.

Pujar

Jacobo Ramos ens envia algunes observacions recents en alguns aiguamolls, així com una rectificació sobre les orquídies que ens va enviar en la seua última crònica, resultant l'haver trobat una nova espècie per al Clot de Galvany, l'Ophrys apifera amb la col·laboració de Fernando Camuñas.

Fumarell de galta blanca.

Femella de boix amb pollets.

Femella d'ànec capblanc amb pollets. © Fotos: Jacobo Ramos.

DIMARTS-9-MAIG-2006.:

SALINES DE SANTA POLA:

-Este dia gaudisc de la pròxima contemplació d'una bandada de 125 TERRIT BECLLARGS, junt amb 51 TERRIT MENUTS, 2-3 TERRIT VARIANTS i un parell de CORRIOLS GROSSOS a la tolla de la Cruïlla.
-Algunes dades de reproducció: a penes unes 15 pp de GAV. CAPBLANCA estan niant a les salines. El nucli de la població es troba al P.N. de les Llacunes de La Mata-Torrevella. Al seu costat, a les salines, una bona colònia del menys 200 pp de XATRAC D’ALBUFERA. No obstant això, el més anecdòtic és la presència d'1 GAVINA NANA de 1r
estiu, la veig sobre les 13,30, volant bec a vent i papant sense parar en la
superfície de l'aigua, sense moure's pràcticament del lloc, i fregant amb les potes en el aigua, recordant un escateret.

EL FONDO:

-Almenys 38 GAVS. CAPNEGRES (2 ads.+ 2n estiu+ 35 de 1r estiu) en camp de cultiu amb fangs de depuradora, al costat de gavines vulgars, esplugabous i alguna gralla.
També mín. de 20 CARREGADES.

SERRA DE SANTA POLA:

-1 CAVALLER al costat de la N-332, que també hi era el dia anterior.

OBSERVACIONS AL CLOT DE GALVANY entre el 10 i el 15-MAIG-2006.:

El Clot està incommensurable; es veuen ja les primeres pollades de la majoria dels anàtids que crien al paratge. Es veu el dilluns, 15-V, la primera pollada d’ÀNEC CAPBLANC a la tolla de contacte: 1 femella amb 3 pollets xics. A més, ací també 2 femelles de BOIX amb 4 i 5 pollets menuts, respectivament. A més, un total de, almenys, 7 pollades de COLLVERD en distints punts, però especialment a la tolla de contacte. Molt interessant també, és que el CABUSSONET COLLNEGRE ha tornat a
reproduir-s’hi, amb potser 2-3 pp a la tolla nord, on n’observe 1 pp que alimenta un pollet que cavalca al be d'un dels seus pares. També en esta tolla, almenys 2 femelles de SIVERT amb pollets, i 2 pp de ROSSETES (algun ex. més a la tolla de contacte). Fins i tot, una parella de CULLEROTS a la tolla de contacte i 1 OROVAL. Entre els limícoles, destaca un grup de 18 SISETES DE PIT BLANC a la tolla de contacte el 10-V, 1 TIFORT, algun CORRIOLET i CAMANEGRE s'acosten a la tolla de contacte des de la tolla principal, on deuen estar nidificant. Hi havia almenys 1 pp de GAVINOT ARGENTAT criant-hi, com també 1 pp de ALENES, a la tolla principal, que han deixat de fer-ho. El lloc és visitat regularment per alguns XATRACS D’ALBUFERA i FUMARELLS DE GALTA BLANCA, que també fan incursions a la tolla de contacte. La tolla de contacte està increïble i és visitada a més de pels ocells aquàtics (diverses pp de FOTGES amb pollets, alguna pp de CABUSSONET ja amb pollets) i almenys una vintena de CAMALLONGUES, per ocellets que hi acudeixen a beure: cagarneres, estornells negres, picot(alguna pp nia també als troncs dels més desenvolupats tamarits del paratge), tórtora turca, teuladins, cuetes blanques, etc. Precisament quant a estos, destaca la presència a les proximitats de la tolla principal a principis de maig d'un grup d'uns 7 PASSERELLS. N’hi veig adults encebant a pollets volanders, que en confirmaria la reproducció al Clot o en la seua immediatesa. També s'acosten regularment a la tolla de contacte un grupet de 2-5 PARPALLON. En veig, fins i tot, un d'ells capturant una ploma a la superfície del aigua, i enduent-se-la probablement cap al seu niu, que no deu d'estar gaire lluny d'este lloc.

Ophrys apifera. © Foto: Jacobo Ramos.

Bé, açò és tot sobre notícies d'ocells. Vull comentar-vos que Fernando Camuñas, molt amablement ha tingut a bé traure'm del meu error (gràcies, Fernando), informant-me que una de l'orquídies que jo comentava en les últimes notícies que vos vaig enviar, l'Ophrys tenthredinifera que apareixia en la foto realitzada al Clot de Galvany, no és tal sinó que és l'Ophrys apifera. Com no hi ha mal que per bé no vinga, resulta que entre Fernando i jo hem "descobert" una nova orquídia per al paratge del Clot de Galvany: l'Ophrys apifera, que no estava descrita ací (en serien 4 en total), incrementant els ja de per si importants valors naturals d'este bell paratge. Bé, vos remanaré la foto de nou amb el nom adequat. Poseu-ho en la web, per favor, per a informació de tots i per a esmenar el meu error.

D'altra banda, un altre error que apareix en les notícies que vos vaig enviar anteriorment, al SALADAR DE FONCALENT, parle de la presència de BITXEC ROGENC amb jóvens volanders. Òbviament no és ROGENC sinó CAGAMÀNECS. Gràcies.

Pujar

Pont de 5 ulls.

Mar de canyís. © Fotos: Toni Zaragozí.

Toni Zaragozí ens envia la crònica del dia 14 a el pantà d'Elx:

Este matí hem estat fent un passeig per la zona de la cua del pantà d'Elx, entre els termes municipals d'Elx i Asp. Anem: Guille, Fernando Ortega, Fulgencio Carrillo, Pedro Gómez, Gabriel Arce. Una temperatura de 24 graus centígrads i un sol de justícia.

S’hi pot gaudir d'unes vistes úniques geològicament parlant amb formacions capritxoses esculpides per l'aigua i els elements en un sòl d'algeps.

La mà de l'home també s’hi nota i ens delectem amb l'antic pont de 5 ulls, com se li denomina a este monument.

I al final veiem un mar de canyís que arriba fins on se'ns perd la vista.
Els cants reiteratius del titxarrot ens alegren el matí igual que la presència d'abellerol i cucut reial.
Altres ocells: gralla, busquereta capnegra, falciot, capsot, teuladí, cagarneres, gafarró.

Un bon esmorzar posa fi a la xicoteta excursió

Pujar

Fumarell de galta blanca menjant.

Parella de mongeta.

Parella de corriol camanegre. © Fotos: Ken Howes.

Observacions de Ken Howes a les salines del Pinet:

Visite les salines de Pinet el dia 13 de maig 2006. De moment, en esta zona molts ocells estan nidificant incloent-hi alenes, xatrac d’albufera, mongeta i corriol camanegre. Llista d'espècies amb notes:

Alena (110 + 8 pollastres)

Xatrac d’albufera (12)

Mongeta (10)

Corriol camanegre(8)

Garseta blanca (2)

Camallonga (10)

Gavinot argtentat (1)

Gavina capblanca (50)

Fulmarell de galta blanca (12)

Fulmarell engre (1)

Cueta groga (1)

Botxí (1)

Territ gros (20 en plomatge d'estiu)

Ànec blanc (2)

Oroneta

Falciot

Pujar

Camallonga.

Oroneta cuablanca agafant fang. © Foto: Toni Zaragozí.

Observacions de Toni Zaragozí a les salines de Calp el dia 12:

Hui en una visita a la vesprada a les salines de Calp, s'hi observa la presència de 16 exs de flamenc. M'acompanya Toni Mulet i la temperatura és de 22 graus centígrads i absència de mosquits(cosa molt important).

Els quatre ànecs blancs es baralles. I els agrons blaus estan expectants per a la pesca. Un territ menut apareix prop de la vora, al costat de dues parelles de camallongues. Quatre corriols camanegres pul·lulen per la vora. A la zona nord ja hi ha tres pollets de camallonga, al costat d'un niu, que segurament han nascut esta setmana.

Els juvenils de collverd es veuen per tota la salina. I els argentats sobrevolen buscant qualsevol cosa que emportar-se al bec. Dos exemplars de corb sobrevolen la salina.

El rossinyol canta en caure el sol. I els gafarrons, cagarneres i oronetes cuablanques s'acosten a un toll amb un poc de fang.

Pujar

Fernando Camuñas ens envia la crònica d'una excursió per a fotografiar orquídies a la serra de Bèrnia el dia 12.

Aceras anthropophorum. © Fotos: Fernando Camuñas.

Font de Bèrnia – Forat de Bèrnia

Observadors: Marta i Daniel Gilabert, Fernando Camuñas

Quedem Daniel i jo per a donar una volta per Bèrnia; s’hi apunta també Marta, la seua germana.

El nostre objectiu principal és fotografiar l'orquídia Aceras anthropophorum, però també pensem prestar atenció als ocells que podem veure-s’hi.

Deixem el cotxe a la font de Bèrnia i iniciem la pujada per una senda que ens porta fins al mateix Forat de Bèrnia passant per un parell de punts un poc compromesos per a la meua manifesta falta de forma física.

Des d'un primer moment ens acompanyen els gralls de les gralles de bec roig, de les quals hi veiem bastants, 8-10 ex. en un moment donat, veiem com una femella de soliguer ens sobrevola.

A la zona alta de la senda, podem sentir el cant d'un xot, a pesar de ser de dia, la cosa que ens sorprén bastant.

Veiem també cagamànecs, totestius, cagarneres, gafarrons un còlbit ros i un tudó, a més, sentim un caragolet, entre altres espècies, si bé el dia no va ser molt abundant en ocells.

El que si vam poder observar-hi va ser un trànsit incessant de gent per la senda, la majoria estrangers, però també vam veure-hi i sentir-hi un grup d'escolars que amb diversos monitors estaven donant la volta a la serra.

D'altra banda, la flora a l'ombria de Bèrnia és impressionant, amb gran quantitat d'endemismes i flora poc habitual, des d'aurons fins a orquídies, perquè aconseguim veure-hi la Aceras anthropophorum o flor de l'home penjat després de moltes suors i esforços.

Hi tornarem prompte per a repetir l'excursió.

Pujar

Vicent Bataller visita una zona de Sant Vicent el dia 14 per a controlar la reproducció dels capsots.

Niu de capsot amb pollets. © Foto: Vicent Bataller.

Al vespre he anat a veure com marxa enguany de capsots els bancals d'oliveres pròxims al
Parc de Bombers de Sant Vicent. En una poca exhaustiva prospecció de menys d'una hora, en què només he mirat les oliveres al sud del parc, he tornat a constatar l'altíssima
densitat de parelles que existeix al paratge. N'he detectat almenys 9 nius actius. 6 amb
ous i 3 amb progenitor covant. Però n'he localitzat altres tres l'aspecte del qual fa
pensar que també pertanyen a enguany, però no ho he pogut comprovar per ser de difícil
accés.

A part, he localitzat uns quants nius de tórtora sense ocupar, però supose que ho estaran
prompte, perquè s'observen diverses parelles. Finalment, també he gaudit de les jóvens
oronetes que estan a punt d'abandonar el niu que any rere any ubiquen a l'interior d'una
caseta de camp. Tot això amb la mirada de la hui quieta maquinària que treballa en la
construcció del nou sector de la Universitat i que, sens dubte, farà desaparéixer d'ací a
pocs anys esta zona de cruixidells, tórtores, aloses i capsots.

Pujar

Per ací passaria la nova carretera. © Foto. David Bañuls.

Xoriguer. © Foto:Toni Zaragozí.

La vesprada del dijous 11 de maig, Toni Zaragozí i David Bañuls fem un recorregut per la serra Grossa que, trobant-se en ple Alacant, a penes és visitada pels ornitòlegs. Ara que està amenaçada per la carretera d'ampliació de l'avinguda de Dénia i les obres del tramvia, n’hem recorregut una part per a veure-hi les espècies que podrien resultar afectades.

El més destacat als penya-segats han sigut les quatre parelles de còlbit negre, cada un tenia clarament delimitat el seu territori amb els mascles cantant i guardant les distàncies. Una família de soliguers formada per la parella i cinc jóvens, que feien els seus primers vols, ens ha acompanyat. N’hem vist el mascle, amb un ocellet acabat de caçar, que cridava els seus pollets per a reunir-los i passar la nit, també hem observat un intent de còpula, però al final la femella no s'ha deixat. Potser de soliguer n’hi haja dues parelles. També una merla blava vigilava des de la seua talaia i les busqueretes capnegres cantaven amagades.

De falciots, n’hem vist les tres espècies, comú, pàl·lid i de panxa blanca. Hem observat també una còpula en vol. Les oronetes cuablanques utilitzaven la zona de pins per a alimentar-se, ací hem vist una família de totestius i de capsot que també han criat a la serra Grossa. També hem vist a la pinada, gafarrons, cagarneres, teuladins, estornells negres, merles (dos mascles cantant) i tórtora turca. En una altra ocasió s'ha vist puput.

Tornarem els pròxims dies per a recórrer llocs de la serra que hui no ens ha donat temps a visitar, com el cim i altres zones del vessant on de segur eixiran més espècies.

Pujar

Observacions de Jacobo Ramos més destacades dels últims dies:

Cavaller.

Ophrys lupercalis.

Cynomorium coccineum.

Ophrys apifera. © Fotos: Jacobo Ramos.

1.-El DISSABTE-6-MAIG, en el context d'una eixida del "Curs sobre
Microreserves de Flora", en vam visitar algunes a la Vega Baixa. Al
terme de la Granja de Rocamora, vam descobrir una colònia de GRALLES situada en una pedrera abandonada, compartida amb SOLIGUER. També en un palmerar pròxim vam detectar la presència d'una parella de CAVALLERS. A més, sentírem el cant del PICOT des d'algunes palmeres situades en un xicotet aiguamoll degradat i ple de runes, com també el refilet del ROSSINYOL COMÚ des dels pròxims tarongers.

2.-Hui, DILLUNS-8-MAIG, encara que era un poc tard i feia bastant calor,
done una volta pel SALADAR DE FONTCALENT, on així que arribe sent 1 ROSSINYOL COMÚ cantant prop d'una zona amb aigua, acompanyat per un XITXARRA DE CANYAR i les notes d'alguna oculta GALLINETA D'AIGUA. Mentres passege pels voltants, m'acompanya el cant del TRIST i el BITXEC ROGENC, n’hi veig un mascle acompanyat de 2 jóvens. En uns tamarits descobrisc el primer BOSCARLER d'esta primavera, i sobrevolen la zona diverses ORONETES i 2 parelles d'ORONETES CUA-ROGENQUES, que acudeixen a arreplegar fang per a construir el seu niu en unes casetes que hi ha al costat del lloc on he deixat el cotxe. A la vora del saladar-canyissar, veig algun BOTXÍ i alguna BLANCA. La presència d'estes últimes atrau fins a la zona el CUCUT REIAL i en veig un exemplar sobrevolant a baixa altura la vora de l’aiguamoll. A banda dels ocells, hi gaudisc de la vegetació, s’hi troba, així mateix, una microreserva de flora. Hi veig entre altres espècies
un bon nombre de Cynomorium coccineum.

3.-Al marge dels ocells, vull comentar-vos que a principis d'abril, al CLOT DE GALVANY, un dia que anava "fluix" d’ocells, vaig acabar buscant flors, hi vaig trobar 3 espècies d'orquídies: La comuna Ophrys speculum, bastant repartida per quasi tot el paratge, en vaig comptar almenys de 100-200 peus, les flors del qual estaven en ple apogeu. La més escassa i localitzada
Ophrys tenthredinifera, trobant a penes uns 8 peus, estant les seues flors iniciant la seua decadència. A més d'estes, trobada una xicoteta colònia de Ophrys lupercalis (abans crida Ophrys fusca), d'uns 10 metres quadrats, amb uns 30 peus, on a penes queden sense "agostar" un parell de peus, precisament a escassos 10 cm. d'una speculum. Esta última espècie (Lupercalis-fusca) va ser descoberta per al paratge del Clot de Galvany, al març de 2005 per Juan Carlos Aranda (tècnic de Medi Ambient de l'Aj. d’Elx) i Marcos Ferrández (Centre de Recuperació de fauna de la Santa Faç, de la Conselleria de Territori i Habitatge). Per a més informació, cal consultar el Butlletí Informatiu núm. 8 del Paratge del Clot de Galvany, pàgina 15, editat per l'Ajuntament d'Elx, i l'article de Luis Fidel Sarmiento, Miguel Ángel Pavón i Asunción Lledó sobre les orquídies del Clot de Galvany, en el butlletí La Matruca, núm. 12, de l'Associació Amics dels Aiguamolls del Sud d'Alacant.

Pujar

EL RIU DE SELLA I LA SERRA AITANA: 7 DE MAIG DEL 2006, per Antonio i David Bañuls.

El Salt a Sella.

Rosinyol.

Blauet.

Camp de roselles. © Fotos: David Bañuls.

El matí d'este calorós diumenge, l'aprofitem realitzant un recorregut que parteix des del paratge del Salt, molt prop de Sella, lloc on s'uneix el riu de Sella amb el rierol que baixa des del barranc de l´Arc.

El paratge és realment bonic però és difícil passejar-hi, perquè el riu arranca ampli (i per cert, cabalós) però ràpidament s'encaixona i es converteix en una embolic d'albarzer i canya impenetrable. La senda transcorre allunyada del llit i tan sols per algun caminet d'accés a alguna horta es pot arribar prop de l'aigua en algun punt, però sense una altra possibilitat que tornar caminant pel camí.

A estes altures de la primavera la zona és una explosió de vida i cants, capitanejats per sonors i abundantíssims rossinyols, amb rossinyols bords, caragolets, totestius i boscarlers fent-los cor. Les hortes estan sembrades de gafarrons, verderols i cagarneres ja amb molts juvenils, acompanyats d'escandaloses merles i d'oronetes, cua-rogenques i cuablanques que no cessen de sobrevolar el llit a la captura d'insectes.

Les xopades són el racó favorit de l'oriol, que ausades que s'amaga, i només quan se li escapa alguna estrofa o vola entre aixara i aixara ens deixa que la gaudim. A banda de les xopades l'estrat arbori del llit esta dominat pels salzes, perxa a gust dels papamosques grisos que sovint observem és els seus clàssics vols perxa-presa-perxa.

Entre tant d’ocell nidificant, encara hi ha espais per a migrants com el mosquiter de passa i, sobretot, un preciós exemplar de mosquitera xiulaire que, per al nostre goig, es deixa observar una bona estona picotejant entre les fulles d'un xop. Sis anys feia que vam veure per última vegada esta espècie!

Al marge de tota esta parada ocellaire, especialment agradable ha sigut per a nosaltres l'observació d'un individu mascle de cueta torrentera i un blauet que ens ha fet diverses passades a la recerca de preses.

Per si no en vam tenir prou amb tot açò, encara vam tenir temps de visitar alguns paratges de la serra Aitana i contornada, on vam poder observar rapaços com el falcó pelegrí, una jove àguila reial i un falconet, espècie que fins ara no havíem observat a la serra tan entrat l'any.

Totes les espècies( 45): ÀGUILA REIAL (AQUILA CHYSAETOS), FALCÓ PELEGRÍ (FALCO PEREGRINUS), FALCONET (FALCO SUBBUTEO), PERDIU ROJA (ALECTORIS RUFA), TUDÓ (COLUMBA PALUMBUS), TÓRTORA TURCA (STREPTOPELIA DECAOCTO), TÓRTORA (STREPTOPELIA TURTUR), CUCUT (CUCULUS CANORUS), FALCIOT (APUS APUS), BLAUET (ALCEDO ATTHIS), ABELLEROL (MEROPS APIASTER), PICOT (PICUS VIRIDIS), ORONETA (HIRUNDO RUSTICA), ORONETA CUA-ROGENCA (HIRUNDO DAURICA), ORONETA CUA-BLANCA (DELICHON URBICA), ROQUER (PTYONOPROGNE RUPRESTRIS), CUETA TORRENTERA (MOTACILLA CINEREA), CARAGOLET (TROGLODYTES TROGLODYTES), PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA), ROSSINYOL (LUSCINIA MEGARHYCHOS), MERLA (TURDUS MERULA), MERLA BLAVA (MONTICOLA SOLITARIUS), ROSSINYOL BORD (CETTIA CETTI), BOSCARLER (HIPPOLAIS POLIGLOTTA), BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA), MOSQUITER DE PASSA (PHYLLOSCOPUS TROCHILUS), MOSQUITER XIULAIRE (PHYLLOSCOPUS SIBILATRIX), REIET SAFRANER (REGULUS IGNICAPILLUS), PAPAMOSQUES GRIS (MUSCICAPA STRIATA), SENYORETA (AEGHITALUS CAUDATUS), TOTESTIU (PARUS MAJOR), PRIMAVERA (PARUS ATER), CAPELLANET (PARUS CRISTATUS), RASPINELL (CERTHIA BRACHYDACTYLA), CAPSOT (LANIUS SENATOR), ORIOL (ORIOLUS ORIOLUS), BLANCA (PICA PICA), GRALLA DE BEC ROIG (PHYRRHOCORAX PHYRRHOCORAX), ESTORNELL NEGRE (STURNUS UNICOLOR), TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS), PINSÀ (FRINGILLA COELEBS), GAFARRÓ (SERINUS SERINUS), VERDEROL (CARDUELIS CHLORIS), CAGARNERA (CARDUELIS CARDUELIS), SIT GOLANEGRE (EMBERIZA CIRLUS)

Pujar

Jose Alcaraz, Fulgencio i Pedro Gómez observant el menjador i abeurador per ocells.

El Capellanet és un dels ocells forestals que es poden observar en esta serra. © Fotos: Toni Zaragozí.

Toni Zaragozí ens envia la crònica d'una visita a la serra de Crevillent el dia 7.

Hui hem visitat la zona de la serra de Crevillent entre els termes municipals de Fondó de les neus i Asp.

Allí, al mig d'una ben cuidada pinada, una iniciativa particular i duta a terme per Pedro Gómez Clavell, Gabriel Arce i Fulgencio Carrillo pertanyents a SEO, ens demostra que, amb un poc d'imaginació i continuïtat en les accions, podem millorar el medi a favor dels ocells forestals.

Uns menjadors i un abeurador fan més fàcil aguantar el dur hivern i el sec i rigorós estiu...

Observacions:

Cucut reials, picot, trencapinyons, cagarneres, cucut, capellanet, primavera, capsot, oroneta, oroneta cuablanca, cruixidells, cogullades, raspinell, còlbits, gafarrons...

I, fins i tot, algun esquirol es veu pels voltants.

Vos adjunte alguna foto dels menjadors i dels artífexs d'esta iniciativa totalment lloable en pro de l'entorn, amb cost bastant assequible i molta imaginació i enorme entusiasme.

Bé, és digne de ser visitat, a més la guarderia contra el foc visita sovint la zona, açò li dóna una certa protecció...

Pujar

Observacions en el pantà d'Amadorio el dia 6 per Toni Zaragozí.

Papilio machaon.

Sobre les 9h i 30 minuts del matí i amb una temperatura de 20 graus centígrads el meu fill i jo ens disposem a fer un passeig pels voltants de la pressa i la seua contornada.

Així que abaixem del cotxe, una papalloneta preciosa està posada, en terra.

L'oriol canta i moltes vegades. La busquereta capnegra remarca les seues notes seques.

Els abellerols se senten a la llunyania i les oronetes cuablanques, que crien a la paret del pantà, es veuen pertot arreu. Però posada sobre un fanal espera un parell de gavinots argentats especialitzats a capturar oronetes cuablanques quan els veuen que s'acosten o ixen dels seus nius.

Un collverd ve volant des de la cua de l'embassament en direcció a la depuradora.

El capellanet i el còlbit negre estan aqueferats en l'acumulació de menjar per a la seua prole.

La tórtora turca inalterable posada en un pal. Els estornells ronden el camp poliesportiu entrant i eixint dels forats de les parets.

Les oronetes en els seus vols rasants cacen incansables i entren reiteradament al corral.

La merla blava es pot veure allà en la part alta, just prop d'un marge de pedra amb gran quantitat de clavills.

El mosquiter de passa es mou per l'interior de la copa d'un pi.

Els gafarrons, cagarneres i verderols s'ocupen de les seues proles reclamant atenció amb els seus cants.

El rossinyol allà baix al costat del sobreeixidor canta incansablement.

Però hui era dia de papallones.

Pujar

EL FONDO TORNA A ESTAR OBERT AL PÚBLIC

Sembla que el Fondo torna a estar obert al public, cosa de la qual hem de felicitar-nos i agrair a tots els qui han col·laborat a denunciar el fet succeït.
Esperem que situacions com esta no tornen a ocórrer.

Ken Howes hi va ser el dia 3:

Hi vam anar la meua dona Anita i jo, el dia 3 de maig 2006 i vam passar un matí molt agradable mirant els ocells. Volem donar les gràcies a la guia excel·lent, Samantha Pastor. Llista d'ocells observats:

Oroval, martinet, gomet, garseta blanca, agró roig, camallonga, alena, flamenc, cabussonet, cabrellot, collverd, ànec blanc, ànec capblanc, rosseta, boix, sivert, gall de canyar comú, gallineta d’aigua, fotja, xatrac d’albufera, fumarell de galta blanca, gavina vulgar, oroneta, falciot, xitxarrot, teuladí.

Pujar

Vicent Bataller va realitzar el dissabte 6 de maig dos sessions d'anellament, al matí el quarter de Rabassa i a la vesprada a la colònia de gavinot argentat del Benacantil:

Oroneta.

Un jove estornell negre.

Capsot.

Niu de merla a un mur.

Robert fill amb un pollet.

CRÒNICA ANELLAMENT I OCELLS AL QUARTER DE RABASSA

Este matí del 6 de maig, hem disposat 6 xarxes en distints punts de la caserna de Rabassa. Este recinte militar té àmplies zones obertes en què habiten el torlit i les cogullades, i construccions abandonades on crien tota mena d'ocells, sobretot estornells negres. També tenen bones pinades en les quals altres anys (i potser enguany també) ha criat la blanca. M'han dit que hi ha alguna parella de griva i sens dubte n'hi ha de tórtora comuna, turca i tudó. La caserna té moltes parelles de puput i algunes de capsot. És possible que, com l'any passat, haja criat també el collverd, ja que me n’han eixit tres exemplars just al costat de les xarxes. En el cel no cessen de volar oronetes, alguna cua-rogenca, cuablanques i falciots.

Hem sigut rebuts el meu pare i jo pel crít del torlit a la zona on hem col·locat 4 xarxes. La meua intenció era capturar alguna de les moltes cogullades que per hi trasbalsen, per a veure si són vulgars o fosques, cosa que no hi ha sigut possible. Les altres dues xarxes han sigut col·locades en unes moreres repletes de fruits blancs, on s'ha deixat veure un tímid pit-roig. El reclam de les moltes terreroles que crien a l'altre costat del mur que limita este recinte, també s'escolta clarament. Per cert, este mur té el privilegi d'albergar un dels pocs nius de merla que no es fan en arbre. Un bloc de formigó badat ha servit a la parella de túrdids per a allotjar-lo sense preocupar-se gaire que no es veja, molt típic d'esta espècie, d'altra banda.

Quasi la meitat de les captures han sigut teuladins, però he pogut anellar altres 8 espècies sumant-hi un total de 43 ocells, a saber:

20 teuladins

11 estornells negres

4 gafarrons

2 capsots

2 merles

1 totestiu

1 papamosques gris

1 papamosques blanquet

1 oroneta

Per a acabar i a pesar del que molts pensen –supose que per no conéixer realment la situació- m'agradaria ressaltar el paper beneficiós dels grans terrenys de Defensa cap a espècies amenaçades. Són llocs on teòricament els civils no poden caçar o ni tan sols entrar. A Espanya n’hi ha algunes on habiten sense molèsties el linx o l'àguila imperial. La realització eventual de maniobres militars on es peguen quatre trets en una superfície mínima del terreny total, no suposa res en comparació al que es desenvolupa en l'exterior del mateix terreny. La caserna de Rabassa, a una escala menor, n’és un exemple. La poca densitat de gent facilita una àrea adequada per a la vida tranquil·la de totes les espècies que he mencionat. Per fora, tenim més terreny de Defensa –en el qual, per descomptat, no es pot construir- on, per exemple, torlits i terreroles estan presents.

CRÒNICA I SITUACIÓ COLÒNIA GAVINOT ARGENTAT AL BENACANTIL

En la vesprada del 6 de maig, hem anat al castell de Santa Bàrbera d'Alacant per a realitzar la primera de les dues sessions d'anellament a la colònia de gavinot argentat (Larus michahellis). El cens de nius indica un xicotet increment respecte a la primera visita fa just un any. Si no comptem els tres nius descoberts a l'altre costat de la muralla (vessant del parc l'Ereta), n’hi hauria 5 més respecte a l'any passat: d’almenys 11 a almenys 16. Per descomptat, el nombre real de nius deu ser major. De totes maneres, no cal descartar que este augment s'explique per una millor prospecció.

El possible increment s'ha notat també en el nombre de pollets anellats. L'any passat en van ser 7 i este n’han sigut 11, sempre amb dades únicament de la primera visita. Els adults no es motraren agressius, així que vam poder transitar-hi tranquil·lament a la recerca dels mimètics pollets, que s'amaguen davall les mates fent difícil descobrir la seua posició.

Esta vegada els meus acompanyants en el pentinat de la vessant han sigut Robert (pare i fill) i David Bañuls. Cal destacar que Robert pare, aficionat a la botànica, en va destacar la gran presència de plantes singulars. Per la seua banda, des de la muralla, T. Zaragozi, ulleres llarga vista en mà, ens informava si aguaitava algun pollet. Posteriorment van pujar també al castell Fernando Camuñas, amb el seu fill Jaime. També la meua família es va unir al grup que ens observava des del castell.

D'ací a tres setmanes ens endinsarem novament en la colònia per última vegada en esta temporada.

Pujar

Toni Zaragozí ens envia la crònica d'una nova zona d'observació:

Barranco de la Mercé amb construccions.

Cagarnera.

Tórtola turca.

El dia 1 de maig la zona d'observació és el barranc de la Mercé, al terme municipal del Campello. Ací s'entremesclen ocells de canyís i zones entollades i ocells de llocs antropitzats.

A pesar de ser un barranc, l'excés de construcció es detecta així que s’accedeix a les urbanitzacions que hi ha just davant de la Venda Lanuza.

Hi ha un pendent molt acusat pel qual circulen aigües semidepurades carregades de matèria orgànica, que desprenen una xicoteta depuradora situada en la part alta del pendent. Este excés de nutrients fa que la vegetació cresca. Cosa que contrasta amb tot l'entorn quasi sec i abandonat ( OLIVERES I AMETLERS).

Observacions:

ESTORNELLS( MOLT ABUNDANTS )

Teuladí

còlbit negre

merla blava

xitxarra de canyar

busquereta capnegra

cagarnera

gafarró

gavinot argentat (zona de transite)

oroneta

oroneta cua-rogenca (grup familiar)

oroneta cuablanca

merla

rossinyol

tórtora turca

verderol

gallineta d'aigua.

Bé, alguna cosa de macro s'ha fet per la zona en companyia de Luixi i Fernando Camuñas...

A les 11h es dóna l'excursió fotogràfica per finalitzada, amb una temperatura de 22 graus centígrads.

Pujar