Grupo Local SEO-Alicante - Cuaderno de campo

t © Dibujo: Luis Sogorb.

Cua-roja fumada. © Foto: Joan Sala.

Joan Sala va observar un pela-roques (trichodroma muraria) a les parets quasi verticals a 300 metres de la cota aproximadament a la zona coneguda com la Cova de l'aigua dins del parc Natural del Montgó el dia 26.

També ens envia una foto d'un mascle de cua-roja fumada realitzat el dia abans al mateix lloc.

Toni Zaragozí va realitzar una visita a la Marjal del Moro aprofitant la seua assistència al primer congrés internacional "Piccole isole"

Dos vistes de la Marjal del Moro.

Asistentes al congrés. © Fotos: Toni Zaragozí.

Una visita ràpida a la Marjal del Moro que vaig realitzar el divendres 24 de novembre a les 16h de la vesprada.
La zona em recorda al Clot, ja que els xaletets se li vénen damunt i no van lentament. Ací la pressió també s'aprecia i és un miracle que sobrevisca la zona....
D'aigua està bé i s’hi va poder apreciar gran quantitat de corb marí pescant i de trasbals cap al mar. Un soliguer sobre el canyís buscava passeriformes.
Les fotges banyudes caminen totes marcades i pareixen que patisquen de cervicals, mentre que les esquives gallinetes d'aigua es deixen veure a la vora tranquil·lament.
Els ànecs sobretot: cullerot, sarset, sivert i collverd són els més visibles... Una puput vola tranquil·lament entre les canyes...
Una arpellot de marjal es veu a la llunyania planant sobre l'indret. El rossinyol bord, mosquiter, pit-roig i cuetes blanques hi són abundants i molt fàcils de veure.
La cua-roja fumada i la cagarnera també hi estan presents...
El cabussonet a penes s’hi pot observar... i del gall de canyar ni rastre.

En la contornada del Planetari, situat al Grau de Castelló, on s'ha celebrat els dies 24-25-26 el primer congrés internacional de "Piccole isole", organitzat per :

GRUP AU D'ORNITOLOGIA
ICO (INSTITUT CATALÀ DÓRNITOLOGIA)
INTITUT PER A LA SELVAGINA ITALIANA
GRUP ORNITOLÒGIC BALEAR

Tracta de coordinar totes les estacions d'anellament primaveral de la Mediterrània, per a traure conclusions favorables als ocells.

Als voltants del Planetari es van observar:

tudó
gafarrons
puput
cua-roja fumada
estornells
tórtores turques
teuladí
pit-roig
merla
mosquiter
cagarneres
griva
blanques
totestiu

Fran Atienzar ens envia les observacions realitzades a la marjal de Pego-Oliva el dia 25 i en l'albufereta de Gaianes el 26 de novembre:

Gavina corsa morta.

Cartutxos trobats a l'albufera de Gaianes.

Albufera de Gaianes. © Fotos: Fran Atienzar.

A pesar del dia ennuvolat i un poc ventós, Vero Cortés i jo decidírem vagabundejar per una estona per la marjal de Pego-Oliva. Com suposàvem, de caçadors n’hi havia pertot arreu, cosa per la qual l'estada, la vam acurtar. Els ocells observats van ser:

Hui diumenge, amb un oratge magnífic, Vero Cortés i jo decidírem anar a visitar l'Albufereta de Gaianes. La primera cosa que ens va impactar va ser la falta d'aigua, la meitat està seca i l'altra meitat va en camí (veure imatge). Si no plou, el seu futur s'espera cru. Un altre impacte visual i acústic va ser el procedent de l'aeromodelisme (5 miniavionetes) entorn de la llacuna. Finalment, localitzàrem un parell de cartutxos en una zona que abans estava inundada i per l'aspecte que presentaven, són d'enguany (veure imatge)… i si ne recorde malament, en este indret està prohibida la caça (si m'equivoque, em corregiu!). Els cartutxos van ser retirats del lloc.

Merla capblanc. © Foto: Germans Santamaria.

Vegetació soterrada.

Pi amb les branques trencades pel pas de la maquinària. © Fotos: Antonio Bañuls.

Una vegada més repetim el recorregut entre fonts per l'ombria d'una Serra Aitana que pareix no haver-se assabentat de les dates en què ens trobem, perquè a banda del fresquet de primera hora, les temperatures són més que suaus en un lloc en què solem passar fred.

La jornada comença molt tranquil·la ornitològicament parlant, les observacions són escasses i els ocells hivernants que solen freqüentar este lloc no pareixen haver-hi arribat. A banda de sits grocs i negres, cotolius, passerells i verderols, només destaquen els primers lluers d'enguany.

A mesura que avança el matí i ascendim cap a Forata i els penyals a més altura, comença a alegrar-se la jornada, totestius i capellanets, capellanets de cresta i senyoretes ja s'han despertat i amb ells la resta de l'avifauna. Primer amb l'observació d'un reietó en una zona de pineda, més tard amb alguns pinsans mecs que s’hi deixen observar a plaer, i ja a la zona més alta de la serra un grupet de cinc cercavores i un esparver.

Al marge dels ocells, hui ens produeix un bon disgust veure les obres que estan fent a la pista forestal. És evident que la pista necessita un arreglament, però el dit arreglament l’estan fent a la babalà, destrossant pins, arços, rosers i soterrant altres plantes de menor port.

Les últimes línies les dediquem a la merla capblanca, abundant altres anys a hores d'ara però que enguany pareix que no n’hi han arribat molts. Tan sols un parell d'elles observats ja quasi acabant el recorregut.

Totes les espècies (36): PERDIU ROJA (ALECTORIS RUFA) ESPARVER (ACCIPITER NISUS) PICOT (PICUS VIRIDIS) COTOLIU (LULLULA ARBOREA) TITETA ANTHUS PRATENSIS) CERCAVORES (PRUNELLA COLLARIS) PIT-ROIG (ERITHACUS RUBECULA) CUA-ROJA FUMADA (PHOENICURUS OCHRUROS) BITXAC (SAXICOLA TORQUATA) MERLA CAPBLANC (TURDUS TORQUATUS) MERLA (TURDUS MERULA) GRIVA (TURDUS VISCIVORUS) BUSQUERETA CUALLARGA (SYLVIA UNDATA) BUSQUERETA CAPNEGRA (SYLVIA MELANOCEPHALA) MOSQUITER (PHYLLOSCOPUS COLLYBITA) REIETÓ (REGULUS REGULUS) REIETÓ SAFRANER (REGULUS IGNICAPILLA) SENYORETA (AEGITHALOS CAUDATUS) CAPELLANET (PARUS ATER) TOTESTIU (PARUS MAJOR) CAPELLANET DE CRESTA (PARUS CRISTATUS) RASPINELL (CERTHIA BRACHYDACTYLA) BOTXÍ MERIDIONAL (LANIUS MERIDIONALIS) GAIG (GARRULUS GLANDARIUS) GRALLA DE BEC ROIG (PHYRRHOCORAX PHYRRHOCORAX) TEULADÍ (PASSER DOMESTICUS) PINSÀ (FRINGILLA COELEBS) PINSÀ MEC (FRINGILLA MONTIFRINGILLA) GAFARRÓ (SERINUS SERINUS) VERDEROL (CARDUELIS CHLORIS) CAGARNERA (CARDUELIS CARDUELIS) LLUER (CARDUELIS SPINUS) PASSERELL (CARDUELIS CANNABINA) TRENCAPINYONS (LOXIA CURVIROSTRA) SIT NEGRE (EMBERIZA CIA) SIT GROC (EMBERIZA CIRLUS)

Toni Zaragozí va estar el dia 11 anellant al saladar de Calp i després va anar a fotografiar els cauets al port de Benidorm on una va tornar a clavar-se un ham.

Alba a Calp.

Dues imatges d'un cauet a Benidorm.

Pit-roig. © Fotos: Toni Zaragozí.

Sobre les 7:30h del matí ens disposem a muntar un total de 3 xarxes al saladar calpí, o millor dit el que en queda...
Hui la humitat és molt abundant a causa de la rosada nocturna i amb els pantalons mullats, almenys fins que calfa el sol.

CAPTURES PER AL SEU ANELLAMENT:

PIT-ROJOS...................7 EXS
MERLA..............................1 EX
ROSSINYOL BORD......1 EXS
CAPNEGRA BUSQUERETA....3 EXS

A la làmina d'aigua hui és el primer dia que s'observen corbs marins posats a les estaques de fusta.
Flamencs, el mateix grup de 17 de la setmana passada. I uns 4 agrons situats a la zona de la barra central.
Les gavines vulgars són les més abundants i uns quants gavinots argentats.
Les gavines corses també hi estan presents.
Xatracs becllargs i corriolets.

Posteriorment ens desplacem al port de Benidorm, per a veure si tenim la sort de fotografiar algun cauet.
Quan hi arribem veiem el desagradable quadre de com un senyor treia amb el fil de pescar un cauet que acabava d'entropessar amb l'ham, sense pensar-s’ho dos vegades talla la llinya i el pobre cauet se'n va amb l'ham i fil clavat...
Ràpidament cride a la Conselleria i els informe d'allò que ha succeït, el centre de recuperació em comenta que en breu envia un agent a la zona.
Prèviament a l'incident se l’ha pogut observar, el cauet, desplaçar-se per davall de l'aigua neta i transparent a tota velocitat intentant capturar peixos i esquivant els distints tipus de fil de pescadors... Tot un espectacle...

L'altre dia en arribar enjorn al meu barri del Pla vaig decidir pujar un moment a veure ocells als voltants del Benacantil. L'herba comença a créixer i ha canviat bastant des de l'última vegada que vaig ser-hi, tot ressec i polsegós.

Els cants de cua-roges i pit-roig, junt amb busqueretes de casquet s'hi escolten pertot arreu.....
Als tords amagats entre els pins se’ls detecta pel seu so característic.
Allà a la part alta uns 5 gavinots planen sense parar. Els roquers també es veuen prop dels edificis. Els gafarrons i cagarneres emeten a penes unes estrofes curtes igual que els verderols.
La sorollosa capnegra arran de terra passa d'una mata a una altra amb una velocitat esbalaïdora.
La cueta blanca s'envaneix per la carretereta que puja al castell. Alguns estornells se senten a les teulades pròximes. I l'omnipresent tórtora està a l’aguait de la senyora que alimenta diàriament i puntualment els seus gats.
el mosquiter no podia faltar en este grupet d'ocells que amenitzen la pinnada del castell. Molt al meu pesar he de tallar este curt però intens trajecte matutí i abaixar a classe.

Este matí he anat a veure ocells a les salines, quan en arribar a Santa Pola, coincidisc amb Jacobo, cosa per la qualhem decidit seguir junts.

A la zona del camí de l'abocador, hem vist un grup d'uns 100 territs variants, menuts, algun de tres dits i entre tots destacava la presència d'un territ menut leucístic.

Hem pogut observar també que hi havia multitud d’aloses que passaven volant bastant alt amb el seu típic cant.

Hem pogut comptar 56 gavines capnegres amb 41 juvenils amb plomatge de primer hivern, 64 xatracs becllargs, 65 cabrellots, 233 corbs marins grossos, 21 ànecs blancs, 2 àguiles pescadores, 6 becplans, una titeta de muntanya, un rascló, i una grua.

Corbs marins emplomallats al Penyal.

Cauet enganxat de l'ala. © Fotos: Fernando Camuñas.

Fernando Camuñas va estar observant ocells marins al Penyal d'Ifach i al port de Benidorm el dia 8 on rescata un cauet amb un ham clavat.

Motivat per la notícia del 18 de Fran Lucha i Joan Segovia, hui m'he acostat al Penyal d'Ifach i després al port de Benidorm per a veure si tenia sort amb els ocells marins.

Així que vaig arribar-hi al passeig del Penyal, puc observar un grup de 5 corbs marins emplomallats que em permeten acostar-me bastant per a obtenir alguna foto passable.

Al cel i a les roques veig centenars de gavinots argentats i entre les mates es deixen veure cua-roges fumade i teuladins amb alguna palometa revolejant.

No havia caminat més de 150 metres quan em trobe amb un gavinot argentat amb un ala trencada i ensanguinada que intentava amagar-se entre les plantes d'un tanca.

Ací se m'ha acabat el passeig, donant mitja volta m'he dirigit al lloc de la policia local perquè avisaren al centre de recuperació de fauna perquè arreplegaren el pobre gavinot.

Després d'açò, no em quedaven ganes de seguir al Penyal i me n’he tornat per la costa fins a Benidorm, on m'he acostat al port per a veure què hi havia.

Al parquet que hi ha a l'inici de la platja de Ponent, a pesar de la gentada, els coloms i els teuladins acampen pertot arreu amb un desvergonyiment que no és habitual, moltes persones els donen de menjar i estos pardals quasi et demanen l’“impost revolucionari”.

En arribar al port, veig que a la bocana del port naden 5 cauets, tan contents, cosa per la qual m'acoste al final de l'espigó per a veure millor.

Un parell de cauets estaven a la mateixa vora de l'aigua, intentant arrabassar als pescadors les seues preses, quan en un d'eixos viatges un cauet s’ha enganxat en un ham de la línia d'un senyor major i es muntà un xicoteta revolada, han tret la bestiola a l'espigó i este molt cabrejat picotejava a tot el que se li acostava.

En eixe moment, m'he dirigit a l’ocell i amb un poc de sort i només després d'un parell d'intents de picar-me, he pogut immobilitzar-lo i he dirigit l'operació “extracció de l'ham” amb la col·laboració de dos pescadors; este es trobava a la vora d'atac de l'ala, sense afectar res més que a la pell i després de trencar la contra (o mort) amb unes alicates s'ha pogut eliminar sense majors problemes pel que l’hem soltat comprovant que nadava perfectament.

Després de fer unes poques fotos i veient que hui el dia estava eixint en un pla “bon samarità” insuportable me n’he tornat per a casa.

Alba des d'Altea.

Cua-roja fumada anellat amb el penyal al fons. © Fotos: Toni Zaragozí.

A les 8h del matí estic col·locant xarxes que en poc de temps ja estan preparades. És una simfonia de cants al meu voltant (busqueretes, cua-roges, pit-roig, tords, estornells, etc). Hi havia menys humitat del que m'esperava, potser pel vent suau que es deixava notar...

CAPTURES PER AL SEU ANELLAMENT:

Cua-roja fumada...............1 exs
merla..............................1 exs
mosquiters ......................2 exs
pit-rojos..........................5 exs
busquereta capnegra.........5 exs
busquereta de casquet.......2 exs

Ocells observats:

2 exs de corb
18 exs de flamencs
4 exs d'agró blau
5 exs de gavina corsa
2 exs de garseta blanca

2 exs en vol barallant-se de falcó pelegrí jóvens
1 exs de camallonga
2 exs de corriol camanegre
1 exs de cueta blanca
exs de verderol
exs de pinsà
850 exs d'estornells
exs de bitxac
exs de gafarrons
exs de cagarneres.
Grup menut de roquer, aproximadament 25 exs

Els estornells no paren de planar per a capturar formigues voladores, posteriorment es col·locaven ordenadament a les línies elèctriques com si em volgueren donar a entendre que els comptara. Les tórtores turques no paren d'acostar-s’hi creient que els porte menjar...
Dani i jo desmuntem al voltant de les 12 h. Perquè una tempesta se'ns venia damunt.

FAPAS-ALCOI MARCA 24 NOUS VOLTORS SALVATGES CAPTURATS AL PROJECTE CANYET

El marcatge d’exemplars forma part del programa de seguiment científic de la població de voltors, i permetrà millorar el coneixement del comportament de l’espècie.

Mesurant l'envergadura.

Col·locant una marca alar.

Els anelladors i col·laboradors. © Fotos: Toni Zaragozí.

El proppassat dissabte dia 4 de novembre, a les instal·lacions que Fapas-Alcoi té al canyet, dins de la “Reserva de Fauna de les Pedreres de Sant Cristòfol”, va tindre lloc l‘anellatge i el marcatge de 24 voltors. Els animals havien estat capturats prèviament, amb la pertinent autorització de la Conselleria de Territori i Habitatge, fent servir l’aviari d’aclimatació com a un gran parany on els voltors, atrets pel menjar, entren sense massa recels. Els animals marcats són en la seua majoria exemplars immadurs que es troben en plena dispersió tardorenca, provinents de colònies situades al nord de les nostres comarques, suposadament del Sistema Ibèric i del Pirineu.

En els treballs d’anellatge i marcatge han participat, junt amb el propi FAPAS-Alcoi, membres de l’Institut Ornitològic Català (ICO) i la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) d’Alacant, associacions de reconegut prestigi que es dediquen al seguiment científic de les aus. El mètode novedós utilitzat pel Projecte Canyet per a identificar individualment cada voltor alliberat –mitjançant marques alars fàcilment visibles a distància però que no afecten al comportament dels animals—ha atret l’interès d’altres ONGs, que volen conèixer la metodologia emprada en aquest cas i la seua possible utilització en altres projectes comparables.

L’anellatge dels exemplars –mitjançant el qual es col·loca en la pata de cada animal capturat una anella amb un codi específic, coincident amb el que mostra la marca alar, i que permet identificar-lo en els seus desplaçaments—va correr a càrrec dels membres de la SEO-Alacant que compten amb el carnet que habilita per aquesta activitat, mentre FAPAS-Alcoi i ICO duien a terme la col·locació de les marques alars i d’altres tasques complementàries, com el mesurament i el pesatge de tots els exemplars. Tot i la pluja persistent, el treball coordinat de tots els voluntaris presents –una quinzena—va permetre que en apenes tres hores s’haguera completat el procés, reduint al mínim les molèsties als animals.

A més d’incorporar els 24 exemplars marcats al programa de seguiment científic dels voltors –ja que, gràcies a les marques i les anelles, podrà obtenir-se informació sobre el comportament d’aquests animals, els seus desplaçaments, on i quan nidifiquen, etc.--, la jornada va estar molt profitosa pel que fa a l’intercanvi d’experiències entre entitats interessades en la conservació de la fauna salvatge, com també pels lligams de col·laboració que s’han encetat cara al futur. Cal afegir que les despeses que comporten les captures i els marcatges, estan incloses dins del programa de voluntariat ambiental VOLCAM 2006, de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, pel qual FAPAS-Alcoi ha rebut una subvenció de 6.000 €.

Toni Zaragozí ens envia dos cròniques del dia 1 de novembre de les salines de Calp i de la serra de Bèrnia.

Flamencs a les salines.

El Puig Campana des de Bèrnia.

Caseriu de Bèrnia.

Este matí en companyia de José Alcaraz peguem una volta per les Salines de Calp. Hi veiem gran quantitat de passeriformes que ja hi han arribat a pesar de les temperatures, la de hui concretament és de 25 graus i si estàs parat molesta el sol......
Els llentiscles tenen fruits ja madurs, cosa que fa que s’hi vegen: pit-rojos, bitxacs, tords, cua-roges fuamades i busqueretes, tant capnegres, com de casquet.

altres observacions:

17 EXS DE FLAMENC
2 EXS DE GALLINETA D'AIGUA
4 EXS DE CORRIOL CAMANEGRE
1 EXS D’ESPLUGABOU
3 EXS D'AGRÓ BLAU
56 EXS DE GAVINA VULGAR
10 EXS DE GAVINA CORSA

Les habituals tórtores turques són una plaga a la zona i el rossinyol bord no s'arriba a veure-hi però si el sentim en l'espessor del canyís. Cal ressaltar que diumenge passat s’hi va poder veure un xauet mostatxut. Les merles i verderols no paren de posar-se en zones altes, i d'ací directe als llentiscles...
L'aigua segueix encara amb algues i segons la meua opinió un poc baixa de nivell...

Som vius de pur miracle dels tirs que pegaven a serra Bèrnia este matí... bé, açò és broma però hi havia molts tirs... a pesar d'això no ens han impedit veure ocells i passejar per una zona altament interessant.

En un principi hem pujat a una fonteta que està tancada. Es denomina la font del Runar, una meravella i una aigua excel·lent...
Des d'allí hem aconseguit veure algunes merles blaves en els ixents de les enormes penyes i unes 5 còlbies negres. En vol s'hi observa un esparver.

Les cua-roges fumades, pinsans i pit-rojos estan molt confiats i formen algun grup menut. Els tords busquen les oliveres.

Allà dalt, el grall de les gralles de bec roig i uns 5 exs es veuen per la vora del penyal. Unes cabres blanques també estan presents als penya-segats.
La vista del Puig Campana i contraforts d'Aitana es contempla de meravella. El que no és tan agradable són les urbanitzacions que cada vegada pugen més cap a cotes incomprensibles...

Els raspinells, senyoretes, capellanets i totestius ens acompanyen durant tot el recorregut per la senda i els tirs dels caçadors ens avisen del perill...

La vegetació formada per margallons i la resta de matoll mediterrani dóna recer a les esvaroses busqueretes capnegres i de casquet.
El cant dels trencapinyons s'ha pogut sentir en moltes zones del trajecte.

A les 10h donem el passeig per Bèrnia per finalitzat........

Jorge Boronat observa una judia a l'albufera de Gaianes el dia 28, la primera que s'observa en este paratge i la primera cita d'esta espècie que ens arriba esta tardor:

El dia 22 d'octubre em vaig acostar a l'albufera de Gaianes, per a veure si hi havia cap novetat. Hi havia el picarot d'altres setmanes que, pel que es veu ha trobat un company/a. És possible que ja es conegueren d'abans. També hi havia una parella de xerlovita; no obstant açò, els corriolets, tan nombrosos a l'estiu, n’han desaparegut.

El més interessant va ser la presència de la bequeruda, que no hi havia vist des d'agost.

El dia 28, després de passar el matí anellant amb Mónica i Julio al riu Serpis, vaig tornar a anar a l'albufera per a veure si encara hi era la bequeruda, però no la hi vaig veure. La sorpresa va ser veure-hi una judia solitària, alimentant-se a la vora. Un nou ocell per a la llista de l'albufera.

Jacobo Ramos ens envia algunes observacions del mes d'octubre de llocs com les serres de la Carrasqueta i dels Plans, illa de Tabarca, salines de Santa Pola i el Fondo:

Grill de matoll.

Hipparchia semele.

Corbs marins emplomallats.

Esplugabous i Gavinots.

Siglot cantaire.

*Faig un bonic passeig des del port de la Carrasqueta fins al cim de la serra dels Plans. És un recorregut poc exigent per la corda de la Carrasqueta, separada dels Plans tan sols per un tossal, el qual “s'entravessa” un poc a la tornada. Es passa al costat del Pou del surdo, gelera rehabilitada i en una de les zones d'Alacant que encara manté un esplèndid carrascar a la vessant d'ombria. Ha degut ploure-hi esta nit-matinada, perquè alguns sectors del camí estan enfangats i, fins i tot, apareixen alguns tolls!.
Al principi, un parell de TRENCAPINYONS (un dels quals un bell i roig mascle) esperen per a beure en un d'estos tolls, així com escolte el cant d'algun PINSÀ, i un sorollós PICOT proclama un grup, anunciant la meua presència al camp. Prompte, tanmateix, comencen a fer-se visibles i, sobretot, audibles, una dels ocells més abundants de l'itinerari, el GAIG, del qual no hauré vist menys de 12-15 ocells, i no eren els mateixos ocells que es repetiren. També les busqueretes habiten esta zona, tant a l’hivern com a l'estiu, amb BUSQUERETES CAPNEGRES i CUALLARGUES. Al tossal que separa les serres, veig BITXAC, TOTESTIU i algun GAFARRÓ. Pujant després cap als Plans, veig la meua primer TITETA de la temporada. També ací, a l'anada, penjats al cel, i col·locats “bec a vent” una parella de SOLIGUERS escruten el terreny. Més tard, en tornar, és 1 ESPARVER el que fa la mateixa cosa, volant a mitja altura. Un rapaç de grandària mitjana molt lluny, a penes una mota de pols en un blanc núvol. Dos llunyans TODONS sobrevolen una serra pròxima, més baixa, on potser fan pràctiques de tir, perquè el tiroteig que escolte no té res a veure amb la escassa presència de caça. A penes he vist un conillet prop del pou del surdo. Vaig ascendint cap als Plans, acompanyat d'una sana dispnea i taquicàrdia, quan vola ràpid un grup de PERDIUS, que tallaria la respiració (apnea) a qualsevol caçador que ho siga de veritat. Algunes d'estes perdius, busquen les altures tractant d’escapar dels més pesats caçadors sense cotxes tot terreny. Des d'ací dalt m’adone compte que a penes em separa un “xicotet tram” per a arribar al port de Todons i la serra d'Aitana. A més dels ocells, novament, seguint els cicles anuals, veig ressorgir de la terra al safrà bord, com també el cant dels grills de matoll (encara que ací abunden menys que a Aitana) i el vol d'algunes palometes com una dels habitants d'estos carrascars, l'Hipparchia semele. També 2 jóvens sargantanes cendroses es deixen veure al tossal que separa ambdues serres. Fins i tot, a la tornada me
em trobe una musaranya morta en meitat del camí, sense signes de violència, potser morta de fam (nit i matí desagradables) a causa de l'alt metabolisme corporal que tenen estes bestioles, que els obliga a estar menjant sense parar.

2.-El DISSABTE-21-OCTUBRE-2006, em lleve refredat, cosa que em fa replantejar el dia, deixant per a un altre moment l'eixida serrana que pretenia, i em decidisc per acostar-me a l’ILLA DE TABARCA:

*Tot just eixir, i dins del PORT DE SANTA POLA veig 1 FUMARELL FOSC. Acabats de traslladar la bocana del port, passa prop 1 MASCARELL juv. Després, trobem 5-6 CORBS MARINS EMPLOMALLATS posats Al mar, enfront de Santa Pola de l'est.
*OCELLS MARINS I COSTERS:
-Presència d'uns 50 CORBS MARINS EMPLOMALLATS perfectament, i veig a la Pedrera un grup de 36 ex., dels quals hi havia 10 ads., cosa que suposa una xifra d'ocells adults inusual.
Faig una lectura d'anella en un ex. imm.: A28 (anella pvc blanca), Î, tars dret.
-Bona presència de MASCARELLS, en veig 3 juvs. en una zona de pesca de diversos ocells marins, 2-3 imms. i 8-9 ads. cap al nord.
-A penes al voltant d'uns 10 CORBS MARINS GROSSOS.
-97 BALDRIGUES CENDROSES cap al sud, especialment moviment sobre les 17,45-18 hores, delicat moment perquè ja cal anar-se'n cap al vaixell.
-També unes 30-40 BALDRIGUES BALEARS.
-1 PARÀSIT CUAPUNXEGUT en zona nord de l'illa, a l'altura de l'ermita, on s'havien concentrat baldrigues, mascarells, gavines i corbs marins.
-50 XATRACS BECLLARGS a la Pedrera, de totes maneres molt actius al voltant de l'illa.
-Encara 1 XATRAC D’ALBUFERA cap al sud, enfront de Punta Falcó, i costejant per la zona nord de l'illa.
-1 GAV. CAPNEGRA de 1r hivern a la Pedrera.
-Unes 16 GAVS. VULGARS, a la Pedrera i grupet en vol per darrere de La Nau.
-3 GAVS. CAPBLANQUES costejant per la vora de fora de l'illa, cap a Santa Pola.
-A penes 1 GAVINOT FOSC.
-Poques GAVS. CORSES, amb 8-10 ocells.
-1 FUSELL DE MAR a la vora nord, molt prop del territ becllarg.
-1 SIGLOT CANTAIRE en vora nord.
-3 CORRIOLS CAMANEGRES descansant a la Pedrera.
-1 REMENAROQUES a la Punta Falcó.
-Grupet de fins a 5 ESPLUGABOUS a la vora nord tot el dia, especialment a la zona de l'escull foradat. Esta observació suposa la segona per a l'illa (almenys per a nosaltres), amb una anterior d'un ocell amb gavinots argentats, també un mes d'octubre.
-Alguna GARSETA BLANCA.
*Entre els ocellets:
-Bon nnombre de PIT-ROJOS, amb almenys 30 ex., presents pertot arreu, tant a jardins del poble com fins a la zona del port, com també a les paleres i matolls del camp.
-Almenys 5-6 CUA-ROGES FUMADES, amb almenys 2 mascles.
-Almenys 3-4 BITXACS.
-2-3 CÒLBIES GRISES.
-L'habitual grup d'ESTORNELLS NEGRES, amb mín. de 40-50 exs.
-3-4 BLANQUES BLANQUES.
-3 TORDS, 2 en principal grup de paleres i 1 a xicotet jardí situat en creuar la porta d'entrada al poble.
-1 MERLA femella/juvenil al jardí al costat de l'església. És la nostra primera observació postnupcial per a esta espècie.
-Grupet de 19 ALOSES a herbassar entre el far i el cementeri, encara que probablement alguns exs. més en pas.
-Hi sent TITETA…
-Hi sent algun PASSERELL.
-Hi veig almenys 3 VERDEROLS en vol.
-5-6 ORONETES cap al sud.

3.-SALINES DE SANTA POLA, resum d'observacions entre l'OCTUBRE i el 2-NOVEMBRE:

*Presència de limícoles principalment a les tolles de l'Encreuament i del camí de l’abocador, amb censos de:
-28 CORRIOLS CAMANEGRES.
-19 CORRIOLS GROSSOS.
-85 TERRIT VARIANT
-213 TERRIT MENUTS
-46 TERRIT DE TRES DITS, concentrats a les tolles del camí de l'abocador.
-4 REDONELL
-Mín. de 47 CAMALLONGUES.
-Almenys 2 grans bandades d'ALENES, amb alguns centenars d'ocells, a la zona sud-oest de
les salines i a la zona de Calderons.
-3 PICAROTS.
-4 XUÏTS.
-Mín. de 15 TIFORTS.
-1-2 TÈTOLS CUABARRATS.
-221 TÈTOLS CUANEGRES.
-2 JUDIES en vora distal de Xarcolís.
-2 FUSELLS DE MAR prop de les judies.

*Observacs. de lárids-estèrnids.
-Ha abaixat el nombre de GAVS. CAPNEGRES, amb màxim de 26 ocells.
-76 GAVS. CORSES.
-Almenys unes 300 GAVS. CAPBLANQUES encara, tot i que el nombre ha de ser bastant superior.
-20 GAVINOTS FOSCOS ja el 27-X..
-Encara 1 XATRAC D’ALBUFERA el 27-X.
-Xifra regular de 60 XATRACS BECLLARGS.

*Observacs. d'altres ocells:

-Cens més o menys regular de 65 ÀNECS BLANCS.
-Segueix present el CIGNE VULGAR ad. a Agulló.
-1 AGRÓ BLANC a Calderons, el 24 i 26-X, amb garsetes i gavines capblanques a l’assarb sud de Calderons
-Mín. de 69 AGRONS BLAUS, encara que el nombre real deu ser un poc superior.
-Almenys 120 GARSETES BLANQUES en Xarcolís, en les típiques concentracions de pesca, en companyia de gavines capblanques i cabrellots.
-49 CORBS MARINS GROSSOS ja el dia 2-XI.
-El nombre de CABRELLOTS ha abaixat bastant, amb un màxim de 58 ocells.
-7 CABUSSONS COLLNEGRES.
-Cens de 2.072 FLAMENCS.
-4 ÀGUILES PESCADORES regulars, en la presència de les quals també deu haver influït que el Fondo estiga sec. Algun d'estos exs. visita regularment el Fondo d'Amorós i la Dra. del riu Segura, i en vaig veure en estes zones i també sobrevolant a la serra del Molar.
-1 ESPARVER cap al sud, a mitja altura, el 30-X.
-6 PICAPORTS sobrevolen Santa Fe.
-6 BECPLANS a Bonmatí, encara el 31-X.

4.- En EL FONDO, a l'OCTUBRE:
-Encara 2 SISONS.
-3 ÀGUILES CALÇADES, 2FC i 1FF.
-2 ALIGOTS.
-5-6 XUÏTS, 1 XERLOVITA, 1 PICAROT i 1 REDONELL a la
tolla de la Comptadora.

Riu Algar.

Toni Zaragozí ens envia una crònica fotogràfica realitzada al riu Algar el dia 1 d'octubre.

Sense que haja eixit el sol i amb bastant foscor em dispose a muntar el hide a la zona on acostume a muntar les xarxes per a anellar al riu Algar....

La meua idea és veure què s’hi mou i a banda de les nombroses polles d'aigua ixen uns collverds. A les 7:30h ja estic instal·lat i a l'espera en silenci...
Mes tard apareix de forma silenciosa un cabussonet que no he pogut fotografiar en el primer intent però ja el segon aconseguisc fotografiar-lo encara que camuflat al tollet.

OBSERVACIONS:

POLLA D'AIGUA
XITXARRA DE CANYAR
ROSSINYOL BORD
AGRÓ BLAU
TOTESTIU
CABUSSONET
TEULADÍ
TRIST
MERLA
CAGARNERES
GAFARRONS
CUETA BLANCA I TORRENTERA
VERDEROLS
BUSQUERETA CAPNEGRA
BANDADA DE SENYORETES
ESTORNELLS NEGRES I ESTORNELLS.....

A les 11h ja no podia més i he d'eixir suant del hide, perquè fan 27 graus centígrads a Altea.

Pujar